D.O. Montsant, estil consolidat?

Per Joan Asens

Aquest any s’han complert els 25 anys de la sortida al mercat dels mítics vins del Priorat anomenats Clos. Sense dubte, Alvaro Palacios, René Barbier, Josep Lluís Pérez i Daphne Glorian revolucionaren el Priorat amb la seva feina. Aquest revolució aviat esquitxà a moltes zones vitícoles i, entre elles, a les vinyes més properes que compateixen comarca política, però no D.O. Així, el 1989, aquestes vinyes veïnes, formaven part de la D.O. Tarragona, subzona de Falset. Els seus raïms alimentaven 23 cellers, majoritàriament cooperatives, que s’encomanaren la il·lusió renovada reflectida pel Priorat, unint així esforços per a l’elaboració d’un nou reglament. Després de diversos esborranys i anys de feina, el 2001 el Ministeri d’Agricultura aprovava la D.O. Montsant.

En un principi la imatge que va llançar Montsant va ser la d’una D.O. jove, dinàmica, amb vins amables, directes i fàcils de beure, però amb un pòsit d’història, més de 900 anys cultivant vinyes en aquesta zona, que li permetia també elaborar vins més expressius i concentrats. Aviat, aquesta nova D.O. va aconseguir bones quotes de popularitat i la crítica especialitzada la va enaltir pels seus vins. De les 700.000 ampolles venudes els primers anys s’ha passat als 6 milions i el número de cellers ha crescut fins els 60. Durant aquests anys, el Consell Regulador ha realitzat un estudi climàtic que ha culminat en una primera zonificació amb 6 àrees diferents, així com en l’impuls de la garnatxa i la carinyena amb unes varietats tradicionals, dotant-les d’un segell distintiu 100% monovarietal per als vins que superin una analítica i una fitxa de tast molt rigorosa.

Vinyes al barranc de la Vall,  DO Montsant Capanes, Priorat, Tarragona

Actualment, la superfície de vinya és de 1.890 ha, cultivades per 772 viticultors que produeixen entre 7 i 9 milions de quilos anuals. Aquesta producció no es comercialitza encara en la seva totalitat pels cellers del  Montsant. Fruit de la bona feina feta durant aquests anys, han aparegut empreses comercialitzadores que, sense infraestructures presents a la D.O., compren el vi embotellat i amb la seva marca pròpia surten al mercat, il·lusionats parlen de les bondats del seu vi i del Montsant. Aquestes noves tipologies d’empreses venedores de vins, en part, estan mal vistes per alguns cellers del Montsant que pensen que s’aprofiten del seu treball i, sense arriscar res, es porten els beneficis cap a fora, aportant poc a la nostra D.O. També hi ha una altra visió. Si ho mirem des d’un altre angle, aquestes comercialitzadores, amb el seu treball, ajuden a potenciar i engrandir el nom de la D.O. En part, aquesta nova situació es deu al fet que el consumidor, després de 13 collites al mercat dels nostres vins, està disposat a descobrir noves etiquetes, està interessat en beure nostres paratges i es deixa portar per l’estil Montsant. Aquí rau l’èxit, en tenir estil propi.

Penso que ara l’èxit passarà per mantenir cada vegada més l’estil i consolidar-lo. Com fer-ho? Només hem de recordar què és una D.O., quelcom tan obvi com una zona geogràfica que per les seves singularitats climàtiques, terres, varietats, elaboració, donen com a resultat uns vins amb una qualitat pràcticament única. Farien bé els consells reguladors en reforçar, potenciar i mimar totes les pràctiques que ajudin a l’obtenció d’aquest tipus de vi.

Si mirem enrere, a Montsant els primers vins es van elaborar segurament en una vila romana establerta al poble de Marçà, allà s’han trobat àmfores de vi que segurament es consumia a Tàrraco o Roma. Però aquesta tradició vitícola es va perdre i no és fins a finals del 1.100 que la vinya i l’elaboració del vi es torna a arrelar amb força a les nostres terres. Són els monjos cartoixans, que s’estableixen en Scala Dei per administrar aquestes terres, els que promouen el cultiu de la vinya. El màxim esplendor arriba al segle XIX, abans de la fil·loxera, amb garnatxes i carinyenes elaborades en trulls de ciment, bótes de diferents mides, on els bocois de fusta de pi i/o roure de 600 litres eren molt comuns i, fins i tot, tines de fusta de grans volums. Aquests vins són els que donen el nom al Priorat, els que col·loquen en l’inconscient col·lectiu vitícola nostra comarca, ara explicada en dues D.O. ‘s.

Pallell Segat_Montsant_JoanAsens

Un bon vi és aquell que en beure’l ens permet reconèixer amb facilitat la zona d’elaboració, així un bon Montsant serà aquell que ens permeti descobrir el seu estil propi. Per això revisar el passat ens ajudarà, serà bo utilitzar varietats tradicionals, amb marcs de plantació estrets, fertilitats baixes, no irrigació, elaboracions en petits volums i criances en fustes usades. Amb això no vull dir que la bóta nova sigui dolenta, només que no és tradicional a Montsant. Tampoc que el cabernet sauvignon o el merlot, entre d’altres, facin vins defectuosos, només que ens canvien l’estil propi, ens globalitzen i despisten al consumidor .

Cal tornar al principi, amb un 33% de garnatxa i un 29% de carinyena plantada, molts viticultors ja estan reempeltant les varietats foranes. L’arribada de noves comercialitzadores o cellers serà constant i Montsant serà millor si tots entenem l’estil. No cal ser el més innovador i plantar una altra nova varietat per “enlluernar” amb un nou gust i ser el primer. Els nous viticultors i cellerers mai podran ser els primers, en estricte ordre d’arribada, però amb respecte podran obtenir quotes de popularitat i qualitat .

Ens imaginem comprar una vinya a Borgonya i substituir el pinor noir perquè dóna poc color? Per a mi és incompressible. Així que siguem fidels a l’estil, treballem les vinyes i elaborem els vins el millor possible, sense prejudicis a l’hora d’aprofitar els avenços tecnològics dels nostres dies, per guanyar-nos el respecte, la confiança i la fidelitat dels consumidors i, així, de l’estil propi passarem a l’estil consolidat.

Joan Asens
Enginyer tècnic agrícola en Indústries Agroalimentàries per la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Asens porta des de la infància aprenent sobre cultius agraris i des dels 5 anys elaborant vi al Priorat. Durant els anys 1982, 1983 i 1984 va rebre el premi Cirit pel fomentar l’esperit científic entre la joventut gràcies a un treball relacionat amb l’addició d’anhídrid sulfurós durant la fermentació dels vins. Al 85 rep el diploma d’honor per ser la primera promoció d’enòlegs de Catalunya com a Tècnic especialista en Viticultura i Enologia de l’Escola de Viticultura i Enologia Jaume Ciurana de Falset. Durant gairebé 10 anys, de 1989 a 1998, va exercir com a director del Centre Enològic de Falset i, del 1992 a 2009, va ser director tècnic de Alvaro Palacios. El 2008 va cofundar el Celler Orto Vins i des de 2009 fins a l’actualitat ha estat assessor de diversos cellers: Celler Portal del Montsant , Celler Portal del Priorat i Celler Alfredo Arribas.

Hits: 13

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *