Jerez: goigs i frustracions

Per Jens Riis

Confesso tenir una debilitat especial per als vins de Jerez (i altres “generosos”). Al llarg dels anys he pogut gaudir d’aquests grans vins, moltes vegades. Però el baix nivell d’interès que percebo, em produeix gran consternació i frustració. La dita “ningú és profeta a la seva terra” ho defineix a la perfecció. Pel que veig, segueix sense ser una beguda de consum habitual en aquest país.

Poques vegades he vist la gent demanar un “fino” en un bar o restaurant, però en els últims anys hi ha hagut importants millores: 1) la premsa especialitzada ha pres la batuta per fer molt més visible els “generosos” de Jerez; 2) bars i restaurants com el Palo Cortado a Madrid amb una oferta estupenda de vins de Jerez; 3) ha augmentat l’interès als mercats d’exportació com els Estats Units; 4) vins de Jerez especials com els de l’Equipo Navazos i Tradición; 5) sommeliers millor preparats i més coses.

Per què?
Moltes vegades m’han preguntat, per què els vins de Jerez? La veritat és que no ho tinc clar, l’únic que sé és que m’entusiasmen com poques coses. Resulta curiós com un americà, desplaçat fa dècades a Espanya, s’ha convertit en consumidor, promotor i un veritable fanàtic dels vins del Marc de Jerez. Són grans vins, sens dubte. Però cal quelcom més per explicar aquesta bogeria meva. La vida en si és bàsicament una sèrie d’experiències, i segurament les experiències viscudes al voltant dels “generosos” té la culpa d’aquesta desmesurada passió. Intentaré, a través d’aquestes anècdotes, explicar-vos part del per què.

Amics a Cadis
Res millor per explicar la meva frustració que allò que va passar fa un parell d’anys a Conil de la Frontera, Cadis. Estava amb tres amics espanyols per a gaudir d’una setmana de golf, sopant en un restaurant a la platja. Un bon restaurant amb tot tipus de peix, marisc i vins de Jerez a la carta de vins. Res millor per aquest sopar que una ampolla de “manzanilla”, producte de la terra que hagués estat l’acompanyant perfecte pel menjar. Va ser inútil, ningú volia saber res de la meva proposta, una ampolla ben freda de Soler Manzanilla. “Molt fort, tossut, no em va” i coses així em deien. Així va ser, ells amb la seva cervesa o un verdejo d’estar per casa, i jo solet amb la meva copa de “manzanilla”. Una pena …

La meva mare i la seva copeta de Jerez
Sens dubte part de la meva afició als vins de Jerez és hereditària. La meva mare era “fan” del “sherry” de tota la vida. Els pressupostos familiars havien limitat el seu consum durant anys, però un cop jubilada es va permetre la seva copeta de Jerez a mitja tarda. De fet, el dia que va morir fa vuit anys, estava sola, asseguda en el seu saló amb el seu “sherry on the rocks”, se’n va adonar que alguna cosa passava i va cridar a l’ambulància. Quan van arribar, estava una mica grogui –per culpa de l’ictus que va acabar amb la seva vida aquella nit– però els de l’ambulància pensaven que podia haver estat la copeta que Sally tenia a mà.

Jerez_Riis_VilaViniteca

Un francès en èxtasi
Fa uns anys vaig tenir una experiència que d’alguna manera em va ajudar a entendre la passió que pot despertar un vi. Em van encarregar un tast didàctic a una fira comercial. La idea era entretenir els visitants a l’estand amb un mini-tast de tres vins espanyols: un negre, un blanc i un “generoso”: Gran Barquero Amontillado. En el transcurs, em van avisar que havia de venir un empresari francès, prestigiós aficionat i consumidor de grans vins. Mai oblidaré la seva cara quan va tastar l'”amontillado!”, un vi que no coneixia. Era d’èxtasi total, d’una experiència inoblidable que el va obligar a tornar diverses vegades a l’estand. Fins al dia d’avui, segueixo emocionant-me quan parlo d’això. Quelcom increïble!

Dirk Niepoort
Una persona clau per mi ha estat Dirk Niepoort. Vaig conèixer a Dirk a l’any 2000 en un dinar d’amics del vi a Madrid. Ens vam reunir en un restaurant, simplement per compartir i gaudir del vi i del menjar. L’aportació de Dirk va ser espectacular: un magnum de Grands Échézeaux 1985 i un porto de l’any 1900 del celler Niepoort. Els vins, d’impressió, però el que més em va impactar aquella nit va ser un comentari del bodeguer portuguès: els espanyols no estan traient profit d’un dels grans vins del món, el “fino”. Ull! “Un dels grans vins del món”! Des de llavors, sóc cada vegada més fanàtic dels vins de Jerez.

Visita a Valdespino, més que memorable
Al llarg dels meus més de 20 anys en el món del vi, he pogut visitar i conèixer a fons un munt de cellers arreu del món: Espanya, Portugal, Bordeus, Borgonya, Alemanya, Califòrnia, Argentina i Xile, però la visita a Valdespino el 2011 va ser sens dubte la més memorable. Era un dia festiu, però Eduardo Ojeda, cap de producció i enòleg, va rebre personalment al nostre petit grup de professionals i acompanyants per veure el celler, conèixer i tastar desenes de vins de Valdespino i La Guita.

Amb nosaltres, el que escriu, Dominik Huber i el seu equip de Terrer al Límit (Priorat) i quatre familiars. Resulta difícil resumir-ho, però allà estàvem amb Eduardo i la seva venencia, tastant tot de bótes: des de vi jove i “sobretablas” fins “amontillados” de més de 60 anys. Potser el que més va cridar l’atenció era la diferència entre bótes –el mateix vi d’una bóta, no tenia res a veure amb el de la bóta del costat. Cada bóta és un món i hem pogut apreciar com els micro-organismes de l’entorn (una espècie de microclima microbiològic) de la bóta deixa empremta pròpia en el vi que està criant-se allà dins.

Dia memorable, vins memorables, tant de Valdespino com La Guita, un dinar inoblidable al Bar Navarro, lloc d’aspecte “bàsic” però on es menja de meravella. Rematem la feina amb vistes a la badia i cafè al Palacio de los Duques de Medina Sidonia. Encara que no ho necessitava, em va donar un altre motiu per estimar el Jerez.

Jerez_Riis_VilaViniteca_2

Resum
Amb aquests relats/anècdotes pretenc exposar en part el rerefons de la meva passió pels meravellosos vins de Jerez, tant com a consumidor com a professional. I penso seguir amb la meva croada particular de promocionar i donar a conèixer aquests vins, tant aquí a Espanya com a l’exterior. Salut!

Jens Riis
36 anys a Madrid. Autor de The Spanish Wine Page (1995) i altres pàgines web. Part del grup fundador de elmundovino.com any 2000), tastador i webmaster. Des del 1999 representant a Espanya de Kysela Père et Fils, importador de vins a EUA. Tastador de la Unión Española de Catadores (UEC) i de l’Escola de Tasts d’Alacant.

Hits: 8

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *