“De Pagos, Pagos y pagos”

Per Mónica Muñoz

Aquest titular tan reiteratiu no respon a res més que a la pròpia confusió que el seu esment origina. M’explico: fa més de deu anys que es va promulgar la Llei del vi on es classifiquen els vins al voltant d’una piràmide que Déu confongui, i fa el mateix temps, jo vaig escriure un article fent referència a com és de complicada i poc pràctica la seva organització. Han passat els anys i, a més de no aconseguir el seu objectiu –a saber: contribuir a esclarir al consumidor la procel·losa classificació dels vins a Espanya– ha aconseguit confondre a propis i estranys en gairebé totes les categories que contempla, però sobretot, en aquella que n’ocupa un lloc a la cúspide: els vins de Pago.

Què és un Pago? Em pregunten alguns consumidors perduts. Uns diners que cal pagar perquè et donin la marca? Per què figura a la cúspide de la piràmide? És que és un vi millor que els altres ? Què tenen a veure vins de Pago amb els pagos que ens assenyalen a les finques? Potser una finca amb 53 pagos té 53 cellers dins? Totes les Denominacions tenen cellers de Pago? Aquestes preguntes que a qualsevol professional farien somriure, són algunes de les que es fan els consumidors i que no s’atreveixen a preguntar per no quedar com passerells, són també part dels motius que allunyen els joves del vi. Aquestes preguntes que ens semblen tan òbvies, segueixen sense resoldre’s perquè cap administració ha sabut simplificar i adaptar als mercats actuals les necessitats del consumidor actual.

Els professionals de la distribució es fan creus i no saben si tenir en els seus lineals referències amb aquesta classificació, els hi servirà per vendre més. Mentrestant, perdem consum local ràpidament sense que sembli importar a ningú i compliquem administrativament la tasca dels productors per diferenciar-se d’alguna manera. Amb les últimes xifres oficials disponibles, hi ha uns catorze cellers de Pago legalment reconeguts: Castilla-La Mancha 8, Navarra 3, València 2 i Saragossa 1. Quants han sol·licitat la classificació?, impossible tenir dades. De fet no existeix cap registre on figurin, ni les pròpies denominacions d’origen (les que ho contemplen) poden donar llum sobre el tema. Com pretenem que el consumidor s’aclareixi? Quan pensa l’administració o les organitzacions sectorials posar remei a un tema que ja fa pudor? L’excessiu reglament que encotilla el sector del vi ha de liberalitzar-se ràpid, de forma intel·ligent i racional. El que quedi, ha de ser diligent i senzill d’implementar. Ja n’hi ha prou de posar portes al camp i encara pitjor, portes amb filferro de punxa.

Mercados del vino y la distribución va publicar un índex de Cellers de Pago per comunitats i D.O., així com dels cellers que ho han sol·licitat i quan ho van sol·licitar, per veure quant de temps i quins problemes importants els impedeixen accedir-hi. També publicarem quins d’ells tenen Punts que referencien els seus vins com a superiors a la mitjana, per veure si efectivament ser Pago és sinònim d’excel·lència i, finalment, intentarem analitzar els greuges comparatius d’estar en una D.O. o una altra i la llista de vins amb el nom Pago a la seva etiqueta, que no pertanyen a cap Celler de Pago. Si ho aconseguim, espero que algú ens doni un premi a la constància i la paciència, tot i que al cap i a la fi, el beneficiat serà, com sempre, el consumidor.

Mónica Muñoz
Periodista, màster en Business Communication i Planificació Estratègica de Marketing i especialista en Gestió del Coneixement i Comerç Electrònic, Mónica Muñoz és fundadora de Contenidos Económicos Verticales i propietària de les capçaleres com Mercados del Vino y la Distribución i la xarxa social Winclan, entre d’altres publicacions. El 2010 es llança al mercat xinès i publica Mercados de la Gastronomía en mandarí. El 2010, funda GIVITI, Gestió Integral de Viñedos y Bodegas i el 2011, Spanish Gastronomy Trade. Actualment, escriu a la tribuna de vins de la revista Where Madrid, que es distribueix als hotels de luxe. El 2015 es nombrada Presidenta del Clúster de Comunicació de Madrid Network, empresa depenent de la Comunidad de Madrid per a la vertebració de clústers empresarials i, des del gener del 2015, és Consejera responsable de Comunicació i RRII de Unltd Spain, fundació per a la financiació d’empreses d’emprenedoria social fundada al Regne Unit pel Govern i ratificada pel G8 i membro del GSEN, amb presència a 9 països. Així mateix, és responsable de Relacions Internacionals de la Junta Directiva de l’AEEPP i membre de l’International Advisory Board del prestigiós Euromaster of Science in Viticulture and Enology: VINIFERA, que s’imparteix a diversos països simultàniament.

Hits: 34

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *