La Famosa paraula “M”

Per Pedro Parra

Mineralitat, terroir, són dues de les paraules més usades i prostituïdes avui en dia en la venda de vins al món. Per la meva feina com assessor, i pel meu treball venent els meus vins, m’ha tocat estar en múltiples ocasions davant de gent que em porta vins senzills, moltes vegades prims, moltes vegades una mica bruts, i que em diuen “mira que mineral que és aquest vi, ve d’un gran terroir”.

Per una altra banda des de fa ja uns anys, amics, importadors o gent “X” m’envien e-mails cada vegada que surt un estudi científic que prova que la mineralitat no existeix, que és un invent comercial esquizofrènic per a poder vendre la diferència, vendre més car, o senzillament vendre. Són les dues cares de la moneda.

Jo crec en la mineralitat, moro per la mineralitat. Vaig aprendre de mineralitat cap a l’any 2002 a Vosne Romanée, al costat del meu amic i soci Louis Michel Liger Belair. La veritat, em costava entendre a què anomenava mineralitat, però a poc a poc, provant aquells pinot noir el meu paladar es va anar adaptant a allò. I allò no se m’oblidà més. Com puc explicar jo un “allò”? La mineralitat s’ha de viure, s’ha d’entrenar, s’ha de buscar a cada productor a cada racó del món. La mineralitat, gràcies a Déu, és democràtica, està distribuïda a tot el món…

La meva carrera al món del vi començà en un laboratori d’investigació, i em costà 15 anys, 8 veremes i assessorar a 9 països per a entendre que els vins i els números no tenen relació. Jo tinc un Philosophy Doctorate a París sobre terroirs. El meu treball, que durà 4 anys, a l’escola més famosa d’Agronomia d’Europa, gairebé fracassa. La raó?

No vaig ser capaç, científicament, de demostrar que el pitjor terroir del meu client, era, numèricament i estadísticament, diferent del millor. Tenia a la meva disposició 67 paràmetres de sòls, roques, raïms i vi per demostrar que eren diferents. Per demostrar el que la meva boca i la boca de l’enòleg, i la boca de tots, podia demostrar en un glop de vi. Doncs bé, el meu professor i jo no vam ser capaços de demostrar les diferències a través d’un número. I el meu professor era el número a França en aquells anys.

Avui segueixo la meva intuïció, a la meva feina i en els meus vins. Crec en la meva intuïció, i no crec en els números. He après a reconèixer els diferents tipus d’expressió mineral d’un vi, si ve de granits, d’Schistos, de calcaris, de Basalts, etc… I també he après, amb la força de l’experiència i la vinificació, quins són els terroirs que no són capaços d’aportar mineralitat. Ningú ho ha escrit, ningú t’ho ensenya, només ho vas aprenent amb els anys i tastant i tastant vins… Per això, quan m’arriben papers que em diuen que la mineralitat no existeix, que no s’ha pogut demostrar que els minerals del sòl estiguin en el líquid, senzillament em fa riure.

I després em fa pensar com en som d’egocèntrics. El món de la ciència és egocèntric, i descarta quelcom, no perquè no existeixi, sinó perquè ells no han aconseguit demostrar-ho. No perquè els meus ulls no veuen les ones electromagnètiques de la meva Wifi he de defensar que aquestes no existeixen. No perquè ells no siguin capaços d’entendre a què ens referim amb la paraula M, no vol dir que no existeixi.

He participat en el passat a seminaris i congressos de terroir, on moltes persones, generalment experts en sòl, que escriuen sobre aquest tema, no beuen vi, o el beuen ocasionalment. No coneixen el llenguatge del vi, no coneixen les zones. Per tat, difícilment podrán entendre que és allò al que molts anomenem mineralitat.

És un senzill problema de comunicació o de temps. Però per a mi el tema no és tema, i només intento, cada vegada que puc, de compartir les meves experiències i vins amb la gent que estima el vi, i així, anar evangelitzant una mica als meus amics i propers en aquest tema, i que un Chevalier Montrachet, un Saumur Champigny, o finalment un Rioja, són vins fantàstics i extremadament minerals. Finalment només s’ha d’obrir la boca, tancar els ulls i seguir el cor i no els números

29092015_Pedro Parra_Vila Viniteca_Blog_2

Pedro Parra
Pedro Parra és PhD en Terroir (INA PG Paris, 2001), essent format esencialment a Borgonya juntament amb el seu amic i soci Louis Michel Belair. Des de l’any 2003 ha treballat com a consultor en aquesta àrea a 10 països (Xile, Argentina, EEUU, Canadà, Uruguay, Espanya, França, Itàlia, Armènia i Perú). La seva feina innovadora –la viticultura d’arrel que diu ell– li ha permès ser electe el 2009, 2011 i 2013 com una de les 50 personalitats més influents del món vitícola, segons la revista Decanter. Pedro ha estat el pilar als nous moviments de vins de terroir de Xile i Argentina. Finalment, la seva gran passió és la producció de vins de terroir, essent soci juntament amb Alberto Antonini i Attilio Pagli a Altos las Hormigas (Mendoza i Cahors), i a Xile juntament amb Francois Massoc i Louis Michel Liger Belair per als projectes ARISTOS i Clos des Fous. Des de l’any 2013, ha emprès al sud de Xile, la seva terra el seu projecte personal juntament amb els seus fills i la seva dona, anomenat Pedro Parra y Familia

Hits: 14

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *