Bordeaux 2017 per David Pernet

Descobreix tots els vins del 2017 a Bordeaux

L’anyada 2017, trencar amb la sèrie d’anyades acabades en “7”!…

Algunes característiques de l’anyada 2017 podrien fer pensar que es podria inscriure dins la continuïtat de les últimes anyades acabades en 7. La terrible gelada de la primavera, l’estiu més aviat inquietant, i les precipitacions força importants just abans de la verema són elements que van impactar negativament en la nostra percepció. Com passa sovint, la realitat és més complexa que les nostres conclusions i el 2017 és d’aquelles anyades que paga la pena analitzar amb lupa per tal de no subestimar-ne les qualitats.

Un hivern excepcionalment sec

Després de l’estiu extraordinàriament sec del 2016, va caldre esperar fins el febrer del 2017 per enregistrar les primeres precipitacions significatives.

Gràfic 1: Acumulació de les precipitacions entre l’1 d’octubre i el 31 de març (Estació de Pessac)

L’acumulació de les precipitacions calculades des de l’1 d’octubre del 2016 mostren un dels dèficits de precipitació més importants des del 2000 fins a l’hivern del 2016-2017, amb tan sols 150 mm entre l’1 d’octubre i el 31 de gener, i una acumulació total de 330 mm des de l’1 d’octubre fins al 31 de març contra els 470 mm de mitjana en aquest mateix període (una diferència de 140 mm). Després del fort dèficit hídric de l’estiu 2016 aquestes condicions seques hivernals no van permetre de recarregar completament d’aigua els sòls més argilosos. Aquesta situació va esdevenir causa d’unes restriccions d’aigua poc habituals en sòls que, com aquests, normalment no són gens secs.

Taula 1: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes (Estació de Pessac)

Des d’un punt de vista tèrmic l’hivern va presentar contrastos. Observem un primer període des de l’1 de novembre fins el 31 de gener, fresc, amb una temperatura mitjana uns 0,7ºC inferior  a la mitjana del 2000-2017 en aquest mateix període. La primera quinzena de novembre i el mes de gener particularment fresc, amb temperatures mínimes baixes, foren favorables per a una bona hidròlisi de les reserves de midó. La segona part de l’hivern va ser extremadament suau, amb una temperatura mitjana 2ºC superior a la mitjana de 2000-2017 en aquest mateix període, i amb unes nits molt suaus (amb unes temperatures mínimes de les més elevades des de fa 17 anys).

Vam comptar durant tot l’hivern amb 19 nits amb una temperatura per sota dels 0ºC i 4 dies amb una temperatura mitjana diürna inferior a 0ºC a l’Estació de Pessac. Aquests elements posicionen l’hivern 2016-2017 prop de la mitjana dels últims 18 anys pel que fa al número de dies amb gelades.

Taula 2: Comptabilització del número de dies amb gelades (diürnes i nocturnes)

El refredament dels sòls durant la primera part de l’hivern va permetre temperar l’efecte de les suaus temperatures que es van donar a partir del mes de febrer, especialment per la brostada, que aquest any va ser, en general, cap el 26 de març als sectors precoços, (entre 5 o 6 dies més precoçment que la mitjana plurianual).

Les gelades de primavera més severes des del 1991…

Taula 3: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 de març al 30 d’abril (Estació de Pessac)

La brostada va continuar amb unes condicions tèrmiques molt suaus durant els 20 primers dies d’abril. Aquestes temperatures suaus, en un context on els sòls estan suficientment humits però no saturats, va permetre una brostada regular i homogènia i una primera fase del creixement ràpida.

El  final del mes d’abril va ser extremadament fresc marcat per un episodi de gel d’una rara intensitat i extensió, durant les nits del 27 i el 28. Les temperatures més baixes enregistrades van arribar als -6ºC, provocant uns danys a la vinya particularment importants. Només els altiplans, els costers, la part més alta dels turons o aquelles vinyes més properes al Gironda s’han salvat. Algunes propietats van perdre gairebé la totalitat de la collita 2017 després d’aquest episodi.

La relativament feble fertilitat dels borrons després d’una primavera tan humida i de l’estiu extremadament sec del 2016 no permetía, a la majoria de les parcel·les tocades pel gel, preveure una collita significativa a partir dels borrons secundaris.

 …Seguides d’una primavera estival

Taula 5: Mitjana de les temperatures màximes per quinzenes entre l’1 de maig i el 30 de juny

Les condicions primaverals particularment càlides van prosseguir després del trist episodi de les gelades, i van ser semblants a les del 2004 i el 2005. Aquestes condicions càlides al maig i al juny van accentuar la precocitat adquirida durant les tres setmanes següents a la brostada. Els primers estams van ser visibles entre el 15 i el 16 de maig a les parcel·les més precoces. Va seguir una floració molt ràpida i homogènia, comparable a la del 2005. Aquestes bones condicions de floració van permetre un excel·lent quallat sense que el número de llavors fos notable (a diferència del 2005): lleugerament inferior a 2 a les parcel·les velles i pròxim a 2,5 a les més joves. No obstant, les condicions tan favorables van limitar els problemes de corriment a les parcel·les velles (particularment als vells ceps de merlot), el que és sempre una garantia de qualitat.

Les condicions càlides del juny van accentuar la precocitat observada en la floració, i el tancament del raïm es va aconseguir entre finals de juny i principis de juliol.

Aquestes condicions primaverenques càlides es van inscriure dins un context més aviat sec fins el 25 de juny, provocant deficiències hídriques significatives durant la segona quinzena de juny.

Gràfic 2: Acumulació de les precipitacions entre l’1 d’octubre i el 30 de juny del 2017 (Estació de Pessac)

L’acumulació de les precipitacions hivernals i primaverals del 2017 va ser la més feble des de l’any 2000. En aquest context, el dèficit hídric ja es va percebre el 20 de juny, abans del tancament del raïm. Aquesta situació va ser encara més remarcable en sòls argilosos, normalment els més tardans en mostrar signes de dèficit hídric a la vinya i, per tant, semblants als sòls de graves, fins i tot encara més deficitaris. Aquesta situació atípica i particularment beneficiosa pels sòls de textura fina s’ha de relacionar amb la seva càrrega hídrica hivernal, incompleta després de l’estiu del 2016 i de l’hivern del 2017, molt secs. Les precipitacions entre l’1 d’abril i el 15 de juny només van ser inferiors a la mitjana per una quinzena de mil·límetres (160 mm de mitjana en aquest període contra 147 enguany).

Aquesta restricció hídrica precoç, abans del tancament del raïm, va ser l’origen de l’espessiment de les pells i de la seva riquesa fenòlica.

Un estiu irregular

La sensació global de l’estiu no era gaire positiva, i els comentaris dels estiuejants rarament van ser entusiastes aquest any. Bé es cert que les setmanes de veritable bon temps no van ser gaires aquest estiu, tot i que les dades climàtiques permeten relativitzar la nostra subjectivitat. 

Taula 6: Acumulació de les precipitacions per quinzenes entre juny i agost (Estació de Pessac)

Les importants precipitacions registrades durant l’última setmana de juny posicionen l’anyada 2017 entre aquelles amb més precipitacions des del 2000 si tenim en compte l’acumulació de precipitacions entre l’1 de juny i el 31 d’agost, properes a les de 2009 i 2014. Però si prenem com a referència les precipitacions entre l’1 de juliol i el 31 d’agost, la 2017 s’inscriu llavors entre les anyades més seques, semblant a la 2000, la 2005 i la 2012.

Gràfic 3: Balanç hídric climàtic en funció de l’índex heliotèrmic (Estació de Pessac)

El balanç hídric-climàtic posa en evidència la dinàmica hídrica plena de contrastos del 2017, amb una primavera més aviat seca sense allunyar-se gaire de la mitjana, un episodi molt plujós pròxim al tancament del raïm (entre 66 i 15 mm de precipitacions entre el 15 i el 30 de juny segons l’observatori) seguit d’un estiu sec. No obstant, el balanç hídric-climàtic a partir de l’1 d’abril no comptabilitza el dèficit hídric real que van patir les vinyes abans del tancament del raïm i en la fase de maduració (pròxim als registrats el 2005, 2010 i 2012, però inferiors als del 2016).

Des del punt de vista hídric, l’anyada 2017 és la que més s’assembla a la 2001 tot i que més precoç.

D’altra banda, alguns sectors, especialment al centre del Médoc i especialment a la Rive Droite han tingut considerablement menys pluges aquest any com mostra el gràfic següent.

Gràfic 4: Comparació del balanç hídric climàtic interestacional

Aquestes condicions hídriques tan restrictives en la fase de maduració van ser molt favorables per a la maduració dels tanins, tant els de la pell del raïm com els de les llavors. L’espessor de les pells, i a causa de les condicions hídriques precoçment restrictives, van retardar l’engreixament de les baies el potencial d’extracció de les pells. 

Taula 7: mitjana de les temperatures mínimes per quinzenes entre l’1 de juliol i el 15 de setembre (Estació de Pessac)

Taula 8: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes entre l’1 de juliol i el 15 de setembre (Estació de Pessac)

Taula 9: mitjana de les temperatures màximes per quinzenes entre l’1 de juliol i el 15 de setembre (Estació de Pessac)

Taula 10: mitjana de les amplituds tèrmiques per quinzenes entre l’1 de juliol i el 15 de setembre (Estació de Pessac)

Les temperatures estivals, sobretot les màximes, van ser globalment inferiors a la mitjana plurianual, amb l’excepció d’alguns dies molt càlids (3 dies al juliol i l’última desena d’agost quasi en la seva globalitat). Les amplituds tèrmiques no foren importants enguany, llevat de la segona quinzena d’agost, fet que va afavorir la síntesi dels antocians.

Les condicions càlides i les restriccions hídriques de juny van ser poc favorables per sintetitzar les metoxipirazines, i algunes tardes molt càlides de finals d’agost amb unes condicions hídriques estressants van facilitar la seva degradació. En aquesta anyada hi ha poc risc de trobar un caràcter vegetal-varietal als vins.

Les condicions tèrmiques moderades de l’estiu van preservar els àcids, sobretot el màlic. Les de finals d’agost, més càlides, van fer augmentar ràpidament els graus alcohòlics potencials però les fresques i més aviat humides condicions de principi de setembre, van estabilitzar uns valors moderats.   

Gràfic 5: Evolució de l’Índex Heliotèrmic al llarg dels anys (Estació de Pessac)

La corba de l’Índex Heliotèrmic posa en evidència l’accentuació en la precocitat de l’anyada fins a finals de juny i la seva similitud progressiva a la mitjana a partir de començaments de juliol, per acabar sent molt propera a la mitjana apreciada a l’inici de les veremes.

Aquest any, cap el 24 de juliol, es van observar vinyes a la meitat de la fase del verol amb una remarcable homogeneïtat a les parcel·les de merlot més precoces, seguint la dinàmica de la precocitat ja observada a la floració. La data en que es va observar aquest mig-verol ens va fer pensar que l’inici teòric de les veremes en aquestes parcel·les seria passats 50 dies, cap a l’11 de setembre. Seguint les indicacions de l’Índex heliotèrmic, el principi de les veremes en les parcel·les més precoces haurien de tenir lloc al voltant del 15 de setembre.

Pells espesses, però amb tanins madurs

Les condicions hídriques precoçment restrictives del juny van afavorir l’espessor de les pells, i les precipitacions a finals d’aquell mes, l’engreixament de les baies. Les restriccions hídriques després del verol, al mes d’agost, van afavorir la maduració dels tanins.

Quan ja començàvem a imaginar un escenari de veremes a finals d’agost, amb graus alcohòlics elevats, acideses baixes i una bona maduració fenòlica, van arribar les condicions fresques i humides de la primera quinzena de setembre, que van modificar el perfil del final de l’anyada.

Les condicions humides de principis de setembre (40 – 70 mm depenent del sector, entre l’1 i el 15 de setembre) van accelerar l’evolució de les pells, tot assolint una maduració fenòlica sincronitzada amb la aromàtica i la tecnològica. Aquestes condicions al final de la maduració, propícies a la botrytis, van accelerar significativament la verema del merlot, particularment als sectors amb més pluja.

A la Rive Gauche, les anàlisis de referència van revelar unes baies d’una mida lleugerament superior a la mitjana, amb un grau alcohòlic potencial força inferior, d’igual manera que les acideses totals. Els pH eren lleument inferiors a la mitjana, i el contingut d’àcid màlic, lleugerament superior.

Des d’un punt de vista fenòlic, el potencial d’antocians totals i extraïbles era proper a la mitjana malgrat que les baies fossin més grans. La contribució dels tanins de les llavors era feble. El potencial fenòlic total, considerablement inferior a la mitjana malgrat la maduració òptima de les llavors i la important riquesa fenòlica de les pells.

A la Rive Droite, i sobretot en els sòls argilo-calcaris, el potencial d’antocians i de tanins era superior a la mitjana plurianual, fet associat a una feble contribució dels tanins de les llavors.

Al conjunt de la regió, de manera homogènia, els raïms van desenvolupar precoçment moltes aromes. Aquest any la paleta aromàtica dels gotims protegits es mostrava semblant a la d’aquells més exposats al sol.

Les precipitacions de la primera quinzena de setembre van fer palesos diversos signes de fragilitat i de desenvolupament de la botrytis a les parcel·les més precoces de graves o sorres. Segons les prediccions, la situació no s’estabilitzaria fins el 17 de setembre. Amb aquesta qualitat de tanins i aquesta riquesa aromàtica les parcel·les de merlot més precoces, -tant les de la Rive Gauche com les de la Rive Droite de Bordeaux- haurien d’haver començat a ser veremades abans del 15 de setembre, fins i tot allà on la botrytis no amenaçava. El grau de maduresa del cabernet sauvignon era molt proper al del merlot, i probablement es començaria a veremar en els sectors més precoços al voltant del 22 de setembre.

Aquesta homogeneïtat es va veure també als blancs, ja que la majoria de parcel·les van ser veremades en una sola tria. Es va aconseguir un equilibri sense graus alcohòlics excessius. Els mostos eren molt aromàtics sense ser pesats, fins i tot aquells procedents de les veremes estratègicament més tardanes. Les pells espesses, com passava als negres, van limitar la proliferació de la botrytis i van permetre d’obtenir una maduresa aromàtica completa. Les temperatures força fresques de començaments del setembre van ajudar a preservar l’acidesa en els mostos.

El que hagués pogut marcar la diferència aquest 2017

El gel

Evidentment, l’anyada no va ser igual a tot arreu,  ja que va variar segons l’impacte de la gelada de finals d’abril. Sembla força clar que les parcel·les que van patir la gelada produiran molt poc raïm, i d’una qualitat inferior a les altres parcel·les. Algunes propietats no van produir gens aquest 2017. A les propietats on la gelada fou parcial, les parcel·les que produeixen raïms pel primer vi van ser les que millor es van preservar. El gel va afectar el volum, però no la qualitat. L’esforç de marcar els ceps gelats per tal de veremar-los per separat o d’eliminar els gotims de segona generació fou crucial per tal d’evitar barrejar dues generacions de raïms amb graus de maduresa separats per almenys 3 setmanes.

Una gestió dels sòls adaptada a les condicions hídriques de l’anyada

Als sectors que van patir les condicions més seques de l’anyada 2016, el treball primerenc dels sòls va ser important per estimular la brostada de la vinya i l’activació de les reserves. Tot i això, a aquest treball precoç hauria de seguir la preservació dels brots primaverals (fins i tot les plàntules de la cobertura vegetal dels sòls) sobretot tenint en compte un període estival amb importants precipitacions a finals de juny. Aquesta cobertura vegetal dels sòls a finals de la primavera va causar la reaparició de les restriccions hídriques durant el curs de la maduració, així com una reactivació inferior de les vinyes un cop arribades les precipitacions de la primera quinzena de setembre.

La qualitat de protecció de la canòpia a finals de la maduració

La pressió de malalties va ser més aviat moderada aquest any ja fos per part dels criptògams o dels paràsits. No obstant, va ser important mantenir una eficaç protecció tardana contra el míldiu amb l’objectiu de preservar la qualitat de la canòpia durant la maduració, donada l’elevada higrometria i les freqüents humidificacions estivals. En aquest context, les parcel·les en agricultura ecològica, i concretament les biodinàmiques, mostraven un perfil sanitari particularment interessant, amb baies sensiblement més petites i canòpies inalterablement sanes.

La capacitat de reacció de les veremes

L’estiu del 2016 havia estat ser molt assolellat, però l’anyada fou tardana. L’estiu del 2017 va ser més malhumorat, però l’anyada es presentà precoç. Les llavors madures, les polpes aromàtiques i els tanins poc astringents confirmaven les dades climàtiques i les observacions fenòliques. Als sectors precoços, les precipitacions de la primera quinzena de setembre van requerir una gran capacitat de reacció contra la botrytis per tal de preservar plenament la qualitat precoçment adquirida enguany. Els merlot dels sectors argilosos més tardans, particularment de la Rive Droite, trobarien l’oportunitat d’aprofitar plenament el retorn del bon temps, a partir del 18 de setembre, per completar la seva maduració. Hauria de passar el mateix amb els cabernet sauvignon dels sectors precoços de la Rive Gauche.

Finalment…

L’anyada 2017 ja es posava en dubte fins i tot abans de començar, inscrivint-la a la llista d’anyades, poc glorioses en els últims 40 anys, acabades amb “7”. El terrible gel de finals d’abril va confirmar aquest caràcter calamitós per una proporció important de les vinyes, però seria un error jutjar el 2017 només pels seu inici.

De les vinyes i parcel·les que van sobreviure cal remarcar-ne la seva bona homogeneïtat fenològica des del moment de floració i conservada fins la verema. Cal recordar les restriccions hídriques precoces, sense excés, però gairebé generalitzades i excepcionals a aquest estadi als sòls argilosos. Les precipitacions de finals de juny van reduir tot risc d’excessiu estrès que s’hagués pogut arribar a témer aleshores. L’estiu, més aviat fresc, va permetre passar d’una precocitat potencialment excessiva a una d’assumible. L’estiu sec va ocasionar condicions ideals de maduració de les llavors fins a finals d’agost. Certament, les precipitacions de començaments del setembre van accelerar la verema dels merlot de precocitat mitjana. Aquells dels sectors més precoços estaven madurs, i aquells de sòls argil·lo-calcaris van poder, com la majoria dels cabernet, esperar el retorn del bon temps, previst a partir del 18 de setembre. 2017 donarà molts bons vins: densos, aromàtics, equilibrats, amb grans capacitats de guarda. Si calgués comparar-la amb una anyada anterior, aquesta seria, probablement, la 2001.

David Pernet i el seu equip
Martillac, 15 de setembre del 2017

Descobreix tots els vins del 2017 a Bordeaux

Hits: 47

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *