Anyada 2021 a Alfaro (Rioja Oriental) per Álvaro Palacios

Després de la sequera més gran, emocions d’un temps antic

A gairebé tota la Península Ibèrica, l’any 2021 va començar amb un nom propi: Filomena. El gran temporal de precipitació de neu va estendre un dels més espectaculars mantells blancs que recorden les cròniques.

Les zones de muntanya de Rioja Oriental es van cobrir de neu. Deu centímetres a les nostres vinyes dels vessants de Yerga i temperatures molt baixes. Durant uns dies, la curtíssima oscil·lació tèrmica entre dia i nit va accentuar la sensació gèlida, però l’intens episodi de fred aviat va passar per deixar pas a un hivern de certa suavitat i de sequera perllongada, inacabable.

La sequera. Parlàvem de noms propis, de Filomena, de temporals… Però l’autèntic protagonisme va ser el del temps sec, presència dramàtica que ja sembla haver deixat de ser puntual per constituir el context persistent de les nostres vinyes. Així estem i, per quantificar-ho, només cal donar la dada pluviomètrica del febrer al maig: únicament 73 litres en aquests quatre mesos tan fonamentals per generar l’estrat d’humitat que les plantes requereixen.

Tal escassetat de reserves va limitar el desenvolupament de la vinya i va determinar els treballs de camp. L’any començava a deixar veure el que seria el seu tret principal: el repte d’una viticultura molt treballada especialment amb la tornada als conreus freqüents de la terra, els cultius.

Un estiu com els d’abans

I així, amb aridesa acumulada i temperatures normals, vam anar avançant cap a l’inici estival. A diferència dels darrers anys, l’estiu va començar fresc, amb temperatures molt tímides per a l’època. El pas de les setmanes ens definia una estació estranya, que ens va recordar als estius antics de les terres continentals.

Sota una absoluta manca de pluja, els llargs i assolellats dies de juliol i agost van desafiar la vinya fins a l’extrem. Els ceps van semblar tancar-se en la seva escassa cuirassa de vegetació aguantant amb prou feines unes condicions duríssimes. Per sort, la moderació de les temperatures va alleujar la vida vegetal, que tanta set d’hidratació arrossegava.

En el viñedo observábamos continuamente los efectos de un tiempo seco y suave y actuábamos en consecuencia. Un solo ejemplo: este año, de forma excepcional, hicimos únicamente un leve despuntado de la masa foliar de las vides.

A la vinya observàvem contínuament els efectes d’un temps sec i suau i actuàvem en conseqüència. Un sol exemple: aquest any, de manera excepcional, vam fer únicament un lleu despuntat de la massa foliar de les vinyes.

Explosió de pluja passatgera

En altres circumstàncies seria poc ressenyable, però les precipitacions de l’1 al 3 de setembre, amb més de 50 litres, van constituir un respir cridaner, que va fregar la sorpresa. Per a la vinya, va ser una aportació gairebé d’urgència: va apagar momentàniament la set imperiosa, però amb prou feines va donar volum als raïms. Al mateix temps, aquestes pluges fortes van venir acompanyades de xafogor i humitat i van saltar les alarmes.

Atenció, treball i cerç

Ens endinsem al setembre, mes decisiu, amb condicions meteorològiques complexes i, a la fruita, una falta de sucre insòlita.

En un ambient de preocupació general, vam haver de treballar intensament. Temem per la salut i la maduresa del raïm. Cuidem les plantes amb tenacitat, dia a dia. Un cop més, admirem aquesta mena d’autoestima que despleguen els ceps en els moments durs. Sobretot davant dels canvis meteorològics radicals.

Atenció i treball com mai, ingredients d’una preparació intensa davant de la previsió d’unes veremes de gran complexitat, com van ser així. Esperem i ens adaptem. Analitzem i decidim. I en aquestes estàvem quan a mitjans de mes va entrar el cerç pel seu canal d’oest, posant a cavalcar la seva carrera de salut i maduresa. La seva influència va alçar el sucre normal del raïm, i el gest de les nostres cares va canviar finalment.

Vam començar a veremar La Montesa el 28 de setembre amb una nova organització més exigent, reduint a la meitat el temps que utilitzàvem fins ara per veremar artesanalment a mà les més de 100 hectàrees de ceps de Garnatxa i semblants.

El Quiñón de Valmira es va veremar el dia 10 d’octubre amb la felicitat dels fruits més petits recol·lectats fins als nostres dies.

Els vins. Determinació i bellesa

Fills d’unes baies de dimensió molt discreta i alhora d’una gran determinació, els vins vessen estructura, dimensió i una classe inusitada. Pura frescor de fruita cítrica, una increïble acidesa i una percepció de fragant frescor que persisteix i s’allarga.

En la seva presència ascendent, tan deliciosa i bella, sentim la més viva representació, física i emocional, del fresc i sec estiu del 2021. I també de la pluja que va arribar al precís moment límit de les plantes. I així, amb aquestes influències discretes i capitals, el vi il·lumina un batec segur, tímid al principi, després vivacitat alegre. Sempre fina i eterna elegància després d’un color més intens, més atractiu i refulgent que mai. Quina deliciosa anyada comencem a entreveure!

Dades rellevants
Precipitació anual: 361 mm / 15 cm neu La Montesa – 376 mm / 15 cm neu Quiñón de Valmira

Temperatura mitjana: 14,21ºC La Montesa – 13,58ºC Quiñón de Valmira
Humitat mitjana: 66,59% La Montesa – 67,5 % Quiñón de Valmira
Brostada: a partir del 22 de març a La Montesa i el 29 de març a Quiñón de Valmira
Floració: a partir del 31 de maig a La Montesa i el 8 de juny a Quiñón de Valmira
Verol: a partir del 5 d’agost a La Montesa i el 13 d’agost a Quiñón de Valmira

Dates de verema
Plácet: 4 d’octubre

La Montesa: del 28 de setembre al 20 d’octubre
Propietat: de l’11 al 15 d’octubre
Quiñón de Valmira: 10 d’octubre

http://www.vilaviniteca.es/es/venta-a-la-avanzada-cosecha-2021/alvaro-palacios-2021/alvaro-palacios-doca-rioja-2021.html

TOTS ELS VINS DE RIOJA DE L’ÁLVARO PALACIOS EN #AVAN21 AQUÍ

Hits: 19

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *