Bordeaux 2014 per Château Climens

Una “petita” meravella…

“Que el teu petó suporti l’ardor del sol, i la rosa t’oferirà tot el seu perfum”

Proverbi kurd.

Marcada per unes condicions climàtiques excessives i contradictòries, l’anyada 2014 s’ha vist limitada en quantitat però és de gran qualitat. A més de ser la primera anyada amb certificació biodinàmica.

Un hivern suau i molt humit…

Després d’un any 2012 humit i difícil per a les vinyes, l’hivern 2013-2014 tampoc va ser favorable per a les reserves hídriques: particularment suau, va batre també rècords de pluja. I amb la primavera comença el ball de temperatures: mentre l’anticicló acompanyat d’una calor precoç que va provocar un avanç de la brostada a principis de març, el fred va tornar de nou entre el 22 i el 25 de març.

Afortunadament, aquestes gelades primaverals no van tenir més conseqüències, aconseguint passar el primer obstacle. Després de dos anyades tardanes, 2014 es presentava precoç en aquest període. Beneficiades per una humitat important a terra i de temperatures superiors a les normals per l’estació, la vinya es va desenvolupar ràpidament, fins al punt de presentar –com el 2011– uns deu dies d’avançament.

Una primavera como una muntanya russa…

Com diu la dita francesa: “en avril, ne te découvre pas d’un fil”: el retorn de les condicions plujoses i fredes va pertorbar el creixement i va provocar alguns símptomes d’estrès sota la forma de decoloracions grogues sobre les fulles.

Afortunadament, Zorro va arribar a Climens en forma d’un alt tractor eruga demanat fa dos anys, i que no va trigar a fer les seves proves en aquesta primavera humida: el 25 d’abril, després de 22 mm de pluja nocturna, el tractament contra el míldiu va ser possible al finalitzar el matí. Una revolució per a aquells que han relliscat amb el tractor, i per a aquells que ruixat amb esprai a peu amb la motxilla a l’esquena!

El bon temps va tornar a principis de maig acompanyat d’un vent glacial que no va lliurar als viticultors dels treballs de poda en verd. Però la calor s’imposa de seguida i sobtadament a partir de mitjans de maig, sobrepassant els 27ºC! Evidentment, les tempestes no van trigar a arribar, però afortunadament vam tenir la sort de quedar fora de l’atac de les pluges, que el 19 de maig, van caure amb intensitat al nord del Médoc.

A principis de juny, l’anticicló de les Açores va arribar per quedar-se, amb un temps càlid i assolellat de dia i amb nits més fresques amb el retorn del vent del nord. La floració es va veure lleugerament retardada però es va desenvolupar ràpidament, sota unes favorables condicions climàtiques. Malauradament, les condicions climàtiques van danyar amb coulure (avortaments florals) a les parcel·les de més edat: al voltant del 20 de maig les relativament baixes temperatures en el període de separació floral, moment determinant per a una bona fecundació de la flor. Des d’aquest moment, les condicions seques i assolellades al voltant del moment de la floració ens van ajudar a obtenir un estat sanitari excepcional a la vinya: tant el míldiu com l’arna de la vinya van estar absents.

Un estiu de tardor…

A aquest mes de juny estival es va succeir una primera quinzena de juliol que podem qualificar de tardor: pluges i temperatures màximes de 22ºC -frustrant tant per als que feien vacances com per als viticultors …

A la vinya, els tractaments van continuar en funció de les precipitacions registrades i del creixement de la vinya: un tractament va tenir lloc després de 20 mm d’aigua acumulada i/o després de 20 cm de creixement. Sofre i brou bordelès, usats respectivament per tractar l’oïdi i el míldiu, reforçats amb infusions d’herbes: ortiga o cua de cavall durant el període de perigeu, que accentua la influència de la lluna, particularment amb l’increment de la humitat. Osier (mimbrera), que és rica en salicina (prima de l’àcid salicílic), és usat com a regulador en cas de bloqueig de la saba per fred. I, finalment, per facilitar el bon desenvolupament de la flor, reforcem els ceps amb tractaments basats en sílice (el ‘501) i hipèric (herba de Sant Joan), una tisana feta a casa i que és particularment bona per Climens.

La pressió parasitària va ser moderada tot i que seguim alerta ja que la biodinàmica és una resposta exclusivament preventiva. El desenvolupament vegetatiu de la vinya ha estat aquest any particularment erràtica com a conseqüència de les intenses variacions de temperatura i d’humitat; els treballs de poda en verd es van dur a terme per l’equip de treballadors de 30 persones (a les nostres 30 hectàrees) al juliol.

Després del cap de setmana del 14 de juliol, digne d’un fred i plujós 1 de novembre, va tornar l’anticicló de les Açores, retornant les temperatures habituals, que ràpidament van aconseguir els 35ºC el 17 de juliol.

Però aquest any no s’allargaria l’estiu: el mes d’agost va ser particularment trist i ens va recordar el clima de fa 10 anys, el 2004… Els rars dies assolellats van provocar un cicle de tempestes amb descens de temperatures, especialment nocturnes (menys de 12ºC -adéu a la terrassa, hola a la xemeneia). Sobre la pressió parasitària, la pressió de míldiu es va estimar molt elevada a la indústria vitivinícola. Château Climens no va escapar de l’aparició d’alguns mosaics de míldiu en els blocs més vigorosos encara que sense afectació directa en el raïm ni arna del raïm, contràriament al que va succeir el 2004. Segurament no se sentien còmodes amb les fresques temperatures nocturnes.

Chateau Climens_Avanzadas 2014_Vila Viniteca_texto_2

I una tardor (massa?) estival:

“¡Al setembre, si el temps no canvia, a Climens no es verema!” – dita de la casa

Com és habitual en els últims anys, l’estiu va tornar quan l’escola va començar de nou al setembre: el vent de llevant va mantenir unes bones condicions gràcies a la presència de l’anticicló (altes pressions atmosfèriques), amb les seves nits fresques i preciosos i assolellats dies amb temperatures al voltant dels 30ºC. Malgrat alguna presència de podridura grisa en alguns blocs, teníem esperances per una bona verema.

Amb l’eufòria del temps de la tornada a l’escola, vam estar preocupats per la falta de pluges a la zona de Sauternes -no hem d’oblidar que el nostre amic Botrytis és, sobretot, un fong! Un llarg estiu indià es va instal·lar sense pluges; tan sols van caure 9 mm el 17 de setembre. Els 50 mm que haguessin estat necessaris per a un bon desenvolupament es van escapar cap a la Montagne-St-Émilion… De nou ens vam escapar de la calamarsa, que va caure en Grézillac. La situació s’estava tornant preocupant: a partir del 15 de setembre, observem el fenomen de bloqueig de maduració (també observat en vinyes d’altres productors). ‘Les baies es començaven a pansir en molts raïms!

Les veremes al Sauternais semblaven encara llunyanes, encara que vam començar a observar els primers atacs de podridura noble a les vinyes més joves plantades el 2011. No haguéssim necessitat molt més per ballar la dansa de la pluja (després de tot, molt s’ha dit sobre el comportament excèntric dels que practiquen la biodinàmica!).

Es torna vinagre …

Aquestes condicions de sequera van limitar el desenvolupament de la podridura noble a tan sols alguns raïms aïllats, encara que una altra forma de -temible- podridura va fer la seva aparició: la podridura àcida, que transforma el raïm de les vinyes en… vinagre! Aquesta característica de l’anyada també es va poder trobar en altres regions franceses gràcies a l’aparició d’un nouvingut, la mosca Suzukki… tot i que les trampes disposades a les vinyes de Sauternes no indicaven una presència significativa. Aquest fenomen és més probable unit a la nostra fauna local de mosquits que es van veure afavorits per les condicions climàtiques: un hivern sec i suau i un estiu indià càlid i sec. La nostra primera selecció sanitària va començar el 22 de setembre a les parcel·les més afectades per tal d’eliminar els raïms infectats, amb l’esperança d’evitar la proliferació de la plaga i de facilitar la futura verema (encara que et trencava el cor veure camions amb raïms sacrificats sortint de la vinya). Passem immediatament a veremar les poques baies botrytitzades: 15 dies de meticulós, enutjós i frustrat treball, però crucial, tot això dut a terme pel nostre petit equip de 15 veterans veremadors. Per sort, els pocs lots veremats en el transcurs d’aquesta primera selecció eren impecables, i es van desenvolupar magnífics…

La podridura noble no va tornar a aparèixer i deixem les cistelles temporalment el 6 d’octubre.

Al final, bon conjunt, però va ser necessària la lupa!

El 20 d’octubre vam tornar a la feina de veritat! Al nostre equip inicial es van afegir 25 més procedents de Portugal. El clima va marcar una diferència neta de la nostra primera selecció: érem capaços de fer una àmplia verema de raïm ‘confit’. El canvi radical va ser a nivell meteorològic: el dia següent un fort vent va romandre fins al final. Que es va desfer d’un petit disturbi atmosfèric, donant pas a condicions anticiclòniques des del nord i causant temperatures que van disminuir bruscament: 8ºC i 5ºC els matins del 22 i el 23 d’octubre, respectivament.

Aquesta segona verema selectiva va demandar molt més rigor, paciència i instint que a la primera per culpa de la podridura àcida, que va continuar desenvolupant-se al cor dels raïms: tots i cada un d’ells havia de ser inspeccionat pel veremador, acuradament olorat (aquells veremadors constipats van ser cordialment convidats a portar les cistelles!), i tallats en dos com a mínim, o disseccionats si era necessari. Afortunadament molts de nosaltres vam tenir els ulls posats sobre dels veremadors: Danièle, encarregada del personal del celler, i Vitor, encarregat del personal portuguès, que van supervisar les fileres i van verificar el treball de tots i cada un, organitzant els canvis de filera i de parcel·les. Mentre Frédéric compartia el seu temps entre el celler i la vinya, jo navegava incessantment entre els veremadors i els tractors per ajudar a la Flora i la Gaëlle quan les cistelles arribaven frenèticament. Aquestes dues joves dones van fer un fantàstic treball, escrutant el contingut de cada cistella a la taula de selecció. Elles només aixecaven els seus caps (i nassos, que estaven negres després d’olorar tots els raïms!) per designar als responsables d’equip el nombre de cistelles problemàtiques.

A Climens no respectem les directrius del Ministre d’Educació, nosaltres atorguem quotidianament a cadascun dels nostres veremadors una nota corresponent a la qualitat del seu treball (amb prima si s’ho mereix, és clar!).

Aquesta ha estat més que mai, una anyada necessitada de veremadors experimentats i d’un equip de direcció ultra exigent.

El ritme s’havia de seguir mantenint: no podíem ralentir ni equivocar-nos en l’ordre de blocs a veremar, que Frédéric i jo inspeccionàvem durant les pauses dels veremadors, d’una altra manera l’alcohol potencial podia augmentar massa. Les bótes van ser omplertes a la fi (entre 10 i 13 per dia) i l’anticicló va estar amb nosaltres fins al final: en una setmana la collita, que havia estat subjecta a unes dures condicions, estava per fi fora de perill. Entre el corriment, la podridura grisa, el pansiment, i la podridura àcida, els rendiments (8 hl/ha) es van reduir severament, però malgrat tots els nostres temors (i experiència) ho hem tingut molt pitjor!

De la vinya al celler…

A més, els tasts dels mosts i dels vins després de la fermentació ens van tranquil·litzar i extasiar: els nostres esforços implacables en la verema selectiva i taula de selecció van tenir de nou els seus fruits. Tots els lots són perfectament nets i purs. Els vins són molt aromàtics, els lots de la nostra primera selecció mostren un perfil particularment viu i afruitat, mentre que la segona verema mostra complexitat, elegància i vins amb potència.

L’assemblatge que estem realitzant ens fa pensar que una proporció important d’aquesta petita collita anirà al gran vi, a causa de que la qualitat és homogènia i remarcable.

                   Bérénice Lurton                Frédéric Nivelle

L’anyada 2014 en xifres:

Veremes entre el 22 de setembre i el 27 d’octubre.

(17 dies de verema en 2 períodes repartits en 4 setmanes).

Selecció sanitària els dies 22 i 23 de setembre sense verema.

1ª selecció del 24 de setembre al 6 d’octubre: 25% de la verema en 8 dies.

Interrupció de 12 dies.

2ª selecció del 20 al 27 d’octubre: 71% de la verema en 7 dies.

3ª selecció parcial el 25 d’octubre: 4% de la verema.

Rendiments: 8 hl/ha (13 hl/ha és la mitjana de les darreres 20 collites).

Consulta els vins a l’avançada de Bordeaux aquí

Hits: 2

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *