Bierzo 2014 per Ricardo P. Palacios

Atlàntic des del seu inici

En aquesta terra de pas que és el Bierzo, entravessada pel camí de peregrinació cap a Santiago, tan crucial per l’apassionant història vitivinícola de la comarca, és molt palpable i representativa l’amalgama de climes que marquen el caràcter de les anyades d’una manera determinant. Després de l’experiència de 16 collites a Corullón, podríem assegurar que la doble influència, atlàntica i continental, acostuma a alternar-se en cicles de tres o quatre anys.

La primera etapa que aquí vam viure fou de trobada amb el clima atlàntic. Són ja llunyans els plujosos 1999 i 2000, l’històric 2001 i finalment el 2002, que tant ens va ensenyar sobre el maneig de la vinya i la convivència amb la humitat. Amb la perspectiva que ens donen els anys i la increïble evolució d’aquests vins en ampolla, estem convençuts que l’atlàntic treu l’aspecte més fragant de la zona.

Els cicles continentals potser siguin els més difícils de gestionar, doncs les vinyes se senten menys confortables. Així, anys marcats per la canícula, com el 2003 i el 2005, els sentim en el seu moment plens d’atractiu i pretensions però amb el temps no van omplir del tot les expectatives esperades. El 2004 fou una esperada llum atlàntica i fresca entre ells, seguits de la finor dels, una vegada més, oceànics 2006 i 2007. Les anyades 2008 a 2011 foren continentals i tranquil·les. Però una vegada més l’autèntica raça de la regió es demostra a les complicades i plujoses collites atlàntiques com les que portem vivint des del gloriós any 2012.

La collita 2014

Va acabar l’anyada 2013 amb una verema carregada d’aigua, i les pluges continuaren a la tardor que amb prou feines ens va donar un respir entre els mesos de novembre i desembre, extremadament freds (fins -8ºC): tot un avís de continuïtat respecte a les anyades anteriors.

L’hivern fou temperat, i només va portar temperatures negatives el març. A partir de llavors començà una suau primavera, seguida d’un estiu agradable. La brotada arribà amb dues setmanes de tardança respecte a un “any normal”, però aquí hauríem de començar a plantejar-nos parlar de cicles vegetatius diferents respecte a la influència climatològica de l’anyada, ja que en aquests darrers anys la vinya ha començat a brotar a l’abril, d’una manera una mica irregular, sempre més tard del que acostuma a fer en anys més continentals. 

Amb una pluviometria total de 1.007 mm, es podria definir aquest 2014 com l’any atlàntic arquetípic. Tardor i hivern molt humits (de 100 a 150 mm cada mes). Primavera i estiu suaus i amb precipitacions continues, intercalades de vegades en dies individuals, entre 25 i 50 mm mensuals cada mes. I la sorpresa dels mesos de juliol i agost, marcats per una influència mediterrània que, a més d’alterar la teoria dels dos grans climes, dóna una complexitat major a la ja per se rica diversitat present a la zona, que fins i tot es manifesta a la flora arvense, conjunt heterogeni d’espècies atlàntiques i mediterrànies.

Las Lamas_Bierzo_Avanzadas 2014_Vila Viniteca

Una verema difícil i inquietant

Fins el zenit de l’estiu tot portava a pensar que els vins de l’any podien ser una perfecta i delicada imatge de la frescor tan característica del cicle atlàntic. Però en arribar els darrers dies d’agost, una calor xafogosa que va fregar els 40ºC disparà la maduresa de la mencía i amenaçat el seu equilibri.

A aquesta tardana i breu canícula, li van seguir les ja tradicionals pluges de setembre, el que complicà la decisió sobre les dates de verema dels diferents paratges, i la laboriosa selecció i neteja de raïms al propi cep.

El dia 8 de setembre de 2014, amb una celeritat poc habitual, vam començar a veremar les vessants més baixes de Corullon. Potser hagi estat la verema més curta que haguem tingut. Els continus canvis d’una zona a una altra, i les parades per culpa de la pluja, intensa i gairebé continuada durant les cinc setmanes de collita, ens portaren a l’extenuació.

La zona del Sufreiro de Moncerbal, d’on surt el raïm pel vi que porta el nom del paratge, es veremà en dos dies. Malgrat tractar-se de finques molt petites, es va dilatar la collita a causa de les grans diferències causades pel desequilibri de la calor i la pluja. Las Lamas, habitualment més primerenca, només es va poder veremar el dia 22 de setembre, i La Faraona es va avançar uns vint dies a la seva data de referència. Acabada la part més important el dia 17 d’octubre, encara van quedar-se algunes finques, com Valdafoz i La Muria, per als últims dies del mes. Vam acabar la recol·lecció definitivament el dia 29.

El miracle de la imperfecció

Es difícil entendre la gran riquesa dels vins d’aquesta anyada convulsa i incerta. Riquesa i harmonia dintre d’una barreja de voluptuositat i frescor floral que difícilment podríem haver imaginat.

El 2014 ens obsequia així amb les bondats de la naturalesa més difícils d’interpretar i ens afalaga amb un fruit originari del misteri més imprevisible. Un anys més ens permet presumir i gaudir d’uns vins fills d’unes plantes plenes de força per batre’s amb les desavinences i arribar a les copes amb l’orgull d’allò que és sublim.

Dates de verema:
Villa de Corullón, 2014: del 8 de setembre al 16 d’octubre
Moncerbal, 2014: del 10 al 16 de setembre
Las Lamas, 2014: el 22 de setembre
La Faraona, 2014: el 4 d’octubre

Consulta els vins a l’avançada de Descendientes de J. Palacios aquí.

Hits: 43

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *