La llengua del vi

Per Federico Oldenburg

Totes les iniciatives que emprèn el sector del vi per tal de promoure la cultura d’aquesta beguda i apropar-la al consumidor final ignoren, vagi vostè a saber per què, una qüestió fonamental: el llenguatge amb el que es pretén transmetre el cúmul de sensacions que el vi atresora.

Serveixi com a evidència l’absència d’un capítol dedicat la comunicació –en el sentit literal del terme, que remet a la transmissió de coneixement, experiències i sensacions– als programes de formació de sommeliers, enòlegs i altres futurs actors que suposadament tindran un paper rellevant en aquest escenari. Perquè, al cap i a la fi, quin sentit té que els professionals que estan a la primera línia de batalla de la promoció del vi acumulin informació sobre tècniques de vinificació, regions productores, varietats de raïm i la resta de detalls d’aquest assumpte, si no tenen les armes per a comunicar-ho d’una manera efectiva?

DESCRIPTORS INDESCRIPTIBLES

En qualsevol cas, el pitjor del ninguneig que pateix la llengua del vi a gairebé tots els fòrums de formació professional és que contribueix a postergar una de les revolucions pendents a l’àmbit vinícola: la formulació d’un nou codi de comunicació, que resulti més pròxim al consumidor i, en conseqüència, més efectiu.

S’aconsegueix amb fullejar unes quantes pàgines de qualsevol guia vinícola de referència –per no donar noms– per comprovar que el llenguatge que en aquestes s’empra per descriure els vins resulta llunyà, críptic, excessivament tècnic i moltes vegades francament obtús.

Ja se sap que en aquestes publicacions, els tastadors recorren a l’enumeració dels anomenats descriptors, termes que en principi haurien d’ajudar a definir les característiques organolèptiques de cada vi però que, al capdavall, pel seu ús convencional, gastat i pesat, acaben per transformar-se en paraules vàcues.

Tal és així que, sense tenir la puntuació com a referència, llegint la nota de tast resultaria molt difícil distingir un vi bo d’un mediocre. Els descriptors són, sovint, els mateixos, posats en el paper sense cap indici d’emoció.

Per al lector profà, tant se val si un vi té notes de cassis, espècies i minerals o si atresora matisos de fruita vermella madura, garriga i violetes. Aquestes paraules ja no reflecteixen sensacions: estan tan gastades que han perdut el seu significat.

DE LES GUIES A LES CONTRAETIQUETES

Els tastadors que intenten desmarcar-se de la terminologia més carrinclona a les seves notes de tast, moltes vegades acaben perduts en un terreny encara més fangós, emprant paraulotes que sonen a xinès per l’aficionat del carrer: “hidrocarburs”, “polifenols”, “tanicitat”, “volátil”…

A sobre, el lèxic convencional del tast no només perviu a les guies de major tirada: també ha saltat a l’entrecella dels responsables de màrqueting dels cellers, que insisteixen a incloure notes de tast a les contraetiquetes. Afortunadament, aquest despropòsit només es dóna en el món del vi. Què diríem si cada flascó de iogurt, llauna de tomàquet fregit o paquet de galetes ens expliqués a l’etiqueta el que hem de sentir en portar-nos el producte a la boca o al nas?

LLENGUATGE EMOCIONAL

El vi és massa ric, divers i polièdric com per patir el llenguatge constret que balbotegen els senyors tastadors a les seves sessions interminables o sotmetre’s als dictats del màrqueting de supermercat.

Per això, aprofito el megàfon virtual que em cedeix el bloc de Vila Viniteca per invocar una nova llengua per al vi, que anteposi les emocions a les sensacions i permeti explicar, més que els aspectes tècnics, les històries fascinants que s’amaguen a l’interior de cada ampolla.

A veure si hi ha sort, perquè un bon vi es gaudeix millor si està ben explicat.

Federico Oldenburg
Periodista suec-argentí, radicat a Espanya el 1989. Des de llavors ha treballat com a periodista i editor, especialitzant-se en temes de gastronomia, vins, destil·lats i estil de vida. Ha publicat en mitjans com Vogue, Sibarites, Vinum, Diari 16, Envero, Cocina Futuro, Mía, Marie Claire, Dunia, Foreign Affaires Magazine, El Economista, Spain Gourmetour, Fuera de Serie, Gentleman, Selectus Wines i Metrópoli, entre d’altres. Dins la seva bibliografia recent, destaquen els llibres 101 experiencias gastronómicas que no te puedes perder (Planeta, 2010) escrit en col·laboració amb Julia Pérez i José Carlos Capel i Saber de vino en tres horas (Planeta, 2011), traduïda a l’italià com Il profumo del vino (De Agostini, 2012). Actualment prepara la primera edició de la Guia de Vinos de España per la revista Condé Nast Traveler. Ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Gastronomia d’Espanya a la millor tasca periodística de l’ any 2007.

Hits: 70

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *