Cinc raons per les quals, tot i no tenir la raó varietal, Costers del Segre donarà molt a parlar en els propers anys

Per Xavier Cepero

 La DO Costers del Segre té cinc característiques que li auguren un futur esplèndid.

  1. Un canvi climàtic que dóna visibilitat al clima fred de Costers del Segre.
  2. Costers del Segre compta amb unes vinyes en moviment: de les valls de la “Terra Ferma” a la “vinya de muntanya”.
  3. Costers del Segre viu una corrent de sostenibilitat i ecologia imparable.
  4. La raó varietal, un parc de vinya al cas: “clima continental, varietats continentals” i recent recerca en varietats ancestrals que madurin bé en climes freds.
  5. Una nova generació de consumidors, els millenials que marca un camí de canvi en totes direccions perquè Costers del Segre jugui amb avantatge.

La Catalunya interior ja ha començat a mostrar la seva força vitícola. El cas de la Terra Alta amb un parc de vinya vella i l’avantatge d’una varietat autòctona com és la garnatxa ha començat a marcar un nou ritme, amb alt interès dels mercats. El cas de Costers del Segre no serà menor, encara que per raons diferents. Tot i no tenir l’anhelada varietat autòctona que tant agrada a tota la premsa especialitzada del moment, aquesta zona de la Catalunya interior té molt a dir en el mapa dels vins catalans.

Amb un 60% del vi elaborat negre, la DO Costers del Segre té 515 agricultors que conreen 4.037 ha de vinya i 44 cellers que elaboren mig miler de marques diferents d’entre 14 varietats blanques i 14 negres. Amb similar nombre d’agricultors que al Priorat, similar superfície que la Conca de Barberà i semblant nombre de cellers que la Terra Alta, Costers del Segre elabora prop de 6 milions d’ampolles i genera un sorprenent sector d’uns 20 milions d’euros de facturació. És avui la tercera DO catalana en nombre d’ampolles després de la DO Catalunya i la DO Penedès i la 4a en valor després del Priorat. Sorprenents xifres les de Costers del Segre per ser tan poc coneguda pel consumidor, molt per davant de zones més conegudes com Montsant, Empordà o la Terra Alta que abans esmentàvem.

  1. Un canvi climàtic que dóna visibilitat al clima fred de Costers del Segre.

El primer i més notable dels canvis que veurem a curt termini és el canvi climàtic que ja comença a donar visibilitat a la DO. La majoria de la vinya catalana es troba prop de la costa mediterrània. Una costa que en els últims anys ha vist com les temperatures es suavitzaven, les gelades desapareixien, els hiverns es moderaven, els estius s’avançaven i amb això les tradicionals veremes de setembre són ja molt comuns a l’agost. La majoria de la vinya catalana es troba en el tràngol de madurar convenientment en només 4 mesos. La Catalunya interior de la DO Costers del Segre, per contra, ofereix les veremes més tardanes de Catalunya. Si bé és cert que les veremes també s’avancen a Costers, segueix sent comú que el clima més continental d’interior retardi la maduració en alguns casos fins a novembre, donant temps a la completa i lenta maduració de la vinya.

Escapar de l’augment de temperatures a conseqüència del canvi climàtic, alhora que aconseguir vins amb menys alcohol i més aroma, està fent créixer l’interès de la vinya d’interior de Catalunya. Zones del Prepirineu català, el Pallars Jussà, o les Muntanyes de Prades, a les Garrigues per exemple, estan despertant un interès creixent en els cellers per implantar-hi vinyes en llocs frescos que els permeti allargar la verema, i que acabin donant vins amb menys graduació i més aroma buscant un producte més fresc i innovador.

Costers del Segre és l’única DO de Catalunya, amb un clima continental fred, i amb contrastos tèrmics forts que com és sabut potencien el color, frescor i aroma dels vins. Veurem en els propers anys com les terres fredes d’interior oferiran vins de perfil més definit mentre les zones costaneres més càlides tendiran a un perfil més càlid, homogeni i pla que disminuirà la personalitat dels seus vins.

La DO Costers del Segre es posiciona amb avantatge davant el canvi climàtic en disposar d’un entorn septentrional i fred front al greu problema de l’augment de temperatures que amenaça la vinya catalana.

  1. Costers del Segre compta amb unes vinyes en transició: de les valls de la “Terra F erma” a la “vinya de muntanya”.

En part per la causa climàtica i en part per la recerca de personalitat, la vinya de tot el planeta està pujant cap a la muntanya, però a Costers del Segre ja la tenim allà. Com ha estat aquest procés?

Recordem que abans de la fil·loxera les terres de Ponent tenien a la vinya un cultiu important que va arribar a la fi del segle XIX a comptabilitzar prop de 118.000 ha. L’arribada de la famosa fil·loxera a Catalunya va ser l’any 1.879, encara que a les zones de Ponent com Agramunt, Balaguer i el Castell del Remei no va arribar fins al 1895, des d’on es va estendre progressivament a tot el territori occidental arribant a la Conca de Tremp el juny del 1900. Amb els seus efectes devastadors, la fil·loxera va contribuir al canvi de tota l’agricultura de la província. El 1909 la superfície plantada amb vinya americana arribava a la província de Lleida només 15.161 hectàrees. Les 102.920 hectàrees de vinya perduda, es van dedicar principalment al cultiu de l’olivera i el regadiu. Un regadiu, el del Canal d’Urgell, promogut curiosament des del Castell del Remei que va introduir fruiters i blat de moro a les valls lleidatans desplaçant a l’antiga vinya. Amb l’esdevenir dels anys, la Plana d’Urgell ha arribat a ser un dels regadius més grans d’Espanya amb més de 70.000 ha mentre la vinya s’ha anat traslladant a un cultiu marginal de secà i de muntanya. Avui la DO Costers del Segre té només 4.037 ha de vinya.

Actualment la DO es mou al llarg de la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l’Ebre, amb un clima interior fred i sec, allunyat de la influència marítima, i marcat per la insolació elevada, una pluviositat escassa i la persistent humitat de les boires d’hivern. No només el clima és continental i extrem, sinó que a més la geografia més dramàtica ajuda al cultiu de la vinya. La vinya de la DO es mou entre els 200 i els 1.100 metres d’altitud per a sorpresa del mapa vitícola català, un fet que permet un cultiu de vinya de muntanya poc coneguda a les DO’s més properes a la costa. Recordem que la plantació habitual catalana es mou al voltant dels 200 metres d’altitud i no sol superar els 400 metres. A França és difícil veure vinya per sobre dels 500 m.

Les muntanyes del sud de la província a Les Garrigues, entre els 700 i 800 m en zones com el Vilosell i la Pobla de Cérvoles i les muntanyes del Pallars com Talarn o Sort amb fins a 1.100 i d’influència pirinenca, donen una diversitat i riquesa difícil d’obviar. En aquest context, Costers del Segre està vivint un creixement de les vinyes d’alçada en el seu camí per esquivar els efectes que l’excés de calor té sobre el cultiu. El primer a veure les possibilitats de la muntanya per escapar de les conseqüències del canvi climàtic va ser Castell del Remei en invertir en el celler de Cérvoles que als anys 80 va plantar unes 30 ha als contraforts de les Muntanyes de Prades. Els cellers Torres fa una mica més d’una dècada van aterrar a Tremp (Pallars Jussà) buscant també nous contextos per a la plantació de vinyes. Avui Torres disposa de 126 hectàrees. A prop d’allà, a Talarn, el celler Castell d’Encús porta diversos anys treballant la viticultura de muntanya. També a la zona, hi ha el celler Batlliu de Sort, i la plantació de Freixenet a la Cerdanya amb els seus simbòlics 1.200 ceps. A les muntanyes del sud de la província (Les Garrigues) Tomàs Cusiné va plantar també fa una dècada unes 30 ha a prop dels 800 m.

Com és sabut, la viticultura de muntanya proporciona una millora tèrmica molt important. En el nostre paral·lel per cada 100 metres d’altitud la temperatura baixa uns 0.65ºC, així que en un dia d’estiu podem tenir una diferència de fins a 5ºC respecte a la mateixa vinya prop del mar. Aquesta diferència en el context climàtic actual és molt important. D’altra banda, en l’ambient de muntanya els raigs ultraviolats augmenten un 4% per cada 250 m d’alçada. La major exposició ultraviolada a la qual estan sotmeses aquestes vinyes, desenvolupa pells més gruixudes, amb el consegüent augment de la concentració d’antocians i millors nivells de tanins, donant lloc a vins amb més color, més suavitat i menys astringència. Vins amb acidesa natural superior a les de raïms de cotes més baixes. Bona acidesa en la fruita que beneficia la producció de vi d’alta qualitat, amb intensa concentració, cos i aromes. molts anys.

  1. Costers del Segre viu un corrent de sostenibilitat i ecologia imparable.

Els consumidors de vi estan cada dia més ben informats, es preocupen més pel que beuen i prefereixen beure menys però millor. L’ecologia en això juga un paper molt important. Com a exemple, els monopolis d’Escandinàvia cada dia se centren més en vins ecològics amb una producció sostenible i ètica. Així Systembolaget ja ha assolit el 2016, 4 anys abans del previst, el seu pronòstic que el 10% de la seva gamma de vins seria ecològica.

Per sort per a les terres de Ponent, hi ha vents que refresquen les vinyes de forma suau i constant evitant l’acumulació d’humitat en el raïm i facilitant una maduració sana, lenta i pausada. L’estrès hídric per falta de pluja i la manca de reg de les vinyes concentra el gust, l’aroma, i el color de forma extraordinària, alhora que inhibeix la proliferació de fongs i ajuda a l’agricultura sostenible. El vent, el clima sec i la falta d’humitat són els millors antisèptics i fan possible que Lleida sigui una província amb molts operadors ecològics.

La DO Costers del Segre és l’única DO amb un pla de sostenibilitat exclusiu que va començar el 2012 i en el qual a data d’avui té inscrit el 80% de la vinya de la DO. Unes 3.200 ha estan inscrites en el pla de sostenibilitat d’un total de 4.000.

No només això, la vinya certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha arribat a les 958 hectàrees aquest 2017 i representa prop del 25% de les 4.000 hectàrees de la DO Costers del Segre. Ha passat de quatre-centes hectàrees de vinya ecològica l’any 2014 a les gairebé mil d’aquest any, (del 10% al 25% del total de la vinya de la DO en només 4 campanyes), un fet que reflecteix l’alt grau de compromís ecològic de la DO.

Raimat ha estat sens dubte precursora de l’ecologia a la zona i la punta de llança en la millora i introducció de nous cultius de producció integrada i viticultura ecològica a la vinya lleidatana. Compta en aquest moment amb més de 200 ha certificades com a ecològiques i es planteja en tres anys, que el 100% de les varietats blanques estiguin certificades. Molts cellers han entrat en la certificació: Costers del Sió ha certificat unes 70 ha, Mas Blanch i Jové 16 ha, Clos Pons 46 ha, La Gravera 12 ha, Castell del Remei, Cérvoles i Tomàs Cusiné unes 60 hectàrees de moment i la suma segueix creixent.

Costers del Segre mostra amb aquestes xifres la seva actitud ecològica, posicionant dins de les DO catalanes més actives en aquest aspecte. L’ecologia de les vinyes de la DO Costers del Segre és sens dubte una tendència que la ajudarà en el futur davant la creixent demanda d’aquest tipus de cultiu per part dels consumidors.

  1. La raó varietal, un parc al cas: “clima continental amb varietats continentals” i molta recerca en varietats autòctones que madurin bé en climes freds.

Quan es parla de la DO Costers del Segre sempre se l’acusa d’una extensa replantació varietal amb raïms internacionals i que això ha portat al fet que molts dels seus vins no tinguin tipicitat geogràfica.

A la zona de Ponent, les varietats destruïdes per la fil·loxera van ser moltes. Documentades hi ha la pinós, la samsó, la garrut, la terret negra, la morastel, la mandó. Per a la replantació com en moltes zones de Catalunya es van buscar varietats empeltades en soques americanes de major rendiment com la monastrell, macabeu, trepat, garnatxa i sumoll. En aquest moment va ser quan Castell del Remei va importar a Espanya les primeres varietats franceses, com la cabernet sauvignon, plantades a la zona des de llavors. Una cabernet en aquest cas tan antiga i tradicional a la DO com la macabeu, o la trepat, que van ser plantades per primera vegada a la zona en la primera dècada de 1900. Una acció emprenedora seguida per Raimat anys després i que va dinamitzar la DO de manera decisiva.

La batalla per dotar la DO d’una raó varietal, històrica i més lligada al territori es troba amb una gran contradicció. Guanyar espais de vinya de muntanya amb varietats que havien estat plantades en temps passats a les valls sembla un problema a priori. Les varietats de clima fred, que són les que hi ha plantades ara funcionen molt bé, i les tradicionals en principi no madurarien adequadament tret que la investigació vitícola ens porti en una altra direcció. Com es pot intuir, la investigació guanya cada dia més importància en aquests temps d’incertesa climàtica i també de renovat interès per les varietats de raïm minoritàries.

A hores d’ara la generositat de la reglamentació de la DO Costers del Segre permet moltes varietats (14 blanques i 14 negres), un fet que dóna lloc a un ambient d’experimentació varietal poc comú en altres zones vitícoles, aportant diversitat i emoció als vins de la DO. Tenim el cas de Tomàs Cusiné que va plantar 17 varietats diferents en una finca de només 30 ha o els fins varietals de Castell d’Encús.

Els últims treballs de clonació de macabeus vells de Tomas Cusiné a les muntanyes de les Garrigues (Vilosell). Les noves plantacions de trepat i garnatxa blanca (Castell del Remei), les aparicions de nous vins monovarietals de garnatxa (Cérvoles) i carinyena (Tomas Cusiné) i les experimentacions prefil·loxèriques de sumoll, garró i querol (Torres), obren també un nou panorama de varietats antigues que sortiran al mercat en els propers anys.

L’increment de les temperatures canviarà el mapa de vinyes de les denominacions d’origen a Espanya i al món. Caldrà plantar diferents varietats en noves zones vitivinícoles on es podran fer grans vins. La flexibilitat reglamentària per experimentar en totes les direccions tant en terrenys com en vinyes serà crucial per a aquest canvi i la denominació Costers del Segre juga amb avantatge també en aquest aspecte.

  1. Una nova generació de consumidors de vi, els millenials ens marca un camí de canvi en totes direccions per al qual Costers del Segre juga amb avantatge.

La predicció que la nova generació coneguda com els millenials beuria més vi que la generació anterior de baby boomers ja es va complir l’any passat als Estats Units.Al voltant del 28% dels millenials americans beuen vi diàriament.El que faci o pensi aquesta nova generació de consumidors marcarà el ritme tant als cellers com a les denominacions d’origen.

Si hi ha dues paraules que caracteritzen el vi dels millenials, són l’experimentació i l’exploració. Els dies en que els bevedors de vi es van quedar amb marques familiars, noms de raïm fàcils de pronunciar i ampolles estàndards se n’han anat per sempre.

Aquesta generació de joves adults que han nascut en l’era digital no dedica molt de temps a llegir quanta criança té un vi. No obstant això, agafaran una ampolla si té un gràfic o un nom cridaner. Sempre a la caça de la següent novetat, busquen vins nous, i són poc fidels a les marques. Sempre experimentant i pensant en formes diferents de fer les coses. Aquesta nova generació està canviant la manera de consumir vi: en un bag in box, en una ampolla, en una llauna, amb un got a la mà, amb rosca o amb suro, no importa, tot és benvingut.

Aquesta generació té l’avantatge afegit dels seus anys de formació en l’era digital, fet que els permet moure’s per la xarxa amb destresa a la recerca d’una millor selecció. Conscient del preu, li agraden les ofertes i amb la informació perfecta de preus digitals en mans d’un consumidor que busca el més econòmic, s’acosta un malson per als venedors.

Els millenials, busquen un estil de vida saludable i prefereixen aliments ecològics i naturals. Al voltant del 51% dels millenials diuen que prefereixen vins embotellats de forma sostenible, o ecològics. S’espera que el vi ecològic creixi a una taxa de gairebé el 10% a l’any durant els propers cinc anys. Per als millenials el vi és emocionalment més satisfactori que la cervesa, bàsicament perquè ve amb una narració que els fa sentir bé: reporta benèfics per a la salut, és ecològic, i la idea de “salvar la terra a través d’una ampolla de vi” és una missió lloable.

En aquest context de més participació en les xarxes socials buscant històries autèntiques, nous canals de venda, i preocupació per la sostenibilitat, l’ecologia, la varietat i l’enoturisme, les denominacions d’origen tindran un paper important per desenvolupar.

Els millenials ens demanen flexibilitat, rapidesa i una gestió sense impediments en totes direccions. La DO Costers del Segre s’ha caracteritzat per tenir una reglamentació flexible i la mentalitat dels seus actors oberta al canvi. En aquest moment nou que es presenta, segur que tindrà l’elasticitat que demana la nova generació. Potser noves varietats, noves zones, noves formes de tancament, nous envasos… Costers del Segre està més disposada al canvi que altres DO catalanes i això serà un avantatge a tenir en compte per al consum futur al qual ens porta aquesta nova generació.

Costers del Segre està vivint moments de canvi. Aquestes cinc raons modelaran el futur de la DO. Nous operadors que es mouen a la recerca de nous estils de vi. Nous estils que vindran pel seu clima fred, les seves vinyes de muntanya, l’entorn de vinya ecològica i una denominació disposada a l’experimentació i la investigació sense massa impediments, uns fets que decididament ajudaran a satisfer a una nova generació de consumidors que es presenta molt exigent.

Xavier Cepero
Economista de formació i director general de l’IESE, completa els seus estudis universitaris a Barcelona, Estats Units i Anglaterra. Actualment, és el director general del Grup Castell del Remei, que compta amb cellers com Castell del Remei, Tomàs Cusiné, Cérvoles i Cara Nord on treballen vins de les denominacions d’origen Costers del Segre, Cava, Montsant, Conca de Barberà i Catalunya. Anteriorment, havia estat 7 anys director general d’Espelt Viticultors (DO Empordà) i en una etapa anterior, va viatjar com a director d’exportació del grup Parxet, Marques d’Alella (DO Cava, DO Alella, DO Ribera del Duero). Durant aquesta etapa, va aprendre sobre les persones, les cultures, la gastronomia i el modus de viure.

Hits: 171

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *