Jacques Thienpont a Pomerol – Una entrevista per a Vila Viniteca

Com descriuries el paisatge de Pomerol?
Pomerol es pot dividir en tres zones. Hi ha el punt més elevat de Pomerol, l’altiplà –plateau– que inclou les principals regions –Pétrus, Vieux Château Certan, L’Evangile, La Conseillante, Le Pin, Trotanoy i Eglise Clinet; després es troben les vessants que van des de l’altiplà fins el pla on es poden trobar excel·lents châteaux com La Croix de Gay, Gazin, Feytit Clinet, Nenin i finalment hi ha els châteaux situats sobre sòls arenosos com Clos de Réné, Château de Sales, Château Fayat, Château La Pointe, que també tenen una molt bona reputació.

Poden els tipus de sòl dividir-se en les mateixes tres divisions?
L’altiplà és la part més interessant de la denominació. Els sòls de Pomerol es caracteritzen sobretot pel seu alt contingut en argila amb diferents quantitats d’arena i grava, algunes graves es troben a l’altiplà –al voltant de Le Pin, Vieux Château Certan i Lafleur fins els 30 cm de profunditat. L’alt contingut d’argila que es troba a Pétrus és una mica menys habitual.

És Pomerol una antigua zona vinícola?
No tan antiga com Saint-Émilion o fins i tot Médoc, al menys en termes de reputació. Fou Pétrus i Madame Loubat els que van situar Pomerol al mapa del vi. Fins fa relativament poc eren camps, horts, jardins i zones de pastura al voltant de l’altiplà. Tot això ha desaparegut per donar-nos ara un paisatge, el qual és una vinya única. Les vinyes han anat creixent aquí durant molt de temps, no obstant, durant l’Edat Mitjana fou un important lloc per als peregrins en el seu camí cap a Santiago de Compostela per a descansar (per tant el nostre gremi del vi, els Hospitalaris de Pomerol).

Per què no es troben molts châteaux impressionants a Pomerol?
N’hi ha molt pocs. Agafa Vieux Château Certan, per exemple, que és un dels únics i força antic. Originàriament, era una antiga finca; que des de la Revolució Francesa, es va dividir en Certan de May i Certan Giraud, separant el terreny en parcel·les menors. El château més impressionant a Pomerol és Château de Sales construït al segle XVII; fou propietat de la mateixa família durant 500 anys. En general, les finques a Pomerol són molt més modestes que en altres regions –els propietaris són simples productors de vi que no tenen pretensions de posseir un gran domini. Amb el codi de Napoleó, les grans finques es dividiren amb cada generació subsegüent. En un passat no molt llunyà, Pomerol es caracteritzà per ser una denominació amb una gran quantitat de petites finques –avui dia és difícil per a les mateixes famílies que s’aferren a la seva terra quan sovint hi ha diversos membres de la família que hereten i el cost de la terra de la vinya a Pomerol s’ha elevat a un preu tan alt que els impostos de l’herència són enormes. Avui dia, els estrangers posseeixen cada vegada més i més château de la regió –ja siguin empreses o inversors institucionals. Fa trenta anys, hi havia al voltant de 180 viticultors a Pomerol, 50 dels quals posseïen menys d’una hectàrea. Avui dia hi ha aproximadament 120 productors diferents, amb molt pocs que tinguin menys d’una hectàrea. Des del 1979, quan vaig comprar la primera hectàrea de Le Pin, el cost de la terra a Pomerol ha augmentat 24 vegades (i tothom em va dir que havia pagat massa en aquell moment!).

Com ha canviat l’estil dels vins de Pomerol al llarg dels anys?
L’estil de Pomerol ha millorat enormement gràcies a les noves tècniques de vinificació. Hem arribat a ser molt més precisos en la forma en que tenim cura de les nostres vinyes. Som molt més meticulosos actualment, tant des del punt de vista de la higiene i l’elecció de les bótes, selecció del raïm, selecció de parcel·les. Segons la meva opinió, som molt estrictes amb nosaltres mateixos des del punt de vista de la vinificació i el tast. No es pot comparar el vi d’avui amb el del passat. Avui dia els vins moderns són molt més afruitats amb equilibris i uns tanins millors, bons per beure mentre són joves, quan en el passat eren força herbacis, aigualits, tànnics durant la majoria d’anys. Aquest estil de vi està desapareixent.

Vinyes_LePin

És la mida petita d’una vinya a Pomerol un avantatge o no?
Les petites finques viuen el problema d’haver de vendre el seu vi a un preu força elevat amb la finalitat de guanyar diners. Si vols concentrar-te en un vi de qualitat, més granha de ser la vinya, amb la millor selecció per a elaborar un gran vi. Comparo la feina que fa la família Thienpont a Vieux Château Certan i Le Pin. La feina i la cura és exactament la mateixa però en anys difícils, VCC amb les seves 14 hectàrees de vinya, té una millor elecció de parcel·les que poden utilitzar-se en els millors assemblatges.

Ha jugat el canvi climàtic un paper important a Pomerol?
Certament. Sobretot quan es tracta de la concentració de sucre en el raïm. Fa 20 anys, cada dos o tres anys, necessitàvem afegir sucre al most de la nostra collita per assolir els 12º d’alcohol, mentre que avui arribem fàcilment als 13º o fins i tot més.

Està beneït Pomerol amb el seu clima?
Un gran avantatge és que Pomerol és una regió de maduració primerenca amb el predomini de raïm merlot que és una varietat de maduració primerenca. Per norma general som una de les primeres denominacions en començar a veremar, fet que pot ser de gran ajuda si existeix l’amenaça de pluges de tardor.

Parlant de merlot, com descriuria aquesta varietat?
Com saben, Le Pin és 100% merlot (com Pétrus). Crec que la merlot no és una varietat fàcil, és molt sensible; és una mica com la pinot noir. És necessari assegurar-se que la maduresa del raïm és perfecta i no sobremadura. A la vinificació, s’ha d’anar amb molta cura de no extreure’n massa. S’ha de deixar que el raïm evolucioni de forma natural amb maceracions freqüents i lleugeres, però potser amb llargues maceracions en dipòsit. La merlot evoluciona bé en bótes noves de roure on es pot controlar l’oxidació que posa de manifest altres aromes com la tòfona i la vainilla, però per sobre de tot, ens hem d’assegurar que guarda la seva classe, la seva elegància i certa lleugeresa en els vins.

Com descriure les diferències entre Vieux Château Certan i Le Pin?
La proporció de cabernet franc de VCC afegeix una lleugeresa, frescor, i un toc picant al vi, gairebé amb una qualitat aèria. Le Pin és molt més exòtic amb una major riquesa d’aromes de xocolata i cedre; més rodó, més femení, amb més cos.

Quina és la seva relació amb Le Pin?
És una bona amiga amb la que ja porto casat més de 35 anys. Ens tolerem, habitualment arribem a un acord i ens portem molt bé. De vegades és una mica capriciosa, especialment en anyades caloroses, però això és part del joc. Mai m’avorreixo amb ella. Cada collita és diferent i cada any rebel·la noves sorpreses. Sovint, en una collita més dèbil ens sorprèn com de bo pot arribar a ser el vi, especialment en anyades fredes i plujoses. Recentment he tastat Le Pin 1992 i m’he sorprès per la seva frescor i equilibri. Les anyades fredes serveixen per a calmar l’exuberància natural de Le Pin degut a la grava, als sòls ben drenats. La humitat que reté el sòl no és suficient a les anyades caloroses.

Encara està aprenent com fer Le Pin?
Aprenc tots els dies; això és el fascinant d’aquesta feina. Cada collita és diferent: com la vinya està evolucionant, el vigor que es troba a cada parcel·la, les característiques d’una parcel·la a altra. La diferència és que sovint faig Le Pin amb “la inspiració del moment”. Jo comparo això amb un artista que està pintant la seva tela. Òbviament, es necessita tenir coneixements tècnics a la vinificació i l’envelliment, però hi ha espai per a la intuïció i la percepció personal.

Ha canviat el nou celler l’estil de Le Pin?
Vam inaugurar el nou celler el 2011. No veig una gran diferència en la qualitat del vi, però hi ha un gran avantatge en el fet de poder treballar de una forma encara més precisa i controlada al soterrani amb una millor selecció de parcel·les i una millor higiene, i tot això en el confort d’un nou celler. En el passat hem aconseguit grans resultats amb una instal·lació molt més artesanal. Avui podem controlar i vigilar l’evolució del vi d’una manera molt més detallada.

Logo_LePin

Envelleixen bé els vins de Le Pin?
Creiem que si un vi ja és accessible quan es jove no envellirà bé. Al principi, quan els crítics tastaren Le Pin del 1981, 1982 i 1983 eren tan bons que no creien que durarien tant de temps. Amb els anys, Le Pin ha demostrat que aquesta teoria era errònia. Gràcies als generosos col·leccionistes de Le Pin a tot el món, de vegades tenim l’oportunitat de tastar vins vells: sempre estem sorpresos per la frescor i persistència en aquestes anyades. També he tastat el 1983, 1985, 1986 i 1988 recentment a Alemanya; venien d’un celler meravellós on els vins s’han guardat des de la seva sortida al mercat i tots estaven portant molt, molt bé el seu temps de guarda.

Mirant la seva bola de cristall, com veu l’evolució de Pomerol i Le Pin en el futur?
Crec que Pomerol seguirà sent desitjat per a molta gent i, conseqüentment, els preus de les seves vinyes romandran alts, el que tristament significa que els petits viticultors i les famílies locals desapareixeran. Gràcies a la reputació dels vins com Pétrus, Vieux Château Certan, La Fleur y Le Pin, els vins seguiran creixent en importància i trobaran nous fans. Respecte a Le Pin, tinc confiança en el futur. Le Pin continuarà canviant d’un any a un altre i escoltaré tant als enòlegs majors com els joves. Sempre hi ha quelcom per aprendre. La nova generació que està arribant (els nostres dos fills, Georges i William), sens dubte tindran diferents idees, potser diferents formes de fer les coses. Només és important fer atenció al que ens dóna la naturalesa cada any i adaptar-se en conseqüència. Encara estic enamorat de Le Pin i Pomerol i em sento bé respecte al futur.

Jacques Thienpont
Després de treballar al negoci familiar des del 1975, La Maison de Négoce Thienpont a Etikhove fundada el 1842, Jacques Thienpont va comprar les seves escasses 1,5 hectàrees de vinya el 1979. A partir d’aquell moment començà a elaborar el seu propi vi amb mitjans modestos i l’ajuda del seu cosí Alexandre. La família es va decantar pel nom de Le Pin pel pi solitari que donava ombra a la casa. L’excepcional terra, el know how, la complexitat, la riquesa i l’escassetat del vi contribuïren a que Le Pin es convertís en un dels vins més buscats. El 1987 es converteix en accionista de Vieux Château Certan i 10 anys després es casa amb Fiona Morrison M.W. amb la que té dos fills, Georges i William. La seva inquietud el porta el 2010 a iniciar un nou projecte amb la compra de 8 hectàrees de vinyes, Château L’Si, situades a Saint Émilion, que va tenir la seva primera anyada el 2012.

Hits: 8

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *