Ara Gredos

Per Daniel Landi

Gredos com a idea

Aquesta setmana apareix al Financial Times un article d’Andrew Jefford, “A Spanish Secret”, sobre els vins de Gredos en el que se’ns parla del seu potencial “la garnacha a Gredos pot semblar gairebé borgoñona en la seva lleugeresa i frescor”. En aquest mateix sentit, fa només uns mesos, la Sierra de Gredos era reconeguda com a una de les zones vitícoles españoles amb major interés per la prestigiosa revista nord-americana The Wine Advocate. En el seu article “Garnacha de montaña sobre granito”, Luis Gutiérrez adverteix que si es treballa bé a Gredos “és possible aconseguir quelcom a mig camí entre Châteauneuf-du-Pape i Côte de Nuits! De fet, garnachas de primer nivell muncial”. També aquest any apareixia l’interessant article d’Amaya Cervera “La paradoja de la garnacha de España” a Fine Wine, on s’assenyalava que Gredos s’ha convertit en els darrers anys en “una de les zones vitícoles més prometedores e inspiradores d’Espanya”.

La verema 2015 s’apropa vertiginosament en aquest acalorat estiu. Per mi serà la dotzena a la regió. La situació ha canviat radicalment en aquest curt període de temps des de quan vaig començar el 2014. Enrere queda l’època on sortir a vendre un vi de garnacha 100%, més pàl·lid de l’habitual, era quelcom estrany i fins atrevit en un mercat ple de vins foscos, amb molta concentració i fusta que normalment provenien de les “varietats millorants” que arribaven des de França a arreglar per la via fàcil els malestars del vi espanyol. Concentració i fusta nova era el secrets. En els mes dos primers anys jo també feia vins de syrah! Tots hem evolucionat.

També enrere ha queda l’estranya mirada de la gent quan parlaves de vins de Méntrida o de l’oest de Madrid. Això on és? Era amb el millor que et podries trobar per resposta donada la dubtosa reputació que tenien els vins de la regió: vins de taula, agrests i alcohòlics en la seva pràctica totalitat. Ara tot és diferent, i més fàcil.

Fa uns anys Gredos era només una idea al cap de poques persones. Encara recordo les primeres reunions del que després va anomenar-se Asociación de Garnachas de Gredos, on érem només cinc o sis. Llavors no existia ni la paraula i, ja se sap, sense la paraula no hi ha res. Algú va posar-li el nom.

Gredos. El Alto del Mirlo desde Cadalso de los Vidrios

Gredos. El Alto del Mirlo desde Cadalso de los Vidrios

Per què el boom de Gredos?

La història vitivinícola d’aquesta regió s’assembla a moltes altres d’Espanya. La vinya ha existit sempre i ha format part de la cultura i els costums d’aquest pobles. No obstant, no s’ha sabut o pogut aprofitar, entre altres coses, per les condicions socioeconòmiques e històriques del país. La regió ha estat dominada per cooperatives i cellers industrials dedicats a realitzar vins de taula i venda a dojo. Ha estat aquests darrers anys quan es produeix el gran canvi. Una posada en valor que, en paraules de Josep Roca, propietari i sumiller del Celler de Can Roca, considerat el millor restaurant del món, ha suposat un renéixer: “La Sierra de Gredos reneix en aquest principi de segle i mostra les seves vinyes, que torna a sentir el pes de l’aixada. Si el vi de Madrid gaudí de prestigi en el Segle d’Or de les lletres espanyoles, ara es reinventa amb coratge i grans dosis de talent. La terra resplendeix, recuperada per una joventut abduïda per la singularitat d’unes garnachas que allà llangueixen”.

El gran potencial ve determinat per la història. Les velles vinyes de varietats locals adaptades al llarg de centenars d’anys al clima i als sòls són el major tresor del patrimoni vitícola d’una regió o un país. Espanya és un país d’il·limitats recursos per fer grans vins. Són moltes les regions que només necessiten d’una bona interpretació per la nostra part.

Per mi, la garnacha és una de les grans belleses de la cultura mediterrània. La garnacha és al sud el que la pinot noir és al nord, i el caiño de Galícia o el nerello mascalese a Sicília. Varietats negres que porten dintre l’esperit de l’elegància i la delicadesa. Vins negres amb ànima de vins blancs. 

També això ha canviat. Quan començàvem, la garnacha era una varietat denostada no spata per fer grans vins. Entre altres coses, es deia que no envellia bé. De fet, llavors, amb prou feines havia a Espanya vins 100% garnacha que fossin considerats “grans”. No obstant, la garnacha gaudeix avui d’un prestigi que mai va conèixer amb anterioritat i hi ha un retorn i posada en valor d’aquesta varietat en molts punts de la península.

La diversitat i riqueza de sòls i paratges que hi ha a la serralada és altra enorme avantatge que té Gredos. Hi ha tres valls: al nord l’Alto Alberche més fred, la vall central de Cebreros i San Martín de Valdeiglesias més càlid, i al sud la vall del Tiétar sempre més plujosa. Tenim sòls de granit que aporten frescor, acidesa i verticalitat als vins i sòls de pissarra que suggereixen més volum i complexitat. Una regió muntanyosa que aportar la frescor que atorga l’altitud i els forts canvis tèrmics entre nit i dia, donant lloc a una maduració lenta i pausada. En un context general de canvi climàtic, són i seran especialment interessants aquestes zones de muntanya.

Rumbo del Norte, vinya extrema a 1.200 metres d'altitud

Rumbo del Norte, vinya extrema a 1.200 metres d’altitud

En resum, és la sàvia combinació de sòls granítics, amb velles vinyes de garnacha i l’alçada de les muntanyes la que fa única a Gredos i ofereix la possibilitat d’elaborar grans vins. No conec altra regió vitícola que reuneixi aquestes tres característiques.

Al seu article abans esmentat, Amaya resumeix “tres grans àrees ajuden a dibuixar el mapa mental dels diferents estils de la garnacha a Espanya. La primera d’elles, Catalunya, amb els seus vins d’estil mediterrani. La segona, Rioja, Navarra i Aragó, regions que descansaven sobre el Sistema Ibèric […] i finalment, Gredos, un veritable batibull de regions administratives i denominacions situat en el Sistema Central, que presumeix d’un caràcter distintiu i captivador”. Per seguir citant a Amaya, les garnachas de Gredos “són completament diferents a les de la resta d’Espanya. De color pàl·lid, molt aromàtiques i evocatives, aparentment lleugeres de cos però amb tal enganxament, longitud i expressió que atrapen immediatament l’atenció de qualsevol bevedor de vi”. També es podria afegir que es diferencien de les franceses de Côtes de Roussillon, Châteauneuf-du-Pape, o la cannonau de Córcega i Cerdenya a Itàlia. 

Com molt bé va expressar fa ja alguns anys el periodista Víctor de la Serna, “és potser la possibilitat de fer vins frescos i delicats el major tresor de la Sierra de Gredos, doncs és una qualitat que es troba molt escassament en els països de clima càlid”. És el nostre tresor.

Crec que el descobriment de Gredos es pot semblar al que va succeir amb l’Etna en Sicília donat que són dos regions que, malgrat les nombroses diferències, guarden també certes similituds. Entre elles, aquella possibilitat d’elaborar vins fins, com a no moltes altres regions de l’esfera mediterrània. 

Despertar o abandó?

Ara bé, aquest incipient reconeixement que estem vivint en els darrers anys ens podria portar a pensar que tot està fet. Compte! Res més lluny de la realitat, doncs només s’estan posant les primeres pedres d’una casa que encara és de fang. Malauradament, de la mateixa manera que en altres moltes regions d’Espanya, el camp es continua abandonant. Es calcula que en els darrers quaranta anys s’ha perdut el 80% de la vinya a Sierra de Gredos, desdibuixant el paisatge construït al llarg de cents d’anys per la ferina de persones amb tenacitat i un esforç inaudit. Avui els pobles s’omplen de vells que ocupen plaça als bancs del passeig observant, ja sense forces, com es perden aquelles vinyes que treballaren tota la seva vida. Ningú agafa les regnes a les seves famílies. Tots corren a la ciutat. En les darreres dècades el maó ho va inundar tot. Les cooperatives van tancant a poc a poc en un llarg i lent sagnar, sense rumb, sense futur. Els pobles es desdibuixen i van allunyant-se de la seva cultura. El patrimoni es perd.

Vinya rescatada a Cebreros

Vinya rescatada a Cebreros

Gredos viu, per tant, a la dicotomia de assaborir el reconeixement internacional i un continu abandó que sembla no tenir fi malgrat certs esforços. Mentre alguns dels seus vins comencen a ser objecte de culte als millors restaurants del món, de Nova York a Tokio, pel contrari, cada any queden menys vinyes cultivades.

No obstant això, no tot està perdut. Malgrat tot, encara queden 5.000 hectàrees cultivades entre les quals hi ha veritables tresors vitícoles, parcel·les tocades per la vareta màgica. Que s’ha de fer per evitar la seva pèrdua? 

Garnachas de Gredos, realitat o somni d’estiu?

Fa 25 anys que la increïble experiència del Priorat obrí els ulls a molta gent. Gràcies a la iniciativa, les idees i la il·lusió d’unes poques persones començà la història més exitosa de recuperació d’una regió vitícola. I dic gràcies a les idees perquè res és perquè sí. Tot comença amb les idees. Després ve molta feina, temps i perseverança, però sense idees no hi ha res. Idees, il·lusió i esforç són els motors de les grans coses en aquesta vida. Fa poc vaig veure una entrevista a la televisió a Álvaro Palacios en la que, recordant aquells anys en els que començava Priorat, es parava a la carretera lamentant-se de no tenir nòmina. Què bé conec aquesta sensació! Beneïda desesperació, Álvaro! Un esforç de treballar per la incertesa que es ve recompensat per una posada en valor de la història i el patrimoni.

Doncs bé, tant de bo succeeixi quelcom semblant a la meravellosa Sierra de Gredos. Més enllà d’interessos personals i comercials, que cada celler té lògicament, crec que rescatar el nostre patrimoni ha de ser el veritable objectiu de la nostra feina. Hem d’entendre que som més forts tots junts. És la feina a favor de la regió el que li dóna significat. Sense ella, tot és circumstancial i momentani. Posar en valor el nostre lloc és el més important i la única cosa que transcendirà en el temps.

Rey Moro, vinya de peu franc a Villanueva de Ávila

Rey Moro, vinya de peu franc a Villanueva de Ávila

Per aconseguir-ho, necessitem més gent, nous cellers que impulsin el futur. Totes aquelles persones que vulguin venir a Gredos i començar un projecte de manera seriosa seran benvingudes. I dic de manera seriosa, sí, perquè en aquest país hi ha molta “viticultura de bar”, aquella que consisteix en parlar molt i treballar poc a la vinya. Per descomptat, parlar és molt més fàcil que treballar i acostuma a ser suficient per vendre algunes ampolles, però resulta sempre poc interessant. Necessitem gent que de veritat aixequi les vinyes abandonades, mantingui aquelles que es perdran en breu, que plantin noves vinyes per a generacions futures. Persones que vinguin a treballar, construir cellers i donar feina, aportar idees noves i enriquir la regió amb la qualitat dels seus vins. S’ha de dinamitzar la comarca fixant la població, rescatant oficis, fent atractiu el lloc al turisme, fomentar la gastronomia.

Necessitem que cadascú de nosaltres al seu celler s’esforci més i faci millors vins. Encara estem definint el que els vins de la Sierra poden arribar a ser. Vins que reflecteixin el nostre paisatge, que ens diferenciïn i que permetin a la gent descobrir una tipicitat única en el món amb un enorme potencial per fer vins de talla mundial. En aquest sentit, si orientem els nostres esforços a treballar la vinya tindrem molt camí recorregut. És la feina de la terra la que sempre mostra el camí. Tornar a les arrels.

Conreant les vinyes

Conreant les vinyes

I, per últim, necessitem tenir un missatge clar i únic. Crec molt sincerament que apostar per les diferents Denominacions d’Origen limitades a les fronteres polítiques de cadascuna de les províncies és reduccionista i no explica la realitat de la terra i els vins de la nostra regió. Ja sigui D.O. Méntrica (Toledo), D.O. Vinos de Madrid (Madrid) o la incipient D.O. Vinos de Cebreros (Ávila), per elles mateixes, cadascuna d’elles, no arribaran a construir quelcom realment interessant perquè tenen en el seu si el germen de la seva autodestrucció. De veritat algú amb criteri entendrà que les vinyes de dos pobles veïns separats per pocs metres no pertanyen a la mateixa Denominació d’Origen i, pel contrari, sí son de la mateixa Denominació d’Origen vinyes a 200 quilòmetres de distància amb varietats, sòls i climes totalment diferents?

Per això crec que Garnachas de Gredos té molt més sentit i força que d’altres iniciatives. Té més sentit perquè és coherent amb la realitat, amb el paisatge, amb el que realment configura la identitat d’aquests vins. El missatge és molt clar, no hi ha ningú que visiti la zona que no ho vegi amb els seus propis ulls. Mai la política ha d’estar per sobre de la terra.

I té més força, a més a més, perquè ens aglutina a tots els petits cellers que estem treballant a la regió i que, juntes, no som tan petites. Per construir quelcom rellevant hem d’anar tots en la mateixa direcció. Les nostres etiquetes han de posar Sierra de Gredos ben clar. Això és el que fa 25 anys van entendre alguns al Priorat i el que porta construint durant segles el prestigi de Borgonya i d’altres zones vitícoles.

El més difícil està fet. S’ha aconseguit sortir de l’anonimat, s’ha aconseguit ensenyar el camí per on s’ha de perseverar i millorar. Els principals periodistes, nacionals i internacionals, i alguns dels millors sommeliers del món han entès la identitat que guarda la nostra Serra més enllà de formalismes d’etiquetatge. En aquest sentit, té especial rellevància que s’hagi dedicat un article en exclusiva als vins de Gredos al The Wine Advocate, per molts la referència mundial de la crítica. “Gredos és per a mi una denominació geogràfica que té molt sentit” remarcava Luis Gutiérrez. També Adrew Jefford al seu article del Financial Times, diu quelcom semblant “el nom de Gredos és per a tots atractiu”. Crec que s’ha de desaprofitar, marejant amb altres idees localistes, aquesta bona acollida. Tenim una oportunitat històrica que podem desaprofitar si escollim malament on posem el focus d’atenció.

Primera imatge: Méntrida, 2004

Daniel Landi
Daniel Landi va començar la seva feina amb les velles vinyes de garnacha de la Sierra de Gredos (Méntrida, Madrid, Ávila) el 2004. Centrat en la vinya, intenta anya rere any recuperar la vida dels sòls, equilibrar-la a través d’una viticultura orgànica i, en algunes parcel·l3es, biodinámica. Al celler, les elaboracions són poc intervencionistes, intentant respectar la matèria primera i la identitat de cadascuna de les parcel·les. Allunyat de la llavors imperant corrent espanyola, on es buscaven vins amb una forta extracció i maduració, ha buscat vins amb finor, frescor i fluïdesa tenint com a principal referencia alguns vins francesos que descobria als seus viatges. A l’actualitat, Daniel Landi desenvolupa dos projectes: Daniel Landi i Comando G. El primer es compon de 7 hectàrees situades a tres pobles de la Sierra de Gredos (El Real de San Vicente, Cebreros y El Tiemblo) i compta amb una producció de 15.000 ampolles l’any la majoria de les quals corresponen al vi de poble Las Uvas de la Ira. El Reventón, Cantos del Diablo i Las Iruelas, tres vins de parcel·la, completen el projecte. A Comando G, juntament amb Fernando García, cultiva 10 ha de vinyes a Sierra de Gredos, principalment a Rozas de Puerto Real, on elaboren un vi de poble (La Bruja Avería), un vi selecció de parcel·les (Rozas 1er Cru) i un vi de parcel·la (Las Umbrías). També treballen algunes parcel·les a Navarrevisca (Rumbo al Norte), Navatalgordo (El Tamboril) i Villanueva (Tumba del Rey Moro).

Hits: 27

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *