El lubricant emocional: el vi

Per Anna Martí

Va passar en un petit llogaret neolític del sud del Caucas. En aquell monticle anomenat Gadachrili Goda, a 30 km de la que avui és la capital de Geòrgia, Tbilissi, hi va haver una revolució. Una revolució que van aixecar un o diversos inventors. Una dona o un home. O més d’un. Persones anònimes que no surten als llibres d’història, que tenien un nom que havia de ser un simple sobrenom. Elles i ells, membres de la cultura Shulaveri-Shomu, treballadors de la terra, petits ramaders, que habitaven casetes circulars de pedra, van ser els primers que van convertir el raïm en vi. No sabem què van sentir quan van tastar fa 8.000 anys, al 6.000 a.C., aquell líquid que podia haver sigut de color vermell, blanc o taronja. No sabem si van cantar o ballar, van jugar o van estimar. Sí sabem que va agradar. Era el 13 de novembre del 2017 quan un grup d’investigadors liderats per l’arqueòleg Patrick McGovern van publicar aquella troballa. La química va descobrir residus de vi en peces de ceràmica. Hi havia hagut fermentació. Començava l’era del vi. Des d’aquelles terres el vi es va escampar fins la creixent fèrtil, Mesopotàmia, i des d’allà es va expandir fins a Europa.

Més informació a:
Early Neolithic wine of Georgia in the South Caucasus
National Geographic: Halladas las pruebas más antiguas de vinificación

En temps de Juli Cèsar el vi ja era el producte més desitjat de la Roma Imperial. El més comerciat i el més valorat. Des de les varietats gregues fins a les hispanes. A l’antiga Roma, el vi es prenia diàriament per totes les classes socials. Fins als esclaus tenien permès beure’l. El vi es veia, s’olorava, es bevia, es palpava. Es gaudia amb tots els sentits menys amb el de l’oïda, per aquest motiu, es feien xocar les copes per originar el so anomenat brindis, fent partícip els cinc sentits a l’hora de compartir aquesta venerada beguda. Cinquanta anys després, un profeta i revolucionari per a uns, Déu fet home per a altres, convertia el vi beneït en la seva sang. Amb Jesucrist, el vi s’unia a la divinitat. Començava una altra història.

Més informació a:
The Time of the Roman Empire

Veuré com ets i et diré com beus. O caldria dir digues com beus i et diré com ets?

És indubtable que parlar de vins sempre és un plaer, encara que avui pugem el nivell i ens centrem en el vi i els sentiments que, conjuntament, interactuen de forma imperfecta. El vi i les emocions, a través dels nostres nervis sensorials, ofereixen un cosmos molt ampli. Un processament mental molt divers, arrelat en cada cultura. Els països, com els mediterranis, on el vi porta moltes generacions arrelat a les nostres societats, té unes qualitats i reflexos molt diferents al vi nouvingut a una altra societat. Es beu i gaudeix d’una altra manera.

Per explorar els possibles factors emocionals subjacents a la preferència per l’alcohol, científics britànics van recórrer a respostes anònimes a l’enquesta digital més gran del món sobre l’ús legal i il·lícit de drogues i alcohol entre adults (Global Drug Survey o GDS). L’anàlisi final va mostrar que atribuïen diferents emocions a diferents tipus d’alcohol. Les begudes d’alta graduació provoquen més sentiments negatius com agressivitat encara que també s’associen amb energia i confiança. I les begudes de baixa graduació s’associaven a emocions com relaxació, espiritualitat i inhibició. Per què: com van afectar els temps de confinament de la pandèmia al consum de vi? Sens dubte, beure més vi va ser un motiu per viure millor aquells temps en els quals el nostre cervell va haver d’acomodar-se a desconegudes incomoditats.

Més informació a:
GDS 2020 Key Findings

És el vi art? Es pot desxifrar i definir-se una varietat d’una, una collita, en un any en un lloc determinat, com una pintura, una obra literària, una peça de música o una escultura? Sí. Si el color, l’aroma i el gust del vi activen els nostres sentits, per què no intentar maridar vi i emocions, vi i art? Igual que hi ha obres d’art que requereixen superar estadis i emocions prèvies, amb el vi passa el mateix. Cal educar la sensibilitat artística i cal educar la sensibilitat vitivinícola. És un llarg procés de maduració que requereix créixer sense presses.

Hi ha un vi per a cada moment, hi ha vins que ens ajuden en la recerca d’inspiració, de motivació, n’hi ha de llar de foc i de celebració després de l’esforç o davant d’una bona notícia. Hi ha vins per conversar i altres per beure tot sol, per oblidar. El factor emocional forma part del vi, acompanyant en cada moment a les característiques sensorials, l’emoció, sens dubte, és un dels beneficis que porta el vi begut amb moderació.

Així, deduïm que el vi amb amics sap millor, augmenta la sensació de plaer, ens evoca records familiars i transporta a altres llocs. El vi és un paisatge. Per aquesta raó no hi ha res més agradable que visitar i passejar per terres de vinyes, conèixer els seus orígens, palpar el terreny, observar el raïm al juliol i poder dir, anys més tard: jo vaig conèixer aquest vi abans que ho fos. Sé d’on ve i el treball d’elaboració que ha generat. Paisatge sí. També història. El neocòrtex, on resideix la nostra raó, tracta de separar-les, però mai ho arriba a aconseguir totalment. I, per això, la informació que rebem dels nostres sentits mai és del tot objectiva i està influïda per records, estats d’ànim o experiències.

Si avui apareguessin a una de les nostres vinyes mediterrànies aquells inventors georgians de fa 8.000 anys, quina millor manera de començar a establir una bona amistat que oferint-los una copa de vi. Seria el millor missatge. Un missatge ple d’emoció. No caldria dir res. N’hi hauria prou amb un somriure.

“El vi sembra poesia en els cors”. Dante Alighieri.

Anna Martí
Anna Martí Font és llicenciada en psicologia clínica per la Universitat Ramón Llull. És expatrona fundadora de la Fundació Eduard Punset i empresaria del sector de Recursos Humans. Partner a Working for Happiness, fundadora de The Talent Lab-Life Sciences, Connecting-Hads i Martin Warwick i cofundadora de Traveling for Happiness, Happiness Institute Awards, Emotional Smartest Companies i Ingerniero Work. 

Hits: 120

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *