CENA PETRUS EN EL CELLER DE CAN ROCA

Martes 27 diciembre 2011

Versió en català

Desde hace 11 años, un grupo de amigos celebramos a finales de noviembre una magnífica fiesta en El Celler de Can Roca. La tradición de la cena –conocida como la cena del Petrus– se inició en el año 2001, con una cita especial para cenar y destapar un Petrus 1995 que en El Celler tenían a un precio tremendamente barato. Aquel día se instauró que cada año aquellos amigos cenaríamos en El Celler, destaparíamos un Petrus de los que tuvieran en la carta y cada uno llevaría 1 botella muy especial. Desde entonces alguien se presenta con dos botellas y otros incluso con tres.

El menú 2011.
Los vinos por orden de servicio.

Domaine Romanée-Conti La Tâche Grand Cru 2001 (Magnum)
Si normalmente siempre comenzamos con un buen champagne, este año el aperitivo se inició ‘a lo bestia’ con un magnum de La Tâche. Segunda vez en la vida que catábamos esta añada en magnum y la anterior botella hacía ¡tan solo 15 días que la habíamos disfrutado! Cereza, pétalos secos de clavel… y en la boca una fragancia mágica. Faltan palabras.

Morey-Blanc Montrachet Grand Cru 2002
El blanco más especial del négoce del Domaine Pierre Morey. Maduro y poco expresivo al inicio. Con el aire, se inicia dulcemente una sinfonía reposada.

Morey-Blanc Montrachet Grand Cru 2007
Más vibrante que el 2002, la edad o quizá también el espíritu diferente de la añada.

Paul Pillot Chassagne-Montrachet 1er Cru Les Caillerets 1987
Comienza muy reservado. Con el tiempo en la copa se explaya.

Domaine Leflaive Bienvenues Bâtard-Montrachet Grand Cru 1992
Una gran botella, con madurez y al mismo tiempo frescura, elegancia e intensidad. ¿Llegará al nivel de excepcionalidad de la de 1983?

Domaine Raveneau Chablis Montée de Tonnerre 1er Cru 1983
Una rara botella sin etiqueta. Tiene más percepción de Meursault o Puligny que de Chablis. ¡Qué sorpresa! Una botella que ya habíamos catado en el restaurante Villa Mas y que no deja de descolocarnos por su grasa, peso y volumen.

Royal City Syrah 2008 – Walla-Walla
La visión más contemporánea de la noche. Un vino de impacto, hedonista y muy expresivo pero que descarrila con el perfil y la línea de los otros vinos que lo acompañan. El maestro de Baltimore le dio 99/100.

Cheval Blanc 2001 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
Comienza la tríada de Chevals. Una casualidad. Nadie se ha puesto de acuerdo y aparecen 3 Cheval Blanc de 3 añadas diferentes. El 2001 es el que se presenta más derecho. La caballería rusticana en la copa.

Cheval Blanc 1998 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
Más bien perfilado, pulcro y equilibrado que el de 2001. Mejor botella.

Cheval Blanc 1982 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
El más refinado. El más complejo y armónico. Seguramente no tiene la superclase del gran 1990, pero está en su gran momento. Magnífico con todas las aves que fueron desfilando.

Château Lafite-Rothschild 2001 – AOC Pauillac
Está compactado. El aire le va espléndidamente bien. Lo necesita. Cuando se empieza a dar ya no queda. Un niño con un futuro brillante y de una belleza serena.

Château Lafite-Rothschild 2001 – AOC Pomerol
Esta botella la tenía Josep Roca fuera de la carta. Una carga de profundidad. Cuando gana temperatura y con el aire comienza a estallar. Una fuente de matices aéreos, con toda la paleta de tierra y bosque de otoño. En boca es grueso y con volumen pero con la trama mágica de los más grandes. Capas y capas de frutas maduras prensadas con especias finas y una frescura que le da gracilidad. Una botella excepcional del trienio “perfecto” de Petrus: 1988, 1989 y 1990. Con la becada y la liebre… para ponerse a llorar.

Château Margaux 1985 – AOC Margaux
Uno de los grandes Margaux de la década de los 1980. Desgraciadamente, después del Lafite 2001 y el Petrus 1988 no luce toda su grandeza.

Léon Beyer Riesling 1975 – AOC Alsace
Una rara botella que Josep Roca había hecho traer directamente de la propiedad. Maduro y complejo. El mejor vino de Léon Beyer que hemos catado.

El Grifo Malvasía 1881 – Lanzarote
Una media botella especialmente embotellada dos días antes, directamente de la barrica para la ocasión. Proviene de una reserva familiar que no está a la venta. Gran fin de fiesta.

MENÚ

Comer el mundo: Méjico, Perú, Líbano, Marruecos y Corea
Olivas caramelizadas
Bombón de setas
Calamares a la romana
Bombón de Campari
Tortilla de calabacín
Brioche trufado
Ensalada de otoño
Higos con Majorero
Ostra al Palo Cortado con ajo blanco y negro
Velouté de tartufo bianco
Toda la gamba- Gamba a la brasa, arena de gamba, rocas de tinta, patas fritas, jugo de la cabeza y esencia de gamba
Lenguado a la brasa a la manera meunière: velo de leche, mantequilla tostada, limón y alcaparras. Piel de flores y cítricos
Blanqueta de cochinillo ibérico al riesling: terrina de mango y trufa de verano, remolacha, ajo concentrado de naranja y pistilo al azafrán
Cabracho con rebozuelos y mollejas
Cordero con pimiento y tomate a la brasa
Hígado de todó con cebolla, nueces caramelizadas al curry, enebro, piel de naranja y hierbas
Tórtola con moniato, ous de reig y trufa
Becada y ceps
Liebre a la Royal
Cromatismo naranja: naranja, mandarina, yema de huevo, fruta de la pasión y zanahoria.
Postres lácticos: dulce de leche, helado de leche de oveja, espuma de requesón de oveja, yogur de oveja y nube láctica
Sotobosque: remolacha, chocolate, mandarina, haba tonka, cacao y shiso

En los últimos 11 años la familia Roca siempre nos ha tratado de forma excepcional. Este año el menú ha alcanzado un nivel estratosférico de delicadeza, técnica y emotividad. Como de costumbre, la sala de lujo y el servicio impresionante.

—————————————Versió en català———————————————————

SOPAR PETRUS A EL CELLER DE CAN ROCA

Des de fa 11 anys, un grup d’amics celebrem a finals de novembre una magnífica festa a El Celler de Can Roca. La tradició del sopar –conegut com el sopar del Petrus– s’inicià l’any 2001, amb una cita especial per sopar i destapar un Petrus 1995 que a El Celler tenien a un preu tremendament barat. Aquell dia s’instaurà que cada any aquells amics soparíem a El Celler, destaparíem un Petrus dels que tinguessin a la carta i cadascun portaria 1 ampolla molt especial. Des de llavors algú es presenta amb dues ampolles i alguns altres fins i tot amb tres.

El menú 2011.
Els vins per ordre de servei.

Domaine Romanée-Conti La Tâche Grand Cru 2001 (Magnum)
Si normalment sempre comencen amb un bon champagne, aquest any l’aperitiu s’inicià “a lo bèstia” amb un magnum de La Tâche. Segon cop a la vida que tastàvem aquesta anyada en magnum i l’anterior ampolla feia tan sols 15 dies que l’havíem gaudit! Cirera, pètals secs de clavell… i a la boca una fragància màgica. Falten paraules.

Morey-Blanc Montrachet Grand Cru 2002
El blanc més especial del négoce del Domaine Pierre Morey. Madur i poc expressiu a l’inici. Amb l’aire, s’inicia dolçament una simfonia reposada.

Morey-Blanc Montrachet Grand Cru 2007
Més vibrant que el 2002, l’edat o potser també l’esperit diferent de l’anyada.

Paul Pillot Chassagne-Montrachet 1er Cru Les Caillerets 1987
Comença molt reservat. Amb el temps a la copa s’esplaia.

Domaine Leflaive Bienvenues Bâtard-Montrachet Grand Cru 1992
Una gran ampolla, amb maduresa i alhora frescor, elegància i intensitat. Arribarà al nivell d’excepcionalitat del 1983?

Domaine Raveneau Chablis Montée de Tonnerre 1er Cru 1983
Una rara ampolla sense etiqueta. Té més percepció de Meursault o Puligny que de Chablis. Quina sorpresa! Una ampolla que ja havíem tastat al restaurant Villa Mas i que no deixa de descol·locar-nos pel seu greix, pes i volum.

Royal City Syrah 2008 – Walla-Walla
La visió més contemporània de la nit. Un vi d’impacte, hedonista i molt expressiu però que descarrila amb el perfil i la línia dels altres vins que l’acompanyen. El mestre de Baltimore li va donar 99/100.

Cheval Blanc 2001 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
Comença la tríada de Chevals. Una casualitat. Ningú s’ha posat d’acord i apareixen 3 Cheval Blanc de 3 anyades diferents. El 2001 és el que es presenta més dret. La cavalleria rusticana a la copa.

Cheval Blanc 1998 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
Més ben perfilat, pulcre i equilibrat que el 2001. Millor ampolla.

Cheval Blanc 1982 – AOC Saint-Émilion. Premier Grand Cru Classé “A”
El més refinat. El més complex i harmònic. Segurament no té la superclasse del gran 1990, però està en el seu gran moment. Magnífic amb totes les aus que anaren desfilant.

Château Lafite-Rothschild 2001 – AOC Pauillac
Està compactat. L’aire li va esplèndidament bé. El necessita. Quan es comença a donar ja no en queda. Un nen amb un futur brillant i d’una bellesa serena.

Petrus 1988 – AOC Pomerol
Aquesta ampolla la tenía el Josep Roca fora de la carta. Una càrrega de profunditat. Quan guanya temperatura i amb l’aire comença a esclatar. Una font de matisos aeris, amb tota la paleta de terra i bosc de tardor. La boca és gruixuda i amb volum però amb la trama màgica dels més grans. Capes i capes de fruites madures premsades amb espècies fines i una frescor que li dóna gracilitat. Una ampolla excepcional del trienni “perfecte” de Petrus: 1988, 1989 i 1990. Amb la becada i la llebre… per posar-se a plorar.

Château Margaux 1985 – AOC Margaux
Un dels grans Margaux de la década dels 1980. Malauradament, després del Lafite 2001 y el Petrus 1988 no llueix tota la seva grandesa.

Léon Beyer Riesling 1975 – AOC Alsace
Una rara ampolla que en Josep Roca havia fet portar directament de la propietat. Madur i complex. El millor vi de Léon Beyer que hem tastat.

El Grifo Malvasía 1881 – Lanzarote
Una mitja ampolla especialment embotellada dos dies abans, directament de la bóta per a l’ocasió. Prové d’una reserva familiar que no està a la venda. Gran fi de festa.

MENÚ

Menjar el món: Mèxic, Perú, Líban, Marroc i Corea
Olives caramel·litzades
Bombó de bolets
Calamars a la romana
Bombó de Campari
Truita de carbassó
Brioix trufat
Amanida de tardor
Figues amb Majorero
Ostra al Palo Cortado amb all blanc i negre
Velouté de tartufo bianco
Tota la gamba – Gamba a la brasa, sorra de gamba, roques de tinta, potes fregides, suc del cap i essència de gamba
Llenguado a la brasa a la manera meunière: tel de llet, mantega torrada, llimona i tàperes. Pell de flors i cítrics
Blanqueta de garrí ibèric al riesling: terrina de mango i tòfona d’estiu, remolatxa, all, concentrat de taronja i pistil al safrà
Escórpora amb rossinyols i lletons
Xai amb pebrot i tomàquet a la brasa
Fetge de todó amb ceba, nous caramel·litzades al curry, ginebró, pell de taronja i herbes
Tórtola amb moniato, ous de reig i tòfona
Becada i ceps
Llebre a la Royal
Cromatisme taronja: taronja, mandarina, rovell d’ou, fruita de la passió i pastanaga
Postres làctics: dolç de llet, gelat de llet d’ovella, escuma de recuit d’ovella, iogurt d’ovella i núvol làctic
Sotobosc: remolatxa, xocolata, mandarina, fava tonka, cacau i shiso

En els darrers 11 anys la família Roca sempre ens ha tractat de manera excepcional. Aquest any el menú ha assolit un nivell estratosfèric de delicadesa, tècnica i emotivitat. Com de costum, la sala de luxe i el servei dels vins impressionant.

Leer más