El turisme post COVID, raons per ser optimistes

Per Manel Casanovas

El turisme és una de les activitats econòmiques més importants tant al nostre país com a nivell mundial.

Segons dades de la World Tourism Organization, el moviment de persones per motius turístics a nivell mundial passa de 25 milions el 1950 a 1.500 milions el 2019. 

Des de quan i per què viatgem per turisme?

El viatge per motius d’oci s’inicia al voltant del segle XVII i arrenca amb la dècada de 1820 amb l’inici del ferrocarril per part de les classes més benestants de la societat. D’aquella època és el conegut Grand Tour, viatge iniciàtic dels anglesos a conèixer el continent europeu, o la moda de prendre banys de mar a la Côte d’Azur.

En el nostre país però, no és fins els anys 60 que comencem a rebre els primers turistes. El 1962 es crea la Dirección General de Promoción del Turismo i, per la nostra part,  també comencem a sortir a conèixer món.

Els homes viatgem per diversos motius: negocis, esport, cultura, lleure, gastronomia. Tradicionalment, s’ha segmentat el turisme per la seva motivació: sol i platja, congressos i convencions, urbà, d’aventura… A mi m’agradaria, però, focalitzar la qüestió dels desplaçaments pel que fa a la motivació més antropològica i social, que crec que formen part de les raons que no varien en funció de canvis conjunturals. Viatgem per descobrir i per conèixer, però també viatgem pel sentit de pertinença, per identificar-nos amb un grup social, i per això mateix som col·leccionistes de destins, un fet que ens ajuda a distingir-nos de la resta. En el moment que assolim un cert benestar econòmic, viatjar s’incorpora en una de les nostres necessitats per ampliar els coneixements i gaudir de l’oci però, molt important, per ser reconeguts per aquest fet i visitar els llocs on ha anat la nostra tribu. No cal dir que el món del cinema, ara les xarxes, la literatura… han creat mites al voltant de les destinacions i han internacionalitzat singularitats locals.

En tot grup social hi ha uns paràmetres que ens ajuden a identificar-nos i que ens classifiquen. Quins vins hem tastat per ser reconeguts com a un connaisseur? A quins restaurants i mercats hem estat per ser reconeguts com a foodie? No cal dir que si volem tenir una distinció cultural, hem d’haver visitat el Top 10 dels edificis, museus, escultures del món… M’interessa destacar aquest fet, perquè crec que és un dels principals motors que mou la gent a viatjar.

El turisme però, és poruc; qualsevol fet que faci perillar la nostra integritat o el bon funcionament del viatge ens el fa posposar. I dic posposar perquè crec que actualment el turisme, viatjar, ja no és una activitat prescindible.

Hem viscut atacs de terrorisme que feien pensar en davallades irrecuperables de visitants. Quasi totes les grans ciutats turístiques han patit d’una manera o d’altra aquestes desgràcies i en tots els casos només han sofert davallades puntuals i ràpidament han recuperat els visitants. Després del malaurat 11S semblava que el món de l’aviació hauria de patir un retrocés, res més lluny d’aquesta amenaça.

Què és el més important ara per tornar a viatjar?

Evidentment la seguretat sanitària!!! Ara toca garantir que la nostra destinació sigui segura en termes sanitaris, i per això aquesta seguretat l’hem d’afegir a les garanties que fins ara eren imprescindibles per a fer turisme. Si volem recuperar el turisme ens hem de preocupar de fer evident que tenim cura per aquest aspecte en termes de garantia.

Quins seran, però, aquests turistes a partir d’ara?

En general no crec que difereixi gaire dels perfils i procedències que teníem abans de la COVID. A nivell local, pels destins d’interior, rurals, hem tingut un estiu amb altes ocupacions de l’anomenat “turisme de proximitat”. Cap de les millors campanyes de promoció haurien fet tant com el fet de poder donar a conèixer la nostra oferta de forma pràctica als nostres conciutadans.

Però tal i com està passant en altres aspectes de les nostres vides, la COVID ha actuat, també, com un accelerador de tendències. Els famosos mercats emergents (la Xina i l’Índia) seran unes de les principals fonts de visitants, ja que aquests dos grans països gaudeixen d’estabilitat i d’un creixement exponencial de classes benestants, preparades per a col·leccionar destins i amb moltes ganes de distingir-se i reproduir el lleure que han vist o han gaudit els seus coetanis de classe. A tall d’exemple, un article recent de la BBC destacava que els xinesos són, amb diferència, els principals estudiants estrangers de les millors universitats del món pel curs 2020/2021. Haurem, però, d’adaptar la nostra oferta a algunes especificitats d’aquest dos mercats tan diferents entre ells. Hem de distingir entre ambdós països, els xinesos tenen millors perspectives de creixement que l’Índia i en cap cas podem parlar d’immediatesa.

En la situació que vivim, també hem d’afegir nous perfils, com els de les noves generacions que estan entrant en el mercat laboral. A més, per les empreses és complicat disposar de tots els perfils, a la plantilla, per cobrir les noves disciplines que estan evolucionant ràpidament. Cada cop cobra més força el concepte “treball per projecte” o freelance especialitzats en les seves passions professionals.

Tal i com descriu Fabiola Mancinelli, antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona, estem davant dels anomenats “nòmades digitals“, és a dir, persones que fugen dels esquemes tradicionals d’empresa/treball.

Aquesta classe emergent de professionals autònoms, freelance i emprenedors, s’emporten el treball de viatge i opten per un estil de vida on el treball es barreja amb l’oci i el creixement personal. Amb això anticipen les activitats que se solen deixar per a l’edat de la jubilació, ja que viatgen i produeixen a la vegada. Viatjar i treballar així però, requereix d’una bona connexió i d’un lloc on sentir-se lliures i segurs.

Sóc optimista per totes aquestes raons i perquè sota la meva naïf perspectiva tinc il·lusió que el canvi hagi servit, entre altres coses, per destriar aquelles propostes turístiques basades en la superficialitat i en l’oportunitat, de les realment qualitatives, que donen valor als destins i seran valorades pels visitants. El Turisme és economia i genera beneficis a la societat, però també pot ser destructor i perjudicial. Hem d’exigir-nos treballar en l’excel·lència, no caure en l’engany i mesurar molt l’oferta per tal de no transformar els nostres destins. L’equilibri entre la vida real d’un destí i els visitants és clau per tal de no caure en caricatures de mal gust. La sostenibilitat tant ambiental com econòmica és una condició sine qua non per mantenir els nostres destins en harmonia entre els seus habitants i els visitants.

Es tracta de millorar com a destí i tenir la capacitat d’adaptar-nos als nous reptes sense perdre la raó ser.

Manel Casanovas Pagès
Des de l’any 1985, Manel Casanovas treballa en el sector del turisme, inicialment en el món de les agències de viatges i al llarg de més de 28 anys en la promoció de Barcelona i en el sector hoteler. Durant el període de Turisme de Barcelona va viure la transformació d’una ciutat no turística a una de les destinacions de turisme urbà líder junt amb les principals capitals del món. L’objectiu de Turisme de Barcelona va ser dur la marca Barcelona arreu i competir per atraure els principals esdeveniments en el món dels creuers, turisme de ciutat, congressos i fires. Al llarg dels anys, ha desenvolupat tasques de Direcció de Màrqueting (8 anys), així com la direcció de diferents programes de la casa. Va participar activament en el posicionament de Barcelona com a destinació gastronòmica a nivell mundial i durant el 2004-2005, l’Ajuntament li va encarregar la conceptualització i posterior direcció de l’Any Internacional de la Gastronomia. En el sector hoteler ha participat com a directiu a l’inici de la cadena AC Hoteles i en l’obertura de l’Hotel Gran Marina 5*GL. Actualment, viu i treballa al Santuari del Miracle tirant endavant diferents projectes.

Hits: 83

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *