Els fills de Matador

Per Alberto Anaut

Fa vint-i-cinc anys va néixer la revista Matador. Es tractava de tirar endavant un somni: fer des d’Espanya una revista original, cuidada fins a l’obsessió en tots els detalls, única. Escrita per artistes. Una revista que durarà el temps d’una generació. De l’A a la Z. 28 anys i només 28 números.

Les pàgines d’una revista són com un gran tauler de joc en el qual es poden dur a terme tots els somnis i celebrar totes les batalles. Aquesta és la grandesa del paper, que ens permet moure’ns en un territori físic, real. Somiar a partir d’una realitat. Matador és un enorme camp de batalla en el que es poden dirimir totes les nostres idees; posar en marxa tots els nostres somnis.

Exagero? No ho crec. Una revista de paper –i vull apel·lar a la profunditat del vell paper, davant la banalitat del món digital, que com la ràdio passa per sobre sense deixar rastre– és capaç de convocar a milers de persones darrere d’una idea, d’un estil, d’un objectiu. Matador ha perseguit, des del seu naixement, aquesta sensació de grup; hem buscat amb lupa als nostres lectors i quan els hem trobat s’ha segellat entre nosaltres un contracte a foc i sang. Més enllà d’allò que es pot esperar de la mateixa revista.

La idea de Matador, la filosofia de Matador, no s’acaba a les pàgines d’una revista; al contrari, comença precisament allà. Amb prou feines teníem un any de vida i vam posar en marxa el nostre primer “satèl·lit”. Volíem fer un vi cada any.

Matador Chillida 1996

L’enamorament va començar el 1996. Matador acabava de néixer i estàvem fent un ‘Cuaderno de Artista’ molt personal amb el gran Eduardo Chillida. Un dia, sopant amb l’Eduardo i amb la seva dona i companya inseparable, Pilar Belzunce, a La Trainera, li vaig dir: “Eduardo, ens agradaria fer un vi amb el teu nom”. Pensava que Chillida, un artista aclamat a tot el món, podia tenir algun recel a l’hora de veure el seu nom en una etiqueta, però va ser tot el contrari. En Fernando Gutiérrez va fer una prova i li va encantar. Havia nascut la Bodega Matador. Faríem un vi cada any amb un celler i un artista diferent, que s’unissin al projecte de Matador: “Destacar un vi especial i homenatjar a un artista excepcional, batejant-lo amb el seu nom”. Anar un pas més enllà del que havia anat el 1945 el baró de Rothschild quan va començar a encarregar a grans artistes que li fessin etiquetes del seu vi.

Jo m’ocuparia d’escollir els artistes. Però necessitava algú savi per seleccionar els viticultors que cada any treballarien per nosaltres per crear un vi únic. El nostre primer curator va ser Feliciano Fidalgo, un gran amic i un home realment extraordinari. Sofisticat, culte, valent i extravagant. Feliciano estava lluitant per crear una cultura del vi a Espanya i va ser l’encarregat de pensar aquell vi Chillida, que va posar en mans del Marqués de Griñón. Es va fer a Malpica i tenia un coupage inèdit (cabernet, merlot i pinot noir), que després es convertiria en un clàssic de la casa. Carlos Falcó es va entregar en cos i ànima a la causa i aquell Chillida 1995 va ser una revelació. Vam fer 3.000 ampolles que van volar i, al viatge, van contribuir a augmentar el mite de la revista Matador.

Matador Valdés 1997

El segon vi va estar en mans de Víctor de la Serna i el va signar Manolo Valdés i pel tercer, va arribar a Matador Telmo Rodríguez –que en aquells moments ja passejava la fama de bodeguer rebel– i ens va conquistar amb un vi de Remelluri que vam batejar amb el nom d’Eduardo Arroyo. Vam celebrar les primeres ampolles demanant-li al Telmo que no marxés i capitanegés la Bodega Matador cada any, com així ha estat des d’aleshores.

Matador Arroyo 1998

Així han nascut vins extraordinaris de Peter Sisseck, Álvaro Palacios, Mariano García o Álvaro Castro… amb noms d’artistes tan importants com Louise Bourgeois, Sol Lewitt, Miquel Barceló, Juan Muñoz, Sean Scully, Hernández Pijuan, Cristina Iglesias, Roni Horn… fins a arribar al que María José López de Heredia va fer des de Viña Tondonia batejat per l’artista francès (d’ascendència espanyola) Philippe Parreno, que va aconseguir 100 punts Parker.

Matador Barceló 2010 (Magnum)

La idea de Matador segueix viva. I fa només mitja dotzena d’anys vam tenir l’ocasió de demostrar-ho. La nostra revista convocava cada any a milers de lectors, de fidels lectors que esperaven amb “febre” (com havia vaticinat el gran René Burri, l’autor d’aquella famosíssima foto del Che amb un puro als llavis abans que naixéssim). Per què no fer un Club? Per què no portar els llaços que s’estableixen entre la revista i els lectors molt més lluny, el més lluny possible?

Matador Bourgeois 1998

Així va néixer el 2013 la idea del Club Matador. Seguint l’esperit de la revista vam buscar un espai únic a Madrid, vam convocar a centenars de persones a crear un ambient personal, a traslladar la filosofia de cultura, d’excel·lència, de sentit de la vida, en un lloc físic. Vam aixecar la bandera de la tradició, de la modernitat, de la qualitat i es van unir centenars de persones, ara ja milers.

El Club Matador és, com el vi Matador, la demostració del fet que els projectes, si tenen qualitat, no estan sotmesos a límits. Poden ser el que vulguin. Quan va néixer Matador el 1995 els camins no estaven traçats. Els hem anat posant en marxa convocant a tots els que han sentit l’electricitat de la revista.

L’últim fill de la Bodega Matador ha nascut recentment: Arturo de Miguel, des d’Artuke, ha fet un vi molt personal que porta el nom i l’etiqueta del gran Chema Madoz. Aquesta mateixa setmana s’ha presentat a Madrid, al Jardín Botánico de Madrid, enmig d’una exposició de més de cinquanta imatges del que és, probablement, el fotògraf espanyol més original de la seva generació. Tot encaixa. La cultura atrau la cultura.

Matador Madoz

 

Alberto Anaut

Periodista, editor i gestor cultural, Alberto Anaut ha estat fundador i director de la revista Mercado, redactor en cap d’El País Semanal, subdirector del diari El País i director de La Revista d’El Mundo. El 1994 abandona el periodisme i funda La Fábrica, una empresa de gestió cultural que acaba de fer 20 anys promovent la creació a diferents àrees artístiques i posant en marxa nous mitjans i activitats culturals. Actualmente, és president de PHoto España, festival internacional de fotografia i arts visuals, i director de la revista Matador que publica La Fábrica. També çes fundador i president del Club Matador.

Hits: 37

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *