L’Opinió

L’Opinió

Familia Roda 107, un viatge cap a la profunditat de la tempranillo

Familia Roda 107, un viatge cap a la profunditat de la tempranillo

Per Agustín Santolaya Cada dia pujava amb l’Isidro Palacios des de Logroño fins a Haro per la N232 i al marge dret de la carretera, entre Cenicero i San Asensio, hi havia una vinya que ens encantava. Els vasos alts sortien entre les llastres de gres, els seus braços retorçats amb la banda nord plena de líquens mostraven orgullosos la seva edat. La plantació no responia a un marc real i es veia que, en plantar els ceps, es va imposar el criteri de la disposició de les roques. En la seva major…Llegir més
Sake per als amants del vi i les harmonies moleculars

Sake per als amants del vi i les harmonies moleculars

Per François Chartier (Master Blender i Productor Executiu– sake Tanaka 1789 X Chartier) i Isabelle Moren (Sòcia de Chartier Créateur d’Harmonies) En la recerca de l’harmonia perfecta, el sake podria ser la solució idònia? "¿Qué es la gastronomía? Somos buscadores de armonías, solo eso es cierto" Alain Senderens, extret del Volumen IV. Vinos Sumillería de Bullipedia El sake és reconegut per la comunitat internacional de sommeliers com un dels millors ‘Celestins’ amb aliments de moltes cultures culinàries i també una de les begudes més versàtils en general. El món del sake ofereix moltes oportunitats…Llegir més
Vi sostenible, ecològic o natural, la guerra d’un missatge confús

Vi sostenible, ecològic o natural, la guerra d’un missatge confús

Per Maite Corsín "Tots els vins naturals són ecològics però no tots els ecològics són naturals", va dir un dia gairebé com una sentència la fundadora de la fira Raw Wines, Isabelle Legeron. Eren els vins naturals silenciosos però molt entremaliats, tot just uns quants però que van ser expandint fins a muntar un bon moviment en format fires, articles, llibres, i fins a un organisme en defensa del Vi Natural que ja suma més de 200 viticultors francesos liderats per Jacques Carroget (Domaine de la Paonnerie, Loire). En aquesta zona de vinyes…Llegir més
La història com a recurs: el Priorat

La història com a recurs: el Priorat

Per Anna Figueras  Cada cop hi ha més interès en conèixer la història i el patrimoni del món del vi. El sector se’n beneficia. El vi és cultura. El passat legitima el present. Dona valor simbòlic i suma identitat. Vincular el vi al passat d’un territori li dona caràcter. L’expressió “entre la tradició i la modernitat” la trobem tot sovint. Nombrosos projectes busquen el dret de pertinença en les generacions passades i més enllà. Aquest ús i, algun cop abús, s’ha incrementat amb la tendència de l“storytelling” aplicat al màrqueting emocional per tal…Llegir més
Rumiant paisatge a l’Empordà

Rumiant paisatge a l’Empordà

Per Anna Espelt La viticultura forma part del paisatge. Hi veiem les vinyes verdes i, si mirem bé, també els vestigis de les que hi van haver. De fet bona part del nostre paisatge està pentinat per les feixes de les vinyes que es van fer just abans que la fil·loxera n’obligués la retirada. La vinya que tenim ara a l’Empordà, a diferència d’altres zones del país, no és un mar de ceps sinó que, tot i que es concentra en els terraprims, està escampada en el paisatge. Aquest fet que sembla casual…Llegir més
Simonit i Sirch, els pioners de la poda pel benestar del cep

Simonit i Sirch, els pioners de la poda pel benestar del cep

Per Marco Simonit i Pierpaolo Sirch Ho sabem tot sobre la vida dels sòls i sobre quin tipus de sòl prefereix desenvolupar-se el cep, sobre el clima i el canvi climàtic, sobre la gestió de la fertilització i els tractaments fitosanitaris... però, quant sabem realment sobre la salut de les vinyes? No seria el moment de deixar d’arrencar ceps que ni tan sols són “majors d’edat” i de repensar-se la poda correcta pel seu benestar? I si estan malalts, per què no curar-los? Semblen preguntes banals, i no són molts (o al menys…Llegir més
La perfecció d’un terroir: perruqueria o genètica?

La perfecció d’un terroir: perruqueria o genètica?

Per Pedro Parra Durant gairebé 20 anys he viatjat de vinya en vinya per estudiar la relació que existeix entre la tipicitat i la qualitat d'un vi associat al seu origen. Efectivament, mirant cap enrere la meva vida i experiències, crec que els primers deu anys van ser d'aprenentatge pur, calicata rere calicata, granit, basalt, calcaris, graves, generant segurament les bases al meu cervell i al meu cor, que em van permetre accedir a una nova dimensió en la comprensió d'aquest misteri anomenat terroir. Però els primers 5 anys van ser generalment de…Llegir més
La Cuina de Picasso

La Cuina de Picasso

Per Emmanuel Guigon Una exposició sobre la cuina de Picasso? Per què no? No és un projecte gens incongruent, perquè la cuina és un indicador subtil de les arts de Picasso: pintura, escultura, ceràmica, poesia, teatre. Convé no negligir el paper dels restaurants com a espai de trobada de les avantguardes, des de Quatre Gats a Barcelona fins al cabaret Au Lapin Agile al turó de Montmartre, on s’entaulaven els bohemis de l’època i la petita colla de Picasso. Els menjars, els atuells i els àmbits relacionats amb la cuina tenen un gran…Llegir més
Encants de la llum difusa per Mihail Moldoveanu

Encants de la llum difusa per Mihail Moldoveanu

Veure en la foscor o en la penombra és una sensació que sovint s'acosta més a la intuïció que a la visió nítida dels oculistes –tot i que no es veu “tot”, es veu prou perquè la imaginació es posi en marxa, sense veure’s frenada per molta descripció; indefinició imprescindible de vegades, part del refinament de certs indrets, de certes obres d'art– o també de certs objectes que ens envolten a la vida diària. Emergint del negre de la consciència, una imatge s'està formant, com una aparició incerta, indefinida, que té vocació de…Llegir més
La cuina sense índex

La cuina sense índex

Per Carmen Alcaraz del Blanco Certes paraules acostumen a necessitar un temps de guaret, de descans entre collites perquè recuperin la seva força i la seva vitalitat. Sobretot les abstractes que es reformulen i modelen amb l'experiència col·lectiva. Tantes premsades acaben perjudicant la seva essència, fins al punt de corrompre-les. Tres exemples: sostenibilitat, maridatge i feminisme. Jo treballo amb els tres, com a gastrònoma que sóc, encara que l'últim és l'eix de la meva escriptura. Poso les cartes sobre la taula per advertir als que deixen d'escoltar quan aquesta tercera paraula es pronuncia:…Llegir més