El dia que van canviar certs hàbits a la nostra vida

Per Andrés Conde

“El dia que van canviar certs hàbits a la nostra vida”. Això podria ser el títol de qualsevol novel·la que surti properament al mercat. La meva comesa no és aquesta, sinó donar una visió de com canviarà el nostre món vinícola, tant en la producció com en el consum.

Les perspectives no semblen molt alentidores, per una caiguda en picat de la nostra font econòmica i la nostra capacitat de compra. A diferència del que vam conèixer el 2008, aquesta situació afectarà a totes les classes socials, però en major grau a les desprotegides.

Em centraré una mica en el vi i en la producció. Veníem ja d’una situació complicada per les amenaces a les nostres exportacions i tots els aranzels que es preveien aplicar als nostres vins, amb la conseqüent reducció de la seva demanda al mercat americà. Aquest fet ens preocupa molt, perquè aquell proteccionisme que es veia venir sembla que ara, gràcies a aquest virus, ningú el posarà en dubte. A això s’ha de sumar que la nostra demanda interna és baixa i, tot i que hi ha indicis de creixement del consum, sembla impossible lluitar contra les begudes alternatives, les quals tenen un preu més econòmic i amb incentius a la seva compra amb donacions pecuniàries. Però bé, això és quelcom que tots coneixem.

El gran problema actual és una oferta de vi més gran que la demanda, amb la conseqüent caiguda de preus i uns efectes molt nocius pel vi. Les primeres conseqüències: molt raïm es quedarà sense collir a la vinya, pèrdua de llocs de treball i la ruïna total de petits viticultors. El futur no és molt alentidor, abandonament de terres, drama i desesperació. A curt i mitjà termini veurem una història ben coneguda, els grans cellers es convertiran en oligopolis que continuaran comprant terres a preus molt per sota del mercat i es tornarà a imposar aquella agricultura d’escala i massiva on el tema preu dominarà. Moltíssims projectes vinícoles petits trontollaran en ser insostenibles en caure l’exportació i tenir un mercat intern que estarà marcat per un preu de saldo. En aquest moment, sembla que és millor abandonar-ho tot i prendre un altre camí. Però bé, hi ha quelcom gran que tenim a favor nostre: vivim a l’època dorada del petit viticultor, no només a les zones històriques, i tenim una generació jove molt ben preparada que possiblement ha elaborat els millors vins de la història d’aquest país. Només ens queda una cosa molt important, conscienciar al públic sobre la qualitat i lluitar de manera conscient per implantar-la al mercat domèstic, explicant la nostra singularitat i caràcter.

Ara tindrem un nou repte de cerca de nous mercats davant la perspectiva de què els nostres dos grans mercats (Regne Unit i els Estats Units) ens deixaran de comprar paulatinament. Àsia seguirà sent molt important i creixerà en volum, però pels nostres vins de qualitat tenim un mercat molt florent i que comença a estar molt preparat, i aquest és Rússia. En els darrers anys he anat coneixent importadors i sommeliers russos que han anat recorrent França i Itàlia buscant nous vins, però en el nostre territori pràcticament no me’ls he creuat i crec que aquell territori pot ser un bon aparador per a nosaltres i per fer-ho necessitem ajudar els nostres cellers perquè es puguin donar a conèixer, tant viatjant allà o demanant ajut al Govern perquè convidi als importadors a visitar el nostre país. Geòrgia és un país que ha fet molt bé aquesta feina. És una tasca dura però realitzable per la qualitat dels nostres vins i pels seus gustos.

Fins ara he parlat en l’àmbit global però, com serà el consum a les barres i als restaurants? Com ens afectarà? Variaran els gustos? O l’economia?

Hi haurà dues realitats. Els que anteposaran els interessos econòmics –hi trobarem en aquest nínxol molts cellers que a la desesperada tiraran els preus per copar el mercat–, però serà una solució a curt termini, sempre vindrà algú més econòmic. Certa hostaleria en sortirà beneficiada, però crec que en els darrers anys tots hem invertit molt per tenir uns clients més formats, i al paladar és difícil enganyar-lo, té una gran memòria. I després hi haurà una altra direcció de gent conscienciada que aquest problema sanitari ha estat greu i buscarà uns vins de qualitat poc intervinguts, no serem nosaltres els que els haurem imposat, sinó que serà un fet global. Assistirem a un boom del bio a totes les escales i portarà a una conscienciació de beure sa i bé, perquè ens ho inculcaran a tots.

Estem en un moment molt important, algunes coses canviaran per a bé. Espero que desaparegui la situació intervencionista en el mercat per part d’importadors i grans compradors, pressionant i influint en la manera de vinificar per satisfer certs gustos i mercats. Aquesta manera d’actuar només fa que borrar la zona i al viticultor donant al públic una imatge irreal de la zona. El nostre punt fort és la textura i la golositat sumat a unes característiques geològiques i climàtiques extraordinàries.

El nostre mercat i nosaltres mateixos som prou madurs per a tots els canvis que venen i que ens faran situar-nos en una realitat diferent, on la sinceritat i l’honestedat serà la nostra marca diferenciadora, tant per a compradors com per a venedors.

Espero.

Andrés Conde
Nascut a Santander el 1970, Andrés Conde prové d’una família dedicada des de fa tres generacions a la restauració i amb grans vincles al món del vi. El seu avi fou viticultor a Cigales fins el 1942 i després va marxar a Santander per obrir el restaurant Bodega Cigaleña. Fou un gran amant del vi des de gairebé la seva infància i gràcies a ell, des de petit, Conde va tenir un contacte molt proper amb el vi. Des del 1994 al 2006 ha treballat amb el seu pare i a partir d’aquella data va dirigir el restaurant amb el seu germà. Amb estudis en Ciències Econòmiques, ha assistit a diversos concursos relacionats amb el vi. Fou el segon classificat tant a Ruinart com al Campionat d’Espanya i tercer a la Nariz de Oro.

Hits: 56

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *