El millor del 2022 (III). Un tast irrepetible de 22 anyades de Castillo Ygay per a The Wine Advocate

El mes de maig del 2010 vaig tenir la sort de què Vicente Dalmau Cebrian-Sagarriga em convidés a un tast excepcional, amb motiu de la visita de Jay Miller al seu celler, tot just unes setmanes abans de la inauguració oficial de les reformes que portava anys fent al Castell. La selecció era increïble, amb Marqués de Murrieta Blanco Reserva 1925, 1950, 1981 i 1984 i Castillo Ygay negre Gran Reserva Especial 1934, 1942, 1952, 1978, 1994 i 2001. La degustació per a mi fou històrica, o d’una dimensió que em deixà tan commocionat que encara ara comentem i recordem amb María Vargas —la brillant enòloga del celler i mà dreta de Vicente Dalmau— aquella ampolla de blanc del 1950. Havia gaudit abans, i en repetides ocasions, unes quantes ampolles excel·lents d’Ygay 1968, 1952, 1942 i 1925, però aquell dia em va commoure la grandesa dels vins madurs —o vells— de Murrieta. Així doncs, quan Vicente Dalmau i Luis Gutiérrez em van convidar —juntament amb Ignacio Villalgordo, Estanis Núñez, Dirk Niepoort i per descomptat María Vargas— al seu tast vertical de totes les anyades de Castillo Ygay negre que guarda el celler, vaig sentir que m’havien fet un regal excepcional, únic i irrepetible. 

Finca Ygay, 26 de maig del 2022

Al matí i just abans de la degustació, vam visitar les impressionants i novíssimes sales de vinificació i de criança. Després la María ens presentà alguns dels diferents lots de Castillo Ygay, amb els tempranillo que seran els components de les futures anyades 2017 i 2019, i el graciano i mazuelo de l’anyada 2021, per acabar amb Castillo Ygay 2012 ja embotellat.

Al migdia i instal·lats en una gran taula en una sala del Castell, va començar un tast de misteri, en el desconeixement d’unes anyades històriques, amb algunes ampolles sense pistes i amb diferents embotellaments.

Deia Vicente Dalmau: “És la primera vegada a la història que fem un tast vertical d’Ygay”.

Les ampolles es van obrir al moment i es serviren sense decantar, en ordre cronològic, tastat ampolla a ampolla, de la collita més vella a la més jove.

ELS CASTILLO YGAY

De Castillo Ygay queden al celler una ampolla del 1894 i l’altre del 1897 —possiblement les més antigues que existeixen— que es guarden al museu del celler i que no participaren en el tast. Tampoc participà en el tast l’anyada 1932 —per falta d’estoc al celler— que Luis Gutiérrez recordava haver gaudit al restaurant Rekondo.

Castillo Ygay 1904.

Va obrir aquesta ampolla única en Dirk Niepoort, veritable especialista en obrir vins molt molt vells. Es canvià el suro l’any 1964 i al celler queden només 4 ampolles. No hi ha dades de varietats, ni de temps de criança, ni de data d’embotellament. El seu color és preciós, amb els reflexos verdosos que anuncien un vi molt vell. El seu perfum precís i delicat recordava els Château Latour. Quina boca! Quina longitud i textura! L’umami i un punto salat. Meravellós als seus 118 anys!

Vicente Dalmau: “Recordo haver begut un Castillo Ygay 1904 al celler, que el meu pare li va obrir a Graham Green, que era el seu any de naixement”.


Castillo Ygay 1917.
Varietats de raïm:
52% tempranillo, 20% garnacha tinta, 16% mazuelo i 12% graciano.

Procés de criança: 7 mesos en dipòsit. 541 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: juliol 1963.
Es desconeix la data del canvi de suro, que sortí tallat. Al celler queden 7 ampolles.
Aquí hi ha un canvi de registre respecte al 1904. El seu perfum fira cap a les fustes fines d’un moble vell, i apareix l’alcanfor. A la boca és increïble, amb més matèria, amplitud, greix, longitud i pes. Molt bo als seus 105 anys!

Castillo Ygay 1919.
Va sortir a la venda el 1948. A l’ampolla que vam gaudir se li havia canviat el suro l’any 1966.
Només queda 1 ampolla al celler.
Quina pujada de color! Wow! Té el perfum, el pes, una potència refinada, amb el volum i un taní amb una trama impressionant embolcallada amb greix. Meravellós!

Castillo Ygay 1925.
Varietats de raïm:
49% tempranillo, 19% garnacha tinta, 17% mazuelo i 15% graciano.

Procés de criança: 8 mesos en dipòsit. 60 mesos en bota seminova. 393 mesos en botes antigues, amb incrustacions de bitartrats.
Data d’embotellament: abril 1964.
Tenen una ampolla al celler, que era el testimoni que guardaven per a certificar una exportació. Al principi la seva textura es mostra més rústica. A la copa i a mesura que passen els minuts va canviant i guanya amb tot. Té pes, volum… Ha ressucitat!
“A mi em sembla brutal” deia María.

Castillo Ygay 1934.
Varietats de raïm:
tempranillo 55%, mazuelo 18%, garnacha tinta 16% i graciano 11%.

Procés de criança: 8 mesos en dipòsit. 48 mesos en bota semi nova. 408 mesos en botes antigues, amb incrustacions de bibartrats.
Data d’embotellament: juliol 1974.
Al principi estava molt tancat. El seu nas hermètic es va anar obrint, donant pas a una boca amb matèria i un taní preciós.
“Aquesta meravella…” deia Luis. El seu preferit.

Castillo Ygay 1942.
Varietats de raïm:
tempranillo 70%, mazuelo 13%, garnacha tinta 12% i graciano 5%.

Procés de criança: 9 mesos en dipòsit. 48 mesos en bota semi nova. 479 mesos en bota de roure americà.
Data d’embotellament: juliol 1983.
Té un nas preciós. A la boca té de tot i la seva textura l’embolcalla amb delicadesa. Estratosfèric! El meu preferit del tast. 

Castillo Ygay 1952.
Varietats de raïm:
tempranillo 73%, mazuelo 13%, garnacha tinta 10% i graciano 4%.

Procés de criança: 8 mesos en dipòsit. 390 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: gener 1986.
El vi s’embotellà amb el nou director tècnic del celler. El seu perfum és delicat, amb tota l’expressió de matisos fins de la seva llarga criança en fusta. A la boca és grandiós, amb matèria i potser una mica rústic després de l’excepcional trio que el precedia.
Li va agradar molt al Dirk.

Castillo Ygay 1959.
Varietats de raïm:
tempranillo 68%, mazuelo 14%, garnacha tinta 14% i graciano 4%

Procés de criança: 6 mesos en dipòsit. 46 mesos en bota semi nova. 254 mesos en botes antigues, amb incrustacions de bitartrats.
Data d’embotellament: maig 1986.
Al nas és aigua de boletus. A la boca li vaig trobar més finor que el 1952. Té la pedra i el taní. Una altra ampolla excepcional.

Castillo Ygay 1964.
Varietats de raïm:
tempranillo 74%, garnacha tinta 14%, mazuelo 10% i graciano 2%

Procés de criança: 6 mesos en dipòsit. 266 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: juliol 1987.
Aquesta fou la primera anyada que el celler va començar a embotellar grans formats.

El seu perfum és elegant, fi, de vi madur, i en obrir-se apareix el sotabosc, amb delicats boletus i xampinyons. A la boca té caràcter i “hechuras”. Que bo!

Castillo Ygay 1968.
Varietats de raïm:
tempranillo 70%, mazuelo 13%, garnacha tinta 12% i graciano 5%

Procés de criança: 6 mesos en dipòsit. 162 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: gener 1983.
Disparitat de criteri amb aquesta anyada. La primera ampolla amb una mica de suro i la segona que s’obrí era millor, però et deixava la boca seca. 

Castillo Ygay 1970.
Varietats de raïm:
tempranillo 75%, mazuelo 11%, garnacha tinta 8% i graciano 6%

Procés de criança: 138 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: juliol 1982.
Experiència “déjà vu” amb el 1968. La primera ampolla amb suro i la segona amb un taní sec.

Castillo Ygay 1978.
Varietats de raïm:
tempranillo 75%, mazuelo 12%, garnacha tinta 10% i graciano 3%.

Procés de criança: 216 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: setembre 1998.
És una bona ampolla, en la qual torna el taní —una mica auster— a la boca per a un vi sorprenent als seus més de 40 anys.

Castillo Ygay 1980.
Varietats de raïm:
tempranillo 72%, mazuelo 13%, garnacha tinta 11% i graciano 4%.

Procés de criança: 72 mesos en botes de roure americà. Als anys 80 començà un període gris per al celler. El seu perfil és magre, estret i amb taní. 

Castillo Ygay 1985.
Varietats de raïm:
tempranillo 76%, mazuelo 13%, garnacha tinta 8% i graciano 3%.

Procés de criança: 8 mesos en dipòsit. 30 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: gener 1989.
El canvi d’estil.

Castillo Ygay 1987.
Varietats de raïm:
tempranillo 74%, mazuelo 13%, garnacha tinta 10% i graciano 3%.

Procés de criança: 5 mesos en dipòsit. 34 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: febrer 1991.
Segueix la línia del 85, amb acidesa elevada. Precís. Ordenat.

Castillo Ygay 1989.
Varietats de raïm:
tempranillo 76%, garnacha tinta 14%, mazuelo 7% i graciano 3%.

Procés de criança: 4 mesos en dipòsit. 45 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: desembre 1993.
Continua el fil del 87. L’acidesa. Net. Dret.

Castillo Ygay 1991.
Varietats de raïm:
tempranillo 75%, mazuelo 13%, garnacha tinta 10% i graciano 2%.

Procés de criança: 4 mesos en dipòsit. 60 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: juliol 1997.
Tensió i acidesa.

Castillo Ygay 1994.
Varietats de raïm:
tempranillo 75%, mazuelo 13%, garnacha tinta 10% i graciano 2%.

Procés de criança: 50 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: maig 1999.
El perfil Barolo clàssic a La Rioja.

Castillo Ygay 1995.
Varietats de raïm:
tempranillo 78%, mazuelo 15%, garnacha tinta 6% i graciano 1%.

Procés de criança: 48 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: maig 2001.
Un salt cap a la maduresa després d’una sèrie elèctrica.

Castillo Ygay 1998.
Varietats de raïm:
tempranillo 85%, mazuelo 13% i garnacha tinta 2%.

Procés de criança: 41 mesos en botes de roure americà.
Data d’embotellament: novembre 2002.
Potser el meu destacat de la dècada dels 90. Auster però bo.

Castillo Ygay 2001.
Varietats de raïm:
tempranillo 93% i mazuelo 7%.

Procés de criança: 31 mesos en botes de roure americà.
Canvi de dècada, de segle i d’estil, cap als Ygay actuals. El primer d’una nova era.

Durant el tast, va sortir en diverses ocasions a debat l’enigma de la perfecta conservació d’aquestes ampolles centenàries. 

María: Us diré …..que em té flipada. Com eren capaços de contenir l’oxidació? No sé resoldre el jeroglífic de l’oxidació.

Dirk: No ho entenc.

María: Jo tampoc. Em torna boja.

Dirk: L’única explicació és el ph i l’acidesa.

María: On es fixa Murrieta? En l’acidesa! Hi hagué una època en la qual Murrieta va treure uns vins amb una acidesa indomable i descarnada i que eren impossibles de beure.

BONUS TRACK. AL DINAR:

Marqués de Murrieta Rosado CVC.
Fantàstic. Quina subtilesa, quina bogeria!

Marqués de Murrieta Rosado 1968.
Una mica evolucionat.

Marqués de Murrieta Blanco Reserva 1984.
Bravo! Que harmonia! Quina delicadesa!

Marqués de Murrieta Blanco 1936.
Notes herbàcies, amb perfum d’ortiga. Delicat.

Marqués de Murrieta tinto 1934.
Bravo! Grandíssim nivell després d’un excepcional Castillo Ygay del mateix any que es mostra més refinat.


MOLTES GRÀCIES.

Mai abans havia realitzat un festival tan estratosfèric amb vins de Rioja. Moltíssimes gràcies a Vicente Dalmau per la seva extrema generositat, a María per estimar vins que no ha fet ella, a Luis per pensar en mi i permetre’m ser allà, a Ignacio a Estanis i a Dirk, i per descomptat a tot l’equip de Bodegas Marqués de Murrieta per mimar-nos tant, per preparar aquelles ampolles úniques i un magnífic menú per acompanyar-les.

                                               Vicente Dalmau Cebrian-Sagarriga i María Vargas.                                               

Nota: Per conèixer més informació d’aquest tast excepcional, us recomano llegir el magnífic article de Luis Gutiérrez aRobertparker.com (Només per a subscriptors).

Hits: 13

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *