A poc a poc

Per Xandra Falcó

Vivim en un món que es mou a velocitat de vertigen. Tot ha d’ocórrer de manera immediata i estar disponible a l’instant. Ens trobem davant d’un món on sembla que les imatges manin sobre les nostres vides i els likes d’una fotografia publicada al nostre perfil dictin el que ens ha d’agradar o no. Tot passa molt de pressa. Quan publiquem una fotografia, l’anterior cau en l’oblit. Només compartim per mostrar els nostres moments de diversió, les novetats o el nostre cantó més hedonista. Tenim un instant de glòria i de seguida cerquem el següent per a poder explicar-lo. No obstant això, les coses que més apreciem segueixen trigant el mateix temps en aprendre’s o elaborar-se que fa segles.

Fa poc vaig llegir un article que deia que tocar la novena simfonia de Beethoven amb el violí requereix el mateix nombre d’hores d’estudi i de pràctica avui dia que al segle XIX. El mateix passa amb els grans esportistes o a l’alta cuina, es necessiten hores i hores d’entrenament i de treball dur al llarg d’any per aconseguir un moment efímer de glòria.

Per elaborar un gran vi ens trobem davant la mateixa situació. Es necessiten anys de treball, passió i coneixement. L’elecció del lloc, que, en la majoria dels casos ha estat una selecció natural de prova i error passada de generació en generació on s’ha observat, any rere any, aquelles parcel·les que produeixen una major singularitat del raïm. Amb el pas de temps, també s’han estudiat les diferents varietats de raïm i la seva adaptació al sòl i al clima, a més de millorar els mètodes de treball a la vinya i d’estar, de manera permanent, mirant al cel per veure com es presenta aquella collita. I per fi, arriba la verema. Seleccionant els gotims un a un durant el sol de matí i el sol de tarda, i vigilant aquella parcel·la que es troba més a l’ombra i que necessita uns dies més per assolir el punt òptim de maduració. El treball al camp és crucial però només és el primer any d’un gran vi. A partir d’aleshores comença el treball al celler amb infinitat de decisions que imprimeixen el caràcter i el saber fer de l’enòleg. Algun exemple de decisió és el tipus de fermentació, alcohòlica o malolàctica, l’elecció i la criança en bótes de roure, l’envelliment en ampolla, on s’afina i perfecciona de manera molt lenta, entre moltes altres decisions. Tot passa a poc a poc, molt a poc a poc.

Sense tenir en compte l’edat de la vinya, es necessiten almenys tres o quatre anys per l’elaboració d’un gran vi, però després ens hem d’esperar amb paciència el seu millor moment en ampolla. És precisament aquest esforç, paciència i coneixement, el que fa el nostre món tan atractiu. Resulta impossible replicar dues anyades. Cada verema té les seves particularitats i, curiosament, són a vegades les més difícils les que acaben essent extraordinàries per la seva singularitat. D’una altra banda, un vi no és una imatge fixa. Evoluciona amb el temps i no estarà igual ara que si el destapen d’aquí uns anys.

Saber-ne sobre vi és una tasca cada vegada més complexa. Conèixer l’origen, les varietats, els enòlegs i els bodeguers, a més de conèixer les particularitats de cada anyada, requereix hores i hores d’estudi. A tot aquest coneixement, se li suma tenir la capacitat i la memòria olfactiva suficient per a poder identificar a la copa tot aquest aprenentatge i poder distingir les aromes de fruits vermells, tabac, sotabosc, minerals, entre moltes altres. Identificar tots els petits matisos que defineixen la complexitat d’un vi no és quelcom senzill. Requereix temps i pràctica, i s’aprèn molt a poc a poc.

Avui dia, en aquest món accelerat de likes, quan els bodeguers estem un dia a Londres dirigint un tast, i l’endemà a Nova York, anar a poc a poc i tenir temps és, per a mi, el major dels luxes.

És un plaer fer un tomb per la vinya un vespre de tardor i entrar a la casa amb una mica de fred per encendre la xemeneia, baixar al celler i escollir tranquil·lament els vins del sopar. Netejar les ampolles, destapar-les i decantar-les a poc a poc. Deixar-les unes hores perquè s’obrin amb temps. Es necessita temps.

Al final, totes aquelles hores de treball, esforç i coneixement, es mesuren en una copa, en l’experiència d’un instant sublim. Tenir temps per apreciar tot el que hi ha darrere d’aquella copa amb amics, una bona conversa i un bon plat, és el regal més gran que es pot tenir.

I, immediatament després de fer la foto d’aquell instant, de les ampolles destapades, dels amics contents, toca publicar-la a les xarxes per a compartir l’alegria i sortir corrents cap al nostre pròxim destí.

La nostra vida actual és així, va a velocitat de vertigen. Però no oblidem els moments tranquils i l’aprenentatge lent. Les fotografies que veiem de moments únics tenen darrere un gran esforç de passió i coneixement. Els grans èxits de la vida, les medalles olímpiques de l’esport, les estrelles Michelin a la gastronomia o el premi Pulitzer en el periodisme, igual que els grans vins, es fan a poc a poc.

Xandra Falcó
Llicenciada en Màrqueting i administració d’empreses. Mare de tres filles. Des de l’any 2002 va formar part de Marqués de Griñón en diferents càrrecs, els últims tres com a consellera delegada. També ha exercit com a Maestra de Almazara en el desenvolupament del projecte d’olis d’oliva dins de Marqués de Griñón. Accionista fundadora de Real Conservera Española. Col·labora amb Círculo Fortuny, una associació de marques d’alta gamma, des d’abans de la seva fundació el 2011 i, actualment, és membre del jurat del Premi de Tast per parelles de Vila Viniteca, dels premis de la Fundació Tierra de Mujeres d’Yves Rocher i patrona de la Fundació Quiero Trabajo.

Hits: 8

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *