Bourgogne 2018 per Ludivine Griveau

“2018: una anyada tardanament precoç”

La climatologia

Després d’un final de temporada molt agradable a finals del setembre i a l’octubre, la tardor va començar amb una pluviometria rècord. Les temperatures van baixar ràpidament i l’hivern es va instal·lar al novembre i al desembre. Per contra, el gener va ser molt suau, amb gairebé 4ºC més del normal a la temporada (la temperatura mitjana és de 6,9ºC).

Va ser necessari esperar fins al febrer per a, finalment, trobar uns quants dies consecutius de temperatures negatives i una mica de neu, que va hidratar lentament les nostres terres. Les precipitacions, entre l’octubre i el març, van aconseguir la segona acumulació més important dels últims 25 anys, amb gairebé 500 mm a la Côte de Beaune. La llum ambiental era tènue, amb dèficit de sol durant tot l’hivern. Al cap i a la fi, no hi va haver hivern, ja que només en vam registrar 8 dies de temperatura negativa. Al març, la vegetació va romandre en el seu estat de repòs, i prevèiem una arrencada tardana de la vinya.

A mitjans d’abril, i durant bona part del mes, els preciosos dies primaverals van caldejar l’atmosfera. La vegetació estava esperant per empènyer, ja que a 10 d’abril les reserves hídriques eren més que notables (ja havia caigut més d’un 40% de la precipitació anual a Beaune).

La setmana del 17 d’abril fins i tot va superar en 10ºC la mitjana estacional. Aquest any, a més a més, el final del mes va ser més caòtic. Tothom estava revisant els pronòstics meteorològics que anunciaven risc moderat de gelades, especialment perquè el creixement dels brots havia estat molt actiu i, a la vista de les condicions d’humitat anunciades, no resistirien més enllà de -0,5/-1ºC… Finalment, els danys van ser molt lleus i el sol va tornar: un 12% més d’insolació a l’abril.

A partir del mes de maig, ja no es podia parlar d’anyada tardana! El 7 de maig, les temperatures ja estaven entre els 26 i els 28ºC. D’aquesta manera, gràcies a la disponibilitat d’aigua per part del sòl, tots els factors es van alinear per tal de situar l’any 2018 en el grup de les anyades precoces, com ho van ser 2015 o 2011. L’estiu es va instal·lar sobtadament, abans d’hora, generant altes temperatures que van desembocar en el primer episodi de calamarsa (lleugera) sobre Chassagne-Montrachet, Puligny-Montrachet, Saint-Aubin…

Les pluges del maig van ser en general febles i, especialment, molt irregulars d’un sector a un altre: 1 mm a Beaune mentre que Meursault mostrava 24 mm al seu pluviòmetre! La vegetació galopava i les flors emanaven ja el seu delicat perfum el 29 de maig.

Al juny, va canviar totalment la situació, tal com va descriure la Cambra d’Agricultura el 5 de juny: “El pluviòmetre s’està desbordant!”. Les pluges eren incessants i el seu caràcter tempestuós va provocar situacions molt heterogènies. Els episodis dels dies 3 i 4 de juny van deixar tocats tots els vignerons, amb aquestes tempestes que va suposar la pluja d’un mes… en dos dies! Tot just començat el quallat, es podia apreciar un cert impacte de la calamarsa a Pommard. Com als tròpics, les temperatures continuaven sent clements i la vinya en cap moment va deixar de créixer! En alguns casos, va guanyar gairebé 1 metre de sarment en una setmana! Vam haver d’esperar fins al 12 de juny per tal que el front tempestuós abandonés finalment la vinya. Vam respirar per fi, una jornada sense pluja per primer cop en els darrers 18-21 dies. A partir del 26 de juny, vam arribar a enregistrar 15 dies sense pluja, amb temperatures estivals durant l’última quinzena. La insolació va acabar sent fins i tot excessiva (+43 hores)! Estàvem desconcertats!

A principis de juliol les acumulacions d’aigua eren molt heterogènies, i la Côte de Nuits no va ser una excepció: 85 mm en dos dies, mentre que el sud de la Côte de Beaune gairebé no rebia aigua. La calamarsa va colpejar Premeaux-Prissey, Corgoloin i Nuits-Saint-Georges, de vegades severament (50%). La precocitat de l’anyada s’acostava a la del 2015. Les primeres baies van prendre color pels volts del 17 de juliol, data veritablement molt primerenca. El 23 de juliol, un tercer episodi de calamarsa en 3 setmanes va colpejar novament la Côte de Nuits, i també Pommard i Beaune, de vegades de forma significativa. Entre cada precipitació, les temperatures es van mantenir per sobre de les habituals per l’estació: dels 31 dies de juliol, en 22 d’ells les temperatures van superar els 28ºC. Això vol dir 2ºC més del normal!

La canícula es va instal·lar sobre Bourgogne els primers 10 dies d’agost, durant els quals la maduració va avançar a un ritme accelerat. Essent l’acumulació d’aigua molt irregular, alguns ceps ja havien assolit més del 50% del verol, mentre que d’altres somiaven amb una mica d’aigua. La insolació va batre rècords el 2 d’agost, amb una diferència de 86 hores per sobre de la norma.

El cicle vegetatiu

Després d’una primavera freda al març, les vinyes avançaven a càmera lenta, amb una recuperació pausada i gradual de l’activitat. Arribats al 4 d’abril, els borrons no semblaven voler brollar, i les fortes pluges, barrejades amb molta boira, van frenar la sortida de la vegetació. Tothom tenia la sensació de trobar-se davant una anyada tardana… Els bells dies entre el 10-15 d’abril van aportar el detonant necessari, i les puntes verdes no van trigar a arribar; semblava com si les vinyes estiguessin a la graella de sortida! La brostada es va oficialitzar al voltant del 20 d’abril, tot situant la collita en un nivell maduració mitjanament primerenc…

A partir d’aquest moment, va començar la carrera de persecució! En només uns dies, les fulles es van desplegar una rere una altra a una velocitat rècord: en una setmana, el borró s’havia convertit en un brot de 4/5 fulles. Quelcom mai vist! L’adjectiu tardà va quedar esborrat del nostre vocabulari! Fins a finals d’abril, l’acceleració va seguir i el creixement va ser aclaparador: les tasques de poda en verd gairebé se superposen a la recollida dels pàmpols. El ritme era intens: entre l’equip del Domaine, els esforços es van multiplicar per 10 per tal de portar al dia totes les tasques en verd que s’anaven encadenant. Els treballs es van mantenir a bon ritme com per no arribar a veure’ns desbordats, i podem parlar sens dubte d’un increment en la mobilització dels equips. Es va decidir fer treballs precisos de poda en verd a totes les parcel·les del Domaine, per tal de controlar els rendiments i optimitzar així la qualitat dels futurs fruits.

A mitjans de maig semblava que arribava una mica de calma al creixement, ja que les temperatures eren molt fluctuants. Les grans quantitats d’aigua disponibles en el sòl van contribuir a un desenvolupament explosiu, i el 2018 se situava a poc a poc entre les anyades precoces! Qui ho hagués dit? Les vinyes eren d’un verd brillant. Les precioses inflorescències ens confirmaven que la producció seria generosa i que havíem fet bé d’apostar per un control anticipat dels rendiments.  Les primeres flors van aparèixer al voltant del 19 de maig tant pel pinot com pel chardonnay: les dues varietats anaven juntes!

Molt aviat, els delicats efluvis de les flors de la vinya van poder ser percebuts a tota la Côte. El que es tradueix en 10 dies abans que el 2017! Enguany, a més, vam optar per limitar el risc de corriment esperant que la floració arribés al seu 50-75% abans de realitzar el desfullat. En alguns casos, les branques eren llargues, i resultava necessari afavorir l’afluència de saba cap als fruits en lloc de cap als vèrtexs de les branques. Paral·lelament, el clima era tropical i les pluges, freqüents. Al juny les malalties van exercir una forta pressió. Era obligat mantenir el ritme, ja que els productes de contacte que vam fer servir (ECO) desapareixien ràpidament amb les pluges.

La capacitat de resposta que l’estructura dels Hospices de Beaune permet, va ser desplegada oportunament: cadascuna de les 117 parcel·les va ser d’aquesta manera monitorada 2 cops per setmana pel mateix equip, la qual cosa va permetre prendre decisions adaptades a cada situació i a cada sector.

Les baies d’algunes parcel·les de chardonnay havien assolit ja de 2 a 3 mm el 5 de juny. El 2018 se situava, d’aquesta manera, entre les 3 anyades més precoces dels 10 darrers anys. Aquest ritme es mantindria durant tot el mes de juny, amb un ràpid desenvolupament del pinot noir i una pressió fitosanitària força pronunciada en el conjunt dels sectors. Amb tot, vam detectar fenòmens de corriment en la chardonnay, en alguns casos força previsibles (brostades ràpides + pluges intenses + altes temperatures).

Arribats al 25 de juny, estàvem en el primer estadi de la compactació del gotim, i l’arribada de l’anticicló va ser la nostra millor aliada per tal d’apaivagar els feroços atacs de míldiu. No vam arribar a observar cap atac de míldiu sobre els gotims a l’interior del Domaine; el fullatge sí que va mostrar algunes taques, però no prou per a posar en perill la funció de fotosíntesi de les fulles, primordial per a la futura maduració.

Els desfullats es van dur a terme de manera sistemàtica, i més o menys severament depenent del sector i del vigor de la vinya. Aquí, novament, calia actuar cas per cas. De fet, l’elecció d’una conducció ECO s’ha de compaginar amb una considerable profilaxi, i el desfullat n’és un gran aliat.

Entorn del 3 de juliol, els gotims van arribar, en molts casos, a la seva fase de tancament. Un cop més, parlàvem en termes comparatius dels anys 2007 i 2011, i finals d’agost-començaments de setembre s’esbossaven ja com les dates de verema. Un episodi de calamarsa sobre la Côte de Nuits, el 5 de juliol, ens faria tremolar novament; i no seria aquesta l’última gran alarma meteorològica de l’any, ja que encara viuríem dos episodis més de calamarsa de gran intensitat, els dies 15 i el 20 de juliol.

La Côte de Nuits es va veure especialment afectada: Pommard i Beaune van tenir, en determinats indrets, significatives pèrdues de fullatge. Aquestes pluges tempestuoses van ser en alguns casos l’origen de grans acumulacions, molt irregulars: el sud de Nuits-Saint-Georges va rebre 112 mm, mentre que Meloisey, només 8!

Del 15 al 17 de juliol, els primers raïms es van tenyir de vermell, ja que el tancament dels gotims no s’havia fet esperar. El progrés es confirmava, i vam començar llavors la preparació de la sala de dipòsits i de l’equip per a la recepció de la collita.

A principis d’agost, totes les vinyes van ser objecte d’una revisió parcel·lària per tal de:

  • establir en quin punt es trobava el verol i, així, començar a definir una data de verema
  • realitzar una estimació tan precisa com fos possible sobre la quantitat de la collita
  • i de fer un balanç de l’estat sanitari

El 3 d’agost, va arrencar el verol en el 100% dels ceps, tant de chardonnay com de pinot noir. L’estadi mitjà de cada cep oscil·lava entre el 40 i el 70%! I Volnay va trencar els rècords! Després de més de 3 setmanes de calor extrema, la maduració continuava galopant.

Durant l’estiu, el clima sec i calorós va continuar; el súmmum hauria estat arribar a quedar-se sense aigua! Vam témer llavors un bloqueig de la maduració, i ens vam posar a esperar les poques gotes de pluja anunciades amb impaciència! Amb això, la vinya és realment una planta màgica! Efectivament, malgrat que, en algunes zones, unes poques vinyes del Domaine van mostrar lleus signes d’estrès hídric en la part baixa dels ceps (algunes fulles groguenques), el fullatge estava saludable i complia la seva missió, així que la maduració va prosseguir amb regularitat i les diferències entre els diferents sectors de la Côte es van escurçar.

Arribats al 20 d’agost, l’estat sanitari era excel·lent, i vam tenir la sensació que seria més necessari centrar la classificació de raïms sobre la base de la seva diversitat de maduresa que no pas enfocar-la a apartar aquelles danyades per podridura grisa, absent en aquesta etapa. La pinot noir desbordava sucres, i la chardonnay virava més i més cap a un bonic color daurat.

Novament, els controls de maduració i la degustació de les baies van resultar essencials. Vam prendre la decisió de repetir-los a tota la finca, a les seves 117 parcel·les; vam començar el 6 d’agost a Mâconnais (Cuvée de Pouilly Fuissé) i, després, a partir del 20 d’agost, a la Côte-d’Or.

La pinot noir semblava anar una mica per davant de la chardonnay: res a veure amb el que haguéssim pogut preveure a l’abril! Llavors, tot es va accelerar, i ens vam veure ja tisores de podar en mà: el 27 d’agost, a Chaintré; i el 30 d’agost, a Beaune. Els chardonnays van madurar de cop, i van acabar inclosos en el planning de la verema quan ja estàvem convençuts que ens farien esperar… El pronòstic del temps era més que indulgent, així que ens vam permetre de prendre’ns el temps de collir els raïms en la seva perfecta maduració, sota un sol radiant, al llarg de 15 dies de verema.

En el moment d’escriure aquestes línies, tots els vins estan en bota. Els vins blancs han realitzat ja la seva fermentació alcohòlica, i els vins negres reposen després d’una maceració d’aproximadament 3 setmanes en dipòsits. El repte era veremar en un punt òptim, sense aromes de sobre-maduració.

Prova superada!

Els vins blancs ja mostren una bella profunditat i densitat, sense pesadesa. El treball de les mares comença a notar-se i cada cuvée resulta única.

Els vins negres llueixen fortes capes, aromes solars alhora que frescos, i la línia comuna al pinot en aquesta collita sembla contenir una matèria molt bella, estructures amb profunditat i tanins de textura suau i amable.

Les decisions sobre viticultura preses al llarg de la campanya –incloent-hi el control primerenc dels rendiments–, que els Hospices de Beaune han liderat, semblen haver tingut pes a l’hora de garantir aquesta rica complexitat dels nostres vins, i formen part de la nostra contínua cerca de vins excepcionals.

DESCOBREIX TOTS ELS VINS DE VENDA A L’AVANÇADA DELS HOSPICES DE BEAUNE AQUÍ

Hits: 78

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *