La gastronomia i el turisme a Barcelona, un motor econòmic que fa país. No un perjudici per al ciutadà ni en benefici de les elits.

Per Manel Casanovas

En els darrers anys la ciutat de Barcelona ha gaudit d’un creixement del nivell gastronòmic de primer ordre; paral·lelament hem vist com any rere any els visitants tant de turisme vacacional com de negocis (fires, congressos, incentius…) no han parat de créixer i situa la ciutat al capdavant de molts rànquings a nivell mundial.

Sense voler buscar una relació aritmètica entre l’un i l’altre, sí que m’agradaria destacar quins efectes i beneficis tenen aquests dos fets.

Per una banda, és clar que el creixement del nivell gastronòmic ha estat fruit del treball de molta gent i des de fa temps, amb l’ajuda evident d’algunes persones que amb la seva singularitat i visió d’avantguarda han situat la nostra cuina com a bandera i guia per a molts professionals d’arreu del món. Per l’altra tenim el creixement de la demanda de visitants (més de 14 milions de persones pernocten a la ciutat de Barcelona cada any), fet que no podem atribuir només a circumstàncies conjunturals, climatològiques o d’oferta arquitectònica i cultural de primer nivell. Estic convençut que entre els molts motius que fan de Barcelona un destí molt atractiu, la gastronomia és una de les peces clau. Amb aquesta afirmació estic volent dir que la nostra oferta i l’atractiu es basa sobretot en les experiències que tenen a veure amb l’estil de vida, amb el lleure, amb l’autenticitat de les propostes i, en el cas de la gastronomia, en la seva relació real amb la tradició, amb l’estacionalitat del producte de proximitat i en definitiva en la utilització de la cuina catalana com a mostra identitària.

No vull deslligar un fet de l’altre; ben al contrari, crec que tenen molta relació. És la demanda allò que força l’oferta a millorar, i és aquesta millora la que satisfà la demanda i fa que el visitant repeteixi o es converteix en prescriptor.

I com ajuda això a fer país i què ho fa que sigui tan transversal a nivell econòmic? La resposta és evident. Gràcies a l’aposta clara de molts cuiners per la cuina catalana, els primers beneficiaris són els productors d’aquí, el petit productor del bergadà que serveix pulardes als millors restaurants de la ciutat, o el qui serveix trumfes del Solsonès o peixos de l’Escala o porc d’Osona… Els mercats de producte fresc de la ciutat (una de les xarxes més ben estructurades del món). Sempre m’agrada repetir el que em va comentar sobre el Turisme un carnisser del mercat del Clot (per cert, sense cap turista entre els seus clients); ell tenia molt clar el calendari de congressos i fires de la ciutat, quan havia de preveure quadruplicar les compres i contractar més personal. No cal dir el que representa en percentatge de clients si parlem de restaurant “d’alta gama”. En molts casos reconeixen que representen fins a un 70% de la seva clientela. No cal incidir en el que suposaria no comptar amb aquesta demanda a nivell de llocs de treball i riquesa en general. Segons dades de Turisme de Barcelona, l’any passat només amb targetes de crèdit estrangeres i sense comptar el cash són mes de 300 milions d’euros.

Darrerament estem veient que hi ha a la ciutat i en les seves actuals autoritats veus molt crítiques amb el turisme, em sembla que són fruit d’una primera mirada sense massa profunditat. Si parlem de benestar, de justícia social, de desnonaments… No podem refusar o no cuidar un sector que ens està portant treball, riquesa i a més molt repartida. Ha de quedar clar que estic d’acord en l’ordenació, en el respecte als veïns, en les prioritats socials, però això no vol dir “disparar” cap a l’oferta que ens dóna nom i riquesa i que és fruit, en el cas de la gastronomia, del treball de molts petits negocis i de gent amb noms i cognoms que cada dia puja la persiana amb voluntat de seguir mantenint i reforçant el nom de Barcelona relacionat amb una de les capitals mundials de la gastronomia.

Manel Casanovas
Inicià la seva vida professional als 17 anys treballant en una agència de viatges i, al poc temps, juntament amb quatre socis creà la seva pròpia agencia de viatges d’aventura. Regentà un dels primers albergs juvenils de Barcelona i el 1989 començà a treballar en la promoció de Barcelona. Allà ha desenvolupat la major part de la seva vida professional amb un interval de dos anys, quan va desenvolupar tasques com a Director Comercial i de Zona per AC Hoteles. En Turisme de Barcelona ha estat el responsable de diferents programes, així com l’impulsor de l’Any de la Gastronomia, del que fou comissari per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. En els darrers anys, ha exercit com a Director de Màrqueting i Promoció a la mateixa entitat. Des de fa 7 anys, també és el vicepresident i responsable de marketing de la xarxa mundial Delice Citys, que agrupa més de 25 ciutats que treballen per la difusió de la gastronomia com a eix de la seva promoció. Aquestes funcions les compagina amb un projecte global en el Santuari del Miracle, la seva residencia.

Hits: 43

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *