I si 2019 fos “El Somni”? “L’Anyada”?

Per Mounir Saouma

Sóc d’aquelles persones que es nega a comentar les anyades abans d’acabar la malolàctica, que és uns 18 mesos després de la verema, però estem vivint quelcom excepcional aquest Any aquí a Borgonya i a Châteauneuf-du-Pape, i vull compartir-ho amb vosaltres.

Vam tenir molta pluja al principi de la temporada, impossible de ruixar o treballar la terra. Després vam passar 5 mesos sense pluja, molt i molt secs.

Però la vinya no va parar de viure i treballar, noves fulles, gairebé cap signe d’estrès hídric. Aquesta fou la primera Sorpresa, potser els ceps comencen a enfrontar-se millor a l’escalfament global, uns 17 anys després del 2003?

La situació actual amb alguns factors, gairebé impossible de comprendre:

Vam veremar Montrachet i Clos de la Roche el mateix dia. D’acord. Però vam veremar el raïm pel Crémant aquells mateixos dies (normalment són tres setmanes o un mes abans); al sud vam collir mourvèdre i grenache el mateix dia (el mourvèdre acostuma a ser dues o tres setmanes després); vam acabar collint Côtes d’Or per començar a veremar alguns Châteauneuf-du-Pape blancs; no vam començar a collir cap Châteauneuf negre excepte el Syrah; Clos de la Roche el 13 de setembre; Pignan serà a principis d’octubre.

Fins aquí res excepcional o sorprenent? Aquí teniu! Quan diem un estiu sec i calorós, diem que no hi ha àcid màlic i generalment baixa acidesa, però no el 2019 ja que estem veremant Bâtard-Montrachet amb 14% i 4,2 d’acidesa total en H2SO4 (6,3 tartàric) i 3,15 de pH. Encara us resistiu? Tenim 2 g/l d’àcid màlic. Només per a la vostra informació, en anyades com la 2003/2009/2015 vam tenint gairebé zero màlic. Al sud no és més comprensible, vam veremar Grenache Blanc amb 14,5% i 3,9 g/l H2SO4. Mai abans havíem vist aquest equilibri en una ‘zona càlida’ com el sud del Rhône, Califòrnia o Espanya. Les baies de syrah són petites i amb pells fines, sense cap sabor varietal, tanins fins i clàssics.

No hi ha necessitat de sofre, els sucs són inoxidables, les fermentacions no comencen fàcilment i són ràpides, però la sensació global és GENIAL.

M’encanta la meva professió, estic orgullós de ser un elaborador de vi i em sento satisfet amb cada collita per diferents raons. La 2019 és la meva 31a collita i crec que em sentiré orgullós de dir un dia: vaig vinificar raïm del 2019.

Volums, barreja de clima fred a la floració, gelades i calamarsa, sol i sequera, tenim una collita molt petita en blancs, gairebé la meitat (Chassagne és la pitjor). Els negres estan bé en volum, de mitja parlem de la mateixa quantitat que el 2003; una producció petita però una qualitat de somni.  

Marc Aureli: “Tot és fruita per a mi, produïda per les teves estacions, oh Natura! Tot prové de tu, tot està en tu i tot torna a tu”.

Nota: embotellarem els nostres blancs del 2017 després de la verema; els 2018 encara estan fermentant amb poca malolàctica i alcohòlics.

Mounir Saouma
El 1999, va irrompre al panorama de Bourgogne la primera anyada dels vins de Mounir Saouma: un libanès que durant la seva estada en un monestir del Pròxim Orient va aprendre a elaborar vi. Fascinat, va marxar a Montpellier per estudiar enologia i, després de treballar a diversos cellers de França i Califòrnia, va acabar fundant un négoce a Bourgogne amb la seva dona Rotem Brakin. Rotem és enginyera agrícola i ha estat premiada pels seus estudis sobre la Côte d’Or. El caràcter afable i extravertit d’aquesta parella els ha aportat grans amistats entre els viticultors dels millors Premiers i Grands Crus de la Côte d’Or, d’on provenen la gran majoria dels seus vins.
Malgrat no ser propietaris de vinya, han aconseguit situar totes i cadascuna de les seves cuvées al nivell més alt de qualitat de la Bourgogne. Mounir decideix cada any i després de tastar els mosts acabats de premsar quins d’ells es convertiran en vins de Lucien Le Moine.

Deu anys després d’iniciar la seva aventura vinícola a Bourgogne, Mounir i Rotem van presentar la primera anyada del seu nou celler al Rhône: Clos Saouma. Allà són propietaris de 8,5 hectàrees a Châteauneuf-du- Pape i 8,9 a Côtes du Rhône, on elaboren vins amb la mateixa filosofia que a Bourgogne. Una nova manera d’entendre i criar els vins de Châteauneuf-du-Pape, en contacte amb les mares i amb unes llarguíssimes criances, que ha estat des del principi rebuda amb entusiasme per la crítica, coneixedora de la seva bona manera de fer.

Hits: 76

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *