Pel BIVB (Bureau Interprofessionnel des Vins de Bourgogne).

Després d’un hivern més suau del que és habitual, el febrer continuà moderat fins als primers dies de març. Es produí un fort refredament del 12 al 23, però les temperatures van pujar ràpidament, estimulant la represa del cicle vegetatiu, i es tornaren estivals els darrers dies del mes. Les parcel·les més primerenques, particularment les de chardonnay, iniciaren la botada a principis d’abril. Però l’arribada d’una gran massa d’aire polar al país, a partir del 5 d’abril, provocà fortes gelades entre els dies 6 i 9. Si bé les dates mitjanes de brotada s’aproparen a les observades el 2019, es donaren grans diferències entre parcel·les o sectors, segons la intensitat del mal provocat per les gelades.

El mes de maig va ser fresc i plujós, acompanyat de diversos episodis d’aiguaneu o pedra, i s’hagué d’esperar fins al 8 de juny per trobar condicions favorables per a la floració. Aquesta tingué lloc ràpidament i les dates es mantingueren properes a les del 2019 per aquest estadi. Juny tornà a la moderació, però les precipitacions seguien presents, malgrat d’una pausa a meitat de mes. El 9 de juny es donaren episodis de calamarsa al nord de la Côte de Nuits, amb danys principalment al fullatge, després el 19 i 21 de juny a la Côte Chalonnaise i Mâconnais, amb danys importants en determinats casos.

El juliol i l’agost foren relativament frescos, amb pluges gairebé diàriament al juliol, excepte una pausa entre el 17 i el 22. Es tornaren més ocasionals a partir de mitjans d’agost. Les primeres baies enverades es van observar a finals de juliol, però el verol va començar realment a partir de mitjans d’agost.

La maduració va avançar a bon ritme fins als deu primers dies de setembre, però l’absència de forta calor limità la degradació de l’àcid màlic i, per tant, la ràpida disminució de l’acidesa total. La diferència de maduresa entre les varietats negres -les més avançades- i les varietats blanques es mantingué fins a la verema.

Des del punt de vista sanitari, la campanya no fou fàcil! El míldiu i especialment l’oïdi exerciren una forta -fins i tot molt forta- pressió, des de la floració fins a la proximitat de la verema. Si el dany pel míldiu continuà sent limitat a la collita, l’oïdi va tenir un impacte més marcat, en particular en la chardonnay, el potencial de verema de la qual ja s’havia vist seriosament afectat per les gelades.

La seqüència d’episodis plujosos des del mes de juny també afavorí el desenvolupament de la Botrytis. Tot i que va ser molt present al verol, els focus foren limitats. Per contra, aquests evolucionaren amb el retorn de les precipitacions abans de la collita i el dany va ser encara més important com més s’endarreria la verema. Les erugues que s’alimenten dels brots també van ser molt presents a la primavera, amb danys variables segons els diferents departaments i més o menys importants segons els sectors. Si bé Yonne encara està lliure de flavescència daurada, es detectaren nous casos en altres departaments, i més particularment a Saône-et-Loire. D’altra banda, l’explosió de casos de certes malalties de la fusta fou generalitzada a la regió.

Les primeres veremes van començar a mitjans de setembre amb les parcel·les destinades a la producció de Crémant de Bourgogne i també les dels vins tranquils més precoços. El període de collita s’allargà fins a finals de setembre, o fins i tot principis d’octubre.

Després de diverses anyades més càlides i seques, pròpies del canvi climàtic, la 2021 pot considerar-se com l’expressió de la variabilitat interanual.

COMPRAR PREVENDA BOURGOGNE
DESCARREGUEU AQUÍ EL CATÀLEG COMPLET

Hits: 24