Jacques Thienpont a Pomerol – Una entrevista per a Vila Viniteca

Jacques Thienpont a Pomerol – Una entrevista per a Vila Viniteca

Com descriuries el paisatge de Pomerol? Pomerol es pot dividir en tres zones. Hi ha el punt més elevat de Pomerol, l’altiplà –plateau– que inclou les principals regions –Pétrus, Vieux Château Certan, L’Evangile, La Conseillante, Le Pin, Trotanoy i Eglise Clinet; després es troben les vessants que van des de l’altiplà fins el pla on es poden trobar excel·lents châteaux com La Croix de Gay, Gazin, Feytit Clinet, Nenin i finalment hi ha els châteaux situats sobre sòls arenosos com Clos de Réné, Château de Sales, Château Fayat, Château La Pointe, que també tenen…Llegir més
El manual del teu excés

El manual del teu excés

Per Bertrand Sourdais Per què bevem vi? Podríem afirmar que ens agrada el vi senzillament per l’alcohol que conté? Són preguntes atrevides, però possibles. Tenen també quelcom de joc, però per endavant, no me les prohibeixo. Perquè hem de reconèixer que vivim conceptualment abraçats per un societat forçada, que ens dicta el que hem de fer a cada moment. I en aquesta precisió prescrita només se’ns permeten petites fugues d’entusiasme, com la que es pot efectuar, per exemple, amb la ingesta de l’alcohol el sisè o setè dia de la setmana, sense sobrepassar…Llegir més
Autòctons?

Autòctons?

Per Ramon Francàs Va dir Ferran Adrià que hi ha dos grans camins per a assolir l'harmonia de productes i gustos: a través de la memòria (connexió amb l'autòcton, adaptació, desconstrucció, receptes modernes anteriors), o a través de noves combinacions. Allò autòcton segueix en primer pla, i la seva glorificació, el que l'escriptora barcelonina Clara Usón va descriure molt encertadament al llibre “La filla de l'Est” com la contemplació extàtica del nostre petit i insignificant melic, és un virus que s'escampa ràpidament infectant-ho tot. És innegable, com també va recordar Adrià, que allò…Llegir més
De la super extracció a la infusió (Petita història sideral)

De la super extracció a la infusió (Petita història sideral)

Per Bartolomé Sánchez “El rellotge de la nau espacial que circula a la velocitat de la llum, anirà més a poc a poc, però també el cervell del que la porta". Richard Phillips Feynman Portaven totes les dades meticulosament estudiades, un treball impecable recopilat a força d'etapes siderals. Portaven així mateix el planell del lloc exacte on haurien de prendre contacte amb la superfície, un lloc apartat, en una gran extensió plana i acolorida, coberta de vinyes per tot arreu. Pel que fa a la resta, tot anava meravellosament bé, segons les previsions. Es…Llegir més
Com fer un Grand Vin

Com fer un Grand Vin

Per Pepe Raventós “Secondo me”, fer un gran vi és una tasca més fàcil de la que sovint pensem, o es pensa dintre i fora del sector. Al contrari del que molts poden pensar, fer un Grand Vin, és un ofici a l’abast de tothom. Penso que per fer un Grand Vin fan falta tres ingredients principals. La resta, a gust del vitivinicultor. Enfoc Passió pel camp El tast Abans de començar a fer vins amb el pare, en Miquel Bofill del Celler d’Osona em va facilitar un stage de verema amb en Didier…Llegir més
Homo Sapiens i “El tastador de vins”…

Homo Sapiens i “El tastador de vins”…

Per David Molina “Al món del vi no són pocs els aficionats, tastadors amateurs i professionals que en algun moment es fan la següent pregunta: què fa que un tastador sigui realment millor o senzillament sembli millor? Aquest fascinant i a la vegada peculiar món de la interpretació sensorial del vi és molt complexa i multifactorial, i per a comprendre aquestes diferències és necessari entendre la natura i evolució del tastador. Les següents línies són una breu introducció d’alguns dels aspectes que permeten desxifrar la naturalesa de l’Homo Sapiens “El Tastador de Vins”… En…Llegir més
Cuina, vins, vida

Cuina, vins, vida

Per Rafa Peña Cada dimarts al matí, al Gresca, juntament amb el Sergi Puig, el nostre sommelier, ens dediquem dues hores a tastar vins, ja siguin de distribuïdors que ens ofereixen allò que creuen que és interesant per nosaltres o bé dels mateixos elaboradors que, de manera absolutament didàctica, ens dediquen el seu temps a explicar-nos què ha passat en aquella anyada a casa seva i com ha estat el procés d’elaboració dels seus vins. Sovint intentem filtrar els vins que volem tastar segons el nostre gust, però sovint també no ens acabem…Llegir més
La gastronomia i el turisme a Barcelona, un motor econòmic que fa país. No un perjudici per al ciutadà ni en benefici de les elits.

La gastronomia i el turisme a Barcelona, un motor econòmic que fa país. No un perjudici per al ciutadà ni en benefici de les elits.

Per Manel Casanovas En els darrers anys la ciutat de Barcelona ha gaudit d’un creixement del nivell gastronòmic de primer ordre; paral·lelament hem vist com any rere any els visitants tant de turisme vacacional com de negocis (fires, congressos, incentius...) no han parat de créixer i situa la ciutat al capdavant de molts rànquings a nivell mundial. Sense voler buscar una relació aritmètica entre l’un i l’altre, sí que m’agradaria destacar quins efectes i beneficis tenen aquests dos fets. Per una banda, és clar que el creixement del nivell gastronòmic ha estat fruit…Llegir més
Una mica d’història, un article de La Vanguardia amb data de 3 d’Octubre del 1894

Una mica d’història, un article de La Vanguardia amb data de 3 d’Octubre del 1894

Per María José López de Heredia “Primum vivere deinde philosophari”, ens repetia el nostre pare fins la sacietat. I es curiós que no ens digués “Primim bibere, deinde philosophare”: Primer beure, després filosofar. No, ens deia “vivere”, viure, referint-se a que pels fets se’ns coneix, no per les nostres dites. A Espanya seguim lluitant per conquistar el mercat nord-americà i perquè els nostres vins siguin reconeguts com es mereixen. I dic seguim perquè sembla que ho estem fent bé però no del tot. Diuen que no es pot estimar el que no es coneix.…Llegir més
25 anys no són res

25 anys no són res

Per Ángel Anocíbar Vaig néixer a Puente La Reina, Navarra, al Camino de Santiatgo entre els colossos de Bordeus al nord i La Rioja al sud. A casa es bevia un vi de garnatxa que elaborava el meu oncle Emiliano. La família sencera ens reuníem durant un cap de setmana per a la verema, que amuntegàvem en un cup obert. El cap de setmana següent tots trepitjàvem i el most-vi es portava a fermentar a un dipòsit de ciment, sense cap tipus de control. Alguns anys estaven boníssims, però lamentablement no envellien bé,…Llegir més