Bourgogne 2017 per Ludivine Griveau

Descobreix els vins de les Hospices de Beaune 2017 que oferim a l’avançada

LLEGAT I TRADICIÓ, SEMPRE PRESENTS A HOSPICES DE BEAUNE

El 2017, una verema d’il·lustre llinatge va entrar al catàleg d’Hospices de Beaune

Les 2 donacions més recents a Hospices de Beaune havien estat el 2011 i el 2015; una parcel·la del Grand Cru Échezaux (Côte de Nuits) i una altra del Premier Cru Còte de Léchet (Chablis).

El 2017, l’enòleg Bernard Clerc, de Domaine Henry Clerc, ha donat una parcel·la de 2.000 m2 a la famosa denominació de Puligny-Montrachet. Són vinyes d’uns 40 anys al climat “Les Reuchaux”, a la part septentrional de la denominació, cap a Meursault. Després de la verema, Ludivine Griveau, enòloga en cap d’Hospices de Beaune des del 2015, va assumir la responsabilitat d’elaborar aquesta nova anyada, que s’hi suma a les 49 precedents cuvées d’Hospices de Beaune.

El vi porta el nombre del seu donant, i va formar part de la 157ª subhasta d’Hospices de Beaune, celebrada el 19 de novembre del 2017.

L’ANYADA 2017 D’HOSPICES DE BEAUNE

Vista per Ludivine Griveau, enòloga i directora del Domaine Hospices de Beaune

2017: “l’equilibrista”

Climatologia: d’octubre del 2016 a setembre del 2017.

Feia molt de temps que no havíem tingut un “veritable hivern” després d’una tardor tan assolellada com ho va ser la d’aquest any (el mes d’octubre va portar temperatures properes a les que havíem vist durant l’estiu). Malgrat que el sol també va ser-hi present al desembre i al gener, va fer fred. Vam observar 7 dies consecutius sense desglaç al desembre i 20 dies al gener.

El registre de pluges va ser força diferent al d‘anyades prèvies, essent molt inferior en aquesta ocasió. Però tot va canviar al febrer i al març –mesos que van ser més càlids i lluminosos que de costum (2ºC per sobre de la mitjana). Esperàvem un ràpid inici del cicle vegetatiu enguany.

L’abril començà assolellat i amb poca pluja, a la inversa que el 2016. El final del mes va acabar caòtic, amb tothom escrutant el cel por un important risc de glaçades amb el qual amenaçaven les previsions meteorològiques. El temps, però, va restar sec, i el vent va disminuir els riscos. Ens vam tranquil·litzar a nosaltres mateixos en què els borrons aguantarien els -3ºC, però la humitat del 27 i el 29 d’abril ens va provocar suor freda i nits en blanc. Durant 2 nits consecutives, l’albada va trobar els viticultors dels pobles de Côtes i Hautes-Côtes vigilant el cel ennuvolat. Finalment, els danys va ser molt localitzats i continguts. Els nostres pensaments estan amb aquells veïns les finques dels quals sí que es van veure colpejades per la gelada, perdent-ho gairebé tot.

El fred va continuar fins a principis de maig, moment en el que va arribar sobtadament l’estiu, amb temperatures properes als 33ºC i una llum excepcional fins finals del mes. Va ploure amb regularitat: tot un alleujament per als nostres vinyets!… tot i què la Cambra d’Agricultura ens va advertir què el dèficit hídric continuava sent significatiu.

Al juny els períodes extremadament calorosos van continuar, tot i que es van veure iterromputs per episodis de copioses tempestes, variables segons els sectors (de 20 a 50 mm en 7 dies). La darrera setmana del juny va ser canicular, amb temperatures que arribaven als 38ºC a l’ombra. Les plantes estaven assedegades.

Les tempestes van continuar al juliol, interrompudes per períodes de fred, provocant una significativa oscil·lació de l’amplitud tèrmica entre un dia i el següent. A més, el dèficit hídric no havia acabat, i vam patir també un dèficit de 30 hores de llum solar: la mateixa xifra que al mes de maig!

El mes d’agost va ser més regular, tot i patir una setmana freda i fosca a mitjan de mes. El vent, present des del principi de la temporada, va continuar netejant i sanejant les vinyes. A finals de mes, els gotims ja treien el cap clarament entre la vegetació.

La primera verema del Domaine va ser la de Chaintré, sota un sol ardent, el 26 i el 27 d’agost. La resta de parcel·les de chardonnay, a la Côte d’Or, van ser veremades a partir de l’1 de setembre, i a partir del 2 de setembre les de pinot noir.

El cicle vegetatiu

Amb una primavera suau entre el febrer i el març, pels volts del 20 de març la vinya va començar a donar senyals de despertar-se de la seva letargia hivernal. L’esborronament va ser més ràpid del que s’esperava, tot i què la tornada del fred va calmar una mica les coses fins a principis d’abril. Pel 28 de març ja hi havia brots verds a les zones més precoces.

Per tot això, esperàvem que esta anyada fos tan prematura com ho havien estat la 2014 i la 2011, amb prop de 15 dies d’avançament envers el 2016.

Al llarg del mes d’abril, la vegetació va accelerar el seu desenvolupament, i ràpidament els circells van abraçar les seves espatlleres. El ritme era intens: pel 20 d’abril ja s’observaven entre 3 i 5 fulles a cada pàmpol! Aquest desenvolupament, en tot cas, no va ser homogeni en el conjunt de parcel·les del Domaine, i és difícil de discernir un patró de comportament entre vinyes més o menys velles.

Al final del mes, l’amenaça de glaçades ens va omplir d’angoixa. El 27 de abril, tot just un any després de la terrible gelada del 2016 –exactament el mateix dia!–, tota la Bourgogne aguantava la respiració. Els diferents bodeguers, en una acció col·lectiva sense precedents, van posar en marxa una operació per tal de salvar la campanya. A l’alba va arribar el veredicte: a la majoria de les parcel·les, les joves gemmes s’havien salvat.  

Les feines de conreu van ser suspeses fins a principis del maig per tal d’evitar un increment de la humitat. Les vinyes, d’un verd pàl·lid, s’estaven recuperant lentament d’aquesta fuetada de fred sec. Vam observar que, en rebrotar, generaven un excés de borrons, de tal manera que vam decidir iniciar el minuciós procés d’eliminar gemmes a totes les parcel·les de la propietat.

Des de mitjan maig la vinya va créixer a bon ritme, amb 3 o 4 fulles per setmana. El final de maig va ser molt càlid, fet que va accelerar el creixement i ens va fer preveure la imminent aparició de les primeres flors.

Les parcel·les de chardonnay van finalitzar la floració la setmana del 30 de maig; una setmana després, va arribar el torn del pinot noir. Vam decidir limitar el risc d’afebliment de la planta i, quan la floració estava entre el 50% i el 75%, vam tallar alguns pàmpols llargs per tal de concentrar el flux de la saba cap als fruits, en lloc de cap als propis pàmpols.  

Miràvem d’anar-hi pel davant, la qual cosa ens va ajudar a evitar l’atac de malalties i ens va donar el marge necessari per afrontar les tasques de poda en verd. Era necessari mantenir el ritme, perquè els canvis en la freqüència de pluges i la calor eren molt favorables per a la planta. Hospices de Beaune va decidir assignar un espai de 2,5 hectàrees a cada viticultor, fet gràcies al qual –fins i tot en aquesta temporada tan atapeïda de feina– van tenir prou temps com per realitzar altres feines essencials en el conreu del sòl.

En algunes parcel·les de chardonnay, las baies ja tenien entre 2 y 3 mm a mitjan juny, la qual cosa caracteritza aquesta anyada como a una de las més primerenques de la darrera dècada. El seu creixement va continuar a bon pas el juny i el juliol, amb un consistent desenvolupament del pinot noir. Malgrat això, vam detectar uns quants casos d’esgotament a la chardonnay deguts a la combinació de brostada ràpida, aiguats i cops de calor.

Fins el 28 de juny la calor va ser aclaparadora, arribant a bloquejar el desenvolupament de les plantes, que fins i tot mostraven alguns símptomes de sequera severa: fulles grogues i gotims “rostits” en alguns sectors.

L’esporgada es va fer al juny, primer a les parcel·les de pinot noir; el raïms ja s’havien acostumat a aquestes condicions de sol i calor. Els danys més importants es trobaven en aquells raïms que havien tingut una exposició brutal.

Sobre el 10 de juliol alguns gotims ja estaven a la fase de tancament lluint, tot i què verds, ja compactes. La data ens recordava el que succeí tant el 2007 com el 2009, fet que indicava que la verema seria, probablement, cap a finals d’agost o el principis de setembre. Un episodi de pedregada a la Côte de Nuits ens va esgarrifar un cop més, però va ser la darrera amenaça climàtica de l’any.

Els aiguats van descarregar un gran volum d’aigua però de manera molt heterogènia. a Vosne s’enregistraren 90 mm, mentre que Pommard “només” en va rebre 50.

Entre el 15 i el 20 de juliol les primeres rapes es van tenyir de vermell en acabar completament el tancament del gotim. L’avançament de 3 setmanes envers el 2016 es confirmava, així que vam començar a preparar la sala de recepció, el celler i tot l’equip necessari.

A principis d’agost les plantes estaven a meitat del verol. Tot i així, aquest va trigar a completar-se més del previst perquè la segona meitat del mes va ser més fresca imenys lluminosa (amb dies ennuvolats però càlids). Aquest episodi va acabar entre el 21 i el 25 d’agost. Els gotims estaven en molt bon estat sanitari, i comptàvem amb què la botrytis no ens afectés significativament.

Els darrers dies d’agost, el pinot noir va assolir el seu punt de dolçor, i el chardonnay mostrava cada vegada més equilibrat. Com sempre, el control de maduració i el tast dels raïms són operacions essencials. Vam decidir realitzar un altre cop, el 21 d’agost, aquest doble control a la totalitat de les nostres 117 parcel·les. La verema prometia ser saludable, i el chardonnay, fins i tot, avançava el pinot noir. Res a veure amb el 2016

Les condicions sanitàries dels raïms eren veritablement insuperables i el clima, molt indulgent. Teníem marge par assolir el punt de perfecta maduració.

Vam veremar les nostres primeres baies de chardonnay a Puilly-Fuissé entre el 26 i el 27 d’agost, i l’1 de setembre, a la Côte de Beaune. Al mateix temps, els resultats del control de maduració del pinot noir eren unànimes: havíem de veremar ja! Els primers gotims van arribar a la bodega el 2 de setembre.

Totes les baies van ser, per suposat, escollides a sobre de la taula de selecció. Confirmàvem així que la verema havia estat abundant, tal i com esperàvem; i què les nostres tècniques de viticultura produïen excel·lents resultats, amb un rendiment perfectament controlat, com és costum.

Al tast de les baies de pinot noir ens va cridar l’atenció aquest any la concentració de color i tanins que mereixia ser aprofitada. Això requereix una certa “tècnica” alhora què delicadesa, però tenim l’experiència necessària para mantenir aquest punt d’equilibri tan essencial al pinot noir. D’altra banda, el chardonnay mostrava densitat, i vam adequar el premsat a cadascuna de les situacions concretes.

Es precisament a això al que s’havien destinat els nostres esforços durant vàries setmanes! A assolir el vi en aquell delicat punt d’equilibri entre el caràcter de l’anyada i un estil harmònic.

Descobreix els vins de les Hospices de Beaune 2017 que oferim a l’avançada

Hits: 35

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *