Dominio de Pingus i Ψ PSI 2016, Ribera del Duero per Peter Sisseck

És inevitable pensar en l’anyada 2016, sense tenir en compte l’any 2017 en el que ens trobem. La nit del 28 d’abril, després de la gran gelada a Bordeus, la major part del nord-oest espanyol, fou colpejat també per una gran gelada. Les temperatures van caure fins els -6ºC a la zona de la Ribera del Duero, devastant una gran part del que seria potencialment l’anyada 2017.

D’alguna manera, a Pingus hem de sentir-nos afortunats. Gràcies a la protecció contra les gelades que disposem a Barroso, hem pogut salvar en principi el 90% de la collita. La vinya de San Cristóbal també ha quedat bastant protegit, donat que es troba al vessant protegit del vent del nord.

Per una altra banda, les vinyes de Flor de Pingus s’han vist més colpejades. Les nostres vinyes situades a La Horra, s’estenen al llarg de quatre poblacions: El Pino, entre 20 i 30% de pèrdues, El Castillo entre 50 i 60%, La Fuente entre el 50 i 60% i Fuente-Narro entre el 40 i 50%.

En el cas concret de les vinyes pel PSI seria molt més variada. En moltes de les vinyes velles no sortirà ni un sol gra de raïm. Per descomptat, sempre existeix la possibilitat de comprar raïm, però aquest any es preveu que sigui una lluita amb la resta de cellers de la zona, ja que tothom estarà en la mateixa situació.

Però contràriament, l’any 2016 ha estat feliçment un any generós. Després d’un hivern molt sec, la primavera va venir carregada de pluja, i les nostres vinyes i camps, foren capaços d’emmagatzemar tota la meravellosa pluja que necessitarien per afrontar l’estiu tant sec que arribava.

Des de juliol, i fins setembre no es va veure un núvol al cel. Estava clar que ens tocaria pensar de manera diferent a altres anys. El meu pla: deixar més raïms a les vinyes que sabem que afronten bé els estius secs.

Tot pensant en intentar evitar d’obtenir vins amb graus alcohòlic molt alts, i massa concentrats. El pla va funcionar a la perfecció, tant a Pingus com a Flor de Pingus; les vinyes van patir molt poc estrès hídric i poques van arribar a l’estat de bloqueig; així que després d’esperar 108 dies des de la floració, vam poder començar a veremar el 21 de setembre. Quan vam acabar la verema el 5 d’octubre, 176 cellers de la Ribera del Duero (d’un total de 295), no havien començat encara la verema. Els últims cellers van acabar ben avançat el novembre.

Durant vàries setmanes, vaig pensar que no havia sabut comprendre l’anyada, no obstant, després de tastar els vins al novembre i desembre, després de la fermentació malolàctica, em vaig convèncer a mi mateix que probablement hem fet uns dels millors i més equilibrats vins de la curta història del nostre jove celler.

Hits: 5

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *