El dilema del Rioja

Per Agustín Santolaya

La situació d’èxit de vendes per la qual passa la D.O.Ca Rioja està provocant des de fa temps una convivència cada vegada més difícil entre el sector més qualitatiu i els productors de major volum.

És evident la dificultat d’explicar al mercat que dins d’un mateix paraigües puguin conviure vins de 2€ i vins de més de 100€, portant la mateixa contraetiqueta.

La sortida d’Artadi de la Denominació, a primers d’any, ha escenificat un problema latent que cada vegada és més gran i en aquest moment la diferenciació entre els vins de Rioja s’ha convertit en el tema de màxima actualitat.

Les xifres globals de la DO són impactants, gairebé 64.000 ha de vinya i prop de 400 milions d’ampolles venudes a una zona de producció on no viuen més de 350.000 persones, amb una repercussió del sector al PIB de la regió del 20% aproximadament.

A l’efecte crida d’aquestes xifres segueixen acudint o reforçant-se grans operadors del món de la indústria del vi, tant nacionals com internacionals. D’altra banda, la demanda de vins de marques blanques i de marques exclusives per a les grans cadenes d’alimentació ha creat veritables especialistes en fer enormes produccions a baixos preus. D’aquesta manera s’ha arribat a una situació cada vegada més preocupant: entre molt pocs cellers són capaços de comercialitzar bastant més del 50% de tot el vi de Rioja. Per acabar d’entendre-ho cal saber que els òrgans reguladors i gestors estan dominats pels grans productors, actualment són els litres els que manen.

D’altra banda, hi ha els elaboradors dels grans vins, normalment de volums petits o mitjans que fan algunes de les millors marques del país i són els que construeixen cada dia la imatge, la fama i la reputació de la regió. 

Davant aquest complex escenari apareixen propostes de diferenciació des de tots els àmbits que creen un apassionant debat i són el centre de l’actualitat a la D.O.Ca.

Els que tenim la sort de conèixer en profunditat els paisatges de la vinya de Rioja sabem que és una de les poques regions del món amb capacitat de fer vins per a l’eternitat. La seva variabilitat és increïble i encara queden molts petits i meravellosos racons vitícoles per descobrir; no s’acabarà el treball per a les generacions futures.

D’altra banda, la dificultat de reorganitzar una regió com la que ocupa la D.O.Ca Rioja és enorme. Tres comunitats autònomes diferents, però sobretot multitud de diferents mesoclimes, al voltant de set rius que arriben des de la serralada ibèrica fins a l’Ebre pel sud, el propi Ebre que és l’eix vertebral de la regió i multitud de barrancs que baixen des de la serra de Cantàbria fins al riu per la part nord. Antigues terrasses, vessants a tots els vents, fons de valls i glacis que avancen des de les muntanyes, una meravella de condicions diferents per a la vinya. La intervenció capritxosa del clima atlàntic del continent i de la mediterrània fa encara més complex aquest panorama. No hi ha dubte que parlar de Rioja Alta, Rioja Baixa i Rioja Alabesa és una enorme simplificació.

EbroSantolaya

El riu Ebre

Aquí hi ha moltíssim coneixement sobre els diferents sòls i climes, sens dubte és la zona vitivinícola espanyola amb major nombre de tècnics en viticultura i enologia, veritables especialistes, i estic segur que cada un de nosaltres tenim una reorganització al cap, diferent de la dels nostres col·legues.

Totes les propostes que he llegit o escoltat estan fonamentades en separar el grup de vins de major nivell, concepte absolutament lògic, però estic convençut que el primer que cal separar és l’enorme grup de sota, un grup molt ampli que està repartit per tota la D.O.Ca, gairebé sense excepció i que creix sense parar. És de sota des d’on arriben els problemes.

Per delimitar aquest segment el millor concepte és el preu, tots els vins que no arribin a un valor, que podria ser el mitjà de la D.O.Ca, passarien a ocupar la part bàsica, vins bons que poden ser competitius en els mercats i lluitar en una batalla tan difícil i tan digna com és la gamma bàsica. Diferenciar aquest grup amb una contraetiqueta especial desprestigiaria automàticament la resta.

A l’altra zona, la de l’alta qualitat, cal ser molt sensibles, respectuosos i permetre que s’enriqueixi el panorama actual sense dogmatismes radicals. Tot d’una i amb pressa, totes les organitzacions estan aportant les seves propostes sobre subzones, pobles, paratges i parcel·les.

Sens dubte és molt positiu que les entitats geogràfiques menors apareguin a les etiquetes i es pugui indicar el terme municipal de procedència i per suposat la parcel·la d’on prové, sempre que es pugui demostrar. La informació és la millor arma per al consumidor i al final serà el consumidor qui classifiqui que és el que més li agrada, és el veritable jutge i el que fa que els vins es consolidin o simplement desapareguin.

 El que no em sembla correcte és que a priori aquesta informació es converteixi en una classificació en si mateixa marcant municipis o parcel·les de primera classe, de segona classe o de tercera, no cal que això passi. Serà l’acceptació del mercat i el preu durant els anys l’indicador del nivell de prestigi dels vins.

Afortunadament, l’heterogeneïtat dels sòls no només es dóna a nivell regional sinó també a nivell local i a cada un dels municipis de Rioja hi ha sòls molt aptes per a la vinya i de gran qualitat i, al mateix temps, zones on la qualitat no passa de mediocre. És més, estic segur que la millor parcel·la vitícola del poble pitjor considerat és molt millor que una parcel·la mitja del poble considerat el millor.

IMG_20150109_122403

Encara amb tot el que s’ha dit, el desenvolupament del concepte de vins de municipi augmentarà l’orgull dels viticultors i “cosecheros” que han heretat la forma de conrear i d’elaborar i es recuperaran els estils de vins i les tradicions vitivinícoles dels pobles.

Cal tenir en compte que a cada lloc cada viticultor és un món, un de bo és capaç de millorar una parcel·la mitjana i un de dolent és capaç de fer ombra una magnífica.

Tots aquests canvis, plens d’il·lusió, obren un futur ple de noves oportunitats per a la nostra regió però em sembla increïble llegir o escoltar en diferents mitjans que per fi Rioja tindrà vins superiors. La D.O.Ca Rioja ja té vins superiors molt abans que s’encunyés aquest concepte i els seguirà tenint. Seria inadmissible, sota el meu criteri, que un intent de “borgonyització” territorial canviés o enterbolís la imatge dels grans vins que s’han fet en la història del Rioja.

Crec en una nova organització en la qual coexisteixin a la franja alta, vins de parcel·la, de municipi, de subzona, i de regió i en cada un dels grups hi pugui haver vins dels diferents nivells qualitatius.

Santolaya

Per què ha de ser millor un vi fet amb raïm d’una única parcel·la que un altre fet amb raïm de diverses parcel·les úniques? Jo m’apunto a la segona, respectant el primer, el meu concepte del paisatge no és únicament un fotograma, ho entenc millor amb diversos que es complementin.Una cosa és adaptar les normatives perquè aquests models no trobin cap impediment i es faciliti la seva proliferació i una altra és estratificar per tipus, marcant per endavant que uns són millors que altres.

La gran història del Rioja modern ja avança cap als dos segles i està més que demostrada l’enorme qualitat dels vins i la capacitat d’envelliment. Tradicionalment els cellers han emprat la tècnica de l’assemblatge entre diferents vinyes per aconseguir el seu estil particular, o de l’assemblatge de diferents varietats. Pràcticament mai han existit els vins de parcel·la única a Rioja encara que gran part de les marques dels grans vins de La Rioja fan referència a noms de parcel·les.

Sens dubte és apassionant el futur per als vins parcel·laris i de municipi però cometríem un enorme error menyspreant l’existent i el consolidat per generacions de viticultors de La Rioja que han cuidat i creat la regió vitícola més important del vi negre espanyol.

De tota manera no convé oblidar que a la imatge del Rioja la perjudiquin cada dia els vins impersonals a preus ridículs que ocupen els lineals del món sencer i ‘engrandeixen cada dia els meravellosos vins que porten a tots els punts del món un tros de l’increïble paisatge de la nostra regió i el bon fer dels seus viticultors, siguin de parcel·la, de municipi de subzona o de regió.

Agustín Santolaya
Agustí Santolaya va néixer el 1960 a Villamediana de Iregua (La Rioja) dins d’una família de viticultors-colliters. Actualment està casat, té dos fills i viu al poble on va néixer enmig d’una vinya. Des de molt jove es va fer càrrec de la viticultura i de les elaboracions del vi de la família. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a la Universitat de Saragossa i va treballar del 1983 al 1987 a l’àrea de la meteorologia, concretament dedicant-se a  l’estudi de les tempestes de calamarsa, compaginant aquesta ocupació amb la responsabilitat de l’explotació vitícola familiar. Va cursar el magíster de viticultura i enologia del 1988 al 1990 i ha estat professor de viticultura en el màster de la Universitat de la Rioja durant 6 anys, a més de consultor lliure de viticultura des del 1988 fins al 1996, participant en la creació de diversos projectes vitivinícoles a Espanya. També ha exercit com a president de la Agrupación Riojana para el Progreso de la Viticultura (ARPROVI) durant 6 anys. Va arribar a Bodegas Roda com a consultor al febrer de 1992 i, a partir del 1994, va formar part del comitè de gestió del celler. Des del 1998 és el director general i responsable de totes les àrees de l’empresa. És Especialista Superior en Olivicultura i Elaiotècnia i creador, juntament amb l’equip de Bodegas Roda, dels projectes d’olis Dauro a l’Empordà i d’Aubocassa a Mallorca, que van revolucionar el sector de l’oli d’alta gamma a Espanya. Des de la creació el 2009 de Bodegas La Horra, a Ribera del Duero, és també el director general. Allà produeixen els vins Corimbo i Corimbo I. Habitualment participa com a conferenciant en fòrums de viticultura, enologia, olivicultura i olis, així com en programes de formació d’especialistes en aquests sectors.

Hits: 14

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *