La situació del mercat per Vila Viniteca

Lunes 13 agosto 2012

L’ambigua situació econòmica global afecta de maneres molt diferents a cada mercat i en concret a cada elaborador i zona productora. Mentre que en alguns països en estat de xoc els cellers que no exporten ho tenen realment molt complicat, els que porten anys fent els deures i obrint-se a nous mercats ara tenen una gran oportunitat davant nombrosos nous consumidors desitjosos de descobrir i gaudir del vi. Aquest nou client xinès o brasiler –per posar un exemple– no està disposat a pagar un preu que no toca, igual que ho fa el tradicional client europeu o americà. Així doncs arriba una bona temporada de desinflar preus i en la que els amants del vi pagaran el que creguin just i segurament només quantitats extraordinàries pels més desitjats grans vins de talla mundial.

Els vins d’Alvaro Palacios continuen venent-se a molt bon ritme. Al terrible esforç del celler per la millora continuada s’hi apunta un gran grup d’incondicionals que fan que les collites es succeeixin amb més rapidesa. Com explicar sinó que ja tinguem Camins del Priorat 2011 (PVP: 14,75€) i Les Terrasses Velles Vinyes 2010 (PVP: 26,95€)? Entre els grans vins es consolida Gratallops, i es reafirma Dofí. L’Ermita és, per la seva limitadíssima disponibilitat, un vi desitjat pels amants dels grans vins i els col·leccionistes de mig món. Al Bierzo, Descendientes de J. Palacios triomfa amb el seu vi-fruita Pétalos del Bierzo 2010 (PVP: 13,70€), i les poquíssimes ampolles disponibles de La Faraona s’exhaureixen a l’avançada. Dominio de Pingus segueix com un coet en aquests temps convulsos. A un mercat intern que continua comprant i bevent-se tot el preuat Pingus que hi ha disponible –i que demana més i més Flor– s’hi suma una ja imparable demanda internacional forjada pel prestigi guanyat per Peter Sisseck i els seus vins. D’Estats Units a Shanghai, els vins estan presents a les millors cartes i cellers privats. Flor de Pingus té una gran plusvàlua, i és difícil comprar-lo a bon preu sinó és a l’avançada. L’altre projecte de Peter a la Ribera del Duero, PSI, es consolida. 50.000 ampolles per a Espanya, gairebé totes venudes a l’avançada. Realment és difícil de trobar alguna collita anterior a les cartes dels restaurants. Aquests tres vins surten a l’avançada als mateixos preus que la collita 2010. El darrer projecte de Peter Sisseck és gairebé una confidència: Château Rocheyron a Saint-Émilion (Bordeaux). Aquest excepcional terrer bordelès fou comprat el 2010 per Peter Sisseck i Silvio Denz (Château Faugères, Château Cap de Faugères, Château de Chambrun i soci de Clos D’Agon). La primera collita comercialitzada ha estat la 2010, i les poquíssimes ampolles disponibles s’han exhaurit. La Família Eguren ofereix un dels ventalls més amplis, complets i seductors que hom pugui demanar. Dels seus vins inicials de Tierra de Castilla (Protocolo 2011, PVP: 2,90€), de Rioja (Sierra Cantabria Tempranillo 2010, PVP: 5,65€) o de Toro (Románico 2009. PVP: 8,95€), als escassos parcel·laris com La Nieta o Alabaster, cada vi és un dels referents en el seu segment. La Nieta continua gairebé exhaurint-se a l’avançada, i El Bosque aquest any s’oferta per primer cop. Tots dos a un millor preu, igual que tots els seus vins de Toro. Feu especial atenció a la sortida del seu nou Teso La Monja 2008, disponible a la tardor, un gran Toro que juga la lliga dels vins a preu estrafolari. Per Artadi, els 2011 són superiors als 2010 i segueixen l’estela dels 2009. Els vins es ressituen a preus similars als 2009. Les parcel·les de Jiménez-Landi i Comando G comencen a ser un bé preuat. La microdistribució a nombrosos països fa que a la península quedin minses quantitats d’aquestes rares garnatxes que s’exhaureixen ràpidament i tenen una plusvàlua segura. Tardieu-Laurent ofereix els mateixos preus que la collita passada. Gran nivell dels seus vins del nord del Rhône, difícils d’aconseguir si no és a l’avançada. Clos des Fées mostra una serietat i un respecte pels seus clients impressionant. Més de 5 anyades sense augment de preus en l’oferta a l’avançada. Per Hervé Bizeul, la collita del segle. Batuta i Charme 2011 de Niepoort es presenten molt concentrats, potents i amb bon equilibri. Dos dels vins més desitjats de Portugal que gairebé els venem en exclusiva mundial a l’avançada. Tenuta di Trinoro, un dels cellers de culte de la Toscana, ha augmentat preus. La gran demanda als mercats asiàtics fa que la disponibilitat sigui limitadíssima.

Bona collita a Bordeaux després de les excel·lents 2009 i 2010. A nivell de preus, continua la muntanya russa a la que ens tenen acostumats. Si portàvem tres anys de fortes pujades, amb una escalada gairebé impensable, ara és el moment de la baixada, un descens sobtat que en els grans vins ha estat proper al 60%. I a què és deguda la davallada? La collita 2009 va marcar un rècord històric. Tothom deia que els preus eren insostenibles i que això no acabaria bé. Que malgrat l’excepcionalitat dels vins, els clients no estarien disposats a pagar el que es pretenia demanar. Però els châteaux, fent-se els sords i posant com a excusa els antecedents de 2000, 2003 i 2005 –amb una situació semblant i després de fortes plusvàlues– decidiren estirar més la corda i enlairar els preus gairebé al cel. La collita es vengué sencera malgrat la follia de preus. Amb el 2010 succeí una cosa semblant, però el mercat s’havia arronsat, sobretot el poderós client asiàtic, que frenà de cop les seves compres provocant un embús dels magnífics i superpreuats 2010. Amb els 2011 s’havia de baixar. Els négociants, importadors i clients ho clamaven. Alguns opinaven que s’havien d’abaixar els preus al nivell dels 2008 (Château Lafite Rothschild 2008 a 165€, 2009 a 1.050€, 2010 a 1.250€ i, finalment, el 2011 a 595€). Però els châteaux més cars han baixat “tan sols” un 30%, 40%, 50% o 60%; quedant els preus dels 2011 a la meitat dels 2010 i 2009, però encara al triple dels “barats” 2008. Al final, alguns châteaux han venut bé la collita 2011 i d’altres s’han quedat amb un gran estoc. Un problema que de moment sembla preocupar només les finances dels négociants, i no la dels adinerats châteaux que en els darrers 5 anys s’han guanyat molt bé la vida i pràcticament no necessitarien vendre a l’avançada. Per acabar de revolucionar la plaça de Bordeaux, Château Latour anunciava que deixaria de vendre a l’avançada a partir de l’any vinent ja que els seus vins s’acaben consumint massa aviat i no s’arriben a gaudir en el seu esplendor. Château d’Yquem, aquest any, malgrat l’excel·lència de la collita a Sauternes, no ha ofert el seu vi a l’avançada. I què passarà a les properes anyades? Continuarà la caiguda lliure de preus? Quin pes tindrà la qualitat de la collita i quin la situació econòmica mundial? Es produirà un looping i els preus faran una remuntada? Preguntes impossibles de respondre inclús pels vidents més afinats.

Què és i per què comprar a l’avançada?
Als circuits internacionals dels grans vins és habitual que els courtiers o negociants reservin els vins a l’avançada abans de la seva sortida al mercat. Els compradors tasten el vi directament de la bóta abans que acabi tot el període de criança -abans d’embotellar- i valoren la qualitat de la collita. D’aquesta manera analitzen les possibilitats del vi, compren un nombre determinat de caixes segons les disponibilitats del celler, les paguen a l’elaborador i després les ofereixen als seus clients a un preu avantatjós uns mesos abans del lliurament físic de les ampolles. La plusvàlua del vi depèn de la qualitat de la collita, del prestigi de l’elaborador i del nombre d’ampolles posades a la venda. Alguns vins mítics fàcilment dupliquen el preu i, fins i tot, arriben a triplicar-lo quan uns mesos després es lliuren les ampolles. Aquesta pràctica, que és normal en zones de prestigi com Bordeus, és relativament nova al nostre país, on tan sols en 10 cellers exclusius, i degut a la gran demanda arreu del món, fem la nostra reserva i comprem a l’avançada per no quedar-nos-en sense. Així doncs, us oferim la possibilitat de comprar a l’avançada i gaudir de dos grans avantatges: comprar al millor preu i assegurar-vos algunes ampolles abans que s’exhaureixin.

Per què comprar avançades a Vila Viniteca?
Acurada selecció: Degustem en bóta per garantir-vos una selecta elecció, amb informació detallada de cada vi i les nostres opinions personals. Experiència: Des del 1932. Ens avala una llarga tradició, molts anys d’experiència i un gran equip de professionals que us ajudaran a fer una bona tria. Des de fa 12 anys som pioners a Espanya en oferir la possibilitat de comprar a l’avançada. Compra per unitats: A diferència de la majoria de negociants de la plaça de Bordeus, us oferim la possibilitat de comprar per ampolles al mateix preu, sense necessitat de quedar-vos amb una caixa completa de cada vi. Això us permet seleccionar les vostres ampolles preferides sense obligació de comprar més vi del que us interessi. Àmplia oferta: Tenim el major volum d’alguns vins. Més de 180 vins negres i blancs entre els que escollir. Sense intermediaris: Els vins els rebem directament del celler. Exclusivitat: Possibilitat de comprar en diferents mides. Alguns dels formats s’embotellen en exclusiva per a nosaltres. Enviament gratuït: A qualsevol punt de la Península a partir de 1.500 € de compra.

