Bourgogne 2019 per Ludivine Griveau

L’anyada 2019 dels Hospices de Beaune
Ludivine Griveu , administradora del celler vitícola dels Hospices de Beaune
2019: el sol i Bourgogne s’han dit que sí
Oda a la vinya!

La climatologia

El cel un cop acabades les veremes del 2018 va reprendre difícilment els seus drets a la tardor-hivern. En efecte, a la inversa de l’any passat, el dèficit de pluviometria es va fer notar des del mes de desembre i gener. Ja es va començar a dibuixar l’heterogeneïtat dels sectors: si Vosne-Romanée estava només a 6 mm d’assolir la mitjana normal, Chassagne-Montrachet va estar en dèficit de fins a 100 mm a finals de març. Va faltar entre un 50 i un 70% d’aigua entre el gener i el febrer, l’equivalent a 280 mm en lloc de 360 mm.

Aquesta situació hídrica inhabitual es va acumular a una extrema suavitat: la tardor-hivern es va situar gairebé 3ºC per sobre del que és habitual; aquesta fou la temperatura més elevada d’aquests últims 25 anys. Vam esperar fins gener per sentir algunes jornades de gelades (una desena), però no van ser consecutives i poques vegades per sota els -5 ºC.

La poda de les vinyes es va desenvolupar amb un excedent d’insolació de més de 140 hores en comparació a una estació normal.

Novament aquest any va tenir pocs dies amb temperatures negatives; no hi hagué realment hivern. A finals de març, la vegetació s’havia beneficiat d’un excedent de lluminositat que ja vam pressentir des d’aquell moment una reactivació ràpida de la vinya.

El fred de principis d’abril va tornar a posar el rellotge a l’hora i va fer alentir considerablement el desenvolupament de la vinya. Només vam dormir tancant un ull la nit del 5 d’abril. El gel amenaçava amb un -3ºC des de la mitja nit i durant més de 6 hores amb una humitat elevada. El que vam pensar durant molt temps era que una gelada primaveral fou de fet una gelada negra, i els danys causats van ser molt heterogenis segons l’estadi en què es trobés la vinya. Sumeu a aquest fet una heterogeneïtat hídrica (segons la parcel·la) i de brostada (en un mateix sarment), comprendreu llavors la dificultat d’identificar els danys causats a la futura verema. Un altre episodi de gelada anunciada, el 14 d’abril, va mobilitzar les tropes com mai. A tota regió, de Chablis a Mâcon, les espelmes cremaven, els ventiladors funcionaven i les cortines de fum de les bales de palla es van permetre (per ordre del ministeri). Els danys causats van ser poc importants, ja que el context hídric va ser més dèbil que el darrer cop.

Pel que fa a les precipitacions, van ser força superiors al que és normal, igual que la insolació, i paradoxalment, les temperatures van seguir de prop les mitjanes de l’estació. Va caldre, doncs, esperar els darrers 10 dies d’abril, per tal que arribessin bonics dies primaverals que rescalfessin l’atmosfera i la brostada es reprengués.

Canvi de rumb, 2019 s’inscrivia entre les anyades més tardanes ja que, amb totes aquestes variacions climàtiques, la brostada es va veure considerablement alentida.

Al mes de maig, la vegetació li costava créixer: només 1 fulla cada 6 dies durant les primeres setmanes. Les temperatures van ser anormalment fresques i vam haver d’esperar a mitjans de mes per aproximar-se als 15ºC de temperatura mitjana. La temperatura es va trobar a faltar, però la pluja també! El mes de maig va registrar també una pluviometria deficient amb només 40 mm de pluja enlloc dels 90 mm de mitjana. Si la insolació no va permetre que faltés lluminositat, fou la frescor la que va prevaldre. La tendència tardana de l’anyada es va confirmar amb uns 20 dies de retard en comparació a la del 2011 (l’anyada més precoç de la dècada).

El mes de juny serà el mes de contrastos! Els primers dies foren molt càlids i sense pluja. Fins i tot, el diumenge 2 de juny, es va arribar als més de 30ºC a la Côte de Beaune. Malgrat la feble disponibilitat d’aigua als sòls, l’estiu es va instal·lar. Les pluges van ser novament molt irregulars d’un sector a un altre. La vegetació va tornar a posar-se verda i els efluvis de flors es van fer sentir el primer cap de setmana de juny.

Com va precisar la cambra d’agricultura el 12 de juny: “El quallat de la flor es va assolir amb èxit”. Malgrat alguns matins frescos (9ºC a Hautes Côtes), el mes va acabar majoritàriament més lluminós que la mitjana (+53h).

Font BIVB

A mitjans de juny, una vegada més, fou la pluja del que se sentia parlar: tot i que l’acumulat estava dins de la norma en aquest mes, de vegades varia fortament, com a Savigny, on van caure fins a 25 mm en una hora. Va ser difícil gestionar les feines a la vinya amb tractors. La floració amb prou feines havia acabat el 25 de juny. No va ser estrany observar flors i baies quallades al mateix cep. Un trencaclosques per preveure la data de verema? Massa aviat per dir-ho, però va quedar donant voltes en un racó del nostre pensament!

Les dues darreres setmanes de juny foren molt càlides, gairebé caniculars del 26 a l’1 de juliol: 39ºC a l’ombra i una mitjana de 28ºC durant 7 dies consecutius. Les pluges febles al voltant del 21 al 23 de juny van ser suficients per permetre una brostada activa a la vinya; semblava ben protegida i resistia increïblement bé a aquesta onada de calor. Malgrat les grans diferències de temperatura durant el mes de juny, finalment la temperatura mitjana només es mostrava lleugerament més càlida del que és habitual!

El mes de juliol va ser càlid, amb gairebé 2ºC per sobre de la mitjana. La calor va arribar com una onada; si al principi la vinya va suportar-la majoritàriament bé, amb un creixement normal, cap al 16 de juliol ja es van veure els primers símptomes de sequera a les vinyes joves. Feia calor (més de 80 hores d’insolació suplementàries) i no plovia. Les dades recollides a les diferents estacions meteorològiques de la cambra d’agricultura indicaven un dèficit hídric de més de 110 mm des del gener i de 140, des de l’octubre; aproximadament un 45% comparat amb els registres habituals des del mes d’abril. Les escasses pluges van caure en forma de tempestes, de vegades violentes i es van registrar dos episodis de calamarsa: el 7 de juliol a Savigny i Chorey, i el 14 de juliol al turó de Corton. Més por que danys, però entre un 10 i 15% de la collita es va perdre. La pluja acumulada va variar quan van arribar les pluges salvadores del 27 i el 28 de juliol. Finalment, el verol es va iniciar activament. Des d’aleshores, ens envaeix el pressentiment que potser la collita no serà tan tardana: els raïms de les vinyes del Domaine dels Hospices de Beaune es podran veremar sobre el 10 o 12 de setembre en lloc del 15 o 20 que s’havia previst al final de la floració…

Durant els primers deu dies d’agost, el temps fou més adequat per l’estació, amb unes temperatures força suportables (18 i 26 ºC). Entre el 5 i el 19 d’agost, les pluges van fer la seva aparició i, finalment, les baies van poder créixer una mica! El 20 d’agost, els gotims ja es pintaven de vermell al pinot noir i es tornaven plàcidament daurats en el cas de la chardonnay. El vent va ser el nostre aliat ja que, va assecar les fulles després de cada episodi plujós. Amb el retorn de les temperatures estivals, el 25 d’agost, la maduració progressà a passes agegantades: el “retard” només serà d’entre 10 o 12 dies en comparació amb el 2018. No obstant això, l’heterogeneïtat en els diferents estadis de la vinya detectats després de la floració, es va confirmar i es mantindrà fins a la setmana abans de veremes! L’estat sanitari va ser excel·lent al conjunt de les nostres parcel·les. Només ens quedava esperar i fer uns exhaustius controls de maduració.

La insolació de principis de setembre va batre rècords i les pluges, novament absents. Sobre el 4 i 5 de setembre, ja vam poder dir amb certesa que el 2019 no seria una anyada tan tardana com pensàvem i comencem a pensar a veremar, ja que els raïms maduren entre 1 i 2 (% v/v) cada setmana. Tot i que la vinya està protegida, els primers signes d’estrès hídric van començar (només ara!) a manifestar-se: algunes baies de raïm es van pansir i algunes fulles es van tornar grogues. No obstant això, la vinya va guardar forces i els fruits van ser cada vegada més saborosos.

Resumir els episodis climàtics no havia estat mai tan difícil com ho va ser el 2019! Ens en vam adonar quan vam començar a enumerar tots els esdeveniments climàtics que la vinya va haver de suportar en un mateix any, i vam ser encara més conscients de com n’és d’increïblement resistent. Amb molta seguretat necessitarà un bon hivern per recuperar-se.

El cicle vegetatiu

Els primers signes de represa del cicle vegetatiu s’observaren entre finals de febrer i mitjans de març. Després d’una gran suavitat en aquest període, el 25 de març, l’estadi de desborronament es completà. Es van trobar algunes puntes verdes aquí i allà en les vinyes joves i en les zones més precoces (clos, etc.).

L’1 d’abril no fou estrany comptabilitzar entre 10 i 12 dies d’avançament entre la data mitjana de desborronament, però la frescor tornà a alentir fortament aquest ritme. Les nits del 5 i el 14 d’abril van fer tremolar amb -3 ºC a les fulles joves, i a més amb una nit més llarga que en una gelada primaveral “clàssica”. La vinya va rebre el seu primer cop. La vinya anirà al ralentí, el creixement es va frenar considerablement. No va créixer gens entre el 6 i el 17 d’abril, com si la planta s’hagués adormit.

Vam haver d’esperar les suaus temperatures dels dies 20 i 25 d’abril per començar a veure signes de represa amb 2 o 3 fulles noves. A partir d’aleshores vam constatar una gran disparitat entre estadis no només en una mateixa parcel·la, sinó en un mateix cep!

A principis de maig, el fullatge va esdevenir més dens; finalment la Côte canvia de cara i es fa verda. Els chardonnay tenien 4 o 5 fulles obertes i els pinot noir només 3 o 4. Igualment, va ser el període on es va començar a seguir de prop el míldiu ja que, fins a aquest estadi, no s’havia encara manifestat. A partir del 15 de maig, la insolació permetrà reprendre regularment el creixement i es va poder començar finalment, la poda en verd:

  • Es van retirar les petites branques naixents als peus;
  • També les gemmes dobles, per tal d’afavorir una densitat de fullatge homogènia pel futur;
  • L’esbrotat aquest any serà moderat.

Aquestes decisions de l’administrador de les vinyes que involucren tot l’equip van derivar en una vigilància molt atenta de cada parcel·la. Des de la sortida de les inflorescències, es va augurar una collita mitjanament abundant en aquest estadi: la regulació de la càrrega per l’esbrotat s’haurà de fer amb prudència i cas per cas. S’ha d’apuntar que, en aquesta data, les vinyes encara no tenien un gran vigor i tenien un verd pàl·lid per l’alçada de l’estació.

No va ser fins al mes de juny quan el vigor i el creixement es desenvolupen finalment i les primeres flors es van fer visibles cap al 2-3 de juny a les zones més precoces (Volnay 1er Cru Les Cailleret) o, fins i tot, a les parcel·les on l’estadi vegetatiu era més homogeni (Pommard 1er Cru Les Épenots). La forta calor de principis de mes va accelerar el creixement de les branques, però no la mida dels gotims. A finals de la primera quinzena de juny, la floració ja estava ben avançada. Es comptabilitzaven ja, en aquest estadi, 13 fulles obertes i les flors dels ceps de chardonnay ja inundaven totes les vinyes.

En el mateix període, es va començar a elevar les primeres branques entre els filferros del sistema d’espatllera, amb l’objectiu de tenir en el futur, una perfecta organització d’aquestes, de la fruita i de les fulles. Les pluges, sovint en forma de grans tempestes, van causar un creixement dels rebrots o cavalls que envaïen les espatlleres.

Es va iniciar, llavors, un meticulós treball de desfullat a partir de mitjans de juny: així els raïms tindrien temps d’habituar-se al sol en el cas que ho necessitessin. La consigna fou clara: es van treure els rebrots o cavalls amb l’objectiu d’airejar la vegetació i si calia, unes quantes fulles. En alguns casos es va deixar suficient cobertura vegetal per afavorir el seu efecte “escut” o de “para-sol”.

A més a més els tractaments, tots en ecològic des del 2016 en la totalitat de les parcel·les del celler, foren més eficaços com més centrats a la zona de la fruita estaven. Aquest vessant profilàctic fou un gran aliat en la lluita contra l’oïdi, presumiblement decidit a guanyar terreny sobre el fullatge.

Sobre mitjans de juny, la floració arribà al seu final: amb la seva dosi d’heterogeneïtat entre els diferents estadis: el 20 de juny, els Volnay 1er Cru arribaren a l’estadi de “gra de mida de pèsol” mentre que el Beaune 1er Cru Bressandes encara estava en l’estadi del quallat (caiguda dels caputxons florals). La caiguda de la flor es considera força important, independentment del sector. Es va témer pels rendiments, ja que el temps caòtic cap a finals de la floració va fer variar el tancament del fruit.

Cap a finals de juny i principis de juliol tot va prendre una altra dimensió: l’episodi canicular, en el marc d’una higrometria no obstant favorable, va permetre un ràpid i explosiu creixement. El vent fou ben present aquest any i va fer fràgils les branques: va caldre lligar-les sòlidament. El dels brots es va haver de fer raonablement per tal d’evitar un possible escaldament. Malgrat la calor asfixiant i el temps sec, gairebé es va poder veure créixer el raïm a simple vista i no és estrany veure gotims tancats entre el 5 i el 8 de juliol.

Dia rere dia, es va tenir la sensació que la diferència entre estadis es reduïa, i que l’homogeneïtat dins d’una mateixa parcel·la guanyava terreny. Tot i això, no és estrany observar nombroses baies mal formades i millerendage, el que resultarà en rendiments modestos. Les pluges de l’estiu van ser determinants, es mirà el cel amb cura.

Els danys que van causar les calamarsades del 7 de juliol a Savigny i el 14 de juliol a Corton, foren afortunadament limitades. Les fulles no es van arrancar i els raïms estaven moderadament afectats. De tota manera, no hi havia res a fer. Només el vent i el sol podrien ajudar els raïms a cicatritzar.

A mitjans de juliol, els raïms es van tancar però feia calor i un temps sec: les primeres fulles grogues es van observar a les vinyes més joves, però la resta resistia força bé, amb unes fulles verd fosc radiant. El creixement es va veure alentit, però no va impedir que la bona activitat de la coberta vegetal i els primers raïms verolats apareguessin sobre el 22/25 de juliol. Vam començar a reveure seriosament el caràcter tardà de l’anyada i es va començar a perfilar la data de verema.

La setmana del 20/25 de juliol fou abrasiva, segon període de canícula. Es van limitar el tall de brots per evitar escaldaments; es van celebrar les pluges de finals de juliol com una benedicció! Van tenir un doble avantatge, iniciar concretament i intensament el verol en una planta que ja començava a bloquejar-se.

A mesura que avançava el verol (del 5 al 22 d’agost aproximadament), la pressió sanitària reculava i amb ella la vulnerabilitat de la planta a les malalties. Si el míldiu fou gairebé absent aquest any (degut a un temps sec), l’oïdi fou objecte de tota l’atenció. La conducció ecològica fou un èxit: les vinyes del celler dels Hospices de Beaune estaven sanes i boniques. Els raïms es van omplir de colors i sucres i les fulles, ben verdes, van afavorir una fotosíntesis eficaç. El sol i el vent contribuïren a concentrar els sucres, però també els àcids, això va tranquil·litzar, només calia esperar.

A partir del 27 d’agost, es van començar a fer controls de maduresa que van confirmar la immensa heterogeneïtat d’aquesta anyada. Més que mai, analitzar cada parcel·la fou decisiu per prendre una bona decisió sobre la data de verema. I així fou com Pommard es va veremar abans que Beaune! Volnay va romandre fidel a ell mateix, amb una precocitat verificada. El clau s’enfonsà amb la Côte de Nuits, que va madurar més ràpid que Corton! Aquesta vegada fou segur, la decisió de fixar la data de verema seria un trenca-closques i un exercici on fou necessari molta sang freda!

Finalment es va decidir:

-1 No posar cap impediment: després de tot, si Corton havia d’esperar!
-2 Provar tota la fruita: les pells dels pinot són famoses
-3 Analitzar el suc: les acideses es mantenien, bona notícia!
-4 Decidir: es comença!

Es va veremar finalment, més aviat del previst: el 6 de setembre a Chaintré pels Pouilly-Fuissé; després a partir del 9 de setembre els chardonnay de la Côte d’Or van progressar encara més de pressa que els pinot noir cap a finals del cicle. Els negres van entrar al celler el 12 de setembre: Volnay i Pommard van ser els primers!

Els raïms negres van tenir un estat sanitari gairebé perfecte, foren deliciosos amb pells cruixents i sabors intensos. Pel que fa al pinot, només els grans secs van ser objecte d’una tria minuciosa i en 12 dies, les 60 hectàrees foren veremades. Les extraccions dels colors i dels tanins de la pell es van optimitzar i foren majoritàriament fàcils, gràcies a una bona maduresa de les pells. Intenses olors de fruites van envair el celler en el moment de les fermentacions fins als tràfecs.

Font BIVB

Els chardonnay eren afruitats i molt dolços, gairebé com xarop, però sobretot amb unes acideses increïbles! L’anyada perfecta aquí també!

Ara per ara, els vins de l’anyada 2019 estan dins les botes del nostre celler. Tots han fermentat sense problemes, tant els blancs com els vins negres, tot i els graus alcohòlics de vegades una mica elevats, que no han estat un fre en la cinètica fermentativa.

Aquesta acidesa conservada (malgrat els alts nivells en sucres) sembla ser la trama comuna d’aquesta anyada, superba en els dos colors. És aquí on tenim un sentiment de felicitat, ja que tenim “una anyada molt borgonyona” malgrat també l’aspecte tan “solar”.

Vet-ho aquí un maridatge més que exitós entre el sol i la Bourgogne!

Ludivine Griveau-Gemma

Hits: 149

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *