L’Acadèmia Catalana de Gastronomia en Vila Viniteca

Lunes 25 marzo 2013

Versió en català

Cata de quesos y vinos. Leche y uva.

El martes pasado la Acadèmia Catalana de Gastronomia realizó una cata de quesos y vinos en la nueva sala de cata de Vila Viniteca.

El acuerdo entre cada vino y cada queso se bautizó con 9 nombres diferentes: mar, aniversario, sotobosque, ilusión, densidad, tradición, inteligencia, gold y contraste.

1.- MAR

Una armonía entre la manzanilla en rama “saca de otoño” 2010 de Barbadillo y el Recuit de Ca la Nuri, acompañado con una anchoa Rex Maris.
Este recuit lo elabora Nuri desde hace 39 años en Ullastret (Baix Empordà) a partir de leche de cabra de su propio rebaño.
Se escogió esta manzanilla de una saca anterior a la de invierno por su evolución y cremosidad.
En un segundo servicio se presentó el Recuit con tomates Cor de Bou pelados y vaporizados con sal líquida de Formentera y la anchoa del Cantábrico.
Un magnífico contrapunto del salino de la manzanilla y la anchoa con el dulzor del Recuit.

Recuit de Ca la Nuri

 

2.- ANIVERSARIO

En el año 2007 y con motivo del 75 Aniversario de Vila Viniteca, pedimos a 26 bodegueros que nos elaborasen un vino muy especial. Estos 26 vinos, todos de la cosecha 2007, se encuentran reunidos en la Colección 75 Aniversario de Vila Viniteca. Uno de ellos, elaborado por Carlos Esteva fue el vino escogido para maridar con el queso Capri Cuadrado de Sevilla. Ensamblaje de un 90% roussanne y un 10% xarel·lo procedente de dos parcelas en el Massís del Garraf. Una parte de la uva fermentó en barricas de roble francés durante seis meses y el resto en depósito de acero inoxidable. Todas las fermentaciones se desarrollaron con las uvas sin despalillar y con levaduras salvajes.
El Capri Cuadrado es uno de los pocos quesos que elabora María Orzáez en la Sierra Norte de Sevilla a partir de leche cruda de cabra florida. Una rareza entre los quesos de la zona. Se acompañó con bastones de pan con olivas de Kalamata.

 
Capri Cuadrado de Sevilla      Carlos Esteva 2007

 

3.- SOTOBOSQUE

Se seleccionaron unas piezas de Camembert, se abrieron por la mitad y se llenaron de trufa fresca acabada de rallar y se calentaron en el horno de pan de la Fleca Vilamala.
En el momento de servir, y con el queso todavía caliente, se rallaron trufas frescas de Teruel y Catalunya por encima.
El Camemebert à la louge (es decir sin romper la quajada) es el queso más clásico de Normandía, hecho artesanalmente con leche cruda de vaca. Unas piezas seleccionadas por el prestigioso afinador de Bordeaux Jean d’Alos.
Para seguir las armonías, escogimos un Champagne de la colección de Delamotte. Un Blanc de Blancs Collection 1988 que por su evolución y madurez encajaba perfectamente con el intenso aroma de la trufa y la cremosidad del Camembert, y la punta de carbónico invitaba a repetir.

 
 
Camemebert à la louge   Trufas frescas de Teruel y Catalunya

 

4.- ILUSIÓN

Todos tenemos la ilusión por conseguir algún día algo muy especial. En esta ilusión recae la cuarta armonía, en la que se abrió uno de los vinos más míticos del mundo, Petrus 1971.
El Saint-Nectaire es el más pequeño de los grandes quesos de Aveyron, elaborado con leche cruda de vaca. Se caracteriza por sus peculiares aromas de hongo, setas y musgo. Si tradicionalmente los Saint-Nectaire son una delicia con los Grand Cru de Pauillac, decidimos seguir con el hilo conductor de la trufa acompañándolo con un viejo Petrus, el gran mito de Pomerol.


   
Saint-Nectaire   Petrus 1971

 

5.- DENSIDAD

Es el denominador común del siguiente maridaje, donde se aprovechó la armonía clásica de un Château-Chalon con un Comté maduro. Además se añadieron dos quesos más de la familia de los Gruyère: el Beaufort y el Fribourg. Los Gruyère se caracterizan por estar elaborados con leche cruda de vaca y por ser piezas de gran formato (más de 400 litros de leche por pieza).
El Beaufort Alpage 2010 es el más floral y afrutado de los tres, y por ese motivo lo acompañamos con mermelada de pétalos de rosa.
El Comté Réserve Été Alpage 2010 es el rey de los quesos del Jura. Elaborado con leche cruda de vacas que pasturan a más de 2.500 metros de altitud, obteniéndose un queso de sabor dulce y crujiente. Se acompañó con avellanas tostadas que recordaban aromáticamente al queso.
El Fribourg Alpage 2010, elaborado en Suiza, es el más dulce y picante de los tres quesos y se acompañó con nueces al natural.
Los tres quesos los disfrutamos con el Château-Chalon de Berthet-Bondet 2005.


 
Beaufort Alpage 2010    
 
Comté Réserve Été Alpage 2010  
 
Fribourg Alpage 2010   Berthet-Bondet Château-Chalon 2005

 

6.- TRADICIÓN

Siguiendo el dicho “Que no te la den con queso”. Históricamente es una tradición acompañar vinos de tempranillo con quesos de oveja curados.
Reinterpretando un maridaje clásico, cogimos un maravilloso Idiazábal de pastor etiqueta negra, elaborado en una pequeña quesería de Guipúzcoa con rebaño propio de oveja latxa. Los quesos etiqueta negra están elaborados con leche de las pasturas de primavera y verano, que es cuando las cabras se encuentran en libertad en el Monte Urbía.
Para acompañar este queso seleccionamos el gran tempranillo de Peter Sisseck: Pingus 2005 (Magnum).

 
Idiazábal de pastor etiqueta negra   Pingus 2005 (Magnum)

 

7.- INTELIGENCIA

O cómo el hombre es capaz de aprovechar los desechos de la vendimia para conseguir un producto excepcional. La excelencia de un destilado con su queso: Marc de Bourgogne 1985 del Domaine de la Romanée-Conti con Époisses au Marc de Bourgogne.
El Époisses es un queso clásico de la Borgoña y muy conocido ya que Napoleón Bonaparte lo convirtió en leyenda en hacerlo su favorito. Bañado y pintado con Marc de Bourgogne, le aporta una serie de características que lo hacen inconfundible. Un maridaje perfecto que empezó con una primera fase en la que se olió el Marc de Bourgogne y la piel del queso en dos tiras de perfumería impregnadas con el aroma. Seguidamente se sirvió una copa con el Marc de Bourgogne y el Époisses.

     
Époisses   Marc de Bourgogne 1985 del Domaine de la Romanée-Conti

 

8.- GOLD

Un lingote de oro. La máxima expresión del dorado no podía ser otro que el Château d’Yquem 1976. El vino se disfrutó en tres servicios. Primero se sirvió en una gota dejada caer en el medio de la lengua de cada Académico. El segundo servicio fue en una cuchara tipo china pero de plástico, ya que la textura y la temperatura de la porcelana hubiera desvirtuado el vino. Finalmente se sirvió el vino en una copa Riedel Sauternes de la serie Sommelier.
La armonía se realizó con el queso Crozier Blue. Un azul que se empezó a elaborar en los años 90 por una quesería irlandesa ya conocida desde hacía una década por la elaboración del Cashel Blue. Elaborado con leche de oveja de rebaño propio que pastura libre, es un azul muy suave, cremoso, mantecoso y mucho menos picante que la mayoría de quesos azules.

 
Crozier Blue   Château d’Yquem 1976

 

9.- CONTRASTE

Continuando la línea de vino dulce con queso azul, escogimos un dulce con una elevada acidez: un magnífico PX Casa del Inca de Montilla-Moriles de la añada 2010, seleccionada por el Equipo Navazos de les botas de Pérez Barquero.
El queso azul escogido fue el Rogue River, elaborado por la quesería artesanal que se ha convertido en la más prestigiosa de Orlando y de los EEUU. Un queso que recuerda a los típicos azules de montaña. Picante, ácido y quebradizo. Se presenta envuelto con pámpanos de viña. Un exclusivo queso, del que tan sólo han llegado 8 piezas a Europa, todas ellas en Vila Viniteca.
Para redondear la armonía se acompañó de una gominola hecha con el mismo Pedro Ximénez por Bites & Cocktails (www.bitesandcocktails.com). Una manera de “comerse” el vino.

   
Rogue River    

 

Finalmente se sirvió fruta fresca: melón, piña, naranja, arándanos, frambuesas y fresitas.

Al terminar la cata, el debate.
¿Qué acuerdo era el preferido de los Académicos?
¿Qué queso el más sorprendente?
¿Y qué vino el más apasionante?

Como de costumbre, un universo de gustos y opiniones. Ésta es una de las grandezas del mundo del vino y la gastronomía.
 

Agradecimientos:

Acadèmia Catalana de Gastronomia

La Fleca Vilamala

Riedel

Bites & Cocktails

 

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia a Vila Viniteca

Divendres 22 de març de 2013

Tast de formatges i vins. Llet i raïm.

El dimarts passat l’Acadèmia Catalana de Gastronomia realitzà un tast de formatges i vins a la nova sala de tast de Vila Viniteca.

L’acord entre cada vi i cada formatge es batejà amb 9 noms diferents: mar, aniversari, sotabosc, il·lusió, densitat, tradició, intel·ligència, gold i contrast.

1.- MAR

Una harmonia entre la manzanilla en rama “saca de otoño” 2012 de Barbadillo i el Recuit de Ca la Nuri, acompanyat amb una anxova Rex Maris.
Aquest recuit l’elabora la Nuri des de fa 39 anys a Ullastret (Baix Empordà) a partir de llet de cabra del seu propi ramat.
Es va triar aquesta manzanilla d’una saca anterior a la d’hivern per la seva evolució i cremositat.
En un segon servei es presentà el Recuit amb tomàquets Cor de Bou pelats i vaporitzats amb sal líquida de Formentera i l’anxova del Cantàbric.
Un magnífic contrapunt del salí de la manzanilla i l’anxova amb la dolçor del Recuit.

Recuit de Ca la Nuri

 

2.- ANIVERSARI

L’any 2007 i amb motiu del 75 Aniversari de Vila Viniteca, demanàrem a 26 cellerers que ens elaboressin un vi molt especial. Aquests 26 vins, tots ells de la collita 2007 es troben reunits en la Col·lecció 75 Aniversari de Vila Viniteca. Un d’ells, elaborat per Carles Esteva fou el vi triat per maridar amb el formatge Capri Cuadrado de Sevilla. Assemblatge d’un 90% roussanne i un 10% xarel·lo procedent de dues parcel·les al Massís del Garraf. Una part del raïm fermentà en bótes de roure francès durant sis mesos i la resta en dipòsit d’acer inoxidable. Totes les fermentacions es desenvoluparen amb els raïms sense desrapar i amb llevats salvatges.
El Capri Cuadrado és un dels pocs formatges que elabora María Orzáez a la Sierra Norte de Sevilla a partir de llet crua de cabra florida. Una raresa d’entre els formatges de la zona. S’acompanyà amb bastonets de pa amb olives de Kalamata.

 
Capri Cuadrado de Sevilla      Carlos Esteva 2007

 

3.- SOTABOSC

Es seleccionaren unes peces de Camembert, s’obriren per la meitat i s’ompliren de tòfona fresca acabada de ratllar i es van escalfar al forn de pa de la Fleca Vilamala.
En el moment servir, i amb el formatge encara calent, es ratllaren tòfones fresques de Terol i Catalunya per sobre.
El Camembert à la louge (és a dir sense trencar la quallada) és el formatge més clàssic de Normandia, fet artesanalment amb llet crua de vaca. Unes peces seleccionades pel prestigiós afinador de Bordeaux Jean d’Alos.
Per seguir les harmonies, triàrem un Champagne de la col·lecció de Delamotte. Un Blanc de Blancs Collection del 1988 que per la seva evolució i maduresa encaixava perfectament amb la intensa aroma de la tòfona i la cremositat del Camembert, i la punta de carbònic convidava a repetir.

 
 
Camemebert à la louge   Trufas frescas de Teruel y Catalunya

 

4.- IL·LUSIÓ

Tots tenim la il·lusió per aconseguir algun dia de quelcom molt especial. En aquesta il·lusió rau la quarta harmonia, en la que s’obrí un dels vins més mítics del món, Petrus 1971.
El Saint-Nectaire és el més petit dels grans formatges d’Aveyron, elaborat amb llet crua de vaca. Es caracteritza per les seves peculiars aromes a fong, bolets i molsa. Si tradicionalment els Saint-Nectaire són una delícia amb els Grand Cru de Pauillac, vam decidir seguir amb el fil conductor de la tòfona acompanyant-lo amb un vell Petrus, el gran mite de Pomerol.


   
Saint-Nectaire   Petrus 1971

 

5.- DENSITAT

És el denominador comú del següent maridatge, on es va aprofitar l’harmonia clàssica d’un Château-Chalon amb un Comté madur. A més s’hi van afegir dos formatges més de la família dels Gruyère: el Beaufort i el Fribourg. Els Gruyère es caracteritzen per estar elaborats amb llet crua de vaca i per ser peces de gran format (més de 400 litres de llet per peça).
El Beaufort Alpage 2010 és el més floral i afruitat dels tres i per aquest motiu el vam acompanyar amb melmelada de pètals de rosa.
El Comté Réserve Été Alpage 2010 és el rei dels formatges del Jura. Elaborat amb llet crua de vaques que pasturen a més de 2.500 metres d’alçada, obtenint-se un formatge de gust dolç i cruixent. S’acompanyà amb avellanes torrades que es recordaven aromàticament el formatge.
El Fribourg Alpage 2010, elaborat a Suïssa, és el més dolç i picant dels tres formatges i es va acompanyar amb nous al natural.
Tots tres formatges els gaudírem amb el Château-Chalon de Berthet-Bondet 2005.


 
Beaufort Alpage 2010    
 
Comté Réserve Été Alpage 2010  
 
Fribourg Alpage 2010   Berthet-Bondet Château-Chalon 2005

 

6.- TRADICIÓ

Seguint la dita “Que no te la den con queso”. Històricament és una tradició acompanyar vins de tempranillo amb formatges d’ovella curats.
Reinterpretant un maridatge clàssic, agafàrem un meravellós Idiazábal de pastor etiqueta negra, elaborat a una petita formatgeria de Guipúscoa amb ramat propi d’ovella latxa. Els formatges etiqueta negra estan elaborats amb la llet de les pastures de la primavera i l’estiu que és quan les cabres es troben en llibertat al Monte Urbía.
Per acompanyar aquest formatge vam seleccionar el gran tempranillo de Peter Sisseck: Pingus 2005 (Magnum).

 
Idiazábal de pastor etiqueta negra   Pingus 2005 (Magnum)

 

7.- INTEL·LIGÈNCIA

O com l’home és capaç d’aprofitar les deixalles de la verema per aconseguir un producte excepcional. L’excel·lència d’un destil·lat amb el seu formatge: Marc de Bourgogne 1985 del Domaine de la Romanée-Conti amb Époisses au Marc de Bourgogne.
L’Époisses és un formatge clàssic de la Borgonya i molt conegut ja que Napoleó Bonaparte el convertí en llegenda en fer-lo el seu preferit. Banyat i pintat amb Marc de Bourgogne, li aporta una sèrie de característiques que el fan inconfusible. Un maridatge perfecte que començà amb una primera fase en la que s’olorà el Marc de Bourgogne i la pell del formatge en dues tires de perfumeria impregnades amb l’aroma. Tot seguit se serví una copa amb el Marc de Bourgogne i l’Époisses.

     
Époisses   Marc de Bourgogne 1985 del Domaine de la Romanée-Conti

 

8.- GOLD

Un lingot d’or. La màxima expressió del daurat no podia ser un altre que el Château d’Yquem 1976. El vi es va gaudir en tres serveis. Primer es serví en una gota deixada caure al mig de la llengua de cada Acadèmic. El segon servei fou en una cullera tipus xinesa però de plàstic, ja que la textura i la temperatura de la porcellana haguera desvirtuat el vi. Finalment se serví el vi en una copa Riedel Sauternes de la sèrie Sommelier.
L’harmonia es realitzà amb el formatge Crozier Blue. Un blau que es començà a elaborar als anys 90 per una formatgeria irlandesa ja coneguda des de feia una dècada per l’elaboració del Cashel Blue. Elaborat amb llet d’ovella de ramat propi que pastura lliure, és un blau molt suau, cremós, mantegós i molt menys picant que la majoria de formatges blaus.

 
Crozier Blue   Château d’Yquem 1976

 

9.- CONTRAST

Continuant la línia de vi dolç amb formatge blau, vam triar un dolç amb una elevada acidesa: un magnífic PX Casa del Inca de Montilla-Moriles de l’anyada 2010, seleccionat per l’Equipo Navazos de les bótes de Pérez Barquero.
El formatge blau triat fou el Rogue River, elaborat per la formatgeria artesanal que s’ha convertit en la més prestigiosa d’Orlando i dels EUA. Un formatge que recorda als típics blaus de muntanya. Picant, àcid i trencadís. Es presenta embolicat amb pàmpols de vinya. Un exclusiu formatge, del que tan sols han arribat 8 peces a Europa, totes elles disponibles a Vila Viniteca.
Per arrodonir l’harmonia s’acompanyà d’una gominola feta amb el mateix Pedro Ximénez per Bites & Cocktails (www.bitesandcocktails.com). Una manera de “menjar-se” el vi.

   
Rogue River    

  

Finalment es serví fruita fresca: meló, pinya, taronja, nabius, gerds i maduixetes.

Al finalitzar el tast, el debat.

Quin acord era el preferit dels Acadèmics?

Quin formatge el més sorprenent?

I quin vi el més apassionant?

Com de costum, un univers de gustos i opinions. Aquesta és una de les grandeses del món del vi i la gastronomia.
 

Agraïments:

Acadèmia Catalana de Gastronomia

La Fleca Vilamala

Riedel

Bites & Cocktails

Leer más

6º Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas

Domingo 10 marzo 2013

Versió en català

Casino de Madrid. Madrid

En la sexta edición del Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas, celebrada el 10 de marzo de 2013 en el Casino de Madrid, los vinos seleccionados fueron:

Fase Clasificatoria:

1. Egly Ouriet Grand Cru Tradition (Champagne)
2. Nun Vinya dels Taus 2011 (Penedès)
3. Kistler Vine Hill Vineyard 2008 (Sonoma)
4. Trapet Gevrey-Chambertin 1er Cru Alea 2010 (Bourgogne)
5. Jiménez-Landi Ataulfos 2010 (Méntrida)
6. Roberto Voerzio Barolo Cerequio 2000 (Piemonte)
7. Château Dereszla Aszú Eszencia 2000 (Tokaji)

Las 10 parejas finalistas fueron:

Adolfo Gómez Afán y José Luís Matos Guerrero, Alfonso Torrente Solana y Roberto Santana Morales, Bruno Murciano Gallego y David Sampedro Gil, Didier Sánchez y Pierre Citerne, Jesús Barquín Sanz y Víctor Franco Vives, Miguel Laredo Fernández y Mario García Galán, Óscar Martín Santacatalina y Maria Mercè Cuscó Pujol, Rafel Sabadí Vila y Carles Aymerich Pastallé, Ramon Jané Garriga y Antoni Carbó Galimany y Xan Otero Álvarez y Francisco Ramírez García

Gran Final:

1. Llopart Brut Nature Reserva 2009 (Cava)
2. Pierre Morey Meursault 2009 (Bourgone)
3. Zárate Tras da Viña 2009 (DO Rías Baixas)
4. Gaba do Xil Mencía 2011 (DO Valdeorras)
5. Ata Rangi Pinot Noir 2009 (Martinborough)
6. Charme 2008 (DOC Douro)
7. Tradición Oloroso VORS (DO Jerez-Xérès-Sherry)

Los ganadores del 6º Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas fueron:

1r premio: Alfonso Torrente Solana y Roberto Santana Morales
2o premio: Ramon Jané Garriga y Antoni Carbó Galimany
3r premio: Didier Sánchez y Pierre Citerne

 

6è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles

Diumenge 10 març 2013
Casino de Madrid. Madrid

A la sisena edició del Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles, celebrada el 10 de març del 2013 al Casino de Madrid, els vins seleccionats van ser:

Fase Classificatòria:

1. Egly Ouriet Grand Cru Tradition (Champagne)
2. Nun Vinya dels Taus 2011 (Penedès)
3. Kistler Vine Hill Vineyard 2008 (Sonoma)
4. Trapet Gevrey-Chambertin 1er Cru Alea 2010 (Bourgogne)
5. Jiménez-Landi Ataulfos 2010 (Méntrida)
6. Roberto Voerzio Barolo Cerequio 2000 (Piemonte)
7. Château Dereszla Aszú Eszencia 2000 (Tokaji)

Les 10 parelles finalistes van ser:

Adolfo Gómez Afán i José Luís Matos Guerrero, Alfonso Torrente Solana i Roberto Santana Morales, Bruno Murciano Gallego i David Sampedro Gil, Didier Sánchez i Pierre Citerne, Jesús Barquín Sanz i Víctor Franco Vives, Miguel Laredo Fernández i Mario García Galán, Óscar Martín Santacatalina i Maria Mercè Cuscó Pujol, Rafel Sabadí Vila i Carles Aymerich Pastallé, Ramon Jané Garriga i Antoni Carbó Galimany i Xan Otero Álvarez i Francisco Ramírez García

Gran Final:

1. Llopart Brut Nature Reserva 2009 (Cava)
2. Pierre Morey Meursault 2009 (Bourgone)
3. Zárate Tras da Viña 2009 (DO Rías Baixas)
4. Gaba do Xil Mencía 2011 (DO Valdeorras)
5. Ata Rangi Pinot Noir 2009 (Martinborough)
6. Charme 2008 (DOC Douro)
7. Tradición Oloroso VORS (DO Jerez-Xérès-Sherry)

Els guanyadors del 6è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles van ser:

1er premi: Alfonso Torrente Solana i Roberto Santana Morales
2on premi: Ramon Jané Garriga i Antoni Carbó Galimany
3é premi: Didier Sánchez i Pierre Citerne

Leer más

Cena Benjamín Romeo y Paco Pérez

Viernes 26 octubre 2012

Versió en català

El enólogo Benjamín Romeo fue el protagonista el pasado 24 de octubre de una espectacular cena maridada con 10 de sus magníficos vinos de Rioja y Garraf. Una ocasión única para degustar sus últimas novedades, Carmen Gran Reserva 2007 y Massís 2011, acompañado por un menú elaborado por el chef Paco Pérez del Restaurante The Mirror de Barcelona (Miramar de Llançà y Enoteca en el Hotel Arts de Barcelona).

El menú:
Croqueta ibérica
Langostino, su esencia y coco
Huevo de codorniz en tempura
Tartar de tomate
Canelón de gambas y setas
Arroz meloso de ou de reig
Cherna, patata, caviar y hierbas frescas
Carrillada de wagyu a baja temperatura y setas de temporada
Or blanc de corroncuí
Buñuelos de chocolate y helado de leche de oveja.

Los vinos:
Massís 2011 (DO Catalunya), Macizo 2010 (DO Catalunya), Predicador Blanco 2011 (DOCa Rioja), Qué Bonito Cacareaba 2011 (DOCa Rioja), Predicador 2010 (DOCa Rioja), La Cueva del Contador 2009 (DOCa Rioja), La Viña de Andrés Romeo 2001 (DOCa Rioja), La Viña de Andrés Romeo 2009 (DOCa Rioja), Contador 2009 (DOCa Rioja) y Carmen Gran Reserva 2007 (DOCa Rioja).

The Mirror
Còrsega, 225
Barcelona
T. 93 202 86 85

Leer más

Sopar Benjamín Romeo i Paco Pérez

Viernes 26 octubre 2012

L’enòleg Benjamín Romeo va ser el protagonista el passat 24 d’octubre d’un espectacular sopar maridat amb 10 dels seus magnífics vins de Rioja i Garraf. Una ocasió única per degustar les seves últimes novetats, Carmen Gran Reserva 2007 i Massís 2011 acompanyats per un menú elaborat pel xef Paco Pérez del Restaurant The Mirror de Barcelona (Miramar de Llançà i Enoteca a l’Hotel Arts de Barcelona).

El menú:
Croqueta ibèrica
Llagostí, la seva essència i coco
Ou de guatlla en tempura
Tàrtar de tomàquet
Caneló de gambes i ceps
Arròs melós d’ ou de reig
Dot, patata, caviar i herbes fresques
Galta de wagyu a baixa temperatura i bolets de temporada
Or blanc de corroncuí
Bunyols de xocolata i gelat de llet d’ovella

Els vins:
Massís 2011 (DO Catalunya), Macizo 2010 (DO Catalunya), Predicador Blanco 2011 (DOCa Rioja), Qué Bonito Cacareaba 2011 (DOCa Rioja), Predicador 2010 (DOCa Rioja), La Cueva del Contador 2009 (DOCa Rioja), La Viña de Andrés Romeo 2001 (DOCa Rioja), La Viña de Andrés Romeo 2009 (DOCa Rioja), Contador 2009 (DOCa Rioja) i Carmen Gran Reserva 2007 (DOCa Rioja).

The Mirror
Còrsega, 225
Barcelona
T. 93 202 86 85

Leer más

Montblanc Edición Escritores Jonathan Swift, 2012

Jueves 4 octubre 2012

Versió en català

Cada año desde 1992, Montblanc rinde homenaje a una escritor ilustre de la historia. Este año la Writers Edition 2012 está dedicada al maestro de la sátira y creador de “Los viajes de Gulliver”, Jonathan Swift.

Escritor y poeta anglo-irlandés, Joanthan Swift (1667-1745) creó más de 30 obras durante su vida pero fue “Los viajes de Gulliver”, publicada en 1726, su obra maestra y por la que siempre será recordado en la historia de la literatura. Una novela fantástica, crítica con la sociedad y con una gran dosis de una sátira mordaz. Una obra que ha fascinado a generación tras generación de lectores por cuestionar públicamente el poder de clases o parodiar el debate de las religiones.

Huber Wiese, el consejero delegado de Montblanc en España, presentó la estilográfica en el emblemático pub irlandés, Kitty’s O’sheas de Barcelona. El evento contó con la presencia del profesor y ensayista, Jordi Llovet, el chef de la taberna, Declan Tarleton y Quim Vila.

El menú, ideado especialmente para la ocasión: Mini Irish Breakfast, ostras con maridaje de limón y/o horseradish (rábano picante), foie pôele con whiskey de Connemara y frutos rojos, brocheta de gambón con sour cream y albahaca, salmón ahumado salvaje irlandés, pan de soda integral, crema de queso y cebolla macerada, estofado tradicional de cordero, solomillo de buey Angus irlandés, tabla de quesos irlandeses con maridaje de frutas, miel, chutneys, mermeladas y surtido de crackers, tarta de manzana y café irlandés.

Los vinos: Tarlant Brut Tradition (AOC Champagne), El Puntido 2007 Doble Magnum (DOCa Rioja), Le Carillon de l’Angélus 2008 Magnum (AOC Saint-Émilion Grand Cru), Niepoort LBV 2005 Magnum (DOC Porto) y Sauternes Y 2009 (AOC Sauternes).

La Edición Limitada Jonathan Swift está compuesta por varias capas con incrustaciones que adornan el depósito de laca negra. El capuchón es de resina negra y tiene la forma del tricornio de Gulliver que recuerda a los sombreros de tres picos del siglo XVIII. El clip, a su vez, reproduce la escalera que tuvo que subir el alcalde de Liliput para poder hablar con Gulliver. Finalmente, el diseño del plumín de oro de 18k en plaqué rodiado está adornado con un grabado que reproduce la armada imperial de Liliput marchando entre las piernas de Gulliver.

Con un número muy limitado de unidades, la Edición Limitada Escritores 2012 Jonathan Swift está disponible únicamente en las boutiques Montblanc.

Apariciones en prensa Montblanc Writers Edition 2012:

Leer más

Montblanc Edició Escriptors Jonathan Swift, 2012

Jueves 4 octubre 2012

Cada any des de 1992, Montblanc ret homenatge a un escriptor il·lustre de la història. Aquest any la Writers Edition 2012 està dedicada al mestre de la sàtira i creador de “Els viatges de Gulliver”, Joanthan Swift.

Escriptor i poeta anglo-irlandès, Jonathan Swift (1667-1745) va crear més de 30 obres durant la seva vida però va ser “Els viatges de Gulliver”, publicada el 1726, la seva obra mestra i per la qual sempre serà recordat en la història de la literatura. Una novel·la fantàstica, crítica amb la societat i amb una gran dosi d’una sàtira mordaç. Una obra que ha fascinat generació rere generació de lectors per qüestionar públicament el poder de classes o parodiar el debat de les religions.

Huber Weise, el conseller delegat de Montblanc a Espanya, va presentar l’estilogràfica a l’emblemàtic pub irlandès, Kitty’s O’Sheas de Barcelona. L’esdeveniment va comptar amb la presència del professor i assagista, Jordi Llovet, el xef de la taverna, Declan Tarleton i Quim Vila.

El menú, ideat especialment per a l’ocasió: Mini Irish Breakfast, ostres amb maridatge de llimona i/o horseradish (rave picant), foie poêlé amb whiskey de Connemara i fruits vermells, broqueta de gambot amb sour cream i alfàbrega, salmó fumat salvatge irlandès, pa de soda integral, crema de formatge i ceba macerada, estofat tradicional de xai, filet de bou Angus irlandès, taula de formatges irlandesos amb maridatge de fruites, mel, chutneys, melmelades i assortiment de crackers, pastís de poma i cafè irlandès.

Els vins: Tarlant Brut Tradition (AOC Champagne), El Puntido 2007 Doble Magnum (DOCa Rioja), Le Carillon de l’Angélus 2008 Magnum (AOC Saint-Émilion Grand Cru), Niepoort LBV 2005 Magnum (DOC Porto) i Sauternes Y 2009 (AOC Sauternes).

L’Edició Limitada Jonathan Swift està composta per diverses capes amb incrustacions que adornen el dipòsit de laca negra. El caputxó és de resina negra i té la forma del tricorni de Gulliver que recorda els barrets de tres pics del segle XVIII. El clip, al seu torn, reprodueix l’escala que va haver de pujar l’alcalde de Liliput per poder parlar amb Gulliver. Finalment, el disseny del plomí d’or de 18k en plaqué rodiat està adornat amb un gravat que reprodueix l’armada imperial de Liliput marxant entre les cames de Gulliver.

Amb un nombre molt limitat d’unitats, l’Edició Limitada Escriptors 2012 Jonathan Swift està disponible únicament en les botigues Montblanc.

Aparicions en premsa Montblanc Writers Edition 2012:

Leer más

Almejas & Champagne

Miércoles 26 septiembre 2012

Versió en català

Excepcional cata de Champagne Salon y Champagne Delamotte con Almejas Dardo y Paco Lafuente de diferentes añadas.

Desde hace 3 años un reducido grupo de amigos tenemos la suerte de disfrutar de un insólito festival. Comparamos y saboreamos latas de conservas -principalmente almejas y berberechos- de distintos fabricantes, tamaños y añadas. Con Joan Carles Ninou (El Xampanyet, Barcelona) como gran maestro de ceremonias y con la ayuda de Pep Manubens (Cal Pep, Barcelona), este año chequeamos la grandeza de 9 latas de almejas Paco Lafuente y 4 de Dardo. La compañía no podía mejorarse, Didier Depond, presidente de Champagne Salon y Champagne Delamotte y la de sus exclusivos Champagnes, y algunos fanáticos más de las almejas en conserva. La degustación se realizó en la cava de nuestra tienda de gastronomía. Las latas provenían de la selección personal que Joan Carles Ninou adquiere y madura en los almacenes de su establecimiento. Se abrieron al momento y se sirvieron a unos 20ºC, sin aderezarlas con limón, pimienta o cualquier otro condimento.

Así fue la degustación:

LAS CATAS DE ALMEJAS

LATA SORPRESA – Almejas
10 años
Una lata madura de una casa muy comercial y de un perfil, calidad y precio mucho más bajo. Correcta. Rara y diferente a lo que vendrá después.

PACO LAFUENTE – Almejas
10/12 piezas
Añada 2007, semana 44
Esta y la siguiente lata eran del mismo fabricante, añada, calibre y con la diferencia de tres semanas en la fabricación.

PACO LAFUENTE – Almejas
10/12 piezas
Añada 2007, semana 47
Más derecha y punzante.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2001
Toque de laurel. El caldo es de estilo más incisivo que en las Paco Lafuente. Tersa y deliciosa.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2005
¡Qué textura… tersa y melosa! Hay el toque del laurel-limón que recuerda al perfume de algunos pollos a l’ast.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2007
Brutal equilibrio entre jugo y textura. Excelente. ¿La mejor lata del día?

PACO LAFUENTE – Almejas
25/30 piezas
Añada 2009
Dura y tersa. Lo más cercano a la almeja fresca. A dejar reposar algún añito más.

PACO LAFUENTE – Almejas
25/30 piezas
Añada 2007
Esta lata el año pasado ganó el match. Ahora se muestra un poco salada, como un aire de agua de mar.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2001
Hay carnosidad. El jugo está superequilibrado con el sabor. Sabrosísima.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2005
Le falta sal. Extraordinaria textura y gusto, pero una punta de sal le daría viveza.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2009
Muy buena. Tersa. También parecida a la textura de la almeja viva como la lata 25/30 de la misma añada 2009.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2007
Aroma delicado, jugo armónico y textura tersa. Muy buena, casi excelente. Las almejas dispuestas en la parte inferior de la lata están más confitadas y las de encima más jóvenes. ¿Habrá que hilar más fino y diferenciar por capas? Algunos delicados aficionados y afinadores de latas voltean las cajas de su almacén periódicamente para que el jugo esté en contacto con todas las almejas.

DARDO – Almejas
Edición especial nº7/32
Añada 2002
¿Hay poca cantidad de jugo en la lata? Brutal. Qué delicia.

PACO LAFUENTE – Almejas
44 piezas
Serie limitada, nº5/24
El jugo es extraordinario, refinado y delicado. ¿Es el mejor jugo? “La almeja superseca” dice Joan Carles. Está tierna, cruda, tersa y tánica. ¡Un monstruo para disfrutar de aquí a 10 años!

LOS CHAMPAGNES

CHAMPAGNE DELAMOTTE ROSÉ
Ensamblaje de chardonnay y pinot noir (procedente de los viñedos de Bouzy, Tours-sur-Mame y Ambonnay). Tiene una crianza mínima de 35 meses en las cavas.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS
100% chardonnay de la Côtes des Blancs. Elaborado siguiendo los antiguos métodos tradicionales. Ensamblaje de diferentes añadas. Crianza mínima de 48 meses.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS 2002
Proviene de crus 100% de la Côtes des Blancs: Le Mesnil-sur-Oger, Avize, Oger. Se ha criado un mínimo de 72 meses en rima en las cavas.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1991
Los Delamotte Collection proceden de una limitadísima reserva de botellas de añadas excepcionales, guardadas y maduradas durante décadas en las cavas de esta histórica Maison de champagne. Por primera vez se ponen unas pocas unidades a disposición de los amantes de los raros champagnes de tan sólo algunos países privilegiados. Muy derecho. Tiene un color magnífico, sin evolución. En nariz es un poco turbulento, con los toques de champiñones y boletus. Un carbónico pétillant. Excelente.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1988
Color de vino blanco maduro. Aromas de almendras tostadas y en boca un poco de cera. “Toujours très frais et toujours très droit”, (Siempre muy fresco y siempre muy derecho) exclama Didier Depond.

CHAMPAGNE SALON BLANC DE BLANCS 1999
Es el mítico champagne y uno de los vinos más raros del mundo, sueño de su creador Aimé Salon. Sólo se elabora cuando la añada es excelente. Su producción se basa en una finca de 1 ha y 20 pequeñas parcelas más clasificadas 100% Grand Cru, en Le Mesnil-Sur-Oger, que fueron escogidas a principios del siglo pasado por Aimé Salon. En 1999 la cosecha de uva fue la más abundante de la historia de Champagne y uno de los años más cálidos del siglo. Fino, delicado, incisivo y con una larga vida antes de llegar al cénit.

En general, los champagnes blancs de blancs –todos menos el rosé– acompañaron excepcionalmente la degustación. Quizás escogeríamos Salon 1999 –aún muy joven– y Delamotte blanc de blancs para las almejas más jóvenes y tersas, y los maduros y voluminosos Delamotte Collection con las más confitadas.

Agradecimiento especial: a Joan Carles Ninou por su repetida y exagerada generosidad.

El Xampanyet
Montcada, 22
08004 Barcelona
Tel: 933 197 003

Cal Pep
Plaça de les Olles, 8
08003 Barcelona
Tel: 933 107 961
www.calpep.com

Champagne Salon – Champagne Delamotte
5-7 rue de la Brèche d’Oger
51190 Le Mesnil sur Oger. France
Tel: 00 33 (0)3 26 57 51 65
www.salondelamotte.com

Leer más

Cloïsses & Champagne

Miércoles 26 septiembre 2012

Excepcional tast de Champagne Salon y Champagne Delamotte amb Cloïsses Dardo i Paco Lafuente de diferents anyades.

Des de fa 3 anys un reduït grup d’amics tenim la sort de gaudir d’un insòlit festival. Comparem i assaborim llaunes de conserves -principalment cloïsses i escopinyes- de diferents fabricants, mides i anyades. Amb Joan Carles Ninou (El Xampanyet, Barcelona) com a gran mestre de cerimònies i amb l’ajuda de Pep Manubens (Cal Pep, Barcelona), aquest any vam comprovar la grandesa de 9 llaunes de cloïsses Paco Lafuente i 4 de Dardo. La companyia no podia millorar-se, Didier Depond, president de Champagne Salon i Champagne Delamotte i la dels seus exclusius Champagnes, i alguns fanàtics més de les cloïsses en conserva. La degustació es va realitzar a la cava de la nostra botiga de gastronomia. Les llaunes provenien de la selecció personal que Joan Carles Ninou adquireix i madura en els magatzems del seu establiment. Es van obrir al moment i es van servir a uns 20ºC, sense amanir-les amb llimona, pebre o qualsevol altre condiment.

Així va ser la degustació:

ELS TASTS DE LES CLOÏSSES

LLAUNA SORPRESA – Cloïsses
10 anys
Una llauna madura d’una casa molt comercial i d’un perfil, qualitat i preu molt més baix. Correcta. Rara i diferent al que vindrà després.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
10/12 peces
Anyada 2007, setmana 44
Aquesta i la següent llauna eren del mateix fabricant, anyada, calibre i amb la diferència de tres setmanes en la fabricació.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
10/12 peces
Anyada 2007, setmana 47
Més dreta i punyent.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2001
Toc de llorer. El brou és d’estil més incisiu que en les de Paco Lafuente. Llisa i deliciosa.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2005
Quina textura … llisa i melosa! Hi ha el toc del llorer-llimona que recorda el perfum d’alguns pollastres a l’ast.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2007
Brutal equilibri entre suc i textura. Excel·lent. La millor llauna del dia?

PACO LAFUENTE – Cloïsses
25/30 peces
Anyada 2009
Dura i llisa. El més proper a la cloïssa fresca. A deixar reposar algun anyet més.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
25/30 peces
Anyada 2007
Aquesta llauna l’any passat va guanyar el matx. Ara es mostra una mica salada, com un aire d’aigua de mar.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2001
Hi ha carnositat. El suc està superequilibrat amb el sabor. Saborosíssima.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2005
Li falta sal. Extraordinària textura i gust, però una punta de sal li donaria vivesa.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2009
Molt bona. Llisa. També semblant a la textura de la cloïssa viva com la llauna 25/30 de la mateixa anyada 2009.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2007
Aroma delicat, suc harmònic i textura llisa. Molt bona, gairebé excel·lent. Les cloïsses disposades a la part inferior de la llauna estan més confitades i les de sobre més joves. Caldrà filar més fi i diferenciar per capes? Alguns delicats aficionats i afinadors de llaunes voltegen les caixes del seu magatzem periòdicament perquè el suc estigui en contacte amb totes les cloïsses.

DARDO – Cloïsses
Edició especial n º 7/32
Anyada 2002
Hi ha poca quantitat de suc a la llauna? Brutal. Quina delícia.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
44 peces
Sèrie limitada, n º 5/24
El suc és extraordinari, refinat i delicat. És el millor suc? “La cloïssa superseca” diu en Joan Carles. Està tendra, crua, llisa i tànnica. Un monstre per gaudir d’aquí a 10 anys!

ELS CHAMPAGNES

CHAMPAGNE DELAMOTTE ROSÉ
Assemblatge de chardonnay i pinot noir (procedent de les vinyes de Bouzy, Tours-sur-Mame i Ambonnay). Té una criança mínima de 35 mesos a les caves.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS
100% chardonnay de la Côtes des Blancs. Elaborat seguint els antics mètodes tradicionals. Assemblatge de diferents anyades. Criança mínima de 48 mesos.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS 2002
Prové de crus 100% de la Côtes des Blancs: Le Mesnil-sur-Oger, Avize, Oger. S’ha criat un mínim de 72 mesos en rima a les caves.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1991
Els Delamotte Collection procedeixen d’una limitadíssima reserva d’ampolles d’anyades excepcionals, guardades i madurades durant dècades a les caves d’aquesta històrica Maison de champagne. Per primera vegada es posen unes poques unitats a disposició dels amants dels rars champagnes de només alguns països privilegiats. Molt dret. Té un color magnífic, sense evolució. Al nas és una mica turbulent, amb els tocs de xampinyons i ceps. Un carbònic pétillant. Excel·lent.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1988
Color de vi blanc madur. Aromes d’ametlles torrades i en boca una mica de cera. “Toujours très frais et toujours très droit”, (Sempre molt fresc i sempre molt dret) exclama Didier Depond.

CHAMPAGNE SALON BLANC DE BLANCS 1999
És el mític champagne i un dels vins més rars del món, somni del seu creador Aimé Salon. Només s’elabora quan l’anyada és excel·lent. La seva producció es basa en una finca d’1 ha i 20 petites parcel·les més classificades 100% Grand Cru, a Le Mesnil-Sud-Oger, que van ser escollides a principis del segle passat per Aimé Salon. El 1999 la collita de raïm va ser la més abundant de la història de Champagne i un dels anys més càlids del segle. Fi, delicat, incisiu i amb una llarga vida abans d’arribar al zenit.

En general, els champagnes blancs de blancs -tots menys el rosé- van acompanyar excepcionalment la degustació. Potser escolliríem Salon 1999 -encara molt jove- i Delamotte blanc de blancs per a les cloïsses més joves i llises, i els madurs i voluminosos Delamotte Collection amb les més confitades.

Agraïment especial: a Joan Carles Ninou per la seva repetida i exagerada generositat.

El Xampanyet
Montcada, 22
08004 Barcelona
Tel: 933 197 003

Cal Pep
Plaça de les Olles, 8
08003 Barcelona
Tel: 933 107 961
www.calpep.com

Champagne Salon – Champagne Delamotte
5-7 rue de la Brèche d’Oger
51190 Le Mesnil sur Oger. France
Tel: 00 33 (0)3 26 57 51 65
www.salondelamotte.com

Leer más

5º Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas

Viernes 30 marzo 2012

Versió en català

En la quinta edición del Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas, celebrada el 25 de marzo de 2012 en La Casa Llotja de Mar de Barcelona, los vinos seleccionados para la Fase Clasificatoria y la Gran Final fueron:

Fase Clasificatoria:
1. Mumm Cramant Grand Cru (Champagne)
2. Barbadillo Manzanilla Solear (Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda)
3. Chave Hermitage Blanc 2004 (Côtes-du-Rhône)
4. Alta Vista Terroir Selection Malbec 2007 (Mendoza)
5. Château Mouton-Rothschild 2005 (Bordeaux)
6. Álvaro Palacios Les Terrasses Velles Vinyes 2009 (D.O.Q.Priorat)
7. Niepoort Colheita 1998 (Porto)

Las 10 parejas finalistas fueron: Didier Sánchez y Pierre Citerne, Ramón Sadurní y Maria Gloria Collell, Xavier Ramos y Àlex Durán, Miguel Ángel Laredo y Mario García, Norbert Puzenat y Guillem Marquet, Jordi Carrascosa y Gema Jarne, Juan Diego Morales y Pedro Morales, Ugo Moreno y Daniel Poveda, Christophe Brunet y Dominique Roujou, Bruno Murciano y David Sampedro.

Gran Final:
1. Egly Ouriet Blanc de Noirs v.v. (Champagne)
2. José Pariente Verdejo 2011 (DO Rueda)
3. Keller Riesling Kirschpiel 2008 (Rheinhessen, Alemania)
4. Monte Real Reserva 1982 (DOCa Rioja)
5. Antinori Tignanello 2008 (Toscana)
6. Espectacle 2009 (DO Montsant)
7. Valdespino Amontillado Coliseo VORS (DO Jerez-Xérès-Sherry)

Los ganadores del 5º Premio Vila Viniteca de Cata por Parejas fueron Pierre Citerne, arqueólogo y escritor, y Didier Sánchez, artesano, ambos de procedencia francesa. El segundo premio recayó en David Sampedro Gil, viticultor y Bruno Murciano Gallego, sumiller en Londres. La tercera pareja clasificada fue la formada por Pedro Morales de León, ingeniero y bodeguero y Juan Diego Morales de León, también bodeguero.

———————————————-Versió en català————————————————–

5è PREMI VILA VINITECA DE TAST PER PARELLES

En la cinquena edició del Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles, que es celebrà el 25 de març de 2012 a La Casa Llotja de Mar de Barcelona, els vins seleccionats per la Fase Classificatòria i la Gran Final van ser:

Fase Classificatòria:
1. Mumm Cramant Grand Cru (Champagne)
2. Barbadillo Manzanilla Solear (Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda)
3. Chave Hermitage Blanc 2004 (Côtes-du-Rhône)
4. Alta Vista Terroir Selection Malbec 2007 (Mendoza)
5. Château Mouton-Rothschild 2005 (Bordeaux)
6. Álvaro Palacios Les Terrasses Velles Vinyes 2009 (D.O.Q.Priorat)
7. Niepoort Colheita 1998 (Porto)

Les 10 parelles finalistes van ser: Didier Sánchez i Pierre Citerne, Ramón Sadurní i Maria Gloria Collell, Xavier Ramos i Àlex Durán, Miguel Ángel Laredo i Mario García, Norbert Puzenat i Guillem Marquet, Jordi Carrascosa i Gema Jarne, Juan Diego Morales i Pedro Morales, Ugo Moreno i Daniel Poveda, Christophe Brunet i Dominique Roujou, Bruno Murciano i David Sampedro.

Gran Final:
1. Egly Ouriet Blanc de Noirs v.v. (Champagne)
2. José Pariente Verdejo 2011 (DO Rueda)
3. Keller Riesling Kirschpiel 2008 (Rheinhessen, Alemania)
4. Monte Real Reserva 1982 (DOCa Rioja)
5. Antinori Tignanello 2008 (Toscana)
6. Espectacle 2009 (DO Montsant)
7. Valdespino Amontillado Coliseo VORS (DO Jerez-Xérès-Sherry)

Els guanyadors del 5è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles van ser Pierre Citerne, arqueòleg i escriptor, i Didier Sánchez, artesà, abmdòs de procedència francesa. El segon premi va recaure en David Sampedro Gil, viticultor i Bruno Murciano Gallego, sommelier a Londres. La tercera parella classificada fou la formada per Pedro Morales de León, enginyer i elaborador i Juan Diego Morales de León, també elaborador.

Leer más

SUDÁFRICA (y III). EBEN SADIE, RESTAURANTES Y HOTELES

Viernes 23 marzo 2012

Versió en català

Eben Sadie, nació en 1972. Comenzó en el mundo de la enología de la mano de Charles Back, uno de los personajes más importantes en el vino sudafricano. Una vez finalizados sus estudios de enología y de viajar por el mundo (Alemania, Austria, Francia, Italia, California y Oregon) decidió fundar su propia bodega The Sadie Family (Swartland, Sudáfrica) en 1999 y dos años más tarde fundó junto con Dominik A. Huber, Terroir al Límit en el Priorat. Eben dice “a partir de 2007 no debía dinero y alli empecé a elaborar mis vinos en el Priorat y en Sudáfrica”. Actualmente -y a pesar de su juventud- Eben Sadie es el enólogo de referencia del continente africano.

Elabora dos gamas muy diferenciadas. Los vinos de alta gama (Signature) donde se encuentran los grandes Columella y Palladius, y los vinos de viejas viñas (Old Vine Series), un proyecto para la elaboración de vinos a la antigua, con un enfoque basado en la tradición y la no intervención. Dentro del Old Vins Series encontramos Skurfberg, Skerpioen, Kokerboom, T Votepad, Mev. Kirsten, Pofadder, Soldaat y Treinspoor. Un total de 26 hectáreas de las que se producen aproximadamente unas 45.000 botellas anuales.

En 2003 creó otra bodega llamada Sequillo, enfocada en la elaboración de un vino tinto y otro blanco elaborados con variedades originarias de la parte sur del Rhône y del Mediterráneo, pensando en los terruños específicos de cada región.

SADIE FAMILY WINES – Swartland – Malmesbury

En nuestra visita a la bodega degustamos diferentes lotes en depósito y barrica. Abrimos botellas, algunas también disfrutadas en otras ocasiones en diferentes restaurantes de Sudáfrica.

La bodega está llena de T5 pero cada vez trabaja más con barrica usada. En 2011 solo compró un “fudre” nuevo.

Garnacha y monastrell con un 20% de syrah 2011 en una T5 Taransaud de 2009 (La barrica más especial y carísima de esta tonelería).
Proviene de la única viña que tiene en un lugar llano, en un terreno de cantos rodados. Es una rara viña vieja de uvas tintas. Las pocas que hay de tintas en Sudáfrica están plantadas en los peores terruños. De uva blanca sí que hay mucha, especialmente de chenin y sémillon y algunas cepas de garnacha blanca y clairette. Producción “alta” para Columella, próxima a los 20 hl/ha, cuando normalmente el resto de viñas están entre los 10 y los 15 hl/ha. Es el esqueleto del Columella. La parte de golosina se la da la garnacha.

Garnacha y monastrell con un 20% de syrah 2011 en una T5 de Taransaud de 2010
El mismo vino. Está más marcado en nariz pero sin chocolate ni tostado. En boca la barrica le aporta un poco más de tanino.

Syrah en suelo pizarroso 2010 Boutes (de 4 años)
Primera añada elaborada a partir de susviñas jóvenes de altura. Solo 2 barricas. Mucha frescura, fresas y frutos rojos. Producción de un racimo por cepa. 13,8ºC de alcohol.

Syrah en suelo granítico 2010 en una T5 (2008)
Nariz muy mineral. Mucho mejor que el anterior. Hay más frescura, vigor y un buen tanino final. Más Côte-Rôtie. 14,2º

Syrah en suelo pizarroso 2011 en una T5 (de 4 años)
Formará parte del Columella. Más golosinas, con más grosella y cereza. Tiene una acidez más croustillant que en 2010.

Syrah en suelo granítico 2011 en una T5 (de 10 años)
Tiene el perfume que marca el Columella 2009. Un buen tanino. Será muy rico. 13,8º de alcohol.

60% syrah y 40% monastrell 2011 en T5 vieja
Viña de 40 años de terruño calcáreo. El syrah se vendimió primero y se mantuvo en frío para que no empezara a fermentar. Después se le añadió el monastrell y fermentaron los dos juntos. En nariz es dulce. En boca hay más volumen y peso. Fruta, con recuerdos de la ciruela al punto, justo antes de madurar. Le da entidad al ensamblaje. No tiene el toque cítrico de los lotes anteriores. Una uva de la que Eben ahora extrae mucho menos que en las añadas anteriores donde hacía más pigeage. Muy rico.

Palladius 2009
Viñas de 60 años de 10 variedades blancas diferentes. En nariz no hay fuegos artificiales, tan solo una sutil brisa serena nos introduce en una textura armónica, con vigor y una buena estructura y que se alarga hasta al final del paladar. Seguramente su mejor blanco hasta ahora y quizá el blanco más personal de South Africa. Magnífico.

Palladius 2010
10 variedades diferentes de uva. Para Eben es también una buena añada, con temperaturas similares a las de 2009. Tiene una grasa sutil y una gran armonía de perfume en la boca. Gran final con longitud, acidez y un punto cálido. A seguir dentro de 5 años. Muy rico.

Mev. Kirsten 2010
Solo chenin blanc de una viña de 0,8 ha plantada en 1905. Eben la alquiló hace 5 años y desde entonces la lleva en orgánico. Criado en barrica de 20 años (¡!).

Columella 2003 1ª cata
Comienza a madurar. La añada calurosa propició que regara la viña. De hecho fue la última cosecha que regó. Uno de los Columella más grandes. Si lo comparamos con el resto de añadas la fruta está más confitada.

Columella 2003 2ª cata
En una fase muy marcada por la madurez de la uva. El monastrell imprime su carácter. Un vino que seguramente pide una decantación, para disfrutar de una fruta muy madura, chafada y jugosa, como recién caída del árbol.

Columella 2004
Al preguntarle a Eben si la añada era más caliente y por eso el vino estaba más confitado, responde con la sinceridad que “quizá ya no estaba encima”. La añada, aún así, era caliente.

Columella 2009
Syrah, mouvèdre y garnacha. Rendimientos de 16 hl/ha. Se embotelló el 14 de marzo de 2011. Color muy cubierto. En la frescura, con intensidad y con elegancia. Es una mezcla de fruta roja y negra apretadita pero sin chafar. Relleno de todo. Se expande en muchas direcciones, sin sobrepeso ni excesos. Buena carga de taninos y una trama continua… Es una delicia. Magnífico. ¿El mejor Columella? Disfrutado en 6 ocasiones.

Columella 2010
Catamos la mitad del vino que está ensamblado en una tina de madera. Mucha frescura y en el estilo de las garnachas catadas antes. Muy rico.

Columella 2011
Hace 6 meses estaba en la viña y ya se cata bien. Igual que en 2010, la mitad en un “fudre” y el resto en barrica. Más caliente que en 2010. Para Eben “un año difícil pero muy bueno”. Superará el 2010.

Skurfberg 2009 (blanco)
Chenin blanc de una viña de 89 años. Criado en una barrica de 228 litros de 20 años. Mucho aroma de pera blanquilla y después ceras y especias. Producción de tan solo 300 botellas.

Voetpad 2009 (blanco)
Viña del 1887, plantada con chenin blanc, sémillon blanc, sémillon gris y palomino. La botella catada llevaba 3 días abierta. Especiada y con algún toque cítrico.

Pofadder 2010
Cinsault de una viña de 60 años. Mucho regaliz rojo, con pequeños granitos de frutitas maduras en un perfume entre mencía y garnacha. Hay volumen, intensidad y elegancia. Largo aroma final y delicioso regusto. Un vino de un lugar. Producción de 1.200 botellas.

Niepoort-Sadie 2008
Nace de las ganas de Eben y Dirk Niepoort de elaborar un tinto dulce inspirado en el Oporto. Vinificado por ambos, es un ensamblaje de tinta barroca y syrah. Elaborado sin despalillar y con pisados con los pies. Muy cubierto, con un color sanguíneo entre grana y azul. Nariz de regaliz, jazmín y cítricos. Pera blanquilla/alcohol y pasas. En boca hay una percepción rústica. Final dulce sin empalagar y que incita a repetir. Increíble acompañando un Foume d’Ambert. Gran contraste entre el salado y el hongo con el dulce y el alcohol. Un LBV africano. Posiblemente el mejor vino dulce-tinto del continente.

Sequillo White 2010
Chenin blanc, garnacha blanca, roussanne, viognier (viña joven), sémillon blanc, sémillon gris y palomino de viñas de más de 40 años. Una bocanada de fruta fresca, con acidez y un buen peso. Bastante rico.

Sequillo Red 2009
Syrah, mourvèdre, garnacha, carignan y cinsault. Se ha criado durante 24 meses en barricas de roble de 500 y 600 litros. 14,5º.

Otros vinos catados de las zonas de Paarl, Overberg, Cape Agulhas:

360º Zevennacht Sauvignon blanc 2010 – ***** en la Platter’s
Un sauvignon blanc bien elaborado, con el toque perfumado y la grasa justa, aderezado con una percepción sutilmente dulce. Buena frescura y muy atractivo en su precio (unos 20€ en un restaurante).

Nedenburg Cuvée Brut
Simple. Con la burbuja muy grande y poca calidad de vino.

Harterby The Stuke Sauvignon blanc 2005
Grasa y punta dulce.

Oak Valley Chardonnay 2007
Mantequilla, cítrico, fresco y con volumen y cuerpo. En el paladar aparece una pátina que no pesa. Final largo pero un poco caliente.

Paul Cluver Pinot Noir Seven Flags 2008
Color rubí. En nariz es de perfil clásico, con una punta de rafia poco normal en estas regiones. En boca tiene una grasa sutil, con dulzor y un final cárnico y de fruta. Es rico pero mesurado. Persistencia.

J.C. Le Roux Pinot Noir Rosé 2007 – Méthode Cap Classique
Color piel de cebolla, entre un De Nit y un Billecart-Salmon. Dosificación justa para armonizar. Burbuja y carbónico bien integrado. No hay mucha acidez. Placentero.

The Berrio The Weather Girl 2009
Sauvignon blanc y sémillon. Aroma de espárragos verdes. En boca tiene un poco de grasa pero también tanino. Flojo.

Strandveld Adamastor 2009
Sauvignon blanc y sémillon. Tallo verde de enredadera y un poco de volumen en boca. ¡Tiene ***** de la guía Platter’s! Increíble.

First Sighting Pinot Noir 2009
Elaborado por un joven productor. Un pinot de 13,5º y de perfil fresco. Interesante y a seguir.

Lomond Sauvignon blanc 2010
El principal negocio de la propiedad es la venta de agua de su lago. Proviene del punto más al sur del continente africano. Muy vegetal. Toques de boj. Flojo.

Lomond Merlot 2009
Un vino correcto y justito. Sin ningún atributo.

Lomond Syrah 2007
Mucha pimienta en nariz. Hay grasa y tiene la madurez al punto. El mejor de los tres vinos catados de esta bodega.

Van Ryn’s 12 años
Brandi elaborado con chenin blanc. Color caoba rojizo. En boca parece un Armagnac, con una entrada seca y una cata rústica pero muy limpia. Le falta una nariz más compleja.

KWV 20 años – Brandy
Uno de los brandis de referencia en Sudáfrica. Equilibrado y un poco dulce al final. Bien hecho.

Restaurantes y Hoteles: direcciones y comentarios

1) La Colombe (Constantia Uitsig Farm).
El restaurante de la bodega. Uno de los más premiados de Constantia.
Productos bio de la zona y cocina francesa del recetario clásico: ostras al champagne…
Recomendamos comer en la terraza.
Magnífica carta de vinos por la selección y los descubrimientos. Sommelier con conocimientos.
Antes o después de comer se puede visitar la bodega y la finca.

Constantia Uitsig
Spaanschemat River Road
Constantia, Cape Town
South Africa
Ver web

2) Rust en Vrede
El restaurante de la bodega.
Un buen lugar para cenar. Cocina internacional con algún toque contemporáneo.
El sommelier Neil Grant ofrece una de las mejores cartas de vinos de Sudáfrica. Verticales de los mejores vinos de la bodega y un puñado de buenas propuestas del país. También tiene una pequeña oferta de vinos internacionales.
Llegar antes para hacer un aperitivo en la terraza y disfrutar de las vistas.

Rust en Vrede Wine Estate
PO Box 473
Stellenbosch
7599
South Africa
Ver web

3) Signal Restaurante en el Hotel Cape Grace
Productos de la zona con adaptaciones internacionales y algún toque moderno.
Carta de vinos premiada por Diners Club. Ambiente sofisticado. Selección de destilados. “El Hotel” de Cape Town.

Hotel Cape Grace
West Quay Road
Victoria & Alfred Waterfront
Cape Town
South Africa
Ver web

4) Restaurante Nobu en el Hotel One&Only
La cocina japonesa del chef Nobuyuki ‘Nobu’ Matsuhisa, con toques y pescados de la zona. Buena carta de vinos. Ambiente fashion y decoración moderna. Imprescindible el famoso tartar de ventresca con caviar. En el hotel vale la pena una visita a la cava de vinos del otro restaurante. Espectacular bodega pecera de cristal climatizada de dos pisos de altura y con todas las botellas a la vista.

One&Only Cape Town
Dock Road, Victoria & Alfred Waterfront
Cape Town 8001, South Africa
PO Box 51289, Waterfront
Cape Town 8002
South Africa
Ver web

5) Le Quartier Français
Bistrot ordenado y agradable al mediodía y por la noche el número 33 del mundo según la Guía Restaurant. Carta de vinos justita para comer y mucho mejor la que proponen para cenar. Solo tuvimos la ocasión de comer.

Le Quartier Français
PO Box 237, Corner Berg & Wilhelmina Streets
Franschhoek, Western Cape, 7690
South Africa
Ver web

6)Hotel Birkenhead House
La mejor mesa sobre el mar.
Cocina internacional con toques del país.
Carta de vinos correcta y con alguna sorpresa.
Un lugar magnífico para comer en una mesa increíble al lado de un barranco sobre el mar, viendo bañistas, surfistas y quizá alguna ballena.

Hotel Birkenhead House
7th Avenue
Voelklip
Hermanus
Ver web

7) Restaurante del Grootbos Private reserve
Cocina internacional con productos de la zona. Buena carta de vinos con las puntuaciones de la Platter’s Guide como orientación. La gran vista sobre Walker Bay.
Ver web

8)Newton Johnson, el restaurante de la bodega
Cocina del territorio. Desenfadado, amable y casual. Abierto al mediodía. Carta de vinos con una selección de añadas de los deliciosos vinos de la bodega. Magníficas vistas sobre las viñas y todo el valle.
Ver web

9) BarBarBlackSheep
Cocina sudafricana radical. Platos históricos.
Como un snack-bar. Ambiente desenfadado, con hules en las mesas.
Carta de vinos a precios baratos, ya que se provee de los vinos que el mismo propietario vende en la tienda de al lado y cargando muy poco margen. Comer en el exterior.

BarBarBlackSheep
Short Street
Riebeek Kasteel 7307
Ver web

10) The Firs Hyatt Centre
En el estilo de un steakhouse de Nueva York, con productos africanos y una correcta carta de vinos, con buenas botellas fuera carta.

The Firs Hyatt Centre
Corner Oxford Road and Bierman Avenue,
Rosebank, Johannesburg
Ver web

Ver capítulos anteriores
-SUDÁFRICA (I). CONSTANTIA Y STELLENBOSCH
-SUDÁFRICA (II). FRANSCHHOEK Y WALKER BAY

——————————————Versió en català——————————————————

SUDÀFRICA (i III): EBEN SADIE I ALTRES

Eben Sadie va néixer el 1972. Va començar en el món de l’enologia de la mà de Charles Back, un dels personatges més importants en el vi sudafricà. Un cop acabats els seus estudis d’enologia i viatjar pel món (Alemania, Àustria, França, Itàlia, Califòrnia i Oregon) va decidir fundar el seu propi celler The Sadie Family (Swartland, Sudàfrica) el 1999 i dos anys més tard van fundar juntament amb Dominik A. Huber, Terroir al Límit al Priorat. L’Eben diu “a partir del 2007 no devia diners i allà vaig començar a elaborar els meus vins al Priorat i a Sudàfrica”. Actualment -tot i la seva joventut- Eben Sadie és l’enòleg de referència del continent africà.

Elabora dues gammes molt diferenciades. Els vins d’alta gamma (Signature) on es troben els grans Columella i Palladius, i els vins de velles vinyes (Old Vine Series), un projecte per a l’elaboració de vins a l’antiga, amb un enfoc basat en la tradició i la no intervenció. Dins de l’Old Vins Series hi trobem els Skurfberg, Skerpioen, Kokerboom, T Votepad, Mev. Kirsten, Pofadder, Soldaat i Treinspoor. Un total de 26 hectàrees de les quals produeixen aproximadament unes 45.000 ampolles anuals.

El 2003 va crear un altre celler anomenat Sequillo, enfocat a l’elaboració d’un vi negre i un altre blanc elaborats amb varietats originàries de la part sud del Rhône i del Mediterrani, pensant en els terrers específics de cada regió.

SADIE FAMILY WINES – Swartland – Malmesbury

En la nostra visita al celler vam degustar diferents lots en dipòsit i bóta. Vam obrir ampolles, algunes també gaudides en altres ocasions en diferents restaurants de Sudàfrica.

El celler està ple de T5 però cada cop treballa més amb bóta usada. El 2011 només va comprar un “fudre” nou.

Garnatxa i monastrell amb un 20% de syrah 2011 en una T5 de Taransaud del 2009 (La bóta més especial i caríssima d’aquesta boteria).
Prové de l’única vinya que té en un lloc pla, en un terreny de còdols. És una rara vinya vella de raïms negres. Les poques que hi ha de negre a Sudàfrica estan plantades en els pitjors terrers. De raïm blanc si que n’hi ha molt, especialment de chenin i sémillon i alguns ceps de garnatxa blanca i clairette. Producció “alta” per Columella, propera als 20 hl/ha, quan normalment la resta de vinyes estan entre els 10 i els 15 hl/ha. És l’esquelet del Columella. El costat golomina li dóna la garnatxa.

Garnatxa i monastrell amb un 20% de syrah 2011 en una T5 de Taransaud del 2010
El mateix vi. Està més marcat al nas però sense xocolata ni torrat. A la boca la bóta li aporta una mica més de taní.

Syrah en sòl pissarrós 2010 Boutes (de 4 anys)
Primera anyada elaborada a partir de les vinyes joves d’alçada. Només 2 bótes. Molta frescor, maduixes i fruites vermelles. Producció d’un gotim per cep. 13,8º d’alcohol.

Syrah en sòl granític 2010 en una T5 (2008)
Nas molt mineral. Molt millor que l’anterior. Hi ha més frescor, vigor i un bon taní final. Més Côte-Rôtie. 14,2º.

Syrah en sòl pissarrós 2011 en una T5 (de 4 anys)
Formarà part del Columella. Més golomines, amb més grosella i cirera. Té una acidesa més croustillant que el 2010.

Syrah en sòl granític 2011 en una T5 (de 10 anys)
Té el perfum que marca el Columella 2009. Un bon taní. Serà molt bo. 13,8º d’alcohol.

60% syrah i 40% monastrell 2011 en una T5 vella
Vinya de 40 anys de terrer calcari. El syrah es va veremar primer i es va mantenir en fred perquè no comencés a fermentar. Després se li va afegir el monastrell i van fermentar els dos junts. Al nas és dolç. A la boca hi ha més volum i pes. Fruita, amb records de la pruna al punt, just abans de madurar. Li dóna entitat a l’assemblatge. No té el toc cítric dels lots anteriors. Un raïm del qual l’Eben ara extrau molt menys que en les anyades anteriors on feia més pigeage. Molt bo.

Palladius 2009
Vinyes de 60 anys de 10 varietats blanques diferents. Al nas no hi ha focs d’artifici, tan sols una subtil brisa serena ens introdueix en una textura harmònica, amb vigor i una bona estructura i que s’allarga fins al final del paladar. Segurament el seu millor blanc fins ara i potser el blanc més personal de South Africa. Magnífic.

Palladius 2010
10 varietats diferents de raïm. Per a l’Eben és també una bona anyada, amb temperatures similars a les de 2009. Té un greix subtil i una gran harmonia de perfum a la boca. Gran final amb llargada, acidesa i un punt càlid. A seguir en els propers 5 anys. Molt bo.

Mev. Kirsten 2010
Només chenin blanc d’una vinya de 0,8 ha plantada el 1905. L’Eben la va llogar fa 5 anys i des de llavors la porta en orgànic. Criat en una bóta de 20 anys (!).

Columella 2003 1er tast
Comença a madurar. L’anyada calorosa va propiciar que regués la vinya. De fet va ser l’última collita que va regar. Un dels Columella més grans. Si el comparem amb la resta d’anyades la fruita està més confitada.

Columella 2003 2on tast
En una fase molt marcada per la maduresa del raïm. El monastrell imprimeix el seu caràcter. Un vi que segurament demana una decantació, per gaudir d’una fruita molt madura, xafada i sucosa com si tot just hagués acabat de caure de l’arbre.

Columella 2004
Al preguntar-li a l’Eben si l’anyada era més calenta i per això el vi estava més confitat, respon amb sinceritat que “potser ja no estava a sobre”. L’anyada, tot i així, era calenta.

Columella 2009
Syrah, mouvèdre i garnatxa. Rendiments de 16 hl/ha. Es va embotellar el 14 de març del 2011. Color molt cobert. En la frescor, amb intensitat i amb elegància. És una barreja de fruita vermella i negra apretadeta però sense xafar. Farcit de tot. S’expandeix en moltes direccions, sense sobrepès ni excessos. Bona càrrega de tanins i una trama contínua… És una delícia. Magnífic. El millor Columella? Gaudit en 6 ocasions.

Columella 2010
Vam tastar la meitat del vi que està assemblat en una tina de fusta. Molta frescor i en l’estil de les garnatxes tastades abans. Molt bo.

Columella 2011
Fa 6 mesos estava a la vinya i ja es tasta bé. Igual que el 2010, la meitat en un “fudre” i la resta en bóta. Més calent que el 2010. Per l’Eben “un any difícil però molt bo”. Superarà el 2010.

Skurfberg 2009 (blanc)
Chenin blanc d’una vinya de 89 anys. Criat en una bóta de 228 litres de 20 anys. Molta aroma de pera blanquilla i després ceres i espècies. Producció de tan sols 300 ampolles.

Voetpad 2009 (blanc)
Vinya del 1887, plantada amb chenin blanc, sémillon blanc, sémillon gris i palomino. L’ampolla tastada portava 3 dies oberta. Especiada i amb algun toc cítric.

Pofadder 2010
Cinsault d’una vinya de 60 anys. Molta regalèssia vermella, amb petits granets de fruitetes madures en un perfum entre mencia i garnatxa. Hi ha volum, intensitat i elegància. Llarg aroma final i deliciós regust. Un vi d’un lloc. Producció de 1.200 ampolles.

Niepoort-Sadie 2008
Neix de les ganes d’Eben i Dirk Niepoort d’elaborar un negre dolç inspirat en l’Oporto. Vinificat per ambdós, és un assemblatge de tinta barroca i syrah. Elaborat sense desrapar i amb trepitjats amb els peus. Molt cobert, amb un color sanguini entre grana i blau. Nas de regalèssia, gessamí i cítrics. Pera blanquilla/alcohol i panses. A la boca hi ha una percepció rústica. Final dolç sense embafar i que incita a repetir. Increïble acompanyant un Foume d’Ambert. Gran contrast entre el salat i el fong amb el dolç i l’alcohol. Un LBV africà. Possiblement el millor vi dolç-negre del continent.

Sequillo White 2010
Chenin blanc, garnatxa blanca, roussanne, viognier (vinya jove), sémillon blanc, sémillon gris i palomino de vinyes de més de 40 anys. Una glopada de fruita fresca, amb acidesa i un bon pes. Força bo.

Sequillo Red 2009
Syrah, mourvèdre, garnatxa, carignan i cinsault. S’ha criat durant 24 mesos en bótes de roure de 500 i 600 litres. 14,5º.

Altres vins tastats de les zones de Paarl, Overberg, Cape Agulhas:

360º Zevennacht Sauvignon blanc 2010 – ***** a la Platter’s
Un sauvignon blanc ben elaborat, amb el toc perfumat i el greix just, amanit amb una percepció subtilment dolça. Bona frescor i molt atractiu en el seu preu (uns 20€ a un restaurant).

Nedenburg Cuvée Brut
Simple. Amb la bombolla molt gran i poca qualitat de vi.

Harterby The Stuke Sauvignon blanc 2005
Greix i punta dolça.

Oak Valley Chardonnay 2007
Mantega, cítric, fresc i amb volum i cos. Al paladar apareix una pàtina que no pesa. Final llarg però un pel calent.

Paul Cluver Pinot Noir Seven Flags 2008
Color robí. Al nas és de perfil clàssic, amb una punta de ràfia poc normal en aquestes regions. A la boca té un greix subtil, amb dolçor i un final carni i de fruita. És ric però mesurat. Persistència.

J.C. Le Roux Pinot Noir Rosé 2007 – Méthode Cap Classique
Color pell de ceba, entre un De Nit i un Billecart-Salmon. Dosatge just per harmonitzar. Bombolla i carbònic ben integrat. No hi ha gaire acidesa. Plaent.

The Berrio The Weather Girl 2009
Sauvignon blanc i sémillon. Aroma d’espàrrecs verds. A la boca té una mica de greix però també taní. Fluix.

Strandveld Adamastor 2009
Sauvignon blanc i sémillon. Tija verda d’enfiladissa i una mica de volum en boca. Té ***** de la guia Platter’s! Increïble.

First Sighting Pinot Noir 2009
Elaborat per un jove productor. Un pinot de 13,5º i de perfil fresc. Interessant i a seguir.

Lomond Sauvignon blanc 2010
El principal negoci de la propietat és la venda d’aigua del seu llac. Prové del punt més al sud del continent africà. Molt vegetal. Tocs de boix. Fluix.

Lomond Merlot 2009
Un vi correcte i justet. Sense cap atribut.

Lomond Syrah 2007
Molt pebre al nas. Hi ha greix i té la maduresa al punt. El millor del tres vins tastats d’aquest celler.

Van Ryn’s 12 anys
Brandi elaborat amb chenin blanc. Color caoba vermellós. A la boca sembla un Armagnac, amb una entrada seca i un tast rústic però molt net. Li falta un nas més complex.

KWV 20 anys – Brandy
Un dels brandis de referència a Sudàfrica. Equilibrat i una mica dolç al final. Ben fet.

Restaurants i Hotels: adreces i comentaris

1) La Colombe (Constantia Uitsig Farm).
El restaurant del celler. Un dels més premiats de Constantia.
Productes bio de la zona i cuina francesa del receptari clàssic: ostres al champagne…
Recomanem dinar a la terrassa.
Magnífica carta de vins per la selecció i les descobertes. Sommelier amb coneixements.
Abans o després de dinar es pot visitar el celler i la finca.

Constantia Uitsig
Spaanschemat River Road
Constantia, Cape Town
South Africa
Veure web

2) Rust en Vrede
El restaurant del celler.
Un bon lloc per sopar. Cuina internacional amb algun toc contemporani.
El sommelier Neil Grant ofereix una de les millors cartes de vins de Sudàfrica. Verticals dels millors vins del celler i un grapat de bones propostes del país. També té una petita oferta de vins internacionals.
Arribar-hi abans per fer un aperitiu a la terrassa i gaudir de les vistes.

Rust en Vrede Wine Estate
PO Box 473
Stellenbosch
7599
South Africa
Veure web

3) Signal Restaurant a l’Hotel Cape Grace
Productes de la zona amb adaptacions internacionals i algun toc modern.
Carta de vins premiada per Diners Club. Ambient sofisticat. Selecció de destil·lats. “L’hotel” de Cape Town.

Hotel Cape Grace
West Quay Road
Victoria & Alfred Waterfront
Cape Town
South Africa
Veure web

4) Restaurant Nobu a l’Hotel One&Only
La cuina japonesa del xef Nobuyuki ‘Nobu’ Matsuhisa, amb tocs i peixos de la zona. Bona carta de vins. Ambient fashion i decoració moderna. Imprescindible el famós tàrtar de ventresca amb caviar. A l’hotel val la pena una visita a la cava de vins de l’altre restaurant. Espectacular celler peixera de vidre climatitzada de dos pisos d’alçada i amb totes les ampolles a la vista.

One&Only Cape Town
Dock Road, Victoria & Alfred Waterfront
Cape Town 8001, South Africa
PO Box 51289, Waterfront
Cape Town 8002
South Africa
Veure web

5) Le Quartier Français
Bistrot endreçat i agradable al migdia i per la nit el número 33 del món segons la Guia Restaurant. Carta de vins justeta per dinar i molt millor la que proposen per sopar. Només vam tenir l’ocasió de dinar-hi.

Le Quartier Français
PO Box 237, Corner Berg & Wilhelmina Streets
Franschhoek, Western Cape, 7690
South Africa
Veure web

6) Hotel Birkenhead House
La millor taula sobre el mar.
Cuina internacional amb tocs del país.
Carta de vins correcta i amb alguna sorpresa.
Un lloc magnífic per dinar en una taula increïble al costat d’un barranc sobre el mar, veient banyistes, surfistes i potser alguna balena.

Hotel Birkenhead House
7th Avenue
Voelklip
Hermanus
Veure web

7) Restaurant del Grootbos Private reserve
Cuina internacional amb productes de la zona. Bona carta de vins amb les puntuacions de la Platter’s Guide com a orientació. La gran vista sobre Walker Bay.
Veure web

8)Newton Johnson, el restaurant del celler
Cuina del territori. Desenfadat, amable i casual. Obert al migdia. Carta de vins amb una selecció d’anyades dels deliciosos vins del celler. Magnífiques vistes sobre les vinyes i tota la vall.
Veure web

9) BarBarBlackSheep
Cuina sud-africana radical. Plats històrics.
Com un snack-bar. Ambient desenfadat, amb hules a les taules.
Carta de vins a preus barats, ja que es proveeix dels vins que el mateix propietari ven a la botiga del costat i hi carregant molt poc marge. Dinar a l’exterior.

BarBarBlackSheep
Short Street
Riebeek Kasteel 7307
Veure web

10) The Firs Hyatt Centre
En l’estil d’un steakhouse de Nova York, amb productes africans i una correcta carta de vins, amb bones ampolles fora carta.

The Firs Hyatt Centre
Corner Oxford Road and Bierman Avenue,
Rosebank, Johannesburg
Veure web

Veure capítols anteriors
-SUDÀFRICA (I). CONSTANTIA I STELLENBOSCH
-SUDÀFRICA (II). FRANSCHHOEK I WALKER BAY

Leer más