L’Opinió

L’Opinió

Un pensament per al llarg termini, si us plau

Un pensament per al llarg termini, si us plau

Per Amaya Cervera Quantes setmanes portem ja confinats? Tot i la fase de desescalada, tots comencem a notar ja un cert cansament. Per als que teletreballem, tots els dies s’assemblen massa. Per als que tenen el seu negoci tancat, cada setmana que passa juga en contra seva. L’hostaleria és una de les grans damnificades de la situació i, amb ella, tota la seva cadena de proveïdors, inclòs el vi. És un efecte dòmino difícil de controlar. I tots sabem a aquestes alçades que l’increment de les vendes en alimentació i comerç electrònic no…Llegir més
Resiliència

Resiliència

Per Fernando García  “Capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos”. Si pogués definir en una paraula el món de l’agricultura, i la viticultura en particular, escolliria resiliència. Indubtablement acompanyada de moltes altres: tradició, passió, gaudi, esforç, vida, coneixement, natura, cultura, patrimoni, bellesa, satisfacció… L’adaptació és una paraula bandera que podria definir el sector, més encara en aquesta situació estranya en la qual vivim. De vegades, crec que som com la vinya, esculpida a terres ermes, difícils, escarpades, plantada i modelada en el paisatge entre vessants,…Llegir més
Raspón Muere de Éxito (II)

Raspón Muere de Éxito (II)

Per Ricardo P. Palacios  Fi! Ricardo P. Palacios Titín és, fins avui, el més jove viticultor de la nissaga Palacios. Va créixer a Alfaro, alternant el seu temps entre l’Hotel que dirigia el seu pare Antonio i el celler Palacios Remondo amb la seva mare Chelo. El seu avi Pepe li va fer despertar la passió pel camp, la geologia i l’agricultura. Va passar quatre anys a Bordeus, va podar a Château Margaux i va cantar amb Berrouet. Va conèixer el Loira i Xile, i el 1998 va tornar a Alfaro. De tornada…Llegir més
Raspón Muere de Éxito (I)

Raspón Muere de Éxito (I)

Per Ricardo P. Palacios El desenllaç a... Ricardo P. Palacios Titín és, fins avui, el més jove viticultor de la nissaga Palacios. Va créixer a Alfaro, alternant el seu temps entre l’Hotel que dirigia el seu pare Antonio i el celler Palacios Remondo amb la seva mare Chelo. El seu avi Pepe li va fer despertar la passió pel camp, la geologia i l’agricultura. Va passar quatre anys a Bordeus, va podar a Château Margaux i va cantar amb Berrouet. Va conèixer el Loira i Xile, i el 1998 va tornar a Alfaro.…Llegir més
El despertar dels vins del sol

El despertar dels vins del sol

Per Alberto Redrado Escric aquestes ratlles intentant ordenar algunes idees inconnexes, i quan ho faig no sé si és com a aficionat al vi, com a sommelier o com a, en darrer terme, vinyater a temps parcial. Fa un parell d’anys se’m va acudir la idea boja de generar a L’Escaleta –el restaurant de la meva família–, una mostra de vins anomenada “L’Odissea, mostra de vins homèrics”. Hi haurà edició 2020? Esperem que sí… La meva idea, en promoure aquesta trobada, anava poc més enllà de generar un espai comú on compartir uns…Llegir més
Relat breu per a una quarantena

Relat breu per a una quarantena

L’hora de l’amontillado Per Antonio Flores Monti corria amb la velocitat d’un llamp pel celler que coneixia pam a pam. Havia arribat de la vinya amb només dos mesos,  acabat de deslletar i amb l’olor de la ventrada encara impregnant la seva pell. La seva mare, una gosseta de celler, havia parit al setembre cinc cadells, dos mascles i tres femelles, i l’amo, que per aquelles dates estava de verema, es va encapritxar d'ell; inquiet, despert, vivaç i llest com els ratolins als quals mantenia a ratlla en el celler. El nom l’hi…Llegir més
El vi de Borgonya al llarg segle XIX

El vi de Borgonya al llarg segle XIX

Des de la Revolució francesa fins a la Primera Guerra Mundial Per Juancho Asenjo Borgonya al segle XIX: temps de négociants i assentament dels vignerons Si hi ha un vi al món que no es pugui entendre sense la seva història i el seu context, en el que els seus viticultors al llarg d’un mil·lenni han demostrat que el lloc de naixement d’un vi determinava la seva qualitat, és el de Borgonya. Un territori que ha lluitat contra la seva geografia perquè no oferia les millors condicions per elaborar vi. El clima tampoc…Llegir més
L’hora de subvertir la cuina catalana

L’hora de subvertir la cuina catalana

Por Josep Sucarrats Tecnoemocionals o tradicionalistes? El futur de la nostra cuina passa per repensar-la sense maniqueismes Disposem-nos a entrar en un camp de mines. Es diu cuina catalana. Tots els qui ens dediquem a la divulgació culinària hem relatat —perquè pertocava— el prestigi internacional que la nostra gastrononomia ha guanyat les darreres dècades. Però no hem explicat tant que, paral·lelament, a les grans ciutats de Catalunya —especialment Barcelona, és clar— la cuina tradicionalment considerada com a catalana anava desapareixent. Deixeu-me exagerar, però diríem que avui, a Barcelona, la cuina més exòtica és…Llegir més
Posi una mica de Kotler al vi, Senyor Elaborador

Posi una mica de Kotler al vi, Senyor Elaborador

Per Enric Jové Desconec si existeix algun mercat que hagués depreciat més al màrqueting. Quan em refereixo a la ciència de la mercadotècnia, la separo àmpliament de la comercialització. Res a dir respecte a la gestió de canals comercials al món del vi i les seves estratègies, si algú els ha sabut gestionar amb intel·ligència, justament és aquest sector. Però el màrqueting en majúscules? Menyspreat. Senzillament la definició de plantejar un enfocament dirigit al consumidor ha estat ignorada. Fer-ho podia sonar a traïció a la professió? Les raons podrien ser moltes i variades,…Llegir més
Maridatges, harmonies… Depèn del dia!

Maridatges, harmonies… Depèn del dia!

Per Carme Gasull Et cansen els maridatges encara que els anomenin harmonies? La pregunta és directa. La resposta no és tan fàcil. És un tema recurrent al teu entorn darrerament? Al meu, sí; jo mateixa m’ho qüestiono. I tu? Fem-ho fàcil. T’ho torno a demanar en forma de qüestionari. Et cansen els maridatges encara que els anomenin harmonies? 1) No és el meu cas 2) De manera puntual 3) Així és. Doctor, no sé què em passa Mentre t’ho penses (la gràcia recau en sincerar-se), confesso que jo em moc entre el punt…Llegir més