Déu ha mort!

Per Sara Pérez

És un fet innegable que els vins del nostre temps, els vins actuals, moderns, els vins del moment, han canviat.

Arreu del món observem un gir en la intenció dels productors (i que podem constatar en l’expressió dels vins) que ja ha assolit prou massa crítica per parlar d’una nova tendència que s’està posant de moda entre els sommeliers i els consumidors.

La part més visible de la nova tendència, el Com, és l’ “Efecte Morgon”.

En els últims temps, el nostre vocabulari del vi ha canviat també, i és que per descriure els vins que fem i/o que ens bevem hem anat incorporant paraules com fresc, natural, fruita, salvatge, poma, bevible, autòcton, acidesa…. Mentre que d’altres mots que havíem utilitzat de manera considerable com estructura, maduresa, taní, polifenols, color, barrica nova, envelliment, tipicitat…. Han caigut pràcticament en desús en gran part de la generació que lidera el canvi.

Aquesta nova tendència, que és ja una realitat, un moviment transversal potent, troba adeptes en la desil·lusió i el cansament del moviment originat als anys 80. Però a vegades sembla estar més basada en el Com que en el Què.

Al Priorat (i possiblement en d’altres zones vinícoles també..) tenim un gran repte:

On ubiquem la nova tendència??

És la primera vegada (en els últims 200 anys a Priorat) que una generació no s’esgota. És la primera vegada que la nova generació no ressorgeix de les cendres de l’anterior…

Des d’on s’afirma, doncs, aquest moviment de canvi?

Hem de decidir si matem al pare afirmant-nos contra la generació anterior o si proclamem que Déu ha mort i no permetem que ningú ni cap corrent decideixi què està bé i què no. Aquests són els dos espais possibles per ubicar el moviment de canvi.

Som una generació transgressorament reflexiva i reflexivament transgressora.

Més enllà de la superficialitat que destil.la en molts moments aquesta nova tendència, de la revolta prima, banal i supèrflua, de la simplificació d’un vi,  d’una idea en un parell de hashtags, més enllà del reduccionisme imperant del discurs a 46 caràcters…

Més enllà de tot això… Som la primera generació, en molts anys, que deixarem la terra més fèrtil que no pas la vam rebre, una generació que continua amb els vins negres i recupera els blancs, els rosats, els dolços… Una generació amb una immensa capacitat de rebre i de donar, d’escoltar i de compartir.

Una generació amb una recerca comuna més enllà del Com: la recerca de l’expressió de terrer. El Què.

Una recerca no etiquetable, irreductible i transcendent.

Els 3 eixos d’una revolució. I d’una passió.

Sóc filla del meu temps, aquest és el meu segle i la meva generació. Jo he triat el meu camí: Déu ha mort!

Comença un segle on tots els vins són expressions de llibertat.

I si no fos el cas, sempre em quedarà Antígona. La contrarevolució.

Sara Pérez i René Barbier

Sara Pérez i René Barbier

Sara Pérez
Em costa explicar la meva trajectòria professional en el món del vi deslligant-la de la meva família, de la meva formació i del meu creixement personal i em costa perquè no segueix un camí recte, prèviament traçat sinó més aviat es va bifurcant mil vegades enfonsant-se com una arrel en diferents disciplines. La meva incursió en el món del vi comença amb l’aventura familiar de traslladar-nos a viure al Priorat, i amb una mirada infantil d’estar-hi per plantar, per regar, per entrebancar-me, per caure, per aixecar-me i per preguntar-me mil vegades què feia jo allà entre pedres… Amb mirada adolescent vaig fer la primera verema dels Clos a l’any 89… I després de diferents tombs a la vida, amb 24 anys vaig decidir iniciar el que seria la gran història de la meva vida. Corria l’any 1996 i començava al món del vi de la mà del meu pare. L’any 2000 inicio el camí sense retorn de l’agricultura ecològica juntament amb el René , i ens adonem que la nostra vida sencera pren sentit quan revalorem les varietats autòctones… Mas Martinet, Cims de Porrera, Hereus de Ribas, Vall Llach, Celler del Roure, Mustiguillo, Venus La Universal, La vinya del vuit, Partida Bellvisos, Dominio do Bibei…. Els projectes que m’han donat la vida… Priorat, Binissalem, València, Utiel Requena, Montsant, Ribeira Sacra… Les zones vitícoles on he après… Garnatxa, Carinyena, Gargollassa, Mandó, Bobal, Garnatxa peluda, Mencía, Caíño, Sousón….. Les diferents expressions de la llibertat… I des de la distància que ara el temps m’atorga, descobreixo i redescobreixo allò que vaig aprendre en tots els meus estudis, en tots els meus viatges, de totes les converses, els intercanvis, els tastos, les discussions, les passejades… I em sorprenc descobrint que estudiar filosofia em va permetre la possibilitat d’entendre que en la recerca està el camí, i que ambdós sorgeixen de la profunditat de l’ésser humà..  I que d’aquest lloc tant remot, neixen tots els meus vins.

Hits: 37

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *