Home, Evolució, Intervenció, Energia i Vi

Per David Molina

ADN. Fuente: Shutterstock

Hombre i Evolució
Homo Sapiens Sapiens és una obra d’art de la pròpia mare naturalesa, cada cèl·lula és un tresor que emmagatzema informació privilegiada en una mena de codi de barres, l’ADN. Tot el procés evolutiu des de l’origen de la vida de la primera cèl·lula està codificat químicament en el genoma, és l’Oxford Wine Companion de la biologia evolutiva. Tots els éssers vius comparteixen aquesta mateixa base de codificació química (adenina, citosina, guanina i timina) amb milions de diferents combinacions, una prova irrefutable d’un origen comú per a tots els éssers vius a la terra. És el resultat de la feina de nombrosos i brillants científics: Charles Darwin i Alfred Russell, Gregor Mendel, Francis Crick i James Watson, Francis Collins, qui va dirigir la descodificació de l’ADN humà el 2016, sense oblidar a Rosalind Franklin, la dona que la història ha de reconèixer com una sapiens que va contribuir de manera important a la descoberta.

Arbre de la Vida, Haekel 1910

Amb tot el respecte a les religions, la humanitat és sens dubte la màxima expressió de l’evolució biològica a la terra i no té igual. Avui l’epigenètica, una branca de la ciència de la genètica, ens ajuda a entendre el perquè. Els espectaculars salts evolutius, des de la primera cèl·lula en la seva adaptació al medi, s’han posicionat a la humanitat en el cim de la piràmide biològica. L’home és l’espectacular resultat d’un llarg procés en forma d’organisme eucariota pluricel·lular altament sofisticat i intel·ligent i que s’ha posicionat com a espècie dominant a la terra en tots els sentits. La seva poderosa presència és de tal calibre que el seu impacte té efectes evidents en l’únic i meravellós planeta blau, però no entrarem a debatre en aquest escrit sobre els efectes col·laterals de la seva existència.

Com a individus i societat hem aconseguit coses impressionants, abandonar els arbres per les praderies, el descobriment del foc, l’ús de les pedres com a primeres eines, el llenguatge articulat com a mitjà de comunicació entre individus (aspecte clau en el progrés com a espècie organitzada), el desenvolupament de l’agricultura, les primeres civilitzacions, la creació de la roda, el vi, l’escriptura gràfica (les primeres emoticones) i una interminable llista de creacions i descobriments sorprenents.

Charles Darwin

La curiositat, inquietud i ambició són característiques úniques de la nostra espècie i això ens han dut a allunar a la superfície del petit satèl·lit terrestre, la Lluna, a erradicar malalties que semblaven incurables, a apropar-nos a les portes de poder combatre el càncer i qui sap si en un futur proper poder erradicar-lo, a comunicar-nos a distància en l’espai i en el temps, cosa que gairebé sembla propi de les pel·lícules de ficció per no dir de la màgia, una infinitat de coses grandioses.

La humanitat amb la seva característica intel·ligència ha creat un univers intel·lectual infinit gràcies a la ciència, la religió, la filosofia, la psicologia, l’ètica, el raonament argumentat i el pensament evolutiu. Sembla que gairebé tot és possible per a l’Homo sapiens sapiens, fins i tot condicionar-se a si mateix. Un individu únic pot ser capaç de modificar i influir en les necessitats i comportaments de la societat, creant noves i canviants modes/tendències. Aplicable en tots els aspectes, també passa amb la indústria i el mercat del vi… No hi ha dubte que la societat és molt intel·ligent, però també molt vulnerable i mal·leable.

Intervenció, Energia i Vi
Encara que de vegades no ho sembla, hi ha un punt d’equilibri entre totes les coses… igual que també existeix entre el moviment artesà/ancestral/craft i l’ús del coneixement científic i de la tecnologia més avançada.

Vi, decisions, intervenció

És rellevant deixar clar que els vins no es fan sols, l’intervencionisme és necessari perquè el vi existeixi i pugui ser begut i gaudit des de l’hedonisme sensorial i fins i tot intel·lectual. El vi no es fa sol. És imprescindible la intervenció de l’home en tot moment. Aquest fet comença de forma evident amb la decisió d’on establir la vinya, quina varietat i què clon i portaempelt utilitzar, com conrear, quants quilos de raïm produir, quan veremar, on i com elaborar són només alguns punts claus d’un llarg procés humà. L’intervencionisme està mal vist avui en dia en el món del vi, però el mínim control microbiològic en el procés permet garantir el poder beure vi i no vinagre, els microorganismes fermentatius no entenen d’hedonisme sensorial, motiu pel qual uns quants segles enrere s’afegia oli, herbes, mel i fins i tot resina perquè el vi tingués bon gust, ja que s’espatllava amb enorme facilitat i ràpidament un cop arribada la primavera després de la collita. Moltes de les adaptacions aplicades en els processos són el resultat de prova i error.

L’Astrofísic Neil de Grasse Tyson, deixeble de Carl Seagan. Font: Bruce F Press/Wikimedia Commons

El grau en què s’intervé en l’elaboració no és només una qüestió romàntica o històrica, que pot ser molt bonica i atractiva, el concepte sobre el qual un vi és creat és important, però el tema principal és la sostenibilitat econòmica de la producció. Pocs elaboren vi per plaer si no hi ha una recompensa econòmica al final, la qual és totalment lícita, cal sobreviure. Quantes ampolles es volen produir, quin tipus i quin estil de vi i de la qualitat final buscada o desitjada per a un segment concret del mercat requereixen d’una sostenibilitat econòmica, sense ella el futur no pinta bé.

Deixant enrere la part del pragmatisme i el pensament lògic, vam iniciar la recerca de la part més bonica i que enamora la majoria dels consumidors, ens endinsem en la fracció més etèria i intangible del vi, la qual no podem veure, ni tocar, però potser sí sentir. Avançant en el camí cap a l’essència més purista i minimalista en la producció de vi, allà ens trobem amb productors que busquen conceptualment el vincle entre el vi i l’energia còsmica, espiritual o senzillament energia pura. Això resulta a primera instància difícil d’associar o entendre per als més analítics, pragmàtics o de pensament més hipotalàmic. A partir d’aquí intentarem aclarir el vincle existent entre l’energia i el vi de la forma més raonable, senzilla i comprensible possible per al lector. Amb aquesta premissa el missatge a partir d’aquí es basa en el relat d’un deixeble del famós científic Carl Seagan, Neil de Grasse Tyson, un prestigiós astrofísic, escriptor i aclamat divulgador científic de renom mundial.

L’energia té per a algunes persones un vessant clarament espiritual i per a altres clarament física. La primera és difícil per no dir impossible de poder argumentar amb dades, la segona està basada en fets i dades científicament provats i explicats.

Però com acaba l’energia còsmica en una copa de vi?
Un recorregut en l’espai i el temps…

Entendre que tot i tots som fills del sol i de les estrelles pot sonar estrany, però en realitat som energia amb forma física que procedeix sorprenentment de la pols de les estrelles de l’univers. Els elements que constitueixen la matèria tal com la coneixem avui, l’hidrogen, el silici i ferro de les roques i pedres de les vinyes, el carboni sobre el qual està edificat el nostre cos, la matèria amb la qual aconseguim construir coses (cotxes, cases, avions, etc.), el tronc i sarment del cep, el verd de les fulles, el color, els tanins i aromes del vi, tota la base d’aquesta matèria es va crear en el fosc espai fa milers de milions d’anys, en les estrelles.

Encara que no ho vegem o percebem a simple vista, estem envoltats d’energia, estem inundats d’ella, de fet som energia. Però què és l’energia? Què fa que es moguin i ballin els àtoms dels elements que constitueixen la matèria que podem tocar i amb la qual podem construir coses? Per comprendre això hem d’anar a l’interior de l’estrella que més llum desprèn en la Via Làctia, on vivim, una galàxia formada fa 13.000 milions d’anys i que forma part d’un grup d’altres 50 galàxies (Andròmeda, Núvols de Magallanes, etc. ) més. Totes aquestes galàxies juntes constitueixen un grup que al seu torn forma part d’una reunió de molts altres grups de galàxies que configuren el Supercúmul de Virgo, i així successivament i de forma expansiva fins a l’infinit, un concepte que s’escapa per a la comprensió de molts. Però seguim endavant intentant comprendre d’on ve l’energia.

La Via Làctia,  on es troba la font d’energia vital, el Sol. Font: Xataca

En el punt més brillant de la Via Làctia hi ha el Sol, el creador de la vida a la terra. En el seu interior es fusionen 2 àtoms d’hidrogen i creen heli, aquesta fusió emet una explosió que genera tal quantitat d’energia que aquesta es manté deambulant pel Sol durant 10 milions d’anys abans d’arribar a la superfície, i un cop allà s’enlaira i vola lliurement des del Sol cap a l’espai i acaba arribant a la Terra en forma de llum visible. Un cop aquesta energia en forma lumínica arriba a la Terra, impacta en la superfície del sòl, les roques, les fulles dels arbres i també de les vinyes que la captaran per poder fer la fotosíntesi i guardar energia que utilitzarà posteriorment.

Un cop l’energia lumínica ha impactat a la clorofil·la (compost químic que dona el color verd a les plantes) del full de vitis vinifera (la vinya), aquesta és convertida en energia química, que al seu torn és utilitzada per la planta per a construir material vegetal unint (igual que els nens quan juguen a construir amb les peces del Lego) diferents elements químics obtinguts a través de l’aire i del sòl mitjançant l’absorció d’aigua. Amb tot això la petita planta és capaç de construir un ferm i imponent cep i donar a llum a cada collita raïms bellament acolorits, plens de sucre, àcids, tanins i precursors aromàtics. El cep es converteix així en un transmissor d’energia solar.

És en aquest moment quan entra en joc l’home amb el seu coneixement i decisions intervencionistes, totes són necessàries perquè aquesta energia acabi expressant el seu origen a la copa. Ell decidirà quan recol·lectar el raïm, posarà els mitjans i gràcies a la generosa col·laboració dels nostres diminuts i estimats aliats, els llevats (Saccharomyces cerevisiae, Torulospora) i els bacteris (Oennococus Oenni, Lactobacillus Plantarum), l’elixir del raïm (el most) serà transformat en vi. Tota aquesta energia lumínica que va arribar del sol a través de l’espai és convertida per les fulles en energia química, després en matèria sòlida i després en aroma i sabor.

Energia solar viatjant a l’espai cap a la terra //Fulles transformant energia lumínica en saborosos gotims  

Podem dir que el vi és energia pura transformada que arriba des de l’espai, passant per diferents etapes i formes i finalment gràcies a la intervenció controlada de l’home i els seus estimats aliats microscòpics.

Quan assaborim un vi en realitat també estem rebent la seva energia i segons el vi també percebre el seu origen, el que els francesos anomenen “terroir”. Vist així, no hi ha dubte que la pols de les estrelles i l’energia lumínica solar té a veure també amb el seu origen.

Saccharomyces Cerevisiae

Però aquí no acaba el recorregut de l’energia espacial… Quan vam tastar un vi l’energia present en el nostre cervell converteix l’energia del vi (estímul visual, olfactiu, gustatiu, tàctil) en el corrent elèctric del nostre pensament cognitiu (percepció, interpretació i raonament), i aquesta mateixa energia és la que dirigeix ​​les nostres cordes vocals perquè produeixin so en forma de veu (vista general, llenguatge i argumentació del vi) i a través d’un missatge verbal coherent i amb sentit.

Tot és energia i energia ho és tot

Totes aquestes transformacions dels diferents estats de l’energia succeeixen constantment i a tot arreu alhora i des de l’inici de tot. És l’energia de les estrelles que procedeix de l’espai la que mou el vent, les onades, les fulles, genera la vida a la terra i dóna forma a tots els éssers vius que l’habiten. L’energia es transforma.

El sol és sinònim de vida i la seva energia està present en el vi que bevem i gaudim sensorial i intel·lectualment, ambdues maneres alhora. La humanitat és molt afortunada en rebre aquesta energia de les estrelles. Aquesta font de vida que joiosament cau del cel de forma gratuïta, és un veritable regal de l’univers.

El sol, energia i vida

Com a espècie és sorprenent la nostra evolució i tot el que hem aconseguit. Espero que la nostra intel·ligència i capacitat ens permeti seguir gaudint de l’energia que ens regala el sol, d’aquest meravellós planeta amb les seves belles vinyes que decoren la terra com jardins i dels deliciosos vins que sabem voluntariosament i premeditadament crear.

Crec en l’energia, en la ciència, en el pensament evolutiu, en la psicologia, en la filosofia i en moltes altres coses més que tenen sentit!

David Molina
Encara que les primeres passes de David Molina com a professional foren de Preparador Físic, aviat va decidir involucrar-se en el món del vi. El punt de partida fou la gastronomia en el restaurant de la família i aviat es va convertir en el director d’un restaurant de Barcelona centre. Allà va descobrir que els vins eren la seva motivació. Tot allò el va conduir a graduar-se a l’Escola de Sommeliers de Barcelona i després va treballar a Jean Luc Figueres, Sant Pau i elBulli. Després de durs anys de feina a la restauració, es va incorporar a Vila Viniteca. Aquella feina la va compaginar amb viatges i estudis en Viticultura, Enologia i Marketing en vi. Fou allà on va descobrir també la seva gran passió per l’escriptura. L‘última vegada que treballa per una companyia fou el 2005 i el 2006. El 2007 decidí estudiar a The Institute of Wine Spirit & Education Trust, més conegut com WSET. David Molina es va graduar com a AIWS (Diploma Graduation in Wine Knowledge) amb gran èxit el 2008. Aquesta institució està considerada com la més prestigiosa, a més de reconeguda en tot el món com els estudis més sòlids i pilars fonamentals per l’accés al MW (Master of Wine). Actualment, treballa a Barcelona assessorant projectes d’exportació a Àsia i tastant i valorant vins, entre altres funcions. El seu últim repte és Outlook Wine, un projecte compromès amb l’educació i formació al voltant del vi.

Referèncias de les imatges:
Foto 1:
http://noticias.universia.es/ciencia-tecnologia/noticia/2017/01/10/1148231/adn-podria-ayudarte-encontrar-empleo.html
Foto 2: https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Haeckel_arbol_bn.png
Foto 3: https://www.xataka.com/otros/la-historia-de-una-de-las-ideas-mas-peligrosas-jamas-pensada-la-teoria-de-la-evolucion
Foto 4: https://www.crosswalk.com/church/pastors-or-leadership/is-it-wrong-for-christian-have-drink-alcohol.html
Foto 5: https://interestingengineering.com/25-reasons-neil-degrasse-tyson-is-one-of-the-funniest-scientists-of-all-time
Foto 6: https://www.nvinoticias.com/nota/81711/ya-puedes-hacer-un-viaje-virtual-en-360-grados-al-centro-de-nuestra-galaxia
Foto 7: http://www.e-consulta.com/nota/2017-11-13/ciencia/en-unos-5-millones-de-anos-el-sol-sera-una-nebulosa-y-morira-investigadora
Foto 8: https://www.gob.mx/aserca/articulos/uva-fruto-de-la-vid?idiom=es
Foto 9: http://sobrelatierra.agro.uba.ar/logran-cuadruplicar-la-oferta-de-levaduras-de-cerveza-en-el-pais/
Foto 10: https://tecreview.tec.mx

Hits: 164

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *