Dominical 13/01/2013 – Vinícola Hidalgo Manzanilla Pasada Pastrana

Lunes 14 enero 2013

MANZANILLA PASADA
Uno de nuestros grandes blancos de talla internacional es la manzanilla de Sanlúcar de Barrameda. Si su consumo generalmente se limita a copa de aperitivo, ¿porqué no alargarla disfrutando de ella con toda una comida? Algunas como Manzanilla Pasada Pastrana de Vinícola Hidalgo son un gran monumento. Está elaborada con las mejores uvas palomino del viñedo Pastrana en el pago Miraflores. Después de una larga crianza en el tradicional sistema de soleras y criaderas se obtiene un vino con salinidad, floral, con una gran complejidad y un largo perfume en boca que te traslada al Marco de Jerez. Una maravilla mundial.

TEL: 956 385 304
PVP: 12,95€
QUIM VILA

MANZANILLA PASADA
Un dels nostres grans blancs de talla internacional és la manzanilla de Sanlúcar de Barrameda. Si el seu consum generalment es limita a copa d’aperitiu, perquè no allargar-la gaudint d’ella amb tot un àpat? Algunes com Manzanilla Pasada Pastrana de Vinícola Hidalgo són un gran monument. Està elaborada amb els millors raïms palomino de la vinya Pastrana a la finca Miraflores. Després d’una llarga criança en el tradicional sistema de ‘soleras y criaderas’ s’obtè un vi amb salinitat, floral, amb una gran complexitat i un llarg perfum en boca que et trasllada al Marco de Jerez. Una meravella mundial.

TEL: 956 385 304
PVP: 12,95€

QUIM VILA

Leer más

Montblanc Edición Escritores Jonathan Swift, 2012

Jueves 4 octubre 2012

Versió en català

Cada año desde 1992, Montblanc rinde homenaje a una escritor ilustre de la historia. Este año la Writers Edition 2012 está dedicada al maestro de la sátira y creador de “Los viajes de Gulliver”, Jonathan Swift.

Escritor y poeta anglo-irlandés, Joanthan Swift (1667-1745) creó más de 30 obras durante su vida pero fue “Los viajes de Gulliver”, publicada en 1726, su obra maestra y por la que siempre será recordado en la historia de la literatura. Una novela fantástica, crítica con la sociedad y con una gran dosis de una sátira mordaz. Una obra que ha fascinado a generación tras generación de lectores por cuestionar públicamente el poder de clases o parodiar el debate de las religiones.

Huber Wiese, el consejero delegado de Montblanc en España, presentó la estilográfica en el emblemático pub irlandés, Kitty’s O’sheas de Barcelona. El evento contó con la presencia del profesor y ensayista, Jordi Llovet, el chef de la taberna, Declan Tarleton y Quim Vila.

El menú, ideado especialmente para la ocasión: Mini Irish Breakfast, ostras con maridaje de limón y/o horseradish (rábano picante), foie pôele con whiskey de Connemara y frutos rojos, brocheta de gambón con sour cream y albahaca, salmón ahumado salvaje irlandés, pan de soda integral, crema de queso y cebolla macerada, estofado tradicional de cordero, solomillo de buey Angus irlandés, tabla de quesos irlandeses con maridaje de frutas, miel, chutneys, mermeladas y surtido de crackers, tarta de manzana y café irlandés.

Los vinos: Tarlant Brut Tradition (AOC Champagne), El Puntido 2007 Doble Magnum (DOCa Rioja), Le Carillon de l’Angélus 2008 Magnum (AOC Saint-Émilion Grand Cru), Niepoort LBV 2005 Magnum (DOC Porto) y Sauternes Y 2009 (AOC Sauternes).

La Edición Limitada Jonathan Swift está compuesta por varias capas con incrustaciones que adornan el depósito de laca negra. El capuchón es de resina negra y tiene la forma del tricornio de Gulliver que recuerda a los sombreros de tres picos del siglo XVIII. El clip, a su vez, reproduce la escalera que tuvo que subir el alcalde de Liliput para poder hablar con Gulliver. Finalmente, el diseño del plumín de oro de 18k en plaqué rodiado está adornado con un grabado que reproduce la armada imperial de Liliput marchando entre las piernas de Gulliver.

Con un número muy limitado de unidades, la Edición Limitada Escritores 2012 Jonathan Swift está disponible únicamente en las boutiques Montblanc.

Apariciones en prensa Montblanc Writers Edition 2012:

Leer más

Montblanc Edició Escriptors Jonathan Swift, 2012

Jueves 4 octubre 2012

Cada any des de 1992, Montblanc ret homenatge a un escriptor il·lustre de la història. Aquest any la Writers Edition 2012 està dedicada al mestre de la sàtira i creador de “Els viatges de Gulliver”, Joanthan Swift.

Escriptor i poeta anglo-irlandès, Jonathan Swift (1667-1745) va crear més de 30 obres durant la seva vida però va ser “Els viatges de Gulliver”, publicada el 1726, la seva obra mestra i per la qual sempre serà recordat en la història de la literatura. Una novel·la fantàstica, crítica amb la societat i amb una gran dosi d’una sàtira mordaç. Una obra que ha fascinat generació rere generació de lectors per qüestionar públicament el poder de classes o parodiar el debat de les religions.

Huber Weise, el conseller delegat de Montblanc a Espanya, va presentar l’estilogràfica a l’emblemàtic pub irlandès, Kitty’s O’Sheas de Barcelona. L’esdeveniment va comptar amb la presència del professor i assagista, Jordi Llovet, el xef de la taverna, Declan Tarleton i Quim Vila.

El menú, ideat especialment per a l’ocasió: Mini Irish Breakfast, ostres amb maridatge de llimona i/o horseradish (rave picant), foie poêlé amb whiskey de Connemara i fruits vermells, broqueta de gambot amb sour cream i alfàbrega, salmó fumat salvatge irlandès, pa de soda integral, crema de formatge i ceba macerada, estofat tradicional de xai, filet de bou Angus irlandès, taula de formatges irlandesos amb maridatge de fruites, mel, chutneys, melmelades i assortiment de crackers, pastís de poma i cafè irlandès.

Els vins: Tarlant Brut Tradition (AOC Champagne), El Puntido 2007 Doble Magnum (DOCa Rioja), Le Carillon de l’Angélus 2008 Magnum (AOC Saint-Émilion Grand Cru), Niepoort LBV 2005 Magnum (DOC Porto) i Sauternes Y 2009 (AOC Sauternes).

L’Edició Limitada Jonathan Swift està composta per diverses capes amb incrustacions que adornen el dipòsit de laca negra. El caputxó és de resina negra i té la forma del tricorni de Gulliver que recorda els barrets de tres pics del segle XVIII. El clip, al seu torn, reprodueix l’escala que va haver de pujar l’alcalde de Liliput per poder parlar amb Gulliver. Finalment, el disseny del plomí d’or de 18k en plaqué rodiat està adornat amb un gravat que reprodueix l’armada imperial de Liliput marxant entre les cames de Gulliver.

Amb un nombre molt limitat d’unitats, l’Edició Limitada Escriptors 2012 Jonathan Swift està disponible únicament en les botigues Montblanc.

Aparicions en premsa Montblanc Writers Edition 2012:

Leer más

Almejas & Champagne

Miércoles 26 septiembre 2012

Versió en català

Excepcional cata de Champagne Salon y Champagne Delamotte con Almejas Dardo y Paco Lafuente de diferentes añadas.

Desde hace 3 años un reducido grupo de amigos tenemos la suerte de disfrutar de un insólito festival. Comparamos y saboreamos latas de conservas -principalmente almejas y berberechos- de distintos fabricantes, tamaños y añadas. Con Joan Carles Ninou (El Xampanyet, Barcelona) como gran maestro de ceremonias y con la ayuda de Pep Manubens (Cal Pep, Barcelona), este año chequeamos la grandeza de 9 latas de almejas Paco Lafuente y 4 de Dardo. La compañía no podía mejorarse, Didier Depond, presidente de Champagne Salon y Champagne Delamotte y la de sus exclusivos Champagnes, y algunos fanáticos más de las almejas en conserva. La degustación se realizó en la cava de nuestra tienda de gastronomía. Las latas provenían de la selección personal que Joan Carles Ninou adquiere y madura en los almacenes de su establecimiento. Se abrieron al momento y se sirvieron a unos 20ºC, sin aderezarlas con limón, pimienta o cualquier otro condimento.

Así fue la degustación:

LAS CATAS DE ALMEJAS

LATA SORPRESA – Almejas
10 años
Una lata madura de una casa muy comercial y de un perfil, calidad y precio mucho más bajo. Correcta. Rara y diferente a lo que vendrá después.

PACO LAFUENTE – Almejas
10/12 piezas
Añada 2007, semana 44
Esta y la siguiente lata eran del mismo fabricante, añada, calibre y con la diferencia de tres semanas en la fabricación.

PACO LAFUENTE – Almejas
10/12 piezas
Añada 2007, semana 47
Más derecha y punzante.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2001
Toque de laurel. El caldo es de estilo más incisivo que en las Paco Lafuente. Tersa y deliciosa.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2005
¡Qué textura… tersa y melosa! Hay el toque del laurel-limón que recuerda al perfume de algunos pollos a l’ast.

DARDO – Almejas
8/10 piezas
Añada 2007
Brutal equilibrio entre jugo y textura. Excelente. ¿La mejor lata del día?

PACO LAFUENTE – Almejas
25/30 piezas
Añada 2009
Dura y tersa. Lo más cercano a la almeja fresca. A dejar reposar algún añito más.

PACO LAFUENTE – Almejas
25/30 piezas
Añada 2007
Esta lata el año pasado ganó el match. Ahora se muestra un poco salada, como un aire de agua de mar.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2001
Hay carnosidad. El jugo está superequilibrado con el sabor. Sabrosísima.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2005
Le falta sal. Extraordinaria textura y gusto, pero una punta de sal le daría viveza.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2009
Muy buena. Tersa. También parecida a la textura de la almeja viva como la lata 25/30 de la misma añada 2009.

PACO LAFUENTE – Almejas
20/22 piezas
Añada 2007
Aroma delicado, jugo armónico y textura tersa. Muy buena, casi excelente. Las almejas dispuestas en la parte inferior de la lata están más confitadas y las de encima más jóvenes. ¿Habrá que hilar más fino y diferenciar por capas? Algunos delicados aficionados y afinadores de latas voltean las cajas de su almacén periódicamente para que el jugo esté en contacto con todas las almejas.

DARDO – Almejas
Edición especial nº7/32
Añada 2002
¿Hay poca cantidad de jugo en la lata? Brutal. Qué delicia.

PACO LAFUENTE – Almejas
44 piezas
Serie limitada, nº5/24
El jugo es extraordinario, refinado y delicado. ¿Es el mejor jugo? “La almeja superseca” dice Joan Carles. Está tierna, cruda, tersa y tánica. ¡Un monstruo para disfrutar de aquí a 10 años!

LOS CHAMPAGNES

CHAMPAGNE DELAMOTTE ROSÉ
Ensamblaje de chardonnay y pinot noir (procedente de los viñedos de Bouzy, Tours-sur-Mame y Ambonnay). Tiene una crianza mínima de 35 meses en las cavas.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS
100% chardonnay de la Côtes des Blancs. Elaborado siguiendo los antiguos métodos tradicionales. Ensamblaje de diferentes añadas. Crianza mínima de 48 meses.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS 2002
Proviene de crus 100% de la Côtes des Blancs: Le Mesnil-sur-Oger, Avize, Oger. Se ha criado un mínimo de 72 meses en rima en las cavas.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1991
Los Delamotte Collection proceden de una limitadísima reserva de botellas de añadas excepcionales, guardadas y maduradas durante décadas en las cavas de esta histórica Maison de champagne. Por primera vez se ponen unas pocas unidades a disposición de los amantes de los raros champagnes de tan sólo algunos países privilegiados. Muy derecho. Tiene un color magnífico, sin evolución. En nariz es un poco turbulento, con los toques de champiñones y boletus. Un carbónico pétillant. Excelente.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1988
Color de vino blanco maduro. Aromas de almendras tostadas y en boca un poco de cera. “Toujours très frais et toujours très droit”, (Siempre muy fresco y siempre muy derecho) exclama Didier Depond.

CHAMPAGNE SALON BLANC DE BLANCS 1999
Es el mítico champagne y uno de los vinos más raros del mundo, sueño de su creador Aimé Salon. Sólo se elabora cuando la añada es excelente. Su producción se basa en una finca de 1 ha y 20 pequeñas parcelas más clasificadas 100% Grand Cru, en Le Mesnil-Sur-Oger, que fueron escogidas a principios del siglo pasado por Aimé Salon. En 1999 la cosecha de uva fue la más abundante de la historia de Champagne y uno de los años más cálidos del siglo. Fino, delicado, incisivo y con una larga vida antes de llegar al cénit.

En general, los champagnes blancs de blancs –todos menos el rosé– acompañaron excepcionalmente la degustación. Quizás escogeríamos Salon 1999 –aún muy joven– y Delamotte blanc de blancs para las almejas más jóvenes y tersas, y los maduros y voluminosos Delamotte Collection con las más confitadas.

Agradecimiento especial: a Joan Carles Ninou por su repetida y exagerada generosidad.

El Xampanyet
Montcada, 22
08004 Barcelona
Tel: 933 197 003

Cal Pep
Plaça de les Olles, 8
08003 Barcelona
Tel: 933 107 961
www.calpep.com

Champagne Salon – Champagne Delamotte
5-7 rue de la Brèche d’Oger
51190 Le Mesnil sur Oger. France
Tel: 00 33 (0)3 26 57 51 65
www.salondelamotte.com

Leer más

Cloïsses & Champagne

Miércoles 26 septiembre 2012

Excepcional tast de Champagne Salon y Champagne Delamotte amb Cloïsses Dardo i Paco Lafuente de diferents anyades.

Des de fa 3 anys un reduït grup d’amics tenim la sort de gaudir d’un insòlit festival. Comparem i assaborim llaunes de conserves -principalment cloïsses i escopinyes- de diferents fabricants, mides i anyades. Amb Joan Carles Ninou (El Xampanyet, Barcelona) com a gran mestre de cerimònies i amb l’ajuda de Pep Manubens (Cal Pep, Barcelona), aquest any vam comprovar la grandesa de 9 llaunes de cloïsses Paco Lafuente i 4 de Dardo. La companyia no podia millorar-se, Didier Depond, president de Champagne Salon i Champagne Delamotte i la dels seus exclusius Champagnes, i alguns fanàtics més de les cloïsses en conserva. La degustació es va realitzar a la cava de la nostra botiga de gastronomia. Les llaunes provenien de la selecció personal que Joan Carles Ninou adquireix i madura en els magatzems del seu establiment. Es van obrir al moment i es van servir a uns 20ºC, sense amanir-les amb llimona, pebre o qualsevol altre condiment.

Així va ser la degustació:

ELS TASTS DE LES CLOÏSSES

LLAUNA SORPRESA – Cloïsses
10 anys
Una llauna madura d’una casa molt comercial i d’un perfil, qualitat i preu molt més baix. Correcta. Rara i diferent al que vindrà després.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
10/12 peces
Anyada 2007, setmana 44
Aquesta i la següent llauna eren del mateix fabricant, anyada, calibre i amb la diferència de tres setmanes en la fabricació.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
10/12 peces
Anyada 2007, setmana 47
Més dreta i punyent.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2001
Toc de llorer. El brou és d’estil més incisiu que en les de Paco Lafuente. Llisa i deliciosa.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2005
Quina textura … llisa i melosa! Hi ha el toc del llorer-llimona que recorda el perfum d’alguns pollastres a l’ast.

DARDO – Cloïsses
8/10 peces
Anyada 2007
Brutal equilibri entre suc i textura. Excel·lent. La millor llauna del dia?

PACO LAFUENTE – Cloïsses
25/30 peces
Anyada 2009
Dura i llisa. El més proper a la cloïssa fresca. A deixar reposar algun anyet més.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
25/30 peces
Anyada 2007
Aquesta llauna l’any passat va guanyar el matx. Ara es mostra una mica salada, com un aire d’aigua de mar.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2001
Hi ha carnositat. El suc està superequilibrat amb el sabor. Saborosíssima.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2005
Li falta sal. Extraordinària textura i gust, però una punta de sal li donaria vivesa.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2009
Molt bona. Llisa. També semblant a la textura de la cloïssa viva com la llauna 25/30 de la mateixa anyada 2009.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
20/22 peces
Anyada 2007
Aroma delicat, suc harmònic i textura llisa. Molt bona, gairebé excel·lent. Les cloïsses disposades a la part inferior de la llauna estan més confitades i les de sobre més joves. Caldrà filar més fi i diferenciar per capes? Alguns delicats aficionats i afinadors de llaunes voltegen les caixes del seu magatzem periòdicament perquè el suc estigui en contacte amb totes les cloïsses.

DARDO – Cloïsses
Edició especial n º 7/32
Anyada 2002
Hi ha poca quantitat de suc a la llauna? Brutal. Quina delícia.

PACO LAFUENTE – Cloïsses
44 peces
Sèrie limitada, n º 5/24
El suc és extraordinari, refinat i delicat. És el millor suc? “La cloïssa superseca” diu en Joan Carles. Està tendra, crua, llisa i tànnica. Un monstre per gaudir d’aquí a 10 anys!

ELS CHAMPAGNES

CHAMPAGNE DELAMOTTE ROSÉ
Assemblatge de chardonnay i pinot noir (procedent de les vinyes de Bouzy, Tours-sur-Mame i Ambonnay). Té una criança mínima de 35 mesos a les caves.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS
100% chardonnay de la Côtes des Blancs. Elaborat seguint els antics mètodes tradicionals. Assemblatge de diferents anyades. Criança mínima de 48 mesos.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS 2002
Prové de crus 100% de la Côtes des Blancs: Le Mesnil-sur-Oger, Avize, Oger. S’ha criat un mínim de 72 mesos en rima a les caves.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1991
Els Delamotte Collection procedeixen d’una limitadíssima reserva d’ampolles d’anyades excepcionals, guardades i madurades durant dècades a les caves d’aquesta històrica Maison de champagne. Per primera vegada es posen unes poques unitats a disposició dels amants dels rars champagnes de només alguns països privilegiats. Molt dret. Té un color magnífic, sense evolució. Al nas és una mica turbulent, amb els tocs de xampinyons i ceps. Un carbònic pétillant. Excel·lent.

CHAMPAGNE DELAMOTTE BLANC DE BLANCS COLLECTION 1988
Color de vi blanc madur. Aromes d’ametlles torrades i en boca una mica de cera. “Toujours très frais et toujours très droit”, (Sempre molt fresc i sempre molt dret) exclama Didier Depond.

CHAMPAGNE SALON BLANC DE BLANCS 1999
És el mític champagne i un dels vins més rars del món, somni del seu creador Aimé Salon. Només s’elabora quan l’anyada és excel·lent. La seva producció es basa en una finca d’1 ha i 20 petites parcel·les més classificades 100% Grand Cru, a Le Mesnil-Sud-Oger, que van ser escollides a principis del segle passat per Aimé Salon. El 1999 la collita de raïm va ser la més abundant de la història de Champagne i un dels anys més càlids del segle. Fi, delicat, incisiu i amb una llarga vida abans d’arribar al zenit.

En general, els champagnes blancs de blancs -tots menys el rosé- van acompanyar excepcionalment la degustació. Potser escolliríem Salon 1999 -encara molt jove- i Delamotte blanc de blancs per a les cloïsses més joves i llises, i els madurs i voluminosos Delamotte Collection amb les més confitades.

Agraïment especial: a Joan Carles Ninou per la seva repetida i exagerada generositat.

El Xampanyet
Montcada, 22
08004 Barcelona
Tel: 933 197 003

Cal Pep
Plaça de les Olles, 8
08003 Barcelona
Tel: 933 107 961
www.calpep.com

Champagne Salon – Champagne Delamotte
5-7 rue de la Brèche d’Oger
51190 Le Mesnil sur Oger. France
Tel: 00 33 (0)3 26 57 51 65
www.salondelamotte.com

Leer más

Domaine du Clos des Fées 2011 por Hervé Bizeul

Viernes 10 agosto 2012

Versió en català

Cosecha 2011 por Hervé Bizeul

“¿Qué es una añada del siglo? A lo largo de las vendimias 2011, ésta es una pregunta que me ha rondado por la cabeza… Una calidad excepcional, por supuesto. Sin duda, una impresión de abundancia. Una sensación de “facilidades” a lo largo del ciclo vegetativo y de recolección. Las vendimias alegres, largas y serenas, hasta el punto en que nos decimos que no las reviviremos jamás. Buenos vinos desde la maceración, lo que probablemente continuará hasta el último día de sus vidas, es decir, durante un largo tiempo.

Si esta es la definición de una “añada del siglo”, entonces 2011 lo es para nosotros.
Al escribir estas líneas, me digo a mi mismo, sin embargo, que todo esto no estaba realmente previsto ni anunciado. Recordad que, en primavera, el pronóstico del tiempo anunciaba una sequía memorable, como 1976, y en última instancia, el verano fue uno de los más grises jamás visto en Francia. ¿Y qué paso?
En primer lugar, como siempre en nuestra casa, todo lo contrario que en el resto de Francia. Unas bellas lluvias en primavera, mientras que en el resto de Francia sufrían por su ausencia, y así pues una buena brotación de todas las cepas. Una floración magnífica, sin corrimiento en la garnacha. Por encima de todo, un verano fresco, nublado y gris, pero sorprendentemente, libre de lluvias. Si bien la precocidad fue anunciada en todas partes como memorable, en nuestra casa todo siguió su curso normal…
Llegó el momento de las vendimias. La última semana de agosto fue, para Clos des Fées, esencial: tiempo cálido, mucha brisa marina que añadía humedad a las cepas, noches frescas, algunos buenos días con temperaturas suficientemente cálidas, pero siempre cubiertos, evitando la desecación y las quemaduras. Todo estaba reunido para que las maduraciones fenólicas avanzaran serenamente, sin un solo día con más de 30ºC. La vendimia empezó temprano, el 29 de agosto para el syrah de la Chique, que no ganaban nada si se esperaba, y el 30 para la garnacha gris y blanca de Clos des Fées.
Un momento crucial de la añada ha quedado grabado en la memoria: el 2 y el 3 de septiembre, un viernes y un sábado. Una gran tormenta pasó por la región, afectando gravemente las zonas costeras, sin que una gota de lluvia cayera sobre nosotros. Si hubieran caído las lluvias, las uvas, infladas y gorditas, se hubieran roto en parte, dificultando o imposibilitando las maduraciones totales. En esos momentos, el campesino en el que me he convertido evitó tocar las uvas a la ligera.
Sobre el día 10 empezamos a vendimiar las zonas más precoces y los syrah, parcela por parcela, en la mayoría de casos con un desfase total en la madurez respecto de las cosechas anteriores. Rápidamente, después de comentarlo con los ancianos del pueblo, parece que en la memoria del hombre no se recuerda una cosecha tan bella y generosa. Se nos impone una evidencia: no tendríamos suficiente espacio en la bodega…
Acostumbrados a unos rendimientos medios de 18 hl, llegar a los 28 hl/ha en los vinos de Clos de Fées y a 40 en Les Sorcières en lugar de los 30, ¡parecía una tarea imposible!
Ante los primeros mostos, decidimos hacer “contra mala fortuna buen corazón”,.. ¿Nos quedaremos sin espacio? Sin duda ¿Y entonces? Ante tales jugos, tal frutosidad, tales colores, tales extracciones, decidimos dedicarnos al momento presente, “el aquí y el ahora”, sin pensar en el mañana…
Pero entonces, afortunadamente, los días de buen tiempo se encadenaron, ¡más de sesenta en total!
Los primeros vinos estaban preparados para descubar, los depósitos nuevamente disponibles para los terruños y las variedades tardías. Todo se terminó de manera oportuna, como si un destino feliz lo tuviera todo organizado, en una ambiente bíblico de “multiplicación de los panes”…
Creo que fue en el momento del primer trasiego cuando esta noción de añada del siglo me apareció como una certeza. Ésta no es para nosotros una añada del siglo como se entiende en Bordeaux o en Borgoña, de un tipo de vino particular, de uvas maduras, tánico, apto para la guarda; este tipo de vino, gracias a nuestro clima, lo hacemos cada año. No, es otra cosa. Una sensación de hacer vinos diferentes, un poco mágicos, explosivos de fruta, de energía, de equilibrio…
No creo, como algunos de mis colegas, que el enólogo deba ser condenado a dar a luz a sus vinos en el dolor porque sean grandes y esta cosecha 2011 es para mi una nueva prueba que no me equivoco…
En pleno invierno, los ensamblajes ya estaban acabados y los vinos dormían en barricas nuevas o usadas, en depósitos de acero inoxidable o de cemento. Catamos los vinos con Michel Bettane, el último sábado a la hora del desayuno, y al ver su cara, pienso que quedó estupefacto por la fruta y el resplandor de la añada en el Roussillon. Una buena señal”.

Leer más

Domaine du Clos des Fées per Hervé Bizeul

Viernes 10 agosto 2012

Collita 2011 per Hervé Bizeul

“Què és una anyada del segle? Durant les veremes del 2011, aquesta és una pregunta que m’ha rondat pel cap… Una qualitat excepcional, per descomptat. Sens dubte, una impressió d’abundància. Una sensació de “facilitats” al llarg del cicle vegetatiu i de recol·lecció. Les veremes alegres, llargues i serenes, fins al punt en què ens diem que no les reviurem mai més. Bons vins des de la maceració, la qual cosa probablement continuarà fins a l’últim dia de les seves vides, és a dir, durant un llarg temps.

Si aquesta és la definició d’una “anyada del segle”, llavors 2011 l’és per nosaltres.
En escriure aquestes línies, em dic a mi mateix, no obstant això, que tot això no estava ni anunciat ni previst. Recordeu que, a la primavera, el pronòstic del temps anunciava una sequera memorable, com el 1976, i en última instància, l’estiu va ser un dels més grisos mai vist a França. I què va passar?
En primer lloc, com sempre a casa nostra, tot el contrari que a la resta de França. Unes belles pluges a la primavera, mentre que a la resta de França patien per la seva absència, i així doncs una bona brostada de tots els ceps. Una floració magnífica, sense corriment en la garnatxa. Per sobre de tot, un estiu fresc, ennuvolat i gris, però sorprenentment, lliure de pluges. Si bé la precocitat va ser anunciada a tot arreu com a memorable, a casa nostra tot va seguir el seu curs normal…
Va arribar el moment de les veremes. L’última setmana d’agost va ser, per a Clos des Fées, essencial: temps càlid, molta brisa marina que afegia humitat als ceps, nits fresques, alguns bons dies amb temperatures suficientment càlides, però sempre coberts, evitant la dessecació i les cremades. Tot estava reunit perquè les maduracions fenòliques avancessin serenament, sense un sol dia amb més de 30ºC. La verema va començar aviat, el 29 d’agost pel syrah de la Chique, que no guanyaven gens si s’esperava, i el 30 per la garnatxa grisa i blanca de Clos des Fées.
Un moment crucial de l’anyada ha quedat gravat a la memòria: el 2 i el 3 de setembre, un divendres i un dissabte. Una gran tempesta, va passar per la regió, afectant greument les zones costaneres, sense que una gota de pluja caigués sobre nosaltres. Si haguessin caigut les pluges, els raïms, inflats i grassonets, s’haguessin trencat en part, dificultant o impossibilitant les maduracions totals. En aquests moments, el camperol en el qual m’he convertit va evitar tocar els raïms a la lleugera.
Sobre el dia 10 comencem a veremar les zones més precoces i els syrah, parcel·la per parcel·la, en la majoria de casos amb un desfasament total en la maduresa respecte de les collites anteriors. Ràpidament, després de comentar-ho amb els ancians del poble, sembla que en la memòria de l’home no es recorda una collita tan bella i generosa.
Se’ns imposa una evidència: no tindríem suficient espai al celler…
Acostumats a uns rendiments mitjans de 18 hl, arribar als 28 hl/ha en els vins de Clos de Fées i a 40 en els Soricères en lloc dels 30, semblava una tasca impossible!
Davant els primers mosts, decidim fer “contra mala fortuna bon cor”, … Ens quedarem sense espai? Sens dubte, i llavors? Davant tals sucs, tal fruïtosistat, tals colors, tals extraccions, decidim dedicar-nos al moment present, “aquí i ara”, sense pensar en el demà…

Però llavors, afortunadament, els dies de bon temps es van encadenar, més de seixanta en total!
Els primers vins estaven preparats per trasvassar, els dipòsits novament disponibles per terrers i les varietats tardanes. Tot es va acabar de manera oportuna, com si una destinació feliç ho tingués tot organitzat, en un ambient bíblic de “multiplicació de pans”…
Crec que va ser el moment de més tràfec quan aquesta noció d’anyada del segle em va aparèixer com una certesa. Aquesta no és per a nosaltres una anyada del segle com s’entén a Bordeaux o a Borgonya, d’un tipus de vi particular, de raïms madurs, tànnic, apte per la guarda; aquest tipus de vi, gràcies al nostre clima, el fem cada any. No, és una altra cosa. Una sensació de fer vins diferents, una mica màgics, explosius de fruita, d’energia, d’equilibri…
No crec, com alguns dels meus col·legues, que l’enòleg hagi de ser condemnat a donar llum als seus vins en el dolor perquè són grans i aquesta collita 2011 és per a mi una nova prova que no m’equivoco…
En ple hivern, els assemblatges ja estaven acabats i els vins dormien en bótes noves o usades, en dipòsits d’acer inoxidable o de ciment. Tastem els vins amb Michel Bettane, l’últim dissabte a l’hora de l’esmorzar, i en veure la seva cara, penso que va quedar estupefacte per la fruita i el resplendor de l’anyada a Roussillon. Un bon senyal”.

Leer más

Dominical 29/07/2012 – Dom Pérignon Oenothèque 1996

Lunes 30 julio 2012

MARILYN
Marilyn Monroe era una fan incondicional del mítico Champagne Dom Pérignon 1953. Presumía de tomarlo a todas horas y de lo bien que le sentaba. 59 años después de la cosecha aún unos centenares de botellas del 53 siguen reposando y madurando en las cavas de Epernay, esperando el momento de que alguien –previo pago de unos 2.000€– disfrute de su madurez. Pero posiblemente hoy, su gran monumento sea Dom Pérignon Oenothèque 1996. Para muchos la añada del siglo. Una sutil nube de yodo con pomelo confitado se desprende de la copa. Su minúscula burbuja y la textura refinada por más de 12 años en contacto con las lías contrastan con la energía de la añada. Una maravilla de largo recorrido. Un lujo para un día muy especial.

TEL: 934 960 730
PVP: 350 €
QUIM VILA

MARILYN
Marilyn Monroe era una fan incondicional del mític Champagne Dom Pérignon 1953. Presumia de prendre’l a tothora i del plaer que li donava. 59 anys després de la collita encara uns centenars d’ampolles del 53 segueixen reposant i madurant a les caves d’Epernay, esperant el moment de que algú –previ pagament d’uns 2.000€– gaudeixi de la seva maduresa. Però possiblement avui, el seu gran monument sigui Dom Pérignon Oenothèque 1996. Per molts l’anyada del segle. Un subtil núvol de iode amb aranja confitada es desprèn de la copa. La seva minúscula bombolla i la textura refinada per més de 12 anys en contacte amb les mares contrasten amb l’energia de l’anyada. Una meravella de llarg recorregut. Un luxe per un dia molt especial.

TEL: 934 960 730
PVP: 350 €
QUIM VILA

Leer más

Tenuta di Trinoro 2011 por Andrea Franchetti

Viernes 20 julio 2012

Versió en català

Cosecha 2011 por Andrea Franchetti

“Incluso el ensamblaje de la cosecha 2011 sugiere qué clase de año fue: con olas de calor y sequía.
A mediados de septiembre en la mayoría de bodegas de la Toscana se había decidido recoger rápidamente todas las bayas de sangiovese antes que se convirtieran en pasas, especialmente en los viñedos plantados por debajo de los 400 metros de altitud. No obstante, en Trinoro decidimos esperar durante la sequía hasta que cada viñedo alcanzara su mejor madurez.

Protegimos la fruta, la rociamos por la noche, se removió la tierra alrededor de las vides para mantenerlas madurando; los viñedos perdieron velocidad y entonces se pararon; las extensiones de merlot empezaron a marchitarse y fuimos por las parcelas cortando las pasas muchas veces durante el continuo calor; perdimos la mitad de ellas antes que el resto lo hiciera por una maduración tardía y repentina. Recogimos esas buenas zonas en 6 pasadas entre el 4 y el 10 de octubre; esto implicaba días en la mesa de selección para separar escoger, separar y deshacerse de las pasas que quedaron en los racimos.
A mediados de mes, en una noche, tuvimos una tormenta extraordinaria y larga que rompió la racha de mal tiempo y nos trasladó al otoño, bajaron las temperaturas y comenzaron a conferir un estado de fruta más fresco a las uvas cabernet franc: las uvas finalmente reavivaron y cuando las recogimos a finales de octubre estaban en condiciones excelentes con distintos grados de madurez.
Cabernet sauvignon y petit verdot siguieron, satisfechos con la cantidad de sol que habían acumulado durante la estación.
Los mostos fermentaron lentamente hasta el punto que los azúcares residuales aún se estaban procesando, incluso en primavera. Muchos vinos eran grandiosos de una u otra manera, cuando los caté, encontré el mejor ensamblaje de Tenuta, especialmente los sorprendentes matices de cabernet franc; los mezclé en un rico líquido y ahora constituye el 90% de Tenuta2011 luego añadí el cabernet sauvignon (6%) y petit verdot (4%).
La producción de Tenuta di Trinoro este año es de 650 cajas”.

Leer más

Tenuta di Trinoro 2011 per Andrea Franchetti

Viernes 20 julio 2012

Collita 2011 per Andrea Franchetti.

“Fins i tot l’assemblatge de la collita 2011 suggereix quina classe d’any va ser: amb onades de calor i sequera. A mitjan setembre a la majoria de cellers de la Toscana s’havia decidit recollir ràpidament totes les baies de sangiovese abans que es convertissin en panses, especialment en les vinyes plantades per sota dels 400 metres d’altitud. No obstant això, a Trinoro vam decidir esperar durant la sequera fins que cada vinya aconseguís la seva millor maduresa.

Vam protegir la fruita, la vam ruixar a la nit, es va remoure la terra al voltant de les vinyes per mantenir-les madurant; les vinyes van perdre velocitat i llavors es van aturar; les extensions de merlot van començar a marcir-se i vam anar per les parcel·les tallant les panses moltes vegades durant la contínua calor; vam perdre la meitat d’elles abans que la resta ho fes per una maduració sobtada i tardana. Vam recollir aquestes bones zones en 6 passades entre el 4 i el 10 d’octubre; això implicava dies en la taula de selecció per escollir, separar i desfer-se de les panses que havien quedat en els gotims.
A mitjan de mes, en una nit, vam tenir una tempesta extraordinària i llarga que va trencar la ratxa de mal temps i ens va traslladar a la tardor, van baixar les temperatures i van començar a conferir un estat de fruita més sec als raïms de cabernet franc: els raïms finalment van revifar i quan les vam recollir a finals d’octubre estaven en condicions excel•lents amb diferents graus de maduresa.
Cabernet sauvignon i petit verdot van seguir, satisfets amb la quantitat de sol que havien acumulat durant l’estació.
Els mosts van fermentar lentament fins al punt que els sucres residuals encara s’estaven processant, fins i tot a la primavera. Molts vins eren grandiosos d’una o una altra manera, quan els vaig tastar, vaig trobar el millor assemblatge de Tenuta, especialment els sorprenents matisos de cabernet franc; els vaig barrejar en un ric líquid i ara constitueix el 90% de Tenuta 2011 després vaig afegir el cabernet sauvignon (6%) i petit verdot (4%).
La producció de Tenuta di Trinoro enguany és de 650 caixes”.

Leer más