Culleres de bar: Una història ‘remenada’

Per Jared Brown & Anistatia Miller

Coneixes els noms tradicionals de les tres culleres més comunes de bar? Cullera de bar,  “mazagran” i “sucket” (a la foto superior)? Totes elles nasqueren abans de l’arribada del bar modern. No és sorprenent tenint en compte que la cullera és l’utensili per a menjar més antic de la humanitat.

És sabut que és un invent antic, utilitzat des del Paleolític. Els homes primitius utilitzaven petxines o trossos de fusta per a posteriorment començar a millorar els dissenys de la natura i perfeccionar les seves eines fetes a mà. De fet, els antics termes grec i llatí per referir-se a cullera era “cochlea”, una closca de cargol amb forma d’espiral. A les tombes dels faraons s’han trobat antigues culleres egípcies. Els exemples més antics estaven fabricats d’altres materials com la pedra i el marfil. De manera similar, la cullera apareix a les primeres cròniques asiàtiques, arribant des de la Xina a l’Índia i Turquia.

Les culleres van arribar a la gran massa europea a l’Edat Mitjana. Les primeres mencions britàniques sobre la cullera apareixen en un document legal datat del 1279. És al voltant d’aquesta època que una cullera de bar emergeix a Alemanya. Ara comunament coneguda com a cullera ‘“sucket”’, aquest particular model inclou una forquilla en un extrem i una cullera a l’altre (per aquest motiu, també és coneguda com a forquilla “sucket”). Començà la seva carrera com a una eficient eina multitasca, sovint de moda pel seu mànec amb forma d’espiral tal com una cullera moderna de bar. Per aquella època, era comú per a la gent tenir i portar un set de vaixella personal per a ús diari. Una eina multi ús molt convenient llavors i que, avui dia, ho es per anar d’acampada o per treballar a la barra d’un bar.

Després d’arribar a Anglaterra amb els normands, la cullera ‘“sucket”’ va agafar el nom d’unes postres britàniques. El ‘“sucket”’ està fet per a preservar les fruites i servir-les humides o seques. El “sucket” sec és similar a la melmelada, cuinada fins que es pot servir trossejada. El ‘“sucket”’ humit està senzillament bullit i servit com un xarop. Es tractava del plat preferit de la reina Elisabeth I i es prenia educadament amb la cullera ‘“sucket”’, de manera que els trossets de fruita es poden agafar sense problema.

Cullera "Mazagran"

Cullera “Mazagran”

Des de mitjans a finals del 1800, la cullera “sucket” fou venuda i utilitzada als bars americans per a col·locar-la en aquelles begudes i còctels que contenien fruites. Això permetia als clients remoure les seves begudes amb la cullera i menjar-se’n la fruita gràcies a la forquilla.

La cullera familiar de bar amb una maça en un dels extrems té els seus vestigis en la cullera francesa de farmàcia —la cuillère medicament— que es popularitzà el 1700. Però, hi ha culleres amb ornaments molt pesats que segurament s’utilitzaven per al mateix propòsit a l’antiga Grècia, encara que no hi hagi cap document o crònica que ho confirmi.

La maça de morter d’aquestes culleres de farmàcia franceses s’utilitzava per a trencar tant les medicines cristal·litzades com aquelles que eren de gra gros per a que es poguessin dissoldre més fàcilment en els líquids. El bol de la cullera també estava curosament dissenyat per a retenir i mesurar de forma precisa la quantitat de líquid. La seva forma permetia al farmacèutic utilitzar el ganivet pla per a mesurar de manera exacta la quantitat de medicina que es requeria.

Aquesta cullera apareix als catàlegs impresos dels minoristes londinencs de vins i espirituosos Farrow & Jackson. Al costat d’una cullera llarga i comuna amb un mànec retorçat i sota l’etiqueta de “cullera de bar” al seu catàleg del 1898, la companyia la vengué com una cullera francesa “mazagran”. Aquests dos estils apareixeran de nou al llibre de Charlie Paul del 1902 titulat Recipes of American and Other Iced Drinks, publicat per la mateixa companyia. Per aquella època, la cullera de farmàcia s’havia convertit, evidentment, en un instrument popular a França pel seu ús social como s’evidencia al llibre de Louis Fouquet del mismo període: Bariana: Receuil Pratique de Toutes Boissons Américaines et Anglaises.

Es diu que una beguda amb cafè nomenada “mazagran” fou batejada així per la victòria de l’exèrcit francès el 1840 prop de la ciutat algeriana de “mazagran” a la perifèria de Mostaghanem. Encara que fou poc més que una baralla, quan aparegué a la premsa francesa que el número de combatents enemics havia augmentat vint vegades més fins arribar als 20.000, un model del fort defensat pels francesos fou construït als Camps Elisis. Es van vendre nombrosos souvenirs. Un carrer de París fou anomenat després de l’esdeveniment. El capità que liderà la batalla rebé la cobejada Legió d’Honor. Els fons que es recolliren per a les vídues i orfes de la batalla foren retornats quan finalment es revelà que no hi havia hagut víctimes franceses. I l’epònimament-nombrada beguda es convertí en una moda nacional: expresso en un vas alt, dos o tres terrossos de remolatxa francesa picada amb una cullera “majorera”, i acabada amb aigua freda (perquè les tropes a la batalla no tenien ni llet ni brandy). A la Primera Guerra Mundial, las tropes americanes la descobriren com a un combinat afegint-hi un raig de cognac.

Actualment, la cullera “mazagran” és la cullera de bar més comuna que es pot trobar a la barra, encara que el nom apropiat es va perdere fa un segle un segle. Cap beguda amb diversos estrats de licor, cap Pousse Café pot elaborar-se fàcilment sense aquell mànec retorçat i aquest final de massa.

La cullera “sucket” forma part d’un revival entre els bartenders, que estan buscant nous usos per a la seva forma. Però, el seu ús original, que permetia als clients pescar la fruita de les seves begudes, sembla ser que s’ha perdut de moment.

La cullera clàssica de bar, senzillament aquella llarga i esvelta, sovint amb un mànec retorçat per  facilitar la tasca de remoure fou una vegada la més comuna dels estris. No obstant, sense forquilla o maça per a afegir un segon ús i un toc de floritura a la seva existència, sembla ser que s’està esvaint.

Cuchara Bar Spoon

 Jared Brown
Jared Brown és Master Distiller de Sipsmith i va elaborar el seu primer destil·lat quan tenia 10 any, Com adult, després d’aconseguir el seu grau d’Hostaleria per la NYU, l’escola d’estudis professionals, i treballar cinc anys a l’hotel Essex House i com a cocteler, es va convertir en historiador i és co-atutor de més de 30 llibres sobre begudes amb la seva dona Anistatia Miller, de qui es va enamorar i comprometre en dos dies, incloent l’èxit Shaken Not Stirred: A Celebration of the Martini. La parella també és l’autora del guardonat Spiritous Journey: A History of Drink, tracing alcoholic beverages from 7000BC to the 20th Century. Brown col·labora amb diverses revistes del sector de tot el món i és co-fundador del Museum of the American Cocktail.

Hits: 41

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *