El descens

Per Agustí Peris

M’ha semblat pertinent aquest atractiu títol que diu molt més del que a primera vista pugui semblar.

Seguint la idea que l’escriptura és un exercici d’autoconeixement i, sobretot, de reflexió, em deixaré portar una mica…

Crec que la Vida precisa de passió i sensibilitat, lliurar-se als petits detalls…

Per què la paraula ja no ens diu tot el que el gest, el somriure i el to comporten?

Per què el ritme fa que la frase no sigui només deliciosa, sinó digerible, i fàcil de comprendre i recordar?

Fa temps que observo el comportament de tants aficionats del món vinícola i gastronòmic… Potser cal anomenar-los d’una altra manera?

No desitjo deixar-me portar per especulacions, però sí per algunes consideracions que m’embarguen per donar-les una mica d’espai malgrat el que pugui semblar inconnex… recordar allò de que tot està relacionat.

Llegint un deliciós estudi sobre Ramon Llull, un dels grans pensadors dels països catalans al costat del meu admirat i estimat Raimon Panikkar, hi ha una cosa que crida poderosament l’atenció.

Ramon Llull

Després de seguir les tres formes d’abstracció en el procés d’entesa aristotèlic coneguts per la tradició filosòfica occidental, i que van des d’allò que és sensible fins allò que és intel·ligible, al quart grau torna el que és sensible. És a dir, és com si renunciés a alguna cosa i es retornés a quelcom sensible. Bé, aquest “tornar” –per dir-ho d’alguna manera– em sembla extraordinari.

No som capaços de descobrir l’harmonia de la realitat i ho deixem a la nostra interpretació sempre condicionada per factors culturals, psicològics, sociològics, egoistes… Els venedors de somnis i emocions estan al cas en aquest art dominant de la hipermodernitat. Sabem de les nostres enormes limitacions i opacitats, però amb quina facilitat atribuïm causes a les coses.

Fins quan?

Hi ha innombrables estudis evolutius que ens ajuden a conèixer millor els nostres comportaments, reaccions i estats psicosomàtics. Especialment el camp de la neurociència aporta frescor; la coreografia mental… Potser en lloc de transformar-nos ens estem dedicant a gestionar?

Al restaurant, una ampolla de vi…

Hi ha persones amb una gran capacitat, que han viatjat i gaudit de magnífics vins, restaurants –element indispensable per tenir el que anomenem criteri– però trobo a faltar “aquest” descens a la humilitat, a la senzillesa.

Em vénen a la memòria unes belles de paraules de Ramiro Calle: “No hi ha major esclavitud que la il·lusió, més força que la disciplina, més gran amic que la saviesa, ni enemic més terrible que l’egoisme”.

Quelcom que m’interpel·li, que em deixi anar, que transcendeixi el meu ego… Quan més rica i polifacètica sigui la nostra experiència de la realitat molt millor. Donarem un bon pas per allunyar-nos de les respostes condicionades.

Tenim molts casos de fred emocional en els restaurants, amb les persones que ens incomoden amb els seus impulsos personals i poc socials i el més terrible: acció, reacció; jutjar, jutjar, jutjar; vins, restaurants, menjar…

L’amor per l’art i sostenir un pinzell no et converteix en un artista. Seguim uns patrons molt superficials, com una mena de reglament dictat. Consumim receptes de pensaments fàcils de digerir, observem la vida des de fora, però d’això en parlarem en una millor ocasió, per això insisteixo, en el descens a allò que és sensible de Ramon Llull.

Per acabar i parafrasejant al savi:

“Combinar un gran esforç intel·lectual amb una recerca existencial”.

Algunes lectures suggerents que us poden interessar:

  • En busca de la libertad. Varios autores. Ed. Kairós
  • La lectura como plegaria. Joan-Carles Mèlich. Fragmenta
  • La prosa de la vida. Joan-Carles Mèlich. Fragmenta
  • Mouthfeel. How textures makes taste. Columbia
  • The science of wine. Jamie Goode, Michell Beazley
  • El Ritme de l’Ésser. Raimon Panikkar. Fragmenta
  • Ramon Llull y el secreto de la vida. Amador Vega. Siruela

Agustí Peris
Amb formació de sommelier, hostaleria i restauració, Agustí Peris va ser sommelier d’elBulli de l’any 1993 al 2000, així com assessor i col·laborador de Martín Berasategui, Mugaritz i Guggenheim Restaurant. També ha estat co-organitzador durant els anys 2004, 2006 i 2008 de la fira Vinorum de Barcelona. Des de 2010, és sommelier i consultor al restaurant Etxebarri a Axpe, Biscaia, guardonat amb una estrella Michelin i 6è millor restaurant dels The 50 World ‘s Best Restaurants. Entre els seus mèrits compta amb diversos premis a millor Sommelier (Winner Trophée Ruinart, Winner Trophée Sopexa, Golden Nose i Winner Gourmet Spain).

Crèdit fotografia Ramon Llull
De unknown (from the collection of Friderici Roth-Scholtzii Noriberg) – Scientific Identity, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=331461

Hits: 35

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *