Àlaba 2016 per Juan Carlos López de Lacalle

Biodiversitat: el gran repte

Vaig estudiar Enologia a Madrid i Enginyeria Tècnica Agrícola a Pamplona als anys setanta. En aquell temps, la natura era una riquesa inqüestionable i inesgotable. Ningú pensava, ni tant sols nosaltres els agrònoms, que hi hauria un moment en què l’home seria capaç de consumir les enormes fonts de riquesa que ens oferia la terra. Uns trenta o quaranta anys després, la humanitat està preocupadíssima per l’esgotament i destrucció dels recursos naturals d’aquest planeta. 

Què ha passat? Què hem fet malament o de què ens hem oblidat fer per a què això succeeixi? És obvi que la natura mai s’equivoca i que, al contrari, és l’home el que té la capacitat de fer coses i el que manifesta el lideratge de la natura, qui hauria d’assumir la responsabilitat de salvaguardar i respectar els drets a la vida de la resta d’espècies del planeta.

La veritat és que interactuem amb tanta força i ens interposem d’una manera tant irrespectuosa a les lleis de la naturalesa, que al final els equilibris naturals es precipiten i arriben a trencar-se. A més a més, fem que els ecosistemes i les formes de vida més dèbils es tensin de tal manera que estem aconseguint que desapareguin. 

Com a referència, els científics ens diuen que el número d’espècies vives al planeta es molt difícil d’enumerar. Calculen que existeixen entre 2 i 22 milions de formes de vida i els paleontòlegs estimen que com a mínim el 99,9% de totes les espècies d’organismes que han existit durant els 3.000 milions d’anys d’existència de vida a la terra estan avui extingides. És a dir, el gran patrimoni de la humanitat que anomenem ara “biodiversitat”, està empobrint-se o el que potser és més greu, l’estem destruint per la constant agressió de l’home a l’entorn natural. Els nostres ecosistemes i la riquesa genètica de les espècies han de mantenir-se vives i reconciliades sota criteris de la sostenibilitat.

Els nostres ecosistemes i la riquesa genètica de les espècies s’han de mantenir vives i reconciliades sota criteris de sostenibilitat. 

Quan fem aquesta reflexió sembla que aquesta problemàtica no va amb nosaltres o, en el millor dels casos, la sentim molt llunyana i difícilment assumim alguna responsabilitat pel que succeeix. Les nostres aparents petites intervencions a l’entorn natural són potser també culpables d’aquesta situació.

Si portem aquesta reflexió al que més ens agrada, la vinya i el vi, estem convençuts que els grans avenços als mitjans de cultiu de la vinya i les noves tecnologies en els mètodes d’elaboració, criança i envelliment dels vins han afavorit l’empobriment del nostre patrimoni històric vitivinícola.

En definitiva, som els millors fent vins tecnològics però som més pobres fent vins més moderats en missatges, sensacions i emocions.

És per això que a Artadi creiem que ha arribat el moment de submergir-se a la natura, de fer un esforç per minimitzar l’ús de les noves tècniques d’elaboració i intentar llegir el missatge que les nostres vinyes projecten a través de la diversitat dels sòls i dels climes. Deixem el protagonisme a les vinyes. Aquest és el missatge de reflexió que, amb el major respecte, volem llançar a tots aquells als que ens agrada el vi i que estimem la naturalesa.

Apassionats per aquesta riquesa natural, aquest any hem elaborat de forma separada 12 noves parcel·les per intentar conèixer el potencial de cada unitat de producció. El nostre objectiu és salvaguardar el nostre patrimoni vitícola i encarar el repte d’aquesta micro-diversitat que guarda les vinyes i el vi.

Creiem que ha arribat el moment de submergir-se a la naturalesa i intentar llegir el missatge que ees nostres vinyes projecten a travès de la diversitat de sòls i climes. 

Disposem de vinyes de petites extensions i per tant, les produccions d’aquestes parcel·les són molt petites.

El resultat, són vins d’una gran autenticitat que reflecteixen el seu veritable origen: la vinya. Representen expressions sinceres, sensacions nobles on els valors són la seva empremta i en la majoria dels casos la seva senzillesa. Així ens agradaria que fossin tots els nostres vins: senzills. Quina definició tan neta, bella i complexa al mateix temps: senzilla. I així entenem la natura, senzilla i complexa al mateix temps.

Us convidem a descobrir les sensacions que es tanquen en aquestes parcel·les en aquesta anyada 2016. Es una pena no disposar avui de més temps per poder tastar-los tots. Aquest any afegirem a les nostres elaboracions clàssiques de El Pisón, El Carretil, La Poza de Ballesteros i Valdeginés dues parcel·les més: San Lázaro i Quintanilla.

Parlem una mica de la collita del 2016

Les condicions climatològiques d’aquest any es caracteritzen per un hivern temperat amb unes precipitacions escasses. Una primavera plujosa va aportar una reserva hídrica important que va afavorir una brostada enèrgica i un creixement vegetatiu notable.

Durant el cicle estival es van enregistrar altes temperatures atípiques a la comarca. Va ser un estiu molt càlid i sense precipitacions. Com a aspecte positiu, aquest període de sequera que va continuar fins el mes de setembre, va propiciar un bon estat sanitari de les vinyes amb absència total de malalties.

Vam arribar a la segona setmana de setembre amb una verema molt sana, tot i que amb un acusat estrès i quasi parada vegetativa. Els 23,6 litres de pluja enregistrats la segona setmana de setembre van fer que pogués continuar el desenvolupament de la planta fins el 3 de novembre, un dia en el que vam acabar les tasques de recollida de la collita.

Vins de disposició esvelta amb aromes de fruites plenes de vida i energia, missatges de limpidesa i transparència. Limpidesa molt gran que t’emociona per la seva honestedat natural. Vins oberts, de fàcil accés per a gaudir de la senzillesa natural. Així sentim els vins d’aquesta collita.

Diagrama ombrotèrmic de Laguardia comparatiu. Mitjana any 2014-2015 // 2015-2016

No volia deixar passar aquesta oportunitat per ressenyar la gelada enregistrada el passat 28 d’abril d’aquest any 2017 a la nostra comarca.

Un fenomen natural molt habitual a altres latituds i regions vitícoles com la Borgonya, Chablis, Champagne, fins i tot Bordeaux, que aquest any s’ha manifestat implacable en una gran part de les vinyes septentrionals espanyoles i s’ha emportat un alt percentatge de les nostres collites sense poder fer-hi res. La natura ens ha donat un bon cop. Ha aplicat les seves lleis implacables i la sensació d’impotència és absoluta. Però seguirem treballant com aliats de la natura i amb l’esperança de seguir compartint la seva energia generosa.

Hits: 8

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *