Priorat 2012 por Álvaro Palacios

Lunes 20 mayo 2013

Versió en català

 

La mejor añada en los veinticuatro años de idilio en Priorat.

El año 2012 ha sido el más seco de nuestra historia en la región.

Si comparamos la pluviometría de los tres últimos años desde enero hasta final de agosto, observamos que la lluvia caída en 2012 ha supuesto una tercera parte de la acumulada en un año normal: apenas 135 litros. Por otra parte, el invierno, siguiendo la tónica de los cuatro últimos años, ha sido en extremo seco: sólo 6,8 litros entre noviembre de 2011 y principio de marzo de 2012. Así, puede decirse que el único soporte hídrico de esta añada fueron las lluvias registradas entre marzo y abril: 121 litros. Lo que vino después fue un periodo de sequía sin precedentes: mayo, 9 litros; junio, 8; julio, 13, y ninguno en agosto. En cambio, en septiembre bastaron dos días de precipitaciones para alcanzar 48 litros.

El porqué de esta añada extraordinaria en concentración y expresión aromáticas reside, a nuestro juicio, en la suma de días y meses faltos de lluvia durante el ciclo de la vegetación de la vid.

En los viñedos más cálidos la brotación comenzó el 2 de abril, inmersa en las típicas lluvias de primavera tras un invierno de intensa sequía. La floración fue perfecta en la variedad garnacha, con un cuajado al cien por cien, inhabitual para los clones antiguos de esta variedad. A continuación el granado se fue desarrollando lentamente y sin exuberancia debido al escaso soporte hídrico —sólo 17 litros entre mayo y junio—.

El envero, que empieza a mediados de julio, supone un esfuerzo extraordinario para la planta, y es cuando esta más necesita de la lluvia; pues bien, en todo el mes apenas cayeron 13 litros. Y en agosto ni una nube.

Si a todo esto le acompaña un final de primavera de mayo a junio con máximas de 36,7 ºC y 39,1 ºC, respectivamente, y un agosto con máximas de 40 ºC, se entiende que el esfuerzo de la planta sea infinitamente mayor y que los racimos y las bayas de la uva no experimenten crecimiento alguno.

Así pues, una vez más las variedades autóctonas garnacha y samsó han reivindicado su estatus temperamental en el Mediterráneo asimilando la sequía y el calor y preservando su vegetación y fotosíntesis, presumiendo a la vez de entereza y frescura en su justa masa foliar.

Toda esa gran cantidad de pequeños racimos llegaron al final de su madurez fenólica disfrutando de un septiembre y un octubre (mes en que recolectamos la mayoría de nuestra cosecha) muy frescos y con sorprendentes lluvias. Estas lluvias atemperaron el ambiente y lavaron el fruto hasta casi purificarlo, sin que este apenas bebiera después de cerrar sus vasos por lignificación y agostamiento de la estructura vegetal del sarmiento y el raspón.

Desde 1989 esta será la mejor añada. De peso y consistencia que despiertan un interés impulsivo por disfrutar inmediatamente de sus voluptuosos y vibrantes encantos. Un vino con larga vida, que nos hará gozar en el tiempo de la indescriptible y singular confluencia entre naturaleza y tradición, tan ocasional en la historia.

2012: un año nacido para la gloria y para llenar nuestros días de delicia, placer y la emoción de los bellos misterios. Estimulante y espiritual, fluye caudaloso y rico en detalles tocados de magia. ¡Un año colmado de ilusión!

 

Leer más

Priorat 2012 per Álvaro Palacios

Lunes 20 mayo 2013

 

La millor anyada dels vint-i-quatre anys d’idil·li amb el Priorat.

L’any 2012 ha estat el més sec de la nostra història a la regió.

Si comparem la pluviometria dels tres últims anys des de gener fins a finals d’agost, observem que la pluja caiguda el 2012 ha suposat una tercera part de l’acumulada en un any normal: amb prou feines 135 litres. D’altra banda, l’hivern, seguint la tònica dels quatre darrers anys, ha estat extremadament sec: tan sols 6,8 litres entre novembre del 2011 i principis de març del 2012. Així, pot dir-se que l’únic suport hídrid d’aquesta anyada foren les pluges enregistrades entre març i abril: 121 litres. El que vingué després fou un període de sequera sense precedents: maig, 9 litres; juny, 8; juliol, 13, i cap a l’agost. En canvi, al setembre dos dies de precipitacions van ser suficients per assolir 48 litres.

El perquè d’aquesta anyada extraordinària en concentració i expressió aromàtica recau, al nostre parer, en la suma de dies i mesos faltats de pluja durant el cicle de la vegetació de la vinya.

A les nostres vinyes més càlides la brotada començà el 2 d’abril, immersa en les típiques pluges de primavera després d’un hivern d’intensa sequera. La floració fou perfecta en la varietat garnatxa, amb un quallat al cent per cent, un fet no gaire habitual pels clons antics d’aquesta varietat. A continuació el granat es fou desenvolupant lentament i sense exuberància degut a l’escàs suport hídric —sols 17 litres entre maig i juny—.

El verol, que començà a mitjans de juliol, suposà un esforç extraordinari per a la  planta, i és quan aquesta més necessita la pluja; doncs bé, en tot el mes amb prou feines caigueren 13 litres. I a l’agost ni un núvol.

Si a tot això l’acompanya un final de primavera de maig a junt amb màximes de 36,7ºC i 39,1ºC, respectivament, i un agost amb màximes de 40ºC, s’entén que l’esforç de la planta sigui infinitament major i que els gotims i els raïms no experimentessin cap creixement.

Així doncs, una vegada més les varietats autòctones garnatxa i samsó han reivindicat el seu estatus temperamental al Mediterrani assimilant la sequera i la calor i preservant la seva vegetació i fotosíntesis, presumint a la vegada d’enteresa i frescor en la seva justa massa foliar.

Tota aquesta gran quantitat de petits gotims van arribar al final de la maduresa fenòlica gaudint d’un setembre i un octubre (mes en que veremàrem la majoria de la nostra collita) molt frescos i amb sorprenents pluges. Aquestes pluges van temperar l’ambient i van rentar la fruita fins gairebé purificar-la, sense que aquesta amb prou feines begués després de tancar els seus vasos per lignificació i agostament de l’estructura vegetal del sarment i la rapa.

Des del 1989 aquesta serà la millor anyada. De pes i consistència que desperten un gran interès impulsiu per gaudir immediatament dels seus voluptuosos i vibrants encisos. Un vi amb llarga vida, que ens farà gaudir en el temps de la indescriptible i singular confluència entre natura i tradició, tan ocasional a la història.

2012: un any nascut per la glòria i per omplir els nostres dies de delícia, plaer i l’emoció dels bells misteris. Estimulant i espiritual, flueix amb un gran cabdal i ric en detall tocats de màgia. Una anyada plena d’il·lusió!

 

Leer más

Dominical 16/09/2012 – Clos Martinet 2009

Lunes 17 septiembre 2012

PRIORAT
Por fin llega el esperado Clos Martinet 2009. Su 21ª cosecha vino marcada por una añada calurosa, una vendimia fácil y unas extracciones muy fuertes. Frente un vino tan potente Sara Pérez, decidió criarlo en depósitos de cemento, rehuyendo de la barrica nueva o de utilizar usadas. El resultado es magnífico. Huele a piedra seca y a tierra. Con el aire aparecen especias, regaliz de palo, tinta y alcanfor. En la boca, la cereza madura y la ciruela seca dejan paso a un tanino imponente que llega acariciado por una textura de seda. Un gran vino de otoño, que necesita el aire de una decantación o mucha paciencia.

TEL: 977 830 545
PVP: 45,75€
QUIM VILA

PRIORAT
Per fi arriba l’esperat Clos Martinet 2009. La seva 21a collita vingué marcada per una anyada calorosa, una verema fàcil i unes extraccions molt fortes. Davant d’un vi tant potent, la Sara Pérez decidí criar-lo en cups de ciment, defugint de la bóta nova o d’utilitzar-ne d’usades. El resultat és magnífic. Olora a pedra seca i a terra. Amb l’aire apareixen les espècies, la regalèssia de pal, la tinta i la càmfora. A la boca, la cirera madura i la pruna seca deixen pas a un taní imponent que arriba acaronat per una textura de seda. Un gran vi de tardor, que necessita l’aire d’una decantació o molta paciència.

TEL: 977 830 545
PVP: 45,75€
QUIM VILA

Leer más

Priorat 2011 por Álvaro Palacios

Miércoles 20 junio 2012

Versió en català

Cosecha 2011 por Álvaro Palacios

“Zumo denso de textura mágica, en el que las uvas autóctonas reivindican su condición ancestral. La naturaleza estremece.

Es 2011 un año de leyenda que conmoverá nuestros sentidos con la fuerza de un fruto rebosante de riqueza y emociones. Un abrazo para el alma.

Las vides venían de un duro esfuerzo que había marcado su idilio vegetativo. Atravesaron julio, agosto, septiembre y octubre del año anterior sin una gota que mojara los microscópicos labios de sus hojas. Y la entrada en el invierno siguió en la misma cadencia. La estación fría apenas sumó 38 milímetros de precipitación, incluida la resplandeciente nevada que hayamos al despertar el día 11 de enero. Febrero siguió seco y en nuestra memoria se grabó el viento frío que en las primeras semanas del año nos acompañó durante la poda. En verdad las únicas lluvias efectivas cayeron durante un atípicamente frío mes de marzo, que incluso nos dejó ver la nieve en lo alto de la sierra. Fue el día 4. Los días 12 y 14 llovió sin descanso hasta alcanzar los 100 litros. El 17 empezó la brotación en las vides de la finca Dofí y el 21 entramos en la primavera con frío y agua. Todo marzo atrajo un total de 143 litros de lluvia. La gran muestra de pequeños racimos advirtió de una cosecha muy generosa.

Durante el mes de abril observamos una gran cantidad de pequeños racimos que brotaban enérgicamente augurando una cosecha muy nutrida. Fue un periodo seco, únicamente con 18 litros de precipitación. Las suaves temperaturas sólo se vieron alteradas por una punta excepcional, el mediodía del 9, que llegó a los 32 grados. Fue una máxima histórica.

Poca humedad y vientos sanos favorecen la floración
El mes de mayo fue fresco y siguió parco en precipitaciones, en claro contraste con las abundantes lluvias tranquilas que suelen caracterizar este periodo. Sólo se dieron algunos chubascos dispersos, cortos y fuertes. El día 14, en tan sólo 10 minutos, cayeron 46 litros incluso en forma de piedras como guisantes. Los días iban transcurriendo con vientos secos y temperaturas variadas, que ofrecieron las condiciones adecuadas para una perfecta polenización y cuajado de las uvas. Se confirmó con éxito más del 90 por ciento de la gran cosecha marcada desde la brotación. En junio la vegetación creció vigorosa gracias a las frescas temperaturas y a la luz ya estival. En sus últimas jornadas caerían los últimos 50 litros de lluvia de esta añada tan extrema y llena de esfuerzo.

Sin lluvias durante los cuatro últimos meses del año
Del mes de julio destacamos las temperaturas frescas y sobre todo la sequía, aunque el día 3 granizó provocando algún daño en la finca Dofí y en las viñas de Socarrats. Agosto comenzó suave pero a partir del día 8 el calor sería insoportable, con unas mínimas muy elevadas. Con un solo litro caído arrastrábamos ya una sequía extrema, que tampoco palió septiembre, que aportó la escasísima cifra de 1,5 litros, llovidos el día 2. Este de 2011 fue el septiembre más seco de los últimos 130 años. Y además el calor persistía. La garbinada, nuestra brisa que llega del mar, entraba caliente y en cierto modo conseguía refrescar algo las cálidas madrugadas. Octubre trajo por fin algo de frescor matutino, pero durante el día el calor persistía. La vendimia fue más temprana de lo habitual, se adelantó una semana y media o casi dos.

Una sustancia concentrada y pura, triunfo de tradiciones mediterráneas
En 2011, de luz y de calor tan intensos, sólo llovieron 320 milímetros, una clara diferencia respecto a la media de 445 registrada desde el 2004. Por ello, en un año de cosecha muy cargada y crecimiento de vegetación vigoroso hasta el mes de julio, las viñas tuvieron que desarrollar grandes esfuerzos. La conclusión fue un predominio de pequeños granos y pequeños racimos, multitud de ellos que sólo se llenaron a un 60 por ciento de su forma normal. En nuestra estricta selección grano a grano, calculamos además una merma de un 15 por ciento por deshidratación.

Los índices de ácido málico fueron muy inferiores a lo usual debido a su degradación por el calor continuado. Las fermentaciones malolácticas naturales transcurrieron en no más de 2 meses. Indicamos este detalle puesto que la dimensión indescriptible de estos grandísimos vinos se confirmó especialmente al finalizar las segundas fermentaciones.

A partir de aquí, no hay palabras para definir las fuerzas desconocidas que emergen de las tradiciones y de nuestra naturaleza vitícola. Las uvas reivindican su estatus en la tradición y revelan, como en otras épocas de su historia, una fortaleza superior que vence el clima mediterráneo en sus límites más extremos de luminosidad. Es ese mismo clima que concede un vigor tangible y misterioso, espiritual y divino. Aquí la afinidad de las viñas clásicas y tradicionales a su entorno milenario produce un milagro, una virtud única, un estremecimiento. Es la suerte del privilegio, un don por el que damos gracias.

El emocionante impacto de lo sobrenatural que alcanza su máximo en nuestro viñedo de clasificación superior: L’Ermita de Gratallops”.

Leer más

Priorat 2011 per Álvaro Palacios

Miércoles 20 junio 2012

Collita 2011 per Álvaro Palacios

“Suc dens de textura màgica, en el que els raïms autòctons reivindiquen la seva condició ancestral. La natura s’estremeix.

És el 2011 un any de llegenda que commourà els nostres sentits amb la força d’un fruit desbordant de riquesa i emocions. Una abraçada per a l’ànima.

Els ceps venien d’un dur esforç que havia marcat el seu idil·li vegetatiu. Van travessar juliol, agost, setembre i octubre de l’any anterior sense una gota que mullés els microscòpics llavis de les seves fulles. I l’entrada a l’hivern va seguir en la mateixa cadència. L’estació freda amb prou feina sumà 38 mil·límetres de precipitació, inclosa la nevada resplendent que trobàrem al despertar del dia 11 de gener. Febrer seguí sec i en la nostra memòria es gravà el vent fred que en les primeres setmanes de l’any ens acompanyà durant la poda. En realitat les úniques pluges efectives van caure durant un mes de març atípicament fred, que fins i tot ens deixà veure la neu al capdamunt de la serra. Fou el dia 4. Els dies 12 i 14 plogué sense descans fins arribar als 100 litres. El 17 començà la brostada als ceps de la finca Dofí i el 21 vam entrar a la primavera amb fred i aigua. Tot el mes de març portà un total de 143 litres de pluja. La gran mostra de petits gotims advertí d’una collita molt generosa.

Durant el mes d’abril vam observar una gran quantitat de petits gotims que brostaven energèticament augurant una collita molt nodrida. Fou un període sec, amb tan sols 18 litres de precipitació. Les suaus temperatures tan sols es van veure alterades per una punta excepcional, el migdia del 9, que arribà als 32 graus. Fou una màxima històrica.

Poca humitat i vents sans afavoreixen la floració
El mes de maig fou fresc i seguí parc en precipitacions, en clar contrast amb les abundants pluges que acostumen a caracteritzar aquest període. Tan sols es van donar alguns ruixats dispersos, curts i forts. El dia 14, en tan sols 10 minuts, van caure 46 litres, fins i tot en forma de pedres com pèsols. Els dies anaven passant amb vents secs i temperatures variades, que oferien les condicions adequades per una perfecta pol·linització i quallat dels raïms. Es confirmà amb èxit més del 90 per cent de la gran collita marcada des de la brostada. Al juny la vegetació va créixer vigorosa gràcies a les fresques temperatures i a la llum ja estival. En les últimes jornades caurien els darrers 50 litres de pluja d’aquesta anyada tan extrema i plena d’esforç.

Sense pluges durant els quatre últims mesos de l’any
Del mes de juliol destaquem les temperatures fresques i sobretot la sequera, tot i que el dia 3 pedregà provocant algun dany a la finca Dofí i a les vinyes de Socarrats. L’agost començà suau però a partir del dia 8 la calor seria insuportable, amb unes mínimes molt elevades. Amb un sol litre caigut arrossegàvem ja una sequera extrema, que tampoc va pal·liar el mes de setembre, que aportà l’escassíssima xifra d’1,5 litres, caiguts el dia 2. Aquest del 2011 fou el setembre més sec dels darrers 130 anys. A més a més la calor persistia. La garbinada, la nostra brisa que arriba del mar, entrava calenta i aconseguia refrescar, en certa manera, les càlides matinades. El mes d’octubre portà per fi una mica de frescor matutí, però durant el dia la calor persistia. La verema fou més primerenca del normal, s’avançà una setmana i mitja o gairebé dues.

Una substància concentrada i pura, triomf de tradicions mediterrànies
El 2011, de llum i de calor tan intensos, tan sols van ploure 320 mil·límetres, una clara diferència respecte la mitjana de 445 enregistrada des del 2004. Per aquest motiu, en una anyada molt carregada i de creixement de vegetació vigorós fins el mes de juliol, les vinyes van haver de desenvolupar grans esforços. La conclusió fou un predomini de petits grans i petits gotims, multitud d’ells que tan sols es van omplir en un 60 per cent de la seva forma normal. A la nostra estricta selecció gra a gra, vam calcular a més a més una disminució d’un 15 per cent per deshidratació.

Els índexs d’àcid màlic van ser molt inferiors al normal per culpa de la seva degradació per calor continuada. Les fermentacions malolàctiques naturals van transcórrer en no més de 2 mesos. Indiquem aquest detall ja que la dimensió indescriptible d’aquests grandíssims vins es confirmà especialment al finalitzar les segones fermentacions.

A partir d’aquí, no hi ha paraules per definir les forces desconegudes que emergeixen de les tradicions i de la nostra naturalesa vitícola. Els raïms reivindiquen el seu estatus en la tradició i revelen, com en d’altres èpoques de la seva història, una fortalesa superior que venç el clima mediterrani en els seus límits més extrems de lluminositat. En aquest mateix clima que concedeix un vigor tangible i misteris, espiritual i diví. Aquí l’afinitat de les vinyes clàssiques i tradicionals al seu entorn mil·lenari, produeixen un miracle, una virtut única, un sotrac. És la sort del privilegi, un do pel que donem gràcies.

L’emocionant impacte del sobrenatural que arriba al seu màxim a la nostra vinya de classificació superior: L’Ermita de Gratallops”.

Leer más