La crida

Per Fernando Mora MW

No és el meu propòsit d’avui el d’explicar la meva història, ni com vaig arribar al món del vi, ni tampoc les voltes que va donar la vida per a dedicar-m’hi. Aquestes qüestions les hauríem de deixar per a un altre article.

Avui em vull centrar en el període “Master of Wine”. En com aquestes dues sigles “MW” varen arribar per a captar la meva curiositat, la meva atenció, el meu temps i gairebé, la meva ment de la mateixa manera com les làmpades de neó fan amb els mosquits que segueixen, de manera hipnotitzada, la seva llum sense poder evitar quedar-s’hi atrapats. És difícil d’explicar, i potser encara més de comprendre, però això és el que em va passar a mi. 

La primera vegada que vaig sentir a parlar sobre l’Institut de Masters of Wine (IMW) va ser sobre l’any 2008, quan jo només em dedicava al sector del vi semi-professionalment. Encara no havia deixat la meva antiga professió, però ja havia elaborat el meu primer vi a casa i posava en marxa una altra primera marca juntament amb dos amics. Vaig llegir un article escrit per un dels membres de l’IMW, així com de reüll, sense que arribés a captar la meva atenció o interessar-me massa.

Poc més tard, durant una visita a una fira a la qual vaig assistir per intentar buscar distribució per a la marca de vi que ja havia posat en marxa, recordo com un company d’Aragó em va dir: “mira; aquell és en Pedro Ballesteros, l’únic MW espanyol acompanyat pels futurs MWs”. La veritat és que em va impactar tanta devoció, és a dir, com els “deixebles” seguien al “mestre”, i com els bodeguers presents a la fira gairebé feien cua per a que tastessin els seus vins, senzillament com un honor, o en alguns casos, buscar la seva aprovació, consell o atenció.

En aquells primers temps, de seguida em vaig adonar de, com tot a la vida, si algun dia volia arribar a ser algú en això, i realment aprendre, havia de començar a estudiar i, sobretot, a tastar. Així que vaig començar els meus estudis del Diploma WSET a Londres. Aquests em van ensenyar a profunditzar molt més en aquest món, a relacionar conceptes, vaig començar a viatjar i a vendre en conseqüència també els meus vins. Sobretot, vaig conèixer a persones molt interessants amb la mateixa passió pel vi que tenia jo. Ells són els veritables responsables de que tornés a sentir a parlar sobre l’Institut de Masters of Wine, mentre somiaven en acabar el Diploma i ser admesos a l’IMW. Per descomptat, dir que a mi ja em picava intensament la curiositat i també començava, igual que ells, a somiar en aquella idea. Però aleshores era quelcom platònic, com aquell amor adolescent que sents per la germana gran del teu millor amic, que somies amb tenir, però que saps que només existeix una minúscula possibilitat… (però existeix).

Una d’aquelles casualitats meravelloses que té la vida fou que, a una setmana vista del meu examen final del Diploma WSET, l’IMW va escollir La Rioja per a impartir una Masterclass amb l’objectiu de buscar potencials estudiants espanyols.

© Gabi Orte

No podia deixar escapar aquella possibilitat, però més que d’entrar a l’Institut, la de passar tres dies amb sis MWs, tastant vins internacionals i millorant el meu nivell de tast per aprovar el meu examen WSET.

L’esdeveniment va tenir lloc a Bodegas Muga, un dels clàssics. Vaig quedar impressionat per tot. El marc, la serietat i, sobretot, pels “grans” del vi espanyol que hi havia concentrats en aquella sala i dels qui m’havia informat a través d’internet o havia sentit a parlar en innumerables ocasions. Allà em vaig adonar de la importància de l’acte. Allà veritablement vaig sentir la “crida”.

Aquells tres dies varen ser màgics. Tasts de vins, àpats amb gent súper interessant, nits infinites parlant amb MWs i, per damunt de tot, un cap de setmana per a oblidar-me dels complexos. Al cap i a la fi, jo, un xaval d’Aragó que sabia més de caragols que d’antocians, amb un nivell d’anglès en procés de construcció, i amb un coneixement que aleshores considerava baix, vaig descobrir que m’hi sentia relativament còmode, i vaig descobrir que aquells MWs que parlaven, respiraven coneixement i passió a parts iguals. Aquests tres dies intensos van finalitzar amb un examen d’accés que, per descomptat, ja que estàvem allà, intentaríem superar.

Vaig tornar a casa amb aquella “crida” creixent en el meu interior amb força, molta força. Amb aquella força vaig anar a fer el meu examen final del Diploma WSET  (el qual vaig superar amb èxit) i l’endemà vaig començar les meves merescudes vacances. Platja, sol, tranquil·litat, però em faltava quelcom per a gaudir d’aquells dies al 100% i allò va arribar, per fi, en forma d’e-mail de l’Institut el qual deia: “ha sigut acceptat a l’IMW”. En aquell moment la “crida” es va convertir en un “d’acord, això ja no és un amor platònic”, en un “sí, estic dins” i “ja no hi ha marxa enrere”, i no la va haver. No podia permetre que la manca de patrocinadors (els quals me’n vaig cansar de buscar), ni l’esforç econòmic important que impliquen aquests estudis ni tampoc el temps que havia de treure de sota les pedres, ni els dubtes (que no anònims) de familiars i amics, m’impedissin complir el meu somni.

Recordo el primer seminari del primer any a la localitat de Rust, Àustria. Quaranta persones desorientades, amb els seus problemes, pors i inseguretats. Va ser una de les setmanes més dures de la meva vida (acadèmicament parlant) en la que vaig pensar que potser allò no era per a mi, i vaig entendre que en realitat no sabia gairebé res. Però vaig aprendre moltíssim, i també vaig conèixer persones meravelloses procedents de més de vint països. Tots érem companys, no contrincants.

Aquesta germanor i companyonia van passar a formar part de les claus de l’IMW. Després d’aquella “crida” això és el que va aconseguir enganxar-me encara més. 

Aquí comencen tres anys de vertigen. Recordo amb afecte, les anècdotes dels meus viatges a Londres, alguna nit dormint a terra, comprant menjar al Sainsburys Basic o buscant excuses per a no anar a sopar amb els companys. Després d’aprovar el primer curs i consolidar-me a la vegada com a elaborador de Grans Garnatxes de la meva regió, van créixer de nou les forces necessàries per a continuar. Vaig continuar posant-me en contacte i entrevistant-me amb totes les persones que vaig poder del sector, comparant i tastant vins sense parar, i viatjant i creant anècdotes amb el meu company de “mili” (Jonas Tofterup), que mai oblidaré. No hauria estat el mateix sense aquelles estones i sense aquells llaços que es creen.

Així doncs, el segon any va acabar amb un altre tipus de trucada encara més important o desitjada. Una d’aquelles que tot estudiant de MW espera amb molts nervis i ànsies després dels exàmens. La de la directora de l’IMW: “Hello, this is Penny Richards from the IMW. You have passed all the exams”. No m’ho podia creure, els meus somnis s’estaven complint. Per una banda, estava avançant els estudis en un temps rècord i, per una altra banda, estava fent créixer el meu celler a poc a poc i elaborant algunes de les millor Garnatxes del món a la meva terra.

Així que el tercer any el vaig invertir tot desenvolupant la meva tesi sobre sistemes de classificació de vins amb el que vaig aconseguir guanyar el premi al millor “Research Paper” de l’IMW de la meva promoció. Gràcies a aquest vaig conèixer persones interessants amb qui mai hagués somiat que algun dia els tindria al meu davant, i dels que vaig aprendre infinit.

Foto cedida por el Instituto de Masters of Wine

El dia 4 de setembre de 2017 vaig tornar a rebre la dolça trucada de la Penny Richards per a comunicar-me que ja era Master of Wine.

Imagineu com d’emocionant va ser això per a mi. D’enginyer industrial a elaborador de Garnatxes d’Aragó i Master of Wine. Per a mi va ser molt més que aconseguir un títol. Va ser la manera de confirmar-me a mi mateix que havia aconseguit canviar de sector, que de vegades els somnis es fan realitat i que el sacrifici és la clau de l’èxit.

L’altre dia vaig llegir a les xarxes socials un comentari d’un conegut amic que deia: “si fos Master of Wine, l’última cosa que faria seria posar MW després del meu nom”. En primer lloc, imagineu la magnitud del debat que això va provocar. Però per a mi, el més important d’aquesta declaració va ser que em plantegés si realment jo, Fernando Mora, volia utilitzar aquestes sigles “MW” darrere el meu nom. I, després de recordar i rellegir les meves pròpies vivències escrites en aquest article, no fa falta dir que sí, estic orgullós de ser “Fernando Mora MW”.

A Anglaterra, igual que a altres països on s’atribueixen aquests títols especials, utilitzar unes sigles a continuació o previ al teu nom és quelcom molt comú, una manera d’identificar-se en una situació professional. Potser a Espanya sona estrany però, a mesura que hi hagi més MWs, estic segur que es tornarà un fet relativament comú. És totalment voluntari, però des de l’IMW són els primers que animen als membres a utilitzar aquestes sigles.

© Gabi Orte

Ser MW implica que has signat un codi de conducta pel que la gent que col·labora amb tu espera un nivell ètic i professional de primer nivell, però igual que amb tot, un títol no garanteix l’èxit i aquest dependrà de les qualitats que tingui cadascú. És cert que posseir el MW t’obre oportunitats, és a dir que la gent està disposada a escoltar-te, però és la vàlua de cada persona la que les convertirà en exitoses o no.

Per últim, m’agradaria aclarir alguns dels mites que hi ha al voltant del títol MW:

  • Ser MW no vol dir que ho sàpigues tot. Un MW és una persona que ha aprovat una sèrie d’exàmens molt complexos durant un període de temps que pot durar entre 3 i 10 anys (amb una mitja de 5-6 anys) i que ha invertit molt de temps i esforç personal i econòmic.
  • Els MWs ostenten el títol més respectat en el món del vi. Han demostrat la seva comprensió de tots els aspectes del vi un cop aprovat l’examen, reconegut arreu del món per la seva rigorositat.
  • Actualment hi ha 370 membres que treballen a 28 països. Aquests són enòlegs, compradors, venedors, periodistes, propietaris de negocis, consultors, acadèmics i educadors del vi. Alguns d’ells molt famosos com: Jancis Robinson, Tim Atkin, Gerard Basset, Olivier Humbrecht, entre d’altres.
  • Un MW s’ubica en el país en el qual resideix. Actualment a Espanya dels MWs que residim som en Norrel Robertson, Andreas Kubach i un servidor. A més de Pedro Ballesteros, que viu entre Bèlgica i Espanya.
  • Hi ha més de 350 estudiants de 40 països.
  • Els MWs sempre inverteixen part del seu temps en ajudar als estudiants.

A Espanya, els MWs han sigut poc coneguts, doncs ha estat una comunitat molt petita, però esperem que en els anys vinents canviï. Aquest juny se celebra a La Rioja el 9è Simpòsium internacional de l’Institut. És una oportunitat fantàstica per al nostre país, on MWs de tot el món coneixeran de molt més a prop el vi espanyol i el nou moviment que s’està gestant.

Estic orgullós que el meu projecte Bodegas Frontonio formi part d’aquest moviment. Hem trobat i recuperat vinyes exclusives pràcticament extingides a la zona, amb els que estem elaborant vins que mai haguéssim somiat quan vàrem començar l’any 2008. Tot i que sé que només estem a un terç del camí que volem recórrer.

Espanya està immersa en, possiblement, una de les revolucions vitivinícoles més importants de la seva història i hem de fer-ho saber.

Fernando Mora MW
Fernando Mora MW és enginyer i MBA que treballava a la indústria de l’automòbil i eòlica quan es va enamorar del vi i va fer tot el que estava al seu abast per convertir la seva afició en la seva professió. Buscant convertir-se en winemaker, va plantar una petita vinya en el jardí dels seus avis a Alagón (Saragossa), va comprar un kit per fer el seu propi vi a casa i va fermentar a temperatura controlada amb gel que va col·locar a la seva banyera. La seva primera collita va ser el 2008 quan va fer vi amb amics a Valdejalón, Després de deixar la seva feina el 2013 va crear Bodegas Frontonio i el 2015 va llançar un nou projecte al Campo de Borja anomenat Cuevas de Arom. Fernando va aprovar tots els exàmens de MW a la primera convocatòria i va guanyar el premi Noval al millor “Research Paper” de la seva promoció. La seva vida gira entorn la garnatxa.

Hits: 7

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *