L’Opinió

L’Opinió

El vi de Borgonya al llarg segle XIX

El vi de Borgonya al llarg segle XIX

Des de la Revolució francesa fins a la Primera Guerra Mundial Per Juancho Asenjo Borgonya al segle XIX: temps de négociants i assentament dels vignerons Si hi ha un vi al món que no es pugui entendre sense la seva història i el seu context, en el que els seus viticultors al llarg d’un mil·lenni han demostrat que el lloc de naixement d’un vi determinava la seva qualitat, és el de Borgonya. Un territori que ha lluitat contra la seva geografia perquè no oferia les millors condicions per elaborar vi. El clima tampoc…Llegir més
L’hora de subvertir la cuina catalana

L’hora de subvertir la cuina catalana

Por Josep Sucarrats Tecnoemocionals o tradicionalistes? El futur de la nostra cuina passa per repensar-la sense maniqueismes Disposem-nos a entrar en un camp de mines. Es diu cuina catalana. Tots els qui ens dediquem a la divulgació culinària hem relatat —perquè pertocava— el prestigi internacional que la nostra gastrononomia ha guanyat les darreres dècades. Però no hem explicat tant que, paral·lelament, a les grans ciutats de Catalunya —especialment Barcelona, és clar— la cuina tradicionalment considerada com a catalana anava desapareixent. Deixeu-me exagerar, però diríem que avui, a Barcelona, la cuina més exòtica és…Llegir més
Posi una mica de Kotler al vi, Senyor Elaborador

Posi una mica de Kotler al vi, Senyor Elaborador

Per Enric Jové Desconec si existeix algun mercat que hagués depreciat més al màrqueting. Quan em refereixo a la ciència de la mercadotècnia, la separo àmpliament de la comercialització. Res a dir respecte a la gestió de canals comercials al món del vi i les seves estratègies, si algú els ha sabut gestionar amb intel·ligència, justament és aquest sector. Però el màrqueting en majúscules? Menyspreat. Senzillament la definició de plantejar un enfocament dirigit al consumidor ha estat ignorada. Fer-ho podia sonar a traïció a la professió? Les raons podrien ser moltes i variades,…Llegir més
Maridatges, harmonies… Depèn del dia!

Maridatges, harmonies… Depèn del dia!

Per Carme Gasull Et cansen els maridatges encara que els anomenin harmonies? La pregunta és directa. La resposta no és tan fàcil. És un tema recurrent al teu entorn darrerament? Al meu, sí; jo mateixa m’ho qüestiono. I tu? Fem-ho fàcil. T’ho torno a demanar en forma de qüestionari. Et cansen els maridatges encara que els anomenin harmonies? 1) No és el meu cas 2) De manera puntual 3) Així és. Doctor, no sé què em passa Mentre t’ho penses (la gràcia recau en sincerar-se), confesso que jo em moc entre el punt…Llegir més
Regenerar el sòl és regenerar vida

Regenerar el sòl és regenerar vida

Per Jaume Gramona i Teresa Martínez Segons Lewis Thomas, físic, assagista i investigador nord-americà del segle XX, “l’única veritat científica en la qual podem basar-nos és que som profundament ignorants davant la naturalesa”. Sense anar més lluny, alguns llibres d’agricultura convencional defineixen el sòl com a “matèria inerta en la qual creixen plantes”. A partir d’aquesta definició es construeix tot el sistema agroramader convencional, globalitzat i industrialitzat basat en l’ús de materials químics sintètics, i a la vegada, associat a tot un sistema comercial, econòmic i polític que obvia per complet la importància…Llegir més
Els fills de Matador

Els fills de Matador

Per Alberto Anaut Fa vint-i-cinc anys va néixer la revista Matador. Es tractava de tirar endavant un somni: fer des d’Espanya una revista original, cuidada fins a l’obsessió en tots els detalls, única. Escrita per artistes. Una revista que durarà el temps d’una generació. De l’A a la Z. 28 anys i només 28 números. Les pàgines d’una revista són com un gran tauler de joc en el qual es poden dur a terme tots els somnis i celebrar totes les batalles. Aquesta és la grandesa del paper, que ens permet moure’ns en un…Llegir més
Com adoptar una comunicació coherent i sensible amb els consumidors?

Com adoptar una comunicació coherent i sensible amb els consumidors?

Per Marie-Pierre Dardouillet  Saber parlar sobre el seu domini, la seva feina i els seus vins forma part de la tasca diària de l’enòleg. Produir grans vins ja no és suficient. El màrqueting i la comunicació tenen un paper important en aquest món, on els consumidors tenen una àmplia selecció de vins a la seva disposició. Després, venen les preguntes essencials: com seduir-los, com convèncer-los, com fidelitzar-los? En aquest article m’han demanat que us aporti, als elaboradors, algunes pistes perquè reflexioneu i adopteu una comunicació més perpetuant i autèntica cap als vostres clients.…Llegir més
Els tomàquets són d’estiu

Els tomàquets són d’estiu

Per Pau Santamaria No són poques les vegades que dedico estona a reflexionar sobre la connexió entre la proximitat i l'slow food, ja que per mi tenen tant a veure com les peres i les pomes. Si sumem a l'equació el factor ecologia, aquesta barreja s'assembla més encara a una macedònia barrejada. I sempre torno a l'inici, a les tardes que anava amb el meu pare, en Santi Santamaria, a visitar productors, a buscar el millor peix de les llotges o aquelles ocasions en les quals els quatre membres de la família pujàvem…Llegir més
No en queda cap

No en queda cap

(Els bars del segle passat) Per Ramón Úbeda Quan estava a l’escola d’Arquitectura vaig tenir un company que, com jo, no acabava de veure el seu futur en el maó. Ambdós vam acabar abandonant els estudis en diferents direccions. Durant un temps anàvem a classe al torn de tarda i treballàvem als matins. Ell va començar a interessar-se pels vins i va aprofitar el que havia après a la universitat per a projectar un petit celler que va construir al soterrani de la botiga de queviures familiar. Jo vaig començar en el món…Llegir més
Sobre cartes i menús

Sobre cartes i menús

Per Josep Vilella Llirinós Viatjar i descobrir casualment coses que no preveus enriqueix l’horitzó del que ja saps. Descobrir petites coses que desconeixes és un dels grats plaers de viatjar. Fa uns anys vaig anar a Kíev amb l’objectiu de romandre-hi uns dies i, després, dirigir-me a Volodymyr a l’oest del país. Fou a principis del 2014, justament quan es van agreujar les manifestacions i greus revoltes d’estudiants universitaris a les qual, ràpidament, s’hi van sumar gairebé moltes entitats i organitzacions socials, així com la major part de la població. L’agitació i els…Llegir més