La Denominació d’Origen Empordà: és o serà una D.O. emergent?

Per Delfí Sanahuja

Quan l’any 1993 vaig arribar a l’Empordà, concretament al celler de Perelada, a fer la meva primera verema com a estudiant en pràctiques, estava convençut que la Denominació d’Origen Empordà, en aquells moments Empordà-Costa Brava, es convertiria en no gaires anys en una de les zones vitivinícoles més importants i de referència en termes de qualitat i prestigi.

En els primers vins que vaig elaborar, vaig veure com influïa el territori i el potencial que té per diferents motius:

EL PAISATGE és un dels factors que t’encoratgen a deixar empremta en el territori. Hem de preservar un dels més bonics que he vist mai (per a mi una barreja entre la Toscana i la Provença). Com deia Josep Pla, les vinyes són l’element que dóna color al paisatge, i s’ha de mostrar aquest paisatge dins la teva copa de vi. I de paisatge meravellós no ens en falta.

LA TRAMUNTANA. Per mi un dels factors més importants que crec que no hem sabut explicar entre tots. Aquest fort vent del nord aporta diferenciació, personalitat, autenticitat, concentració, intensitat i caràcter als vins. Asseca les vinyes, que poden passar del 80-90% d’humitat relativa al 30% en uns minuts, i per tant és un fungicida natural que redueix el número de tractaments que cal fer als ceps, estressa les vinyes i fa que no tinguem en general ceps vigorosos. Per tant, les baies surten més petites, els raïms més solts i en conseqüència vins més intensos, equilibrats, frescs i amb personalitat. També té la part negativa, ja que quan bufa amb molta intensitat, pot trencar els brots tendres a l’inici del cicle vegetatiu i per tant reduir la producció final.

LES VINYES VELLES són un altre dels patrimonis que hem de conservar. En els últims anys s’han arrencat moltes vinyes velles, i entre tots hauríem de conservar aquest magnífic patrimoni que ens ajudaria a donar més autenticitat i història del territori. I de vinyes velles en tenim bastantes.

L’HETEROGENEÏTAT DE TERRENYS I MICROCLIMES a l’Alt i el Baix Empordà (tenim sorres, argiles, pissarres i granits) fan que es puguin fer vins complexes barrejant raïms de diferents terrenys. Com m’agrada dir, els cupatges no només es poden fer amb les varietats. Els microclimes també són molts diversos: vinyes molt a prop del mar, vinyes més muntanyenques, vinyes a la plana, vinyes encarades a tramuntana, vinyes més protegides de la tramuntana… Això ens permet fer vins ben diferenciats però a la vegada costa més donar un únic discurs de la zona i dels vins resultants. T’ajuda a fer vi de qualitat però costa més tenir una identitat pròpia i molt marcada, i per tant costa més explicar com són els vins de la D.O. Empordà. Potser hauríem de classificar els vins segons els diferents tipus de terrenys o delimitar els “terroirs” molt clarament.

LES VARIETATS AUTÒCTONES. De les 1.756 ha de superfície de vinyes, el 62% (1.094 ha) són plantades amb varietats autòctones (samsó, lledoner negre, lledoner blanc, macabeu i moscatell). Crec que en aquest apartat ens queda molt camí per recórrer, ja que encara hi ha pocs vins monovarietals d’excel·lent qualitat elaborats amb varietats autòctones. Fa pocs anys vaig col·laborar en un tast de garnatxes blanques i negres 100%, de diferents D.O. catalanes i em va tocar portar les de la D.O. Empordà. Per desgràcia només en vaig poder trobar vuit. Crec que és un tema important que hem de fer entre tots, més vins monovarietals excel·lents de varietats autòctones, tenint més del 60% de les vinyes plantades.

ELS RENDIMENTS DE LES VINYES. La mitjana de producció del 2010-2016 han estat 8.700.000 kg de raïm que per a les 1.756 ha de vinya que té la D.O. Empordà dóna un rendiment mitjà de 4.950 kg/ha. Això ens obliga a elaborar vins d’alta qualitat i a un preu mig-alt, ja que el costos en viticultura són alts en comparació amb altres denominacions d’origen.

ELS CELLERS. L’equilibri entre cellers petits i familiars, i cellers mitjans o grans. 35 cellers comercialitzen menys de 70.000 ampolles l’any i 14 cellers més de 70.000 també anualment. Hem de pensar que els cellers som els que hem de donar un discurs autèntic i autòcton del que volem expressar tant respecte a la nostra feina com al nostre territori. No podem esperar que els altres ens diguin com som i com ens veuen. Sempre està molt bé escoltar i aprendre, però la identitat l’hem de construir nosaltres.

UNA GENERACIÓ D’ENÒLEGS JOVES I PREPARATS amb ganes de fer excel·lents vins als seus cellers. En pocs anys han arribat tècnics i enòlegs preparats i professionals amb noves visions i tècniques que faran que s’elaborin vins amb més personalitat. És evident, però quan jo vaig arribar a la D.O era dels enòlegs més joves. Actualment, quan ens reunim veig que sóc dels més grans.

LES VARIETATS AUTORITZADES és un altre tema complicat per explicar en unes ratlles. Actualment, la D.O. Empordà autoritza 20 varietats de raïm i no cal dir que hi ha una tendència que valora molt positivament les varietats autòctones i més negativament les que s’anomenen internacionals. Com he comentat abans, crec que s’han de treballar molt les varietats autòctones, ja que són les que et diferenciaran i donaran personalitat respecte a altres zones del món. També crec que no cal renunciar al que no fa gaires anys s’anomenaven “varietats millorants”, sempre que s’adaptin bé al territori i es demostri que poden donar excel·lents vins. Si no és així, no cal dir que llavors millor re-empeltar per aprofitar les arrels i canviar-les per les varietats que ens resultin més adequades, que és el que estan fent la majoria de cellers els últims anys.

LA RESTAURACIÓ d’altíssima qualitat a la zona ens obliga als vitivinicultors a elaborar excel·lents vins per poder maridar amb la gran cuina que ens envolta i que tant ens està ajudant a donar-los a conèixer i promocionar. De les 5.814.000 ampolles que es van comercialitzar l’any 2016, el 50% (2.907.000 ampolles) es van vendre a la província de Girona, i el 22% (1.279.000 ampolles) a la resta de Catalunya.

EL TURISME. La quantitat de turistes que tenim, també d’alta qualitat, busca cada cop més els productes de la zona, i per tant els vins, desitjosos de gaudir dels productes de proximitat. No hem d’oblidar que la D.O. Empordà és l’única D.O. de la província de Girona.

L’EXPORTACIÓ és un dels punts importants si es vol créixer i crear marca fora del teu territori. Actualment, només s’exporta fora de l’estat el 15% (872.100 ampolles). Per tant, és aquest un altre aspecte on podem dedicar més esforços i encara tenim molt camí per recórrer. El preu mitjà de les ampolles venudes a exportació ha estat de 4,30 €/ampolla, un preu ben acceptable tenint en compte els preus de mitjana de venda, tot i que crec que encara podem vendre amb més valor i percepció de marca, que és una de les assignatures pendents.

RELACIÓ QUALITAT-PREU o com més m’agrada dir-ho, preu-plaer. Actualment, la mitjana de venda de vins de la D.O. Empordà està en 3,70€/ampolla al mercat interior, com es veu una diferència de 0,60€/ampolla entre el mercat interior i exterior. Considero que els vins de la D.O. Empordà tenen una magnífica relació preu-plaer, però potser s’haurien d’incrementar una mica més els preus de venda i posicionar-se una mica més alts.

L’ENOTURISME. No cal dir que ens espera un prometedor futur a la D.O, i a la majoria de les D.O. encara ens queda molt per recórrer i aprendre d’altres zones del món. La majoria dels cellers ens estem preparant per poder rebre molts visitants i fer visites de qualitat, però crec que encara som nounats i amb molt poca experiència en aquest tema que cada cop va a més. Es ven l’11% (639.500 ampolles) de les ampolles dins els celler, però més que la quantitat d’ampolles, tot i que es força important per a les vendes, crec que el més important és la qualitat de la visita. Si un visitant està content amb el que se li ha explicat i ha vist, juntament amb el tast final de vins, es converteix en ambaixador de la marca i de la zona. Però per això hem de tenir personal qualificat, professional i que entengui i comprengui bé el discurs de cada celler i de la zona.

VINS DOLÇOS NATURALS. Les nostres garnatxes dolces, moscatells i misteles són un altre tema que no hem sabut promocionar ni donar a conèixer. Les vendes de vins dolços l’any 2016 han estat de 101.200 ampolles (1,7%) de les vendes totals. Ja sabem que el consum de vins dolços és minoritari i la tendència és que cada vegada es consumeix menys. També crec que els cellers hem dedicat pocs esforços per donar a conèixer aquests vins tant especials, autèntics, autòctons i de marcada personalitat.

L’INTERÈS D’ALTRES CELLERS. En els darrers anys s’estan embotellant vins a la D.O. Empordà de cellers importants de Catalunya. Això mostra l’interès que tenen cellers de fora de la zona en comercialitzar vins d’aquesta D.O, que possiblement veuen el seu potencial.

Anem acabant i analitzem doncs si crec que la D.O. Empordà és, o serà, una D.O. capdavantera o de referència, com he anunciat ens els apartats anteriors.

Hi ha hagut molts canvis en aquests últims 25 anys i, tot i que encara no hem arribat, estic convençut que tenim la majoria dels factors per poder demostrar-ho. Llavors, per què crec que encara no s’ha aconseguit?

No hem sabut encara elaborar grans vins de varietats autòctones (paraula que no m’agrada mencionar gaire quan es parla dels vins d’aquesta regió), ja que alguns dels factors que han de tenir els grans vins són molts anys d’història elaborant vins de prestigi per part del celler i sobretot continuïtat any rere any. Aquí a dia d’avui encara estem lluny de ser-ho.

Tenim bones i magnífiques puntuacions a la majoria de guies de vins conegudes i reputades, comptem amb molts vins amb puntuacions excel·lents, però gairebé no tenim cap vi amb puntuacions excepcionals, crec que necessitem més vins punters.

Entre tots els cellers, primer ens hem de creure que podem arribar a ser una D.O. de referència i, segon, que potser no hem sabut donar un missatge conjunt del que és i el que volem transmetre com a D.O. Empordà, tot i que el Consell Regulador està fent molt bona feina i ens està ajudant com aglutinador de tots els cellers per a poder transmetre un discurs únic i autèntic.

Si entre tots els cellers mostrem territori, li aportem més valor als vins que elaborem, seguim fent vins excel·lents, i arribem a fer-ne alguns d’excepcionals, amb marcada identitat i forta personalitat, crec que en poc temps la Denominació d’Origen Empordà serà puntera i una Denominació d’Origen de referència.

Només em resta dir que sóc un afortunat per poder desenvolupar la meva feina d’enòleg en un entorn privilegiat com és l’Empordà, que ens mostra molt clarament i posa al nostre abast els quatre elements bàsics de la vida: Terra (edafologia privilegiada), Aigua (Mediterrani), Sol (clima càlid i benigne) i Vent (tramuntana i marinada), aquesta meravellosa combinació és el que vull transmetre en els nostres vins.

Delfí Sanahuja
Va néixer a Valls (Tarragona) el 1970. Va estudiar Enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona de 1992 a 1997. La seva primera verema com a estudiant va tenir lloc el 1992 a Bodegues Torres. Les anyades del 1993 a 1996 les va fer a Peralada al celler experimental. De 1997 a 1998 va treballar a les caves de Peralada de Vilafranca del Penedès, tot i que durant els estius continuava veremant al celler de l’Empordà. El 1998 es trasllada a viure a Peralada i comença a treballar en el Celler Castell de Perelada fins l’actualitat. Des de l’any 2004 és professor del curs de sommeliers a l’Escola d’Hostaleria Sant Narcís de Girona. Al celler ha creat vins com Ex Ex (primera anyada el 1998), Finca Malaveïna (primera anyada el 1999), Finca Garbet (primera anyada el 2001), Finca La Garriga (primera anyada el 2004), Finca Espolla (primera anyada el 2006 ), així com Cigonyes, Jardins, o Collections, entre d’altres.

Hits: 32

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *