Bourgogne 2019 pel BIVB (Bureau Interprofessionnel des Vins de Bourgogne)

La 2019 és la tercera anyada més càlida a França en els darrers 120 anys. Entre el període d’abril a setembre, les temperatures van augmentar de mitjana 0,7 ºC, les precipitacions van disminuir en un 35% i es va obtenir una insolació de 230h. 

El primer trimestre de l’any va ser més suau del que és habitual, sobretot els mesos de febrer i març que van ser particularment clements (+2 ºC i 1,4 ºC de mitjana respectivament). D’altra banda, les precipitacions van brillar per la seva absència i el trimestre va acabar amb un dèficit de més del 30%.

Unes temperatures superiors a les habituals al mes de març van afavorir el despertar precoç de la vegetació els últims dies del mes, observant-se els primers signes de la brostada a principis d’abril als sectors més precoços. 

El mes d’abril va constar globalment dins dels registres habituals, però una sobtada baixada de les temperatures a partir del dia 5 del mes van provocar gelades més o menys importants depenent de l’estat de brostada de la vegetació. A principis del mes de maig les temperatures van ser més fresques del que és habitual, però van remuntar a partir del dia 22. Es va registrar una nova baixada de les temperatures del 6 al 12 de juny, alentint l’evolució de la floració. Encara que les primeres flors es van començar a observar els primers dies del mes de juny, l’estadi de floració avançat no es va assolir fins a mitjans de juny. Aquestes condicions meteorològiques caòtiques van promoure els fenòmens de corriment i millerandage, greus segons el sector. L’estabilitat de les temperatures per sobre de la mitjana van afavorir una bona activitat a la vinya, observant-se els primers raïms verolats a mitjans de juliol. Però el dèficit hídric crònic des del mes de maig, juntament amb les fortes calors, van alentir l’evolució del verol. Les pluges del 9 i l‘11 d’agost van ser salvadores i van permetre un bon desenvolupament. Un procés que va finalitzar a finals d’agost.

La maduració va evolucionar a un ritme constant, sobretot a les varietats blanques, que anaven amb més retard. L’evolució dels sucres va patir un punt d’inflexió durant els primers dies de setembre, però van seguir la seva progressió fins a assolir un nivell molt bo. No obstant, alguns sectors, sobretot a Yonne, es van veure afectats a causa de la manca recurrent de precipitacions. Es va témer per una manca d’acidesa a causa de les altes temperatures, però la presència necessària i suficient d’àcid tartàric als mostos va permetre mantenir uns valors de pH molt correctes i uns bons equilibris.

Des d’un punt de vista fitosanitari, només l’ oïdi va intentar esguerrar la festa. En efecte, la malaltia va ser detectada de manera precoç sobre les fulles (a principis de maig) i sobre els gotims (a finals de juny). Encara que la pressió va ser alta, sobretot a la Côte d’Or i a Saône-et-Loire, la situació en general, es va poder controlar. La sequera estival va provocar carències en potassi, dificultant en alguns casos l’evolució de la maduració en aquells sectors afectats. 

La 2019 es classifica (una altra vegada) entre les anyades càlides, seques i de gran maduresa.

Malgrat que la quantitat veremada va ser escassa, sobretot degut als fenòmens climatològics i als incidents fisiològics, segur que serà una anyada recordada. 

Hits: 15

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *