Etiquetes de vi.  Tendències, modes i escombraries

Etiquetes de vi. Tendències, modes i escombraries

Per Claret Serrahima Les tendències culturals són un llenguatge visual de llarg recorregut i globals ja que reben la influència del comportament social i cultural del moment. En aquests casos el màrqueting i els mitjans de comunicació no imposen el seu criteri i, normalment, s’apunten al carro, per dir-ho d’alguna manera. Podem citar l’art recordant l’impressionisme o l’arquitectura amb el racionalisme. Les modes, en alguns sectors culturals, tenen vivències temporals i de poc recorregut, com passa en el ram tèxtil i, evidentment, aquesta moda està influenciada i dirigida pel màrqueting i els mitjans…Llegir més
Digues-me quin llevat fas servir i et diré qui ets

Digues-me quin llevat fas servir i et diré qui ets

Per Dominique Roujou de Boubée Des de fa alguns anys, l'Espanya viti-vinícola està visquent una evolució fantàstica i excitant. Es percep de Nord a Sud i d'Est a Oest una ebullició d'on sorgeixen vins amb una personalitat més marcada, donant pas a l'expressió d'un territori per sobre dels "sobre" (sobre-maduració, sobre-extracció, sobre-criança en bóta nova). Apareixen noves generacions de viticultors que tornen a confiar en l’herència dels seus avis, compromesos amb el medi ambient, conscients que agafen prestada la terra als seus fills, com deia Antoine de Saint-Exupéry. La paraula terroir està en boca de…Llegir més
Una estona molt… entreviguda amb Carlos Latre

Una estona molt… entreviguda amb Carlos Latre

Carlos Latre, immers a la gira del seu espectacle 15 años no es nada per tota Espanya fa una parada per conversar amb el seu bon amic Quim Vila. Una entretinguda conversa on Latre parla de la seva iniciació al món del vi, els seus gustos i aficions i els seus propers reptes professional i personals. Carlos Latre Polifacètic i conegut actor i presentador de televisió, Carlos Latre va iniciar les seves aparicions a la petita pantalla el 1999, al programa Xou com sou de Televisió de Catalunya. Mesos més tard coneixeria a Xavier…Llegir més
Redescobrint el cafè. El servei de cafè més enllà de l’espresso

Redescobrint el cafè. El servei de cafè més enllà de l’espresso

Per Salvador Sans El cafè com a beguda es comença a donar a conèixer a moltes ciutats d’Europa a finals del segle XVII, la generalització del seu consum serà a finals del segle XVIII. En aquest temps París ja comptava amb 600-700 establiments que el servien. Juntament amb el tè i la xocolata, el cafè transforma de forma radical els hàbits alimentaris de les persones des d’aquell moment. El cafè arriba a la vida quotidiana, canviant la nostra manera d’entendre l’esmorzar i, per suposat, arriba a la restauració. Des de llavors, un àpat…Llegir més
Ens hem desil·lusionat amb Bordeaux?

Ens hem desil·lusionat amb Bordeaux?

Fiona Morrison M.W. En el moment en què m'assec a escriure aquest article, Bordeaux es troba immers en la setmana de venda a l'avançada (En primeur), finals de març-principis d'abril. Es tracta del moment en què Bordeaux presenta la seva nova anyada digna o no de ser revisada pel món del vi. La qualitat de l'anyada, així com la pregunta de si una anyada hauria de ser venuda "a l'avançada", s'ha convertit en una qüestió bastant irrellevant . És tan important veure i ser vist a Bordeaux que si vols afermar-te dins el negoci,…Llegir més
Déu ha mort!

Déu ha mort!

Per Sara Pérez És un fet innegable que els vins del nostre temps, els vins actuals, moderns, els vins del moment, han canviat. Arreu del món observem un gir en la intenció dels productors (i que podem constatar en l’expressió dels vins) que ja ha assolit prou massa crítica per parlar d’una nova tendència que s’està posant de moda entre els sommeliers i els consumidors. La part més visible de la nova tendència, el Com, és l’ “Efecte Morgon”. En els últims temps, el nostre vocabulari del vi ha canviat també, i és…Llegir més
La Champagne: David i Goliat

La Champagne: David i Goliat

Per Manel Pla Per a tot aficionat als vins, la Champagne és un terrer fascinant. La realitat és que em va encisar des de la primera vegada que la vaig veure. Ja que, a més dels seus paisatges de frondositat i el seu parc natural de “La montagne de Reims” que presideix majestuosa tota la vinya; des de les vinyes a les zones més allunyades al llarg del Marne, passant per les cotitzades vessants blanques; també deixen perplex les grans edificacions de les Maisons a la pròpia Reims i a l’“Avenue de la Champagne”…Llegir més
Una història probable dels “jereces” secs: de l’atzar a la necessitat

Una història probable dels “jereces” secs: de l’atzar a la necessitat

Per Álvaro Girón Sierra Imatge de capçalera. Figura 1: Transport del raïm en ase a la vora de la Broa del Guadalquivir. Manuel Barbadillo (1996), La manzanilla, Sanlúcar de Barrameda, Antonio Barbadillo,. Molt es parla de Jerez últimament. Els mitjans i les xarxes socials s’han omplert de veus expertes –i no tan expertes– enaltint les meravelles d’aquell vi llegendari. Contrasta tot aquest suposat esplendor amb una realitat a peu de vinya i celler no tan afalagadores, o al menys això sembla per a la gran majoria dels que sostenen, a cop de cullerot…Llegir més
Culleres de bar: Una història ‘remenada’

Culleres de bar: Una història ‘remenada’

Per Jared Brown & Anistatia Miller Coneixes els noms tradicionals de les tres culleres més comunes de bar? Cullera de bar,  “mazagran” i “sucket” (a la foto superior)? Totes elles nasqueren abans de l’arribada del bar modern. No és sorprenent tenint en compte que la cullera és l’utensili per a menjar més antic de la humanitat. És sabut que és un invent antic, utilitzat des del Paleolític. Els homes primitius utilitzaven petxines o trossos de fusta per a posteriorment començar a millorar els dissenys de la natura i perfeccionar les seves eines fetes…Llegir més
Honestedat, heroïcitat, embruix (hechizo)

Honestedat, heroïcitat, embruix (hechizo)

Per Orlando Lumbreras La música és “l’art de les muses”; i no és això el vi??? Evidentment parlo de vins emocionals, d’aquells vins imperfectes que ens fan sentir (els altres han deixat d’interessar-me, ho sento). Misticisme pitagòric, harmonia de les esferes, proporció entre les parts i el tot. “Harmonia de les esferes” Per què porto a aquest mar de lletres, oceà de paraules que sorgeixen gràcies a la insistent persuasió de l’amic Quim m’han fet escriure?? Recercant en la meva ment en post d’aquella harmonia que existeix entre la música i el vi,…Llegir més