La millor vinya del món

Per Telmo Rodríguez

Fa dos anys, començàvem a restaurar la nostra tercera vinya als vessants del Bibei “As Ermitas”, una vall misteriosa a la frontera entre Ribeira Sacra i Valdeorras. Allà encara hi xoquen la Galícia continental amb l’Atlàntica, el castanyer amb l’alzina i la falguera amb l’estepa. Els bancals de granit cobert de molsa i liquen serpentegen per tota la vall per perdre’s camí del Sil. Tenir la intuïció dels llocs, imaginar el que van ser i somiar amb el gust del futur vi ha estat sempre el que més m’ha agradat de la nostra feina. Veient un dia amb Pablo Eguzkiza, el meu soci de sempre, com desbrossava una zona salvatge d’aquella parcel·la espessa de “toxo”, aparegueren uns bancals amb bones peces de granit, molt llaurades, segurament de l’època dels romans.

Imaginàvem com serien aquella vinya quan un paisà que ens ajudava es va apropar i ens va dir que ens veia ja molt grans per emprendre semblant empresa. Vam riure i seguírem el corrent a la guineu gallega que no va parar de fer càlculs per a demostrar la seva teoria. Aquella nit vam tornar pensatius a casa. I si ja fóssim grans per això? Gairebé porto trenta anys fent vi. Vint-i-un des de que vam iniciar la Compañía de Vinos Telmo Rodríguez. Sempre hem mirat cap endavant, mai vam tenir temps per una altra cosa. Hem fet moltes voltes, algunes complicades, i avui estem feliços i orgullosos del camí recorregut. Crec que ens ha tocat viure una època difícil però de grans oportunitats.

Per mi fou fonamental França, una font inesgotable d’inspiració. Em vaig diplomar a la facultat d’Enologia de Bordeus (on va néixer l’Enologia moderna als anys cinquanta) el 89. Allà va ser el meu primer contacte amb el vi de qualitat. Durant tres anys, vaig resseguir totes les zones emblemàtiques. Vaig descobrir el món dels “Châteaux” i em vaig deixar conquistar pel misteriós i decadent ambient de Sauternes. Quan sorgí l’oportunitat de treballar en un primer Grand Cru del Médoc, em vaig adonar que buscava una altra cosa. Sentia la necessitat de connectar més amb la terra. A Bordeus, el luxe havia allunyat l’home de la vinya. Vaig descobrir al Rhône els veritables herois de la terra. Generacions que havien lluitat per preservar vinyes impossibles. Viticultors que es sacrificaren per protegir allò que havien rebut. Fins a plantar els arbres fruitals a les valls quan la vinya no donava per viure. Aquests anys em marcaren definitivament i van deixar una profunda empremta a la feina de la Compañía de Vinos. Vam aprendre a lluitar per cada terra i intentar estar sempre a l’alçada de les vinyes excepcionals.

Cebreros_Castilla_Telmo Rodriguez_Vila Viniteca

Cebreros

La tornada a Espanya no fou fàcil. El vi l’elaboraven els gerents dels cellers i els seus comercials. Els vins no es reconeixien pels llocs, territoris i paisatges, sino per les seves marques. En aquella època, les grans zones vitícoles també invertiren en fer-se marca genèrica. Es parlava de quilos de raïm i litres de vins, evitant parlar de pobles, termes o paratges. Igualar tot per sota. Les cartes dels restaurants eren monòtones. A ningú l’interessava el vi. Ni tan sols als crítics que només bevien el vi regalat pels cellers. Foren anys perduts en que el consumidor, actor principal de la cadena, no es va educar. En aquest context iniciàrem el nostre somni. Amb molt pocs mitjans i les idees clares. Aniríem a poc a poc, treballaríem estudiant la nostra història respectant els nostres avantpassats. Els grans vins i vinyes necessiten molt de temps. No fou fàcil. La moda del moment era plantar varietats franceses que ja eren internacionals. Espanya volia convertir-se en el nou món a cop de cabernet i van haver de vendre fora quan elaboràvem garnatxes de Navarra velles i amb un increïble gust a taronja. Aquí no interessava. Fins el Priorat va haver de guarnir-se amb varietats “millorants” per a poder vendre’s i al Bierzo la gran notícia fou descobrir el gewürztraminer… Invertiríem només en vinya, defensaríem les vinyes oblidades i el raïm de sempre!!

Ara som testimonis del renéixer d’un autèntic país vitícola que un segle de context difícil ha diluït. Espanya té una diversitat i una riquesa incomparable. Els nostres grans “llocs” no tