Bordeus 2019: Com la Covid va impulsar les vendes

Per Andrew Black

La collita de 2019 a Bordeus sembla avui molt llunyana després dels esdeveniments pels quals ha passat el món aquests últims mesos. Va ser una bona anyada per a la regió, i durant els següents mesos d’hivern, els châteaux de Bordeus van començar els seus preparatius habituals per a l’esdeveniment anual d’exhibició, la setmana dels primeurs, durant la qual compradors de vi i crítics de tot el món es desplacen a la regió de Bordeus i els seus châteaux per tastar la nova anyada.

Tot i la qualitat prometedora de la collita 2019, l’estat d’ànim entre els productors a principis del 2020 va ser discret. Els nous aranzels als EE. UU., el Brèxit i un mercat de Bordeus particularment pla pesaven en la ment dels productors. I, per descomptat, a la Xina, un dels principals mercats de Bordeus, es parlava de la propagació d’un nou virus mortal.

Així que, què podien esperar de la setmana de primeurs, que tindria lloc aquest any durant la primera setmana d’abril? Qui aniria a tastar el que prometia ser una altra collita excel·lent de Bordeus? El sistema de primeurs està reservat per als grands crus classés de Bordeus i altres propietats d’alt nivell, que gaudeixen del luxe que suposa que els négociants de Bordeus que distribueixen els seus vins, paguin per avançat la seva nova collita. Molts dels châteaux s’han beneficiat enormement en els darrers anys d’aquest mercat únic, i és comprensible que no hi hagi molta simpatia des de fora del sistema quan arriben temps més difícils; i quan la pandèmia va colpejar França, aquest sistema es va trobar en aigües desconegudes.

Per aquells que no estiguin familiaritzats amb aquesta forma única de vende vi, així és com funciona: primer, la nova anyada es tasta durant la setmana de primeurs a finals de març. Uns dies més tard, es publiquen les classificacions dels crítics sobre cada vi. Aquesta és la senyal per a que comenci la campanya de primeurs. Els preus es fixen i els productors ofereixen les quantitats al mercat de négociants. Si tot va bé, al cap d’un mes, els nous vins hauran sigut tastats, qualificats i tota la collita estarà venuda. Sona simple, però establir el preu correcte, especialment en un context incert, no és una tasca fàcil. Establir el preu incorrecte danya la imatge del château, mentre que fixar preus massa alts i especulatius convida a més Bordeaux Bashing (terme utilitzat a França per expressar fortes crítiques), per part dels detractors de la regió.

El sistema de primeurs és, de fet, una màquina finament ajustada, hàbilment manejada per ambdós courtiers (corredors), propietaris dels châteaux i négociants, que avaluen l’interès potencial del mercat mundial al comprar una nova anyada 18 mesos abans que sigui embotellada.

Com diu Nicolas Audebert, director general de Château Rauzan-Ségla a Margaux i Château Canon a Saint-Émilion, “la campanya de primeurs és una fita al calendari on el focus d’atenció es centra en els productors d’alt nivell de Bordeus com una unitat col·lectiva. Per què funcioni bé, cada propietat ha de respectar el sistema i jugar el joc de la manera correcta. Quan el sistema funciona bé, tots guanyen, des del productor fins el client final”.

Château Canon

“Jugar al joc” significa fixar un preu suficientment atractiu perquè tots a la cadena guanyin diners, la qual cosa implica que alguns productors no ho fan i sobrevaloren els seus vins, confiats en què els négociants els compraran en comptes d’arriscar-se a perdre la seva quota anual.

A principi del 2020, fins i tot abans que arribés la Covid, hi havia una pressió creixent sobre els principals crus perquè baixessin els preus per la propera campanya de primeurs de 2019. La opinió era que, si la collita de 2019 sortia al mateix preu o superior que la de 2018, no es vendria. Els compradors, en canvi, esperarien i entrarien al mercat quan el vi estigués disponible en ampolla. Com senyala Pierre Lurton, director general de Château Cheval Blanc i Château d’Yquem, “per què hauria un comprador de comprar un vi en primeur si el pot trobar a un preu similar a la prestatgeria dos o tres anys després? Per a que el sistema funcioni, el mercat de Bordeus ha d’estar disposat a adaptar-se i, de vegades, a reduir els seus preus en primeur, fins i tot en una gran collita”.

Però, és sempre així de senzill? Per exemple, com es sentirien els clients lleials que havien invertit molt en la collita 2018 en primeur si se’ls digués que ara poden comprar l’anyada 2019 de més qualitat a un preu més baix que la de 2018? És un mercat de jugadors, respondrien alguns.

Aquestes complexitats van passar ràpidament a un segon pla al març, quan la pandèmia va arribar a França. La setmana de primeurs, programada per a la primera setmana d’abril, es va cancel·lar i després es va anunciar un confinament nacional. Si bé hi va haver murmuris de reprogramació de l’esdeveniment, la preocupació immediata va ser, com en altres regions vinícoles, la vinya. El cicle de la vinya de 2020 ja estava en marxa i, amb pluges rècord i temperatures suaus, s’estava accelerant. Com recorda Nicolas Audebert, “No tenia ni idea del que anava a passar a continuació. L’equip estaria d’acord en seguir venint a treballar? No es pot simplement tancar una finca vinícola com es pot fer amb una fàbrica de mitjons. Finalment, els empleats van acordar per unanimitat venir i treballar. I ens vam adaptar, treballant més individualment que en grups. Els tractoristes només usaven el seu propi tractor, i cada membre de l’equip registrava la seva entrada i sortida de la feina en diferents moments per minimitzar el contacte”.

Château Ausone

Els crus estaven sobrecarregats i moltes vinyes van patir danys pel míldiu. Però a mesura que s’acostava el final del confinament, alguns productors van començar a preguntar-se si, malgrat tot, una campanya de primeurs seria potser possible, encara que ningú, excepte ells, hagués provat el vi. Al principi, la majoria dels principals productors semblaven reticents. Als Premiers Crus Château Ausone i Château Cheval Blanc, el missatge va ser que una campanya de primeurs en aquest moment simplement no semblava apropiada. Això va ser recolzat per l’argument expressat per la majoria dels productors de que la venda en primeur depenia tradicionalment d’un tast previ dels vins i, des de fa molts anys, de la posterior publicació de qualificacions dels crítics. La campanya semblava inconcebible.

I llavors, malgrat tot, la campanya de primeurs 2019 va seguir endavant; i encara més, va resultar ser un èxit rotund. Nicolas Audebert era un dels que estaven convençuts que no anava a realitzar-se i va acabar tenint una de les seves millors campanyes. “Senzillament em vaig equivocar completament. Va ser una situació estranya. Simplement no creia que hi hagués interès, amb el que estava passant al món. A l’inici de la campanya, vam observar la situació i vam decidir deixar oberta l’opció de no participar, per si no hi havia clients. I de cop i volta allà estava l’interès!”.

I a mesura que creixia aquest interès, molts cellers van enviar amb afany mostres de la collita 2019 a importadors i crítics, desesperats per donar a conèixer la qualitat excepcional de la collita. Tal va ser l’allau de mostres, que alguns periodistes es van queixar que no tenien més espai a les seves oficines. Diversos productors es van negar a enviar mostres, jutjant que els vins encara no eren prou estables per viatjar o dient que estaven preocupats per les condicions de manipulació i emmagatzematge durant l’enviament. Château La Conseillante a Pomerol va preparar pautes especials perquè els tastadors les seguissin amb una data de “tastar abans de …” a l’etiqueta de la mostra. Es van organitzar presentacions de Zoom i es van enviar vídeos sobre la collita als mercats.

El fet que els preus es reduïssin dràsticament entre un 20% i un 30% (i fins i tot més) explica en gran mesura l’èxit de la campanya de 2019. A la història del mercat de primeurs, aquest tipus de baixada de preus és poc comú i quan passava abans, generalment era per males collites. Pierre Lurton va quedar sorprès per l’èxit de la campanya: “Vam llançar el nostre Cheval Blanc 2019 a un 25% menys que el nostre preu d’obertura de 2018, i en 2 hores s’havia esgotat. Fàcilment podríem haver venut el doble. La demanda va ser molt elevada”. Sorprenentment, Château Cheval Blanc va ser un dels productors que no va enviar mostres per tastar. Clarament, el mercat confiava en la marca, però, indica això un canvi en la forma en la qual el mercat de primeurs podria funcionar en el futur?, la qualificació del crític de vins és cada vegada menys important des que Robert Parker es va retirar de l’escena?

El mateix èxit va tenir Château Rauzan-Ségla i Château Canon, tot i que els seus preus només van baixar moderadament. “De mitjana, els preus de 2019 van caure entre un 25 i un 30%”, diu Audebert, “alguns productors ho van haver de fer per vendre. Uns altres van anar encara més lluny i van vendre a un preu molt reduït. Rauzan-Ségla i Canon gaudeixen d’una bona reputació per la seva estabilitat i preus constants. Vam decidir baixar una mica, però es va vendre tot en poc temps”.

Château Rauzan-Ségla

Edouard Vauthier, de Château Ausone, la família del qual també és propietària d’una gamma de marques de Saint-Émilion, va dir que la situació els va permetre passar temps amb tots els seus négociants per comentar no només l’anyada, sinó també les perspectives de mercat. “No vam enviar cap mostra, però al juny vam estar oberts per rebre a négociants i periodistes i degustar els nostres vins amb ells. Vam gaudir d’una campanya realment exitosa. Van venir tots els nostres négociants, però lamentablement només tres periodistes van poder fer-ho. Va sortir tan bé que estem pensant en fer-ho de nou el proper juny, potser en lloc de març o abril “, va dir Edouard Vauthier. Les tradicions triguen a morir a França, i si una vacuna COVID està a punt per a l’any que ve, els primeurs bé podrien tornar al seu format habitual. Però, el 2019 va sembrar les llavors d’una nova normalitat per a les futures campanyes de primeurs, en les quals les degustacions de principis de primavera són menys imprescindibles?

Enmig del bombo i l’eufòria del mercat de primeurs de Bordeus, de vegades és fàcil perdre de vista la perspectiva general. Al món real de les ampolles que s’obren, qui beu aquests vins tan desitjats? Si els preguntes als directors de els principals châteaux de Bordeus exactament on i com es venen els seus vins després d’haver deixat els cellers dels négociants, alguns d’ells encara no tenen ni idea. Increïblement, fa només uns anys, alguns négociants deliberadament van mantenir als productors en la foscor per protegir-se de la competència, mentre que al mateix temps hi va haver productors que, com Nicolas Audebert ho expressa de forma concisa, “van carregar el camió amb la comanda del négociant sense importar-los on acabaria”.

Actualment, els châteaux estan més ansiosos per saber qui beu els seus vins i els négociants són cada vegada més transparents sobre on els distribueixen. Molts grands crus estan desenvolupant equips de vendes, el treball dels quals és donar suport als négociants realitzant tastos i presentacions al costat d’ells. Això ha permès que els châteaux estiguin més en contacte amb el consumidor final. Com va dir Benoît Prevot, director de Château Le Bon Pasteur a Pomerol, “La nostra associació amb els négociants de Bordeus en el futur implicarà acompanyar-los en els seus mercats, ajudant-los a promoure el nostre vi a través de tastos i esdeveniments. Els négociants fan un gran treball per a nosaltres, però en el futur també hem de jugar un paper més proactiu”.

Château Canon

A mesura que els Grans Châteaux van coneixent qui són realment els seus clients, s’adonen que un nombre creixent d’ells no són necessàriament consumidors, sinó inversors o col·leccionistes. No tothom se sent còmode amb aquesta realitat, però com diu Edouard Vauthier, “el nombre de rics al món ha augmentat i no és casualitat que les vendes dels millors Bordeus segueixin augmentant”.

Quan li vaig preguntar a Pierre Lurton si podia explicar la demanda de la seva collita 2019 durant aquests temps incerts, ell estava convençut que, si bé el preu ha estat atractiu per als inversors, la demanda de bon vi en realitat ha augmentat durant la Covid. El seu equip, com en moltes de les finques vinícoles més dinàmiques de l’actualitat, està atent al pols del mercat de consum. “Gràcies a Internet”, va dir, “els consumidors tenen fàcil accés als subministraments de vi sense haver de sortir de casa. Les vendes online han experimentat una mena d’auge durant el coronavirus. Atès que les persones es van veure obligades a quedar-se a casa, Internet era el canal de vendes obvi. A França, es va registrar un major consum intern el 2020 perquè la gent ha estat gaudint d’un excel·lent menjar i vi a casa, la qual cosa òbviament va en detriment del comerç d’hotels i restaurants. Clarament, els cellers i els distribuïdors de vi s’han d’adaptar a aquesta nova normalitat”.

Pierre Lurton

I també part d’aquest panorama més ampli són la gran quantitat de petites propietats de Bordeus conegudes com petits châteaux, per als quals la nova normalitat ha estat un desafiament enorme. Els négociants bordelesos els ofereixen poques solucions de distribució, mentre que la seva capacitat per adaptar-se a la venda online és una mica limitada, especialment a les estructures comercials més petites. El govern francès va intervenir recentment per introduir la destil·lació dels vins excedents, mentre que arrencar les vinyes també està a l’agenda. És una llàstima perquè, com bé assenyala Pierre Lurton, “els petits châteaux de Bordeus ofereixen alguns dels vins amb la millor relació qualitat-preu al món”.

Entretant, la verema a Bordeus, que en un altre temps havia estat una gran ocasió festiva amb alegres quadrilles de veremadors arribats des d’Andalusia i altres pobles locals, s’està duent a terme actualment segons el protocol estricte de distanciament social. Les cançons tradicionals que solien sonar a les fileres de la vinya durant la verema, han estat substituïdes des de fa molt de temps pel brunzit persistent de la veremadora mecànica. No obstant això, mentre que la recollida manual segueixi sent de rigor als châteaux bordelesos de gran prestigi, els productors de petits châteaux, acostumats a manegar-s’ho tot sols, han aconseguit al menys mantenir-se segurs dins de la protecció de les seves veremadores mecàniques.

Andrew Black

De nacionalitat britànica i llicenciat en Llengües Modernes per la Universitat de Sheffield va començar la seva carrera en un négociant de vins de Bordeus, treballant als mercats anglosaxons. Després de 6 anys va tornar a Anglaterra per estudiar l’ensenyament d’anglès al món professional estranger. Des del 1989 i durant 4 anys va ser director de la prestigiosa escola d’anglès “Pilgrims” a El Escorial, Madrid. El 1993, va començar la seva pròpia empresa d’ensenyament 100% dedicada a la formació de professionals del vi. Va impartir tot tipus de cursos a la regió de Bordeus, des de grups començant en el món del vi fins a formacions a mida per a directors de châteaux com Petrus, Margaux, Cheval Blanc i Ausone. Des del 1998 comparteix el seu temps entre França i Espanya on ha impartit cursos de vi en anglès per a 9 Cambres de Comerç i 6 Consells Reguladors, i diversos cellers. És traductor en nombrosos cellers dels dos països. Simultàniament ha estat el fundador de Premiere Presse, una newsletter que ajuda als productors de vi a comunicar-se en anglès amb els periodistes i els importadors de vi. Des del 2015, organitza intercanvis tècnics entre productors de zones vitícoles prestigioses a França, Espanya, Itàlia i Portugal. Durant el seu temps lliure, cultiva al seu jardí una petita vinya que produeix una bota de vi a l’any.

Hits: 63

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *