Godello i Valdeorras, unides des de sempre

Per Rafael Palacios

PRÒLEG

L’any 2004 després del meu interès per la varietat Godello i algunes experiències a la zona, em vaig instal·lar a Valdeorras i allà vaig començar una bonica aventura que molts ja coneixeu.

En aquest article tractaré d’aportar més informació sobre la Godello, una varietat molt reconeguda i ben valorada en els últims anys, però encara una mica desconeguda per a molts. També farem un petit recorregut per la història de Valdeorras i l’arribada de la varietat a aquesta zona. És el meu petit homenatge en agraïment a una varietat i una terra que tant m’ha donat a nivell professional i personal.

VALDEORRAS I LA SEVA HISTÒRIA

La història de Valdeorras està molt lligada a la presència dels romans que, en motiu del pas de la Via XVIII o Via Nova que comunicava Braga amb Astorga i a la presència d’or a la zona, van deixar una forta influència així com altres nombroses proves del seu pas.

Aquesta presència es manifesta a través d’un gran llegat arquitectònic, però també es reflecteix en la introducció de la vinya. A l’empara d’un microclima oceànic continental amb influències mediterrànies, els romans van plantar vinyes i van construir cups. Van donar així origen a una cultura avui secular pel que respecta a l’atenció de la vinya i l’elaboració de vins.

mapa

Hi ha nombroses proves d’aquest cultiu, com la làpida trobada davant de l’església de Sant Esteve a A Rúa Vella, en la qual hi ha escrit, referint-se a Lucio Pompeyo Reburro: «El vell pretorià convertit en pagès, conrea el seu blat, cria el seu bestiar, planta els primers ceps a les ribes del Sil-Valdeorras». Confirma l’antiguitat del cultiu de vinya, en terres de Valdeorras, la troballa d’un cup al poble de Fontei a Rúa, on barrejat amb fragments de ceràmica, ossos i carbó vegetal, apareixen llavors de raïm.

Després del període romà, no es torna a tenir notícies ni proves del cultiu de la vinya a la zona fins al segle X. L’any 940, apareix una nota escrita on es constata l’existència de vinyes a Valdeorras. A partir d’aquest segle hi ha  constància mitjançant diferents referències bibliogràfiques del cultiu de la vinya en aquest territori. En plena Edat Mitjana, la tradició de plantar vinyes va ser continuada pels monjos benedictins, que nomena J. Claudian, com els veritables Patres Vinearum. En aquesta època el cultiu de vinya a la comarca adquireix una gran importància, fins al punt d’existir referències del seu cultiu en pobles com Casaio, un lloc que per la seva gran altitud no es considera una zona vitivinícola.

Al segle XVIII, segons les dades del Cadastre d’Ensenada, el cultiu de la vinya predominava en el paisatge de Valdeorras. Les vinyes en bancals, formaven part del paisatge de la Vall del Bibei a O Bolo i eren elements indispensables en l’economia del Santuari de les Ermites do Bolo, on a l’inventari del 1789 compten amb més de 200 finques dedicades al cultiu de la vinya.

Hi ha referències que, a mitjans del segle XIX, els vins de Valdeorras eren molt coneguts a Galícia, destacant els vins blancs de Godello i Dona Blanca. A causa de la conjunció entre varietats autòctones i tècniques de cultiu adequades, es van produir vins d’alta qualitat i forta personalitat.

Al segle XIX, el 1882 exactament, apareix en aquestes terres la fil·loxera. La vitivinicultura de la comarca va patir un gran deteriorament i es va perdre la major part de la vinya. La solució va passar per arrencar tots els ceps infectades i realitzar la replantació amb patrons de vinya americana.

Però en aquest període es van deixar de banda les “castes” autòctones i tradicionals –com Godello, Dona Blanca, Caíño Blanco, Mencía, Brancellao i Sousón– plantant varietats més productives que res tenien a veure amb Valdeorras, sobretot Palomino per a blancs i Garnacha tintorera per a negres, coneguda com Alacant. Avui dia aquestes varietats són encara les més cultivades i les que més hectàrees de vinya agrupen a la denominació.

Des d’aquella època, l’ardu camí recorregut per viticultors i elaboradors va anar donant els seus fruits fins aconseguir que l’any 1945 es reconegués la Denominació d’Origen Valdeorras per Ordre Ministerial 27 de Juliol de 1945. L’Entitat va néixer amb la vocació de treballar en la recuperació de varietats autòctones com la Godello i la Mencía, sent les seves línies fonamentals d’actuació les d’apostar per la qualitat.

El 1974 sorgeix el pla “REVIVAL” (Reestructuración de los Viñedos de Valdeorras), iniciativa que va ser encapçalada per Horacio Fernández i Luís Hidalgo i posada en marxa des de l’Agencia de Extensión Agraria de O Barco en col·laboració amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Valdeorras. Aquesta va ser una lloable iniciativa, pionera no només a Galícia sinó a tota Espanya i no només per la metodologia de treball, sinó també pels objectius aconseguits. L’objectiu era la recuperació, potenciació i millor aprofitament de les varietats pròpies de la zona per produir vins de qualitat, competitius i rendibles, per tractar de canviar la tendència predominant de l’abandonament de la vinya i intentar recuperar-la.

L’any 1974, s’inicia una enquesta entre viticultors de la comarca, buscant informació sobre les varietats de ceps preferits. D’aquest estudi previ, es decideix començar un pla de treball amb la varietat Godello, ja que és la que millors resultats va obtenir. Gràcies a aquest programa es va realitzar un estudi per a la recuperació de les varietats autòctones. Es van trobar amb prou feines 200 ceps de Godello (pre-filoxèrics) localitzats gràcies al fet que la complicada orografia de la zona havia permès que, en llocs aïllats, la fil·loxera no hagués arribat a aquests ceps, que ja es donaven per desapareguts. Així es va realitzar una primera elaboració el 1975, per veure quin tipus de vi s’obtenia. El 1976, vistos els bons resultats, es comença la replantació animant a viticultors i d’aquí, a l’estudi dels seus clons més adequats. El resultat va ser l’indubtable èxit de la varietat Godello.

El programa REVIVAL, a més d’ajudar a recuperar una varietat gairebé desapareguda, va ajudar també a millorar la viticultura a la zona, determinant quins eren els millors sistemes i mètodes de cultiu i afavorint que les noves plantacions, es fessin d’una forma més ordenada i selectiva. Gràcies a aquest treball de recuperació, els viticultors més recents de la zona hem pogut gaudir de vinyes amb edats properes als 40 anys per elaborar vins amb més caràcter, qualitat i longevitat. Són molt poques –gairebé anecdòtiques– les parcel·les majors a aquesta edat.

Hi ha algunes excepcions plantades per viticultors que van triar continuar plantant i conreant la Godello després de la fil·loxera, però en qualsevol cas, d’una edat inferior als 100 anys, sempre post-fil·loxèrica, és a dir empeltades en peus americà i d’una superfície inferior a la mitja hectàrea.

CARACTERÍSTIQUES DELS SÒLS DE VALDEORRAS

  • Els sòls de vinya de la comarca de Valdeorras presenta una marcada influència del material de partida, principalment en la seva morfologia i en les seves característiques físiques.
  • Els sòls sobre materials granítics són més sorrencs i presenten millor drenatge, encara que són poc profunds i pobres en matèria orgànica. Els sòls pissarrosos són poc desenvolupats, barrejats amb argiles i una mica més profunds, mentre que els sòls de materials sedimentaris tenen millors nivells de fertilitat química tot i que sovint es donen condicions d’estrès hídric en el subsòl.
  • En general, es tracta de sòls àcids, pobres en matèria orgànica i en nitrogen total, amb baixa capacitat d’intercanvi catiònic i escassetat de nutrients.
  • A causa del predomini de sòls àcids –sobretot en els sòls de pissarra, amb pH entre 4,5 i 5,0 en les capes superficials– la toxicitat per alumini constitueix una limitació important en aquests sòls.
  • Però hi ha notables diferències entre les parcel·les degudes, en bona part, a les pràctiques de cada viticultor. Així en les parcel·les en què s’abusa de fitosanitaris i herbicides, s’observen nivells potencialment tòxics de coure i manganès. En aquelles on es treballen les cobertes vegetals i es fa un bon manteniment del sòl, el pH està més equilibrat i no hi ha tants factors limitants ni tòxics.

ORIGEN DE LA VARIETAT GODELLO

L’origen de la varietat es remunta a l’època de la colonització romana i, segons les últimes investigacions, sembla ser producte de la introgressió genètica de material portat pels colonitzadors romans sobre ceps silvestres seleccionats per les poblacions primitives del nord-oest peninsular. El Godello figura entre les primeres varietats esmentades en els documents històrics i la seva major extensió es remunta al segle XVIII, en què segons els documents de l’època, ocupava el 33% de la superfície vitícola de Valdeorras. En l’Exposició Vitivinícola Nacional del 1877, es citava aquesta varietat com la conreada a Ourense i Lugo. El Ministeri de Foment (1911) també citava el seu cultiu a les províncies d’Ourense i Lugo.

Pacottet (1928) parlava d’ella com una de les varietats blanques gallegues més importants. Més tard Marcilla (1942) descrivia la Godello com la varietat blanca més important de Valdeorras. També la citen Hidalgo i Candela (1971), Hidalgo (1980) i Iglesias (1987). Més recentment la Godello apareix a la Llista de varietats del món elaborada per Elleweldt i publicada el 1988, com una varietat espanyola a la qual aquest autor li atribueix també els sinònims de Berdello i Ojo de Gallo.

La Godello és una varietat que produeix vins blancs de caràcter atlàntic i el seu cultiu en Valdeorras, es localitza sobre els vessants i plans del riu Sil, la Vall de Larouco i la Vall del Bibei, com destacades sub-zones reconegudes en la Denominació d’Origen.

Rep també els noms de Agudillo, Berdello, Ojo de Gallo i Verdelho. Actualment és la varietat més important de la Denominació d’Origen Valdeorras, encara que està present també en altres DO com Monterrei i Bierzo principalment.

Desenvolupa les seves millors qualitats en els vessants altes de la vall i zones altes com O Bolo, on una temperatura i una humitat relativa moderada durant la maduració, asseguren un excel·lent equilibri sucre/acidesa i un potencial aromàtic intens i diferenciat ja que es tracta d’una varietat amb discret caràcter aromàtic, però que expressa molt bé el caràcter geo-climàtic de la zona en la qual es conrea.

Molts consideren que el cultiu del raïm Godello ha estat el responsable del gran avanç qualitatiu que s’està donant en els darrers anys a la vinya de Galícia, jo per descomptat penso que és així doncs segons el meu parer, té el tall atlàntic i fresc d’altres varietats gallegues, però amb més volum, untuositat i presència en boca que el fa un blanc més “gastronòmic”.

DESCRIPCIÓ AMPELOGRÀFICA DE LA VARIETAT

  • Varietat de vigor mitjà-alt. És una varietat que creix molt ràpid en primaveres plujoses, però que suporta bé els mesos secs d’estiu.
  • De brostada i maduració primerenca, de vegades massa ràpida amb elevades temperatures.

Poda i conducció

No és una varietat excessivament vigorosa però és recomanable la poda en cordó, (a polze), ja que la poda en guyot o “vara”, produeix el naixement de molts raïms que en l’època estival seca, seran difícilment ben desenvolupats i madurats.

És aconsellable la seva conducció en espatllera a causa de la fragilitat de la vegetació al fort vent a l’època de floració, el que provoca grans danys a la planta, principalment a les zones altes.

Sorte A COALLEIRA en espaldera – Rafael Palacios – O Bolo

Sorte A COALLEIRA en espatllera – Rafael Palacios – O Bolo

Són poques les excepcions que hi ha en la plantació de Godello en vas o “gobelet” i és molt recomanable subjectar la vegetació d’alguna manera, aquest és l’exemple de com ho fem amb la nostra “Sorte Antiga”, plantada el 1920.

SorteAntiga_VilaViniteca_RafaPalacios

Sorte ANTIGA” en vas – Rafael Palacios – O Bolo

Fulla

Pilositat cotonosa forta amb pigmentació antociànica ribetejada. De forma pentagonal, penta-lobulada amb sinus laterals profunds en “dit de guant”, sinus peciolar obert, en “V” i en el revés pilositat escassa.

hoja godello_RafaelPalacios_VilaViniteca

Raïm, baia i llavor

  • Els raïms són de mida petita (190 grams), cònics, normalment amb una espatlla i de compacitat mitjana.
  • Els grans de raïm són de mida petita, amb secció circular i perfil el·líptic.
Godello_RafaelPalacios_VilaViniteca

Gotim de Godello – Sorte O Soro

  • La pell és dura però fina, de color verd groguenc, amb molta pruïna, amb pigues i que adquireix durant la maduració un color daurat si està molt exposat al sol i a temperatures altes.
  • La polpa és dura, de color verd, molt vascularitzada, sucosa i carnosa, sense sabors particulars, amb intensa aroma peculiar i persistent a poma i kiwi.
  • Les llavors tenen una mida intermitja, amb un pes mitjà de 0,0239 grams.
  • L’època de germinació és de 4-5 dies després de la data de referència i la maduració és de 2-3 setmanes després de la data de referència (les dates de referència s’obtenen de la varietat Chasselas).
  • Té elevada taxa de fertilitat, amb un nombre d’inflorescències per pàmpol al voltant de 1,6 i la primera inflorescència apareix al 2on i 3er borró, encara que després hi ha molts factors que influeixen negativament en el quallat.
  • És molt sensible a l’oïdi, amb sensibilitat moderada al míldiu i excoriosi i poc sensible a la Botritys. Resisteix malament el fred i l’exposició directa al sol produeix cremades a la pell de les baies que produeixen oxidacions en els mosts.
  • Presenta una baixa producció i un baix rendiment en most, circumstàncies per les quals va estar a prop de la desaparició.

CARACTERÍSTIQUES ENOLÒGIQUES DE LA VARIETAT GODELLO

La Godello es considera una varietat amb un gran potencial enològic.

Aquesta varietat proporciona vins varietals amb pH baixos, a causa de la bona relació que es produeix entre àcid tartàric/àcid màlic i àcid tartàric/potassi, fet que a més facilita la conservació del vi enfront de microorganismes.

Aquesta varietat es caracteritza per tenir uns valors alts d’àcid tartàric i baixos d’àcid màlic. També presenta uns valors baixos dels principals cations de salificació, que són el potassi i el calci, el que fa que no es perdi acidesa durant tot el procés d’elaboració.

Pel que fa al grau alcohòlic, la varietat Godello aconsegueix una bona maduració, que tendeix a proporcionar vins de graduació mitjana-alta.

Els vins elaborats de raïm Godello són fins i delicats, presenten un perfil aromàtic molt complex, menys definit que altres varietats blanques tot i així, solen ser bastant distintius les aromes cítrics i fruiters, carregats de mineralitat, amb tocs herbacis i un subtil aroma floral , com anissos i fonoll.

CARACTERÍSTIQUES SENSORIALS DELS VINS DE GODELLO

Fase visual 

Els mosts abans de la seva fermentació són de color verd intens que, quan es transformen en vi ofereixen un característic color groc amb rivet verdós, molt estable en el temps, que va evolucionant cap a matisos lleugerament palla.

Fase olfactiva 

  • Els vins de Godello són d’intensitat aromàtica mitjana i marcada personalitat varietal, mostrant una millor expressió després del primer any d’evolució en ampolla.
  • Domina una sèrie afruitada de cítrics, fruites tropicals, pera i poma reineta, acompanyats de matisos de tipus vegetal; boix, farigola, llorer i subtils matisos florals; rosa, flors blanques i valeriana.
  • Amb el pas del temps en ampolla, les aromes es fonen i s’acomplexen, apareixent matisos tiòlics.
  • La petita grandària de raïm, juntament amb la seva forma el·líptica, fa que la superfície de pellofa respecte al volum de most sigui molt elevada, afavorint d’aquesta manera la cessió per maceració de substàncies aromàtiques varietals, durant l’etapa d’extracció del most. 

Fase gustativa

  • Són vins que expressen molt bé la mineralitat del sòl, força glicèrics i untuosos.
  • Quan s’arriba a una maduració òptima, els vins de Godello tenen una acidesa equilibrada amb l’alcohol.
  • Per la seva composició fenòlica són vins estructurats amb un final amarg molt característic de la varietat, vins de gran longitud en boca i amb un final aromàtic i afruitat.
  • Milloren notablement a partir del segon any d’embotellament quan es perd part de la fruita, però es guanya en complexitat i expressió.
  • Són vins interessants per a la criança sobre mares, on s’estabilitza el seu caràcter i guanyen en untuositat i volum.
  • També són vins que tenen una gran capacitat de millora amb un envelliment en bóta de roure, gràcies a la seva acidesa i bona estructura.

rafa2

Rafael Palacios
Rafael Palacios ha estat unit al vi des del seu naixement. És el més jove de la nombrosa família del Sr. José Palacios Remondo, fundador del celler del mateix nom a 1948 a Alfaro, La Rioja. Allà va créixer al costat dels seus pares i els seus germans, amb els quals va compartir inoblidables moments al voltant del celler familiar. Entre el 1990 i el 1993 viatja a França. El 1990, va treballar per a un gran negociant de vins a Bordeus, Dulong i els dos anys següents va compaginar estudis d’enologia en Montagne-St. Emilion amb pràctiques a verema a Ch. Petrus i Ch. Moulin du Cadet, igualment de la família Moueix. Allí va conèixer a John Cassegrain, prestigiós enòleg australià i a principis del 1994, va viatjar al seu país per treballar estretament amb ell al seu celler de Hastings River. A Austràlia va descobrir la seva passió per l’elaboració de vins blancs. Després d’uns mesos amb Cassegrain, va continuar les seves pràctiques a Coonawara, South Australia, treballant per diversos cellers del grup Southcorp, (Winns, Rouge Homme, Penfolds).

Al juliol del 1994 torna a la Rioja i comença la seva experiència professional al celler familiar. L’evolució del celler és evident i el seu pare sempre vigilant, li nomena director tècnic dos anys més tard, donant per entès així un canvi generacional en l’elaboració dels vins. El 1997, motivat per la competència de zones emergents com Rueda i Rías Baixas i el beneplàcit del seu pare, Rafael inicia l’elaboració de vins blancs de major qualitat al celler i aquesta mateixa anyada neix el blanc de varietat Viura “Plácet”. El reconeixement és immediat. Amb aquest vi Rafael desenvolupa aquell potencial tècnic i la seva confiança en el terreny, però així mateix després de diverses collites comença a sentir que no és suficient, sent que el costat tècnic de l’elaboració arriba al seu límit i comença a explorar la viticultura per arribar més alt en l’expressió d’aquests vins.

L’any 2000 mor el seu pare i això canvia moltes coses a la vida de Rafael. Durant els tres anys següents treballarà mà a mà amb el seu germà Alvaro qui dirigeix el celler des de l’any 2000. El març del 2004, Rafael entén que ha arribat el moment de volar en solitari, és el moment de l’aventura, té l’energia de la joventut i la temprança de l’experiència. La crida de Galícia no és recent. Rafael ja es va sentir atret a 1996 per la varietat “Godello”. Va ser un vi de Valdeorras, va impressionar el caràcter continental de la varietat –clàssica d’altres varietats gallegues– però especialment el volum i la longitud en boca d’aquests vins. Després de col·laborar esporàdicament amb productors locals, Rafael Palacios inicia el seu projecte personal al maig del 2.004, en la sub-zona de la “Vall del Bibei”, municipi d’O Bolo, comprant vells vinyes de la varietat autòctona Godello a gent gran viticultors.

Tria aquesta zona per la seva història, per la seva altitud i també per la textura dels seus sòls sorrencs d’origen granític exclusivament. L’extremada orografia i la baixa producció per les seves terres la van portar al total abandó d’aquesta petita però històrica comarca, conreada en bancals. Aquestes petites parcel·les van ser heretades per aquests viticultors a sorteig, “Sorte” en Gallego. Durant aquests anys, ha tornat aquestes vinyes a la seva viticultura tradicional històrica, eliminant per complet al gran enemic de la viticultura gallega, l’ús d’herbicides i els tractaments de síntesi. Aquesta transformació està marcant notablement la qualitat dels seus vins, que cada any es perfilen molt més definits en l’expressió del sòl sorrenc, amb un marcat caràcter mineral i salí.

Avui dia elabora quatre vins principalment, BOLO que prové de les vinyes més joves i de raïm comprats a viticultors controlats pel celler; LOURO, elaborat amb vinyes de mitjana edat i en propietat; AS SORTES, elaborat amb les parcel·les més velles en propietat d’entre 38 a 96 anys d’edat; i SORTE O SORO, vi de parcel·la i limitada producció.

Sorte A COALLEIRA en espaldera – Rafael Palacios – O Bolo

Sorte O SORO – Rafael Palacios – O Bolo

 

Hits: 334

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *