Priorat 2011 per Álvaro Palacios

Collita 2011 per Álvaro Palacios

“Suc dens de textura màgica, en el que els raïms autòctons reivindiquen la seva condició ancestral. La natura s’estremeix.

És el 2011 un any de llegenda que commourà els nostres sentits amb la força d’un fruit desbordant de riquesa i emocions. Una abraçada per a l’ànima.

Els ceps venien d’un dur esforç que havia marcat el seu idil·li vegetatiu. Van travessar juliol, agost, setembre i octubre de l’any anterior sense una gota que mullés els microscòpics llavis de les seves fulles. I l’entrada a l’hivern va seguir en la mateixa cadència. L’estació freda amb prou feina sumà 38 mil·límetres de precipitació, inclosa la nevada resplendent que trobàrem al despertar del dia 11 de gener. Febrer seguí sec i en la nostra memòria es gravà el vent fred que en les primeres setmanes de l’any ens acompanyà durant la poda. En realitat les úniques pluges efectives van caure durant un mes de març atípicament fred, que fins i tot ens deixà veure la neu al capdamunt de la serra. Fou el dia 4. Els dies 12 i 14 plogué sense descans fins arribar als 100 litres. El 17 començà la brostada als ceps de la finca Dofí i el 21 vam entrar a la primavera amb fred i aigua. Tot el mes de març portà un total de 143 litres de pluja. La gran mostra de petits gotims advertí d’una collita molt generosa.

Durant el mes d’abril vam observar una gran quantitat de petits gotims que brostaven energèticament augurant una collita molt nodrida. Fou un període sec, amb tan sols 18 litres de precipitació. Les suaus temperatures tan sols es van veure alterades per una punta excepcional, el migdia del 9, que arribà als 32 graus. Fou una màxima històrica.

Poca humitat i vents sans afavoreixen la floració
El mes de maig fou fresc i seguí parc en precipitacions, en clar contrast amb les abundants pluges que acostumen a caracteritzar aquest període. Tan sols es van donar alguns ruixats dispersos, curts i forts. El dia 14, en tan sols 10 minuts, van caure 46 litres, fins i tot en forma de pedres com pèsols. Els dies anaven passant amb vents secs i temperatures variades, que oferien les condicions adequades per una perfecta pol·linització i quallat dels raïms. Es confirmà amb èxit més del 90 per cent de la gran collita marcada des de la brostada. Al juny la vegetació va créixer vigorosa gràcies a les fresques temperatures i a la llum ja estival. En les últimes jornades caurien els darrers 50 litres de pluja d’aquesta anyada tan extrema i plena d’esforç.

Sense pluges durant els quatre últims mesos de l’any
Del mes de juliol destaquem les temperatures fresques i sobretot la sequera, tot i que el dia 3 pedregà provocant algun dany a la finca Dofí i a les vinyes de Socarrats. L’agost començà suau però a partir del dia 8 la calor seria insuportable, amb unes mínimes molt elevades. Amb un sol litre caigut arrossegàvem ja una sequera extrema, que tampoc va pal·liar el mes de setembre, que aportà l’escassíssima xifra d’1,5 litres, caiguts el dia 2. Aquest del 2011 fou el setembre més sec dels darrers 130 anys. A més a més la calor persistia. La garbinada, la nostra brisa que arriba del mar, entrava calenta i aconseguia refrescar, en certa manera, les càlides matinades. El mes d’octubre portà per fi una mica de frescor matutí, però durant el dia la calor persistia. La verema fou més primerenca del normal, s’avançà una setmana i mitja o gairebé dues.

Una substància concentrada i pura, triomf de tradicions mediterrànies
El 2011, de llum i de calor tan intensos, tan sols van ploure 320 mil·límetres, una clara diferència respecte la mitjana de 445 enregistrada des del 2004. Per aquest motiu, en una anyada molt carregada i de creixement de vegetació vigorós fins el mes de juliol, les vinyes van haver de desenvolupar grans esforços. La conclusió fou un predomini de petits grans i petits gotims, multitud d’ells que tan sols es van omplir en un 60 per cent de la seva forma normal. A la nostra estricta selecció gra a gra, vam calcular a més a més una disminució d’un 15 per cent per deshidratació.

Els índexs d’àcid màlic van ser molt inferiors al normal per culpa de la seva degradació per calor continuada. Les fermentacions malolàctiques naturals van transcórrer en no més de 2 mesos. Indiquem aquest detall ja que la dimensió indescriptible d’aquests grandíssims vins es confirmà especialment al finalitzar les segones fermentacions.

A partir d’aquí, no hi ha paraules per definir les forces desconegudes que emergeixen de les tradicions i de la nostra naturalesa vitícola. Els raïms reivindiquen el seu estatus en la tradició i revelen, com en d’altres èpoques de la seva història, una fortalesa superior que venç el clima mediterrani en els seus límits més extrems de lluminositat. En aquest mateix clima que concedeix un vigor tangible i misteris, espiritual i diví. Aquí l’afinitat de les vinyes clàssiques i tradicionals al seu entorn mil·lenari, produeixen un miracle, una virtut única, un sotrac. És la sort del privilegi, un do pel que donem gràcies.

L’emocionant impacte del sobrenatural que arriba al seu màxim a la nostra vinya de classificació superior: L’Ermita de Gratallops”.