El manual del teu excés

Per Bertrand Sourdais

Per què bevem vi? Podríem afirmar que ens agrada el vi senzillament per l’alcohol que conté? Són preguntes atrevides, però possibles. Tenen també quelcom de joc, però per endavant, no me les prohibeixo. Perquè hem de reconèixer que vivim conceptualment abraçats per un societat forçada, que ens dicta el que hem de fer a cada moment. I en aquesta precisió prescrita només se’ns permeten petites fugues d’entusiasme, com la que es pot efectuar, per exemple, amb la ingesta de l’alcohol el sisè o setè dia de la setmana, sense sobrepassar el fatídic punt tòxic crític.

M’agrada definir, reflexionar, al cap i a la fi sóc de terra de filòsofs i escriptors. Desmitifico el consum d’alcohol tractant de proposar una innocent deliberació. Confirmo que cada vegada bevem menys vi, just en un moment, en què la televisió per cable, les Xarxes Socials, ens circumscriu a les nostres petites parcel·les de confort –la tornada al niu o l’efecte ‘Cocooning’, tal i com es va definir als anys 90, caracteritzat per la recerca de la protecció de la llar–, allunyant-nos del nostre ‘jo social’, d’aquells moments plàcids que compartíem amb una copa de vi o, permetin-me escandalitzar, amb una copa d’alcohol.

Estudio el manual de l’excés del ciutadà occidental i ho veig de la següent manera: l’excés de la cervesa i la sidra suposa un efecte suportable, controlat, visitem amb freqüència el bany o en el pitjor dels casos, el propi carrer –preguntin per la festa al barri de San Pauli, a Hamburg–; més glamurós es presenta el festeig del champagne, el cap s’omple de bombolles i els pensaments són creatius; la seqüela en termes d’excés resulta més fulminant si preferim els vins blancs i rosats, ja que el ‘cap s’engreixa’.

Recordo els vins del nord de França –màxim de 12,5º– i els redueixo a un excés perllongat, tancat entre quatre parets, casa meva com un lloc de reunió amb amics, on el vi és vi, però també substitueix al ‘gin-tonic’. Es comença el matí amb el vi i s’acaba la nit amb vi; efecte de fraternitat, amistat, el ‘petit poble gal de casa meva’, diferent en tot cas a l’expressió dels vins mediterranis, entre els que incloc els espanyols –ara més que mai de 14º–, d’efecte ràpid, apaguen la ment i resten creativitat, però la seva conseqüència conviu amb un sensació d’estar amb comunió natural amb la gent que estimes i respectes, amb la que gaudeixes, quasi sempre en societat, mai és un fi, sinó un mitjà de socialització perfecte; per últim no m’oblidaré de l’Occident més extrem, el gust allí acompanya també les begudes espirituoses, cognac, vodka, whisky, rom i ginebra, de trànsit cap a un portal obscur, que té remei si saps que ‘les ressaques són sempre per als que deixen de beure’, com deia Lemmy Kilmister, cantant de la banda Motörhead.

MapaBertrandSourdais

Reconeixem que gaudim amb la litúrgia de l’alcohol. Fins i tot als Estados Unidos, més espontanis, s’atreveixen a obrir un ‘grand cru’ a qualsevol hora del dia, per a experimentar el plaer de la beguda. La vida necessita d’un petit excés d’alcohol, ja que ens permet elevar l’esperit, ens fa més agradables, més exposats, més partidaris de la vida i dels seus fluxos.

Reivindico aquell tipus de societat que es regia pel vi, amb el que es guanyava la vida i s’alimentava amb els caldos de la collita, aquella comunitat pausada i prevista, i en la que l’alcohol improvisava el caràcter de tot el món, fins i tot d’aquell que el necessitava per a ser més humà, menys únic. Reivindico l’home sorprès, aquell que la seva consciència reflectia el plaer de beure vi, sense dominar encara l’expressió verbal del mateix. Permeteu-me doncs aquest petit ‘Antídoto, una llicència imprudent del que suposa per a mi aquest petit univers.

firma Bertrand Sourdais

Bertrans Sourdais
Bertrand Sourdais va néixer a Chinon (Loire, Francia), en el si d’una família de cinc generacions de viticultors i elaboradors, propietaris de Domaine de Pallus. Estudià a la Vall de Loire i a Bordeus, la seva formació transcorregué a Château Mouton Rothschild, Château Léoville Las Cases, Bodegas Viña Santa Rita (Xile), amb Alvaro Palacios al Priorat i Château Nenin a Pomerol. L’any 2000, s’estableix definitivament a Espanya i dirigeix el projecte Dominio de Atauta. Des del 2005 és gerent de Domaine de Pallús i el 2010 de Bodegas Antídoto i Dominio de Es, a l’extrem oriental de la DO Ribera del Duero, als camps de Sòria.  

Hits: 28

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *