No en queda cap

No en queda cap

(Els bars del segle passat) Per Ramón Úbeda Quan estava a l’escola d’Arquitectura vaig tenir un company que, com jo, no acabava de veure el seu futur en el maó. Ambdós vam acabar abandonant els estudis en diferents direccions. Durant un temps anàvem a classe al torn de tarda i treballàvem als matins. Ell va començar a interessar-se pels vins i va aprofitar el que havia après a la universitat per a projectar un petit celler que va construir al soterrani de la botiga de queviures familiar. Jo vaig començar en el món…Llegir més
Sobre cartes i menús

Sobre cartes i menús

Per Josep Vilella Llirinós Viatjar i descobrir casualment coses que no preveus enriqueix l’horitzó del que ja saps. Descobrir petites coses que desconeixes és un dels grats plaers de viatjar. Fa uns anys vaig anar a Kíev amb l’objectiu de romandre-hi uns dies i, després, dirigir-me a Volodymyr a l’oest del país. Fou a principis del 2014, justament quan es van agreujar les manifestacions i greus revoltes d’estudiants universitaris a les qual, ràpidament, s’hi van sumar gairebé moltes entitats i organitzacions socials, així com la major part de la població. L’agitació i els…Llegir més
Petita història de la sumilleria i de l’evolució de la venta del vi als restaurants

Petita història de la sumilleria i de l’evolució de la venta del vi als restaurants

Per Philippe Bourguignon Introducció Sembla que el primer llibre dedicat a la nostra professió és el d’André Jullien publicat a París el 1813 amb el títol Manual del sommelier o instruccions pràctiques sobre com tractar els vins. En 20 capítols, André Jullien, que era un comerciant de vi a l’engròs, descriu minuciosament el treball del sommelier: recepció dels vins en botes, disseny del celler, reompliment de les botes, selecció d’ampolles i taps, embotellat, alteracions i cura dels vins malalts, etc. El sommelier és, doncs, un bodeguer. Primer manual de sommelier per Jullien el…Llegir més
I si 2019 fos “El Somni”? “L’Anyada”?

I si 2019 fos “El Somni”? “L’Anyada”?

Per Mounir Saouma Sóc d’aquelles persones que es nega a comentar les anyades abans d’acabar la malolàctica, que és uns 18 mesos després de la verema, però estem vivint quelcom excepcional aquest Any aquí a Borgonya i a Châteauneuf-du-Pape, i vull compartir-ho amb vosaltres. Vam tenir molta pluja al principi de la temporada, impossible de ruixar o treballar la terra. Després vam passar 5 mesos sense pluja, molt i molt secs. Però la vinya no va parar de viure i treballar, noves fulles, gairebé cap signe d’estrès hídric. Aquesta fou la primera Sorpresa,…Llegir més
El rol del sòl viu dins l’expressió del “terroir” en els vins de paratge

El rol del sòl viu dins l’expressió del “terroir” en els vins de paratge

Per Lydia i Claude Bourguignon Introducció La paraula terroir està de moda i molts vignerons reivindiquen la qualitat del seu propi terroir sense saber massa bé que aquesta paraula fa referència a quatre característiques: clima, geologia, topografia i sòl. Essent aquest últim el menys conegut. Nosaltres només coneixem entre el 5 i el 10% dels organismes que hi habiten i la majoria dels microbis del sòl es neguen a créixer en cultius de laboratori. Podríem dir que el sòl és el 6è continent desconegut del nostre planeta. Després de 25 anys, el nostre…Llegir més
Vins argentins, una llarga història per a tenir en compte

Vins argentins, una llarga història per a tenir en compte

Per Alejandro Iglesias Fa vint anys, el vi argentí començava a sorprendre al món. No només per la singularitat dels seus vins negres, sinó també perquè pocs imaginaven que a Sud-amèrica s’elaboraven vins d'aquesta qualitat. Aquesta història va tenir un clar protagonista: el Malbec, un cep del sud-est francès que va arribar a sòls argentins el 1853 per a convertir-se en mascaró de proa de la seva viticultura. De la mà d’aquests ceps, a partir de la dècada del 1990, el país que va veure néixer a Lionel Messi va conquistar alguns dels…Llegir més
Jumilla, les “varietats oxidatives”, i 25 anys de vi espanyol

Jumilla, les “varietats oxidatives”, i 25 anys de vi espanyol

Per Enrique Calduch Eren finals d’octubre del 1994, és a dir, fa gairebé 25 anys, que en un “atrotinat” Peugeot 205, el periodista i crític vinícola Andrés Proensa i jo, circulàvem des de Madrid a la localitat murciana de Jumilla. Ell conduïa i jo anava amb un mapa de carreteres sobre les cames perquè encara no hi havia autopista a Múrcia, i calia sortir-se per la d'Alacant en Chinchilla de Montearagón i ficar-se per un laberint de carreteres secundàries. Teníem una cita al Consejo Regulador de la Denominación de Origen de Jumilla amb…Llegir més
Champagne i Jerez. El Yin i el Yang a la mateixa ànima

Champagne i Jerez. El Yin i el Yang a la mateixa ànima

Per David Léclapart Partim del nord-est de França per arribar al sud-oest d’Espanya. Una gran diagonal on a cada extrem hi ha dues polaritats oposades: una és Yin (Champagne) i l’altra és Yang (Andalusia). Ambdues elaboren vins reconeguts arreu del món, diferents i, no obstant això, similars en molts aspectes. Podríem dir que comparteixen la mateixa ànima. Els sòls A Champagne, la força de la terra és dominant juntament amb el fred, la humitat, el creixement de les plantes, la manca ocasional de llum, la durada de l’hivern… Aquí els sòls s’escalfen molt…Llegir més
Home, Evolució, Intervenció, Energia i Vi

Home, Evolució, Intervenció, Energia i Vi

Per David Molina Hombre i Evolució Homo Sapiens Sapiens és una obra d'art de la pròpia mare naturalesa, cada cèl·lula és un tresor que emmagatzema informació privilegiada en una mena de codi de barres, l'ADN. Tot el procés evolutiu des de l'origen de la vida de la primera cèl·lula està codificat químicament en el genoma, és l'Oxford Wine Companion de la biologia evolutiva. Tots els éssers vius comparteixen aquesta mateixa base de codificació química (adenina, citosina, guanina i timina) amb milions de diferents combinacions, una prova irrefutable d'un origen comú per a tots…Llegir més
Formatges i vins. El difícil art de l’harmonia

Formatges i vins. El difícil art de l’harmonia

Per Marc Vanhellemont  Impulsat pels seus desitjos, inhibit per les seves rutines, forçat pel seu seguici o simplement temptat o seduït per l'altre, el matrimoni de dues personalitats segueix sent un exercici complicat. Podem fer-ho en les acrobàcies, un truc impossible de reproduir, però ¿per què? O optar per la simplicitat, cosa que no exclou l'originalitat. El que suggereix una altra visió, que deixa fora el que està establert, que ens mostra altres camins. En resum, el positiu, l'innovador, que acaba imposant, res de nous dictats, sinó una obertura d'esperit proveïdora d'una riquesa…Llegir més