Leer más

Domaine du Clos des Fées per Hervé Bizeul

Viernes 10 agosto 2012

Collita 2011 per Hervé Bizeul

“Què és una anyada del segle? Durant les veremes del 2011, aquesta és una pregunta que m’ha rondat pel cap… Una qualitat excepcional, per descomptat. Sens dubte, una impressió d’abundància. Una sensació de “facilitats” al llarg del cicle vegetatiu i de recol·lecció. Les veremes alegres, llargues i serenes, fins al punt en què ens diem que no les reviurem mai més. Bons vins des de la maceració, la qual cosa probablement continuarà fins a l’últim dia de les seves vides, és a dir, durant un llarg temps.

Si aquesta és la definició d’una “anyada del segle”, llavors 2011 l’és per nosaltres.
En escriure aquestes línies, em dic a mi mateix, no obstant això, que tot això no estava ni anunciat ni previst. Recordeu que, a la primavera, el pronòstic del temps anunciava una sequera memorable, com el 1976, i en última instància, l’estiu va ser un dels més grisos mai vist a França. I què va passar?
En primer lloc, com sempre a casa nostra, tot el contrari que a la resta de França. Unes belles pluges a la primavera, mentre que a la resta de França patien per la seva absència, i així doncs una bona brostada de tots els ceps. Una floració magnífica, sense corriment en la garnatxa. Per sobre de tot, un estiu fresc, ennuvolat i gris, però sorprenentment, lliure de pluges. Si bé la precocitat va ser anunciada a tot arreu com a memorable, a casa nostra tot va seguir el seu curs normal…
Va arribar el moment de les veremes. L’última setmana d’agost va ser, per a Clos des Fées, essencial: temps càlid, molta brisa marina que afegia humitat als ceps, nits fresques, alguns bons dies amb temperatures suficientment càlides, però sempre coberts, evitant la dessecació i les cremades. Tot estava reunit perquè les maduracions fenòliques avancessin serenament, sense un sol dia amb més de 30ºC. La verema va començar aviat, el 29 d’agost pel syrah de la Chique, que no guanyaven gens si s’esperava, i el 30 per la garnatxa grisa i blanca de Clos des Fées.
Un moment crucial de l’anyada ha quedat gravat a la memòria: el 2 i el 3 de setembre, un divendres i un dissabte. Una gran tempesta, va passar per la regió, afectant greument les zones costaneres, sense que una gota de pluja caigués sobre nosaltres. Si haguessin caigut les pluges, els raïms, inflats i grassonets, s’haguessin trencat en part, dificultant o impossibilitant les maduracions totals. En aquests moments, el camperol en el qual m’he convertit va evitar tocar els raïms a la lleugera.
Sobre el dia 10 comencem a veremar les zones més precoces i els syrah, parcel·la per parcel·la, en la majoria de casos amb un desfasament total en la maduresa respecte de les collites anteriors. Ràpidament, després de comentar-ho amb els ancians del poble, sembla que en la memòria de l’home no es recorda una collita tan bella i generosa.
Se’ns imposa una evidència: no tindríem suficient espai al celler…
Acostumats a uns rendiments mitjans de 18 hl, arribar als 28 hl/ha en els vins de Clos de Fées i a 40 en els Soricères en lloc dels 30, semblava una tasca impossible!
Davant els primers mosts, decidim fer “contra mala fortuna bon cor”, … Ens quedarem sense espai? Sens dubte, i llavors? Davant tals sucs, tal fruïtosistat, tals colors, tals extraccions, decidim dedicar-nos al moment present, “aquí i ara”, sense pensar en el demà…

Però llavors, afortunadament, els dies de bon temps es van encadenar, més de seixanta en total!
Els primers vins estaven preparats per trasvassar, els dipòsits novament disponibles per terrers i les varietats tardanes. Tot es va acabar de manera oportuna, com si una destinació feliç ho tingués tot organitzat, en un ambient bíblic de “multiplicació de pans”…
Crec que va ser el moment de més tràfec quan aquesta noció d’anyada del segle em va aparèixer com una certesa. Aquesta no és per a nosaltres una anyada del segle com s’entén a Bordeaux o a Borgonya, d’un tipus de vi particular, de raïms madurs, tànnic, apte per la guarda; aquest tipus de vi, gràcies al nostre clima, el fem cada any. No, és una altra cosa. Una sensació de fer vins diferents, una mica màgics, explosius de fruita, d’energia, d’equilibri…
No crec, com alguns dels meus col·legues, que l’enòleg hagi de ser condemnat a donar llum als seus vins en el dolor perquè són grans i aquesta collita 2011 és per a mi una nova prova que no m’equivoco…
En ple hivern, els assemblatges ja estaven acabats i els vins dormien en bótes noves o usades, en dipòsits d’acer inoxidable o de ciment. Tastem els vins amb Michel Bettane, l’últim dissabte a l’hora de l’esmorzar, i en veure la seva cara, penso que va quedar estupefacte per la fruita i el resplendor de l’anyada a Roussillon. Un bon senyal”.

Leer más

Madrid 2011 per Daniel Gómez Jiménez-Landi

Miércoles 1 agosto 2012

Collita 2011 per Daniel Gómez Jiménez-Landi

“Com tots els anys, la vinya es tornà a ensenyar quin és el nostre lloc, quina és la nostra condició. Un cop més, ens mostrà que som tan sols uns vaixells de paper moguts pels vents que ella genera. Ella té la paella pel mànec. Ella és la mestra i nosaltres els alumnes. Nosaltres som aprenents a través del temps. I això és el millor i el pitjor d’aquest ofici. Cada any començar de nou, cada any saber que, en realitat no saps molt. Cada any sentir que estàs a mercè d’una pluja, d’una tempesta, d’una calamarsada, potser un sol demolidor o un vent desgarrador. Fer vi no és apte per aquells que volen seguretat a les seves vides, que els agrada planificar els resultats des del despatx, que fan balanços d’allò que no poden controlar. Quants comptables i gerents no han entès encara realment el món en el que es troben. No és lloc per aquells que enumeren i classifiquen. El vi no és un número.

Aquesta incertesa, aquesta nuesa, aquesta fragilitat ens fa a la vegada grans, ens fa sentir joves, ens rejoveneix cada verema amb una il·lusió desbordant que ens fa sentir un pessigolleig escruixidor. Cada any ens enfrontem a un repte que ens fa sentir vius, que ens fa sentir que la nostra vida té sentit. Al setembre tornem a néixer.
El vi és el resultat d’una íntima relació entre les vinyes i el viticultor. La feina de tot un any expressat en gotims de raïm. No ha de ser un producte industrial monòton i repetitiu. La natura té mil cares diferents i nosaltres mateixos no som ni tan sols la mateixa persona d’un any a un altre. Tot el que ens envolta ens condiciona i ens fa canviar d’ànim, d’energies i d’esperit. Si hi ha una veritable relació d’unió entre el viticultor i els seus vins, aquests últims notaran aquests canvis d’ànim. La nostra interpretació serà diferent. Per tot això, té sentit que parlem d’anyades i comparem les diferències. Parlar d’anyades és parlar de vi, és parlar de la nostra feina i inquietuds, és parlar de les nostres il·lusions.
A la Sierra de Gredos (DO Méntrida; DO Vinos de Madrid; Ávila), vam tenir un hivern sec i calorós que provocà un avançament en el cicle vegetatiu d’una o dues setmanes depenent del poble al que fem referència. Aquest avançament s’ha fet evident durant tot el cicle: a la brostada, a la floració, al verol i a la verema. La primavera fou força bona i plujosa afavorint un bon desenvolupament de les plantes. És el segon any que plou més litres que la mitjana a la zona i les temudes gelades no van causar danys. Pel contrari, les pluges a la floració van provocar que es perdés molta collita (30-40%) sobretot a les vinyes de garnatxa, varietat molt sensible al corriment en el moment de floració-quallat. Una primavera més, perdíem en poques hores part de la nostra feina. L’inici de l’estiu fou pausat amb un juliol de temperatures moderades, brindant-nos una treva que feu que el cicle de la vinya es ralentís i els raïms tinguessin més acidesa. Ja a finals d’agost el temps canvià i començà a fer força calor tornant a una situació més acord amb l’època estiuenca. Exceptuant una pluja a principis de setembre, la resta de la verema estigué marcada per altes temperatures i absència de precipitacions. Una verema molt sana, sense problemes de malalties però també amb certa deshidratació en algunes baies, obligant-nos a fer una gran feina de selecció, tant al camp com posteriorment al celler. En total, al 2011 haurem perdut el 50% del raïm. Un alt cost per aconseguir allò que busquem.
La varietat albillo va tenir greus problemes amb els atacs dels ocells, donat que en avançar-se la seva maduració, els raïms era l’únic que tenien per menjar. Les móres i les figues no estaven encara madures com passa altres anys. Per la varietat albillo, la verema es començà a realitzar als primers dies d’agost. Jo, en concret, vaig veremar la meva parcel·la d’albillo Las uvas de la Ira situada als vessants de Cebreros, el 17 d’agost amb 14,5% i una gran acidesa. A l’albillo sembla que li escau la calor i les anyades no excessivament fredes. El vi té un bon perfil, amb un nas subtil i elegant. És un vi més precís que el 2010, un vi més recte, elèctric, longitudinal, millor acidesa, més fred i menys evident que l’anyada anterior. En definitiva, un albillo més fi.

La última setmana d’agost es van començar a veremar les primeres vinyes de garnatxa a El Real de San Vicente utilitzades pel vi regional de Jiménez-Landi: Sotorrondero. Més tard, començà la verema de les parcel·les. La més primerenca és sempre Ataulfos, una vinya que any rere any mostra el seu potencial. En aquesta ocasió es veremà el 3 de setembre. En total són 2.800 litres (17 hl/ha) en sis bótes de fresca fragància de cítrics i violetes, de fruita vermella i textura sedosa. Un vi que uneix la rectitud del granit i la mineraltat polsinosa que recorda el guix del calcari. Un vi pur i subtil.
També a El Real de San Vicente, es troba la vinya El Fin del Mundo (The End). L’orientació nord i un paratge més fresc li concedeixen sempre una maduració més pausada que a la seva veïna Ataulfos. Tot i que la vinya és només 1 hectàrea, hi ha força diferències entre la part d’adalt i la part d’abaix. Enguany, la part d’adalt es veremà l’11 de setembre i la d’abaix el 20 del mateix mes, nou dies després. Tot i que ambdós vins expliquen una història similar són també un bon reflex de l’orografia i les diferències de la vinya. La part d’adalt és més delicada, més fina, més vertical i mineral expressant la menor profunditat de les sorres i major presència de la roca granítica. És un vi amb més verticalitat i d’acidesa més punxent. La part de sota, amb major profunditat de sòl i una mica més de vigor, dóna lloc a un vi més afruitat, una mica més ample i de sensació més globosa. En definitiva, 1.800 litres (18 hl/ha), quatre bótes de la vinya més elegant i fina d’El Real de San Vicente. Una fina brisa de fonolls i una acidesa vibrant. Un calfred.
A les vinyes de Cebreros el sòl de pissarra dóna als vins un toc més radical, més opulent, més mediterrani. La delicadesa del granit és substituïda per la complexitat de la pissarra. Vaig començar la verema el 4 de setembre amb Las Uvas de la Ira (vinya El Pescadero i La Oliva), un paratge d’espígols i farigoles on les vinyes són batudes pels vents de la muntanya a 950 metres d’altitud. Un vi de paratge amb un enorme potencial on porto tres anys fent una feina de recuperació. Vinyes, abans abandonades, que són tresors i on el millor està per arribar. Més tard, el 12 i el 16 de setembre es veremà El Reventón. Una hectàrea situada al fons d’un estreta vall a 900 metres on les vinyes tenen dues hores de llum menys al dia perquè estan tapades per les altes muntanyes que les envolten. Un paratge especialment interessant donada la seva altitud i frescor. Són 1.200 litres en dues bótes (12 hl/ha). El Reventón és una garnatxa que expressa la riquesa, l’opulència i l’esplendor de la pissarra però amb una frescor i acidesa continental i d’altitud, fet que permet que sigui un vi potent però cansat, complex però fresc. És la unió de l’opulència i la frescor.
A Comando G, Fernando, Marc i jo treballem els paratges més freds i extrems de la Sierra de Gredos. Dins de Madrid, a Rozas de Puerto Real vam recollir el 17 de setembre Las Umbrías, la vinya més alta de la comunitat. Una vinya entre castanyers i roures que expressa sempre una sensació etèria, aèria, fluïda, delicada, fruita floral i especiada. Un vi difícil d’expressar en paraules i difícil d’oblidar.
Com tots els anys, vam acabar de collir raïms a Àvila, als alts pujols de Navarrevisca. Cara nord de la Sierra de Gredos, allà on neix el riu Alberche, on tan sols habiten les ginestes i les roques granítiques, entre les quals desafien als vents uns quants ceps que freguen l’impossible. A 1.200 metres la vinya Rumbo al Norte suposa un espectacle per a qualsevol viticultor. Un mes abans que l’any passat, el 29 de setembre, vam veremar aquesta vinya que recull el fred, l’austeritat del paisatge, els vents de l’alta muntanya, un vi de pedra amb mineralitat freda i vertical.
En general, els vins 2011 tenen una mica més d’estructura i una tanicitat més present. Una anyada que necessita de més repòs, de més temps. Això, juntament amb una bona acidesa i pH molt baixos, fa que a priori siguin vins amb major capacitat de guarda que en d’altres anys. A més a més, conserven un perfil elegant i complex que recorda al 2010. Són vins racials, vibrants i delicats. Vins de textura fluïda i frescor punxent, vins delineats i cristal·lins. Ha estat una anyada complicada per treballar, amb molt poques ampolles però de resultats excels. Vull creure que tindran una gran evolució que el temps ens permetrà descobrir. Una anyada més que ens permet aprendre, millorar i seguir somniant amb la màgia d’algun dels paratges més bonics de tota Espanya. Ha estat un any sense descans. Espero que el gaudiu!!

Vull donar les gràcies a totes les persones que van fer possible aquests vins, que van fer possible complir les nostres il·lusions. A tot l’equip de Jiménez-Landi en especial a Javi, Nicusor i Neculae, per la seva contínua entrega, feina i fidelitat; a Pablo de Comando G per la verema sense descans; a José per tot el que ens uneix i ens separa; a tots els amics que van estar a prop durant aquest any; a Fer i a Marc per tot el que aprenc de vosaltres i sobretot per ser com sou i tenir l’honor de ser el vostre amic; a Beatriz pel seu afecte, comprensió, suport i amor.
Vull dedicar aquesta anyada al meu tiet Pedro, sense el qual jo no hauria fet possiblement mai vi. Per això i per tot el que uneix. Tu estàs a cada ampolla.
I en especial aquest any a la meva mare, per totes les raons que pugui haver, es puguin trobar i es puguin expressar amb o sense paraules”.

Leer más

Tenuta di Trinoro 2011 per Andrea Franchetti

Viernes 20 julio 2012

Collita 2011 per Andrea Franchetti.

“Fins i tot l’assemblatge de la collita 2011 suggereix quina classe d’any va ser: amb onades de calor i sequera. A mitjan setembre a la majoria de cellers de la Toscana s’havia decidit recollir ràpidament totes les baies de sangiovese abans que es convertissin en panses, especialment en les vinyes plantades per sota dels 400 metres d’altitud. No obstant això, a Trinoro vam decidir esperar durant la sequera fins que cada vinya aconseguís la seva millor maduresa.

Vam protegir la fruita, la vam ruixar a la nit, es va remoure la terra al voltant de les vinyes per mantenir-les madurant; les vinyes van perdre velocitat i llavors es van aturar; les extensions de merlot van començar a marcir-se i vam anar per les parcel·les tallant les panses moltes vegades durant la contínua calor; vam perdre la meitat d’elles abans que la resta ho fes per una maduració sobtada i tardana. Vam recollir aquestes bones zones en 6 passades entre el 4 i el 10 d’octubre; això implicava dies en la taula de selecció per escollir, separar i desfer-se de les panses que havien quedat en els gotims.
A mitjan de mes, en una nit, vam tenir una tempesta extraordinària i llarga que va trencar la ratxa de mal temps i ens va traslladar a la tardor, van baixar les temperatures i van començar a conferir un estat de fruita més sec als raïms de cabernet franc: els raïms finalment van revifar i quan les vam recollir a finals d’octubre estaven en condicions excel•lents amb diferents graus de maduresa.
Cabernet sauvignon i petit verdot van seguir, satisfets amb la quantitat de sol que havien acumulat durant l’estació.
Els mosts van fermentar lentament fins al punt que els sucres residuals encara s’estaven processant, fins i tot a la primavera. Molts vins eren grandiosos d’una o una altra manera, quan els vaig tastar, vaig trobar el millor assemblatge de Tenuta, especialment els sorprenents matisos de cabernet franc; els vaig barrejar en un ric líquid i ara constitueix el 90% de Tenuta 2011 després vaig afegir el cabernet sauvignon (6%) i petit verdot (4%).
La producció de Tenuta di Trinoro enguany és de 650 caixes”.

Leer más

Rhône 2011 per Michel Tardieu

Jueves 5 julio 2012

Collita 2011

2011 ha estat un any salvat pels mesos de setembre i octubre, que van ser excepcionals. Una primavera estival, un estiu primaveral i una tardor òptima… Així es pot resumir més o menys l’anyada.
Les condicions climàtiques durant la primavera van fer pensar que l’anyada seria precoç, però l’estiu primaveral va alentir les maduracions, sobretot en la garnatxa, i la tardor ho millorà tot, oferint-nos un temps magnífic durant la verema!

El sud
2011 ha estat una anyada favorable pel syrah i el mourvèdre. La garnatxa va patir un mes de juliol fred i plujós. Els rendiments han estat més generosos del normal, fet que no ajuda a l’evolució de les maduracions i de l’estat sanitari dels raïms.
Com és normal en aquestes condicions, tan sols els grans terrers de velles vinyes van estar al nivell. Els vins elaborats amb aquestes vinyes i les que segueixen seran, en la meva opinió, excepcionals. Són una excepció, representen una petita proporció de la producció total. Atenció doncs, quan escolliu els vostres vins!

El nord
Vam estar molt a prop d’una gran anyada. El fresc mes de juliol va afavorir el syrah. Malauradament, les pluges caigudes entre finals d’agost i principis de setembre van alterar lleugerament l’extraordinari potencial de l’anyada.
Per tant, 2011 és d’un gran nivell, amb molta fruita, representant dignament els terrers admirats pels aficionats del món sencer.

Leer más

Douro 2011 per Dirk Van Der Niepoort

Martes 3 julio 2012

Collita 2011 per Dirk Van Der Niepoort

“L’any 2011 vitivinícola fou atípic i s’ha caracteritzat per una forta anticipació del cicle de la vinya. La precipitació d’hivern fou generosa i per sobre de la mitjana dels últims 30 anys, des de finals de primavera fins a principis de la tardor el temps va ser sec, amb l’excepció del 21 d’agost i l’1 de setembre, amb precipitacions superiors a 35 mm. Les onades de calor a l’abril, i al maig, en les que es verificaren nits tropicals, juntament amb la disponibilitat d’aigua en el sòl, han contribuït a una forta acceleració de la temporada amb forts increments de vigor vegetatiu. El juliol ha estat molt ventós, amb temperatures per sota del normal, agost fou inestable amb canvis bruscos de temperatura. D’altra banda el mes de setembre va tenir dies calorosos d’estiu, especialment des de la segona meitat de mes. L’estació de creixement s’inicià amb una brostada primerenca en 15 dies, amb un continu avanç de la floració de 10-14 dies, continuant fins al final anticipat del verol, tan sols amb les pluges d’agost es desaccelerà un cicle anormalment avançat. El clima verificat i el fort creixement dels ceps en general, contribueixen a una alta pressió de fongs, com a resultat, es produí una pèrdua significativa de rendiment a la regió associada amb una anyada que ja no era gaire abundant. La collita s’inicià molt primerenca a Quinta de Nápoles, al mes d’agost. La baixa producció i les conduccions climàtiques van contribuir a uns excel·lents vins d’Oporto.
Durant l’inici de la verema, les varietats negres s’han equilibrat amb elevats nivells d’àcid màlic i colors molt intensos, però un setembre inusualment càlid, ens va donar raïms més desequilibrats, amb elevats nivells d’alcohol, sobretot al final de la collita. Contràriament al que esperàvem, i també perquè nosaltres utilitzem vinyes de varietats blanques a gran altitud, els vins blancs mostren una gran mineralitat, frescor i equilibri, la presència de major quantitat d’àcid màlic contribueix a una acidesa més incisiva i a una major vitalitat en els nostres vins blancs”.

Leer más

Ψ PSI – Ribera del Duero 2011 per Peter Sisseck

Jueves 28 junio 2012

Collita 2011 per Peter Sisseck

“L’anyada 2011 pot ser un gran any a Ribera del Duero i a la vegada generar controvèrsia. A un hivern humit i suau se li han succeït una primavera i un estiu càlids i molt secs. Fou especialment rellevant la segona quinzena de setembre, quan la combinació de sequera i vent càlid provocà pèrdua de pes a les baies. Aquestes condicions exigien un plantejament molt acurat de la data de verema i de l’extracció al celler, per no confondre potència i concentració amb desequilibri de raïm (alcohol i taní verd).
Aquest any ha avalat l’estratègia de col·laboració amb els viticultors associats al nostre projecte. Sense aquest treball coordinat, les condicions climàtiques haurien fet difícil aconseguir l’expressió de la puresa aromàtica i de l’equilibri dels raïms que busca el projecte PSI.
PSI se sustenta sobre els ceps de vinya vella de pobles lliures de la concentració parcel·lària. Sense la qual, les parcel·les són petites i disperses, les feines costoses i els viticultors molt diversos. Però s’ha preservat l’herència de les generacions passades: els millors sòls (microparcel·les) i els millors ceps (selecció massal).
En anys com aquest, l’equilibri aportat per un bon sòl (microparcel·les històriques), un bon material vegetal (ceps seleccionats als propis pobles i no clons importats d’altres regions) i un sistema radicular madur (ceps vells) contrasta amb les dificultats de moltes vinyes recents, fins i tot aquells amb un millor maneig, que han patit importants pansificacions.
PSI 2011 prové de sis grans zones de la Ribera del Duero. Representen una gran part de la vinya que prové de les generacions passades. Pel futur planegem arribar a la resta de les zones de Ribera del Duero sense concentració parcel·lària, així com reforçar la simbiosi amb els viticultors que ja treballen al projecte PSI”.

Leer más

Ribera del Duero 2011 per Peter Sisseck

Miércoles 27 junio 2012

Collita 2011 per Peter Sisseck

“El final de la tardor i començament d’hivern fou moderat, permetent un bon agostejament dels ceps. L’hivern es presentà amb temperatures de mitjana més baixes que els anys anteriors i pluges en abundància, que contrarestaria la perllongada sequera que ens esperaria a l’estiu.
Al principi la brotada s’avançà lleugerament com a conseqüència de les altes temperatures de març i abril, tot i que no es van registrar ni gelades ni pedregades que poguessin alterar l’evolució del cicle.
Després entrà un estiu més càlid que en anys anteriors i molt sec (301mm/any 2011).
L’escassetat d’humitat afavorí una sanitat excel·lent a les vinyes que es mantingué fins el primer dia de verema.
Podem destacar de l’anyada 2011 el risc de deshidratació dels ceps per les altes temperatures i la manca d’aigua de l’estiu. Gràcies al seu profund sistema radicular i la seva gran adaptació a la climatologia de la zona, les nostres vinyes més velles han previngut completament el procés de pansificació dels raïms.
Malgrat que la verema 2011 a la Ribera del Duero s’inicià el 10 de setembre, a Dominio de Pingus vam començar a veremar el 23 de setembre, perllongant-se fins el 14 d’octubre amb parcel·les de maduració molt lenta i completa.
Anyada especialment caracteritzada per un temps gairebé estiuenc durant la verema, sobretot la darrera setmana de setembre que afavorí les millors parcel·les. Malgrat aquest peculiar temps el raïm va arribar en perfecte estat al celler.
Anyada d’una maduresa gairebé mai vista a la Ribera del Duero, amb absència de tanins aspres que permet augurar vins en la línia del 2009, vins molt potents, rodons i concentrats però a la vegada molt equilibrats amb una finesa i maduresa dels tanins”.

Leer más

Bierzo 2011 per Ricardo P. Palacios

Jueves 21 junio 2012

Collita 2011 per Ricardo P. Palacios

“Una anyada tranquil·la ens ofereix uns vins sorprenentment carregats de seducció, l’abast dels quals encara està meravellant-nos.

Potser cegats per la històrica anyada anterior, 2011 ens resultà una mica anodí al principi. Però amb el transcurs dels mesos, amb el temps humit, la generositat de fruita i les extraordinàries condicions del Bierzo, entenguérem que també els anys menys excepcionals en un sentit climàtic poden assolir cotes sublims.
També es confirma en el 2011 que la influència del clima és tan important durant el període vegetatiu del cep com en el transcurs de l’elaboració i la criança del vi.
Amb el mes de novembre començà un dels períodes de fred més continu des de que estem a la comarca; durant setmanes senceres les temperatures mínimes van rondar els set graus negatius. Tot i que les pluges van assolir un nivell alt durant tot l’hivern: 120 litres al novembre, 134 al desembre de 2010, 128 al gener i 83 al febrer de 2011. Tot aquest conjunt de condicions aparegué com molt beneficiós per la salut dels ceps, que arribaren a la primavera en perfecte estat, sense problemes relacionats amb fongs i plagues. Fins a finals de maig del 2011, el fred i les neus van dominar les muntanyes.

Harmonies primaverals
El tret que determinà els mesos de la primavera, i que tan diferent va fer aquesta anyada de l’anterior, fou l’ambient extremadament humit. Si bé les pluges no van ser excessives en termes absoluts (76 litres al març, 40 a l’abril i 39 al maig), si van destacar per la seva persistència i regularitat. Sense passar mai dels 10 mm diaris, els ceps van gaudir d’una harmonia de sol, bones temperatures i humitat que oferiria com a resultat una collita abundant. A les zones argiloses, amb el paratge de Las Lamas, la major retenció de la humitat i la temperatura en aquest tipus de sol encara accentuà més la gran quantitat de raïm que recolliríem. Durant la brostada i el desenvolupament de les inflorescències, el creixement de la planta fou espectacular. A les zones d’alçada, com el Ferro, La Faraona i Viariz, el cep tingué un desenvolupament més mesurat ja que coincidí la floració amb una setmana plujosa. La calamarsa deixà fins i tot sense raïms la zona de Casas Novas, que proveeix part del vi Villa de Corullón. En sumatori, aquestes condicions van retardar la verema d’aquests paratges més elevats.

Estiu de llum i diferències tèrmiques
L’estiu arribà aviat, càlid, amb la humitat justa i amb aquella llum intensa ataronjada que banya els capvespres als vessants de Corullón. Una conjunció que en les anyades més típiques del Bierzo és responsable del misteriós desenllaç que fa possible, en una regió tan septentrional, elaborar vins subtils i voluptuosos a un temps.
A les jornades més caloroses de juny, els 38ºC diürns –gens habituals a la zona– van contrastar amb tardes i nits fresques. Aquesta diferència anticipà la pauta que anava a seguir tot l’estiu, caracteritzat per oscil·lacions tèrmiques extremes que en moltes ocasions van superar els 35 graus. Però la brusquedat del canvi de temperatures entre dies i nits forma part del caràcter primordial de la comarca, una forta empremta del clima continental matisat per influències atlàntiques i mediterrànies que permet als vins arribar a aquest equilibri delicat en el punt òptim de la maduresa.
Una breu mirada a la pluviometria estiuenca ens descobreix registres moderats: 22 litres de juny, 25 al juliol i 34 a l’agost. Amb aquest tònica de pluges escasses vam arribar a la verema del 2011, que vam iniciar amb el record del magnífic any anterior.

Una verema d’abast sobrenatural
Vam recollir en un ambient sec, una abundant quantitat de raïm, pletòric de maduresa, plena de color i sabor, i envejables condicions sanitàries. Tots els atributs necessaris per reflectir amb el temps l’expressió discreta i serena d’una bona anyada.
Aquesta fou la nostra percepció fins que va acabar la fermentació malolàctica, quan ens vam adonar del que realment podíem tenir entre mans.
L’oculta grandesa dels vins s’anà mostrant en el moment en què, més tranquils, perdien poc a poc les vibracions de la segona fermentació. Vam descobrir aleshores una font de riquesa d’indescriptible emoció. A les nostres copes emergia l’eco d’un goig profund. Una cridada de paradisos perduts que vam retrobar en una felicitat inconcreta, duradora, commovedora”.

Leer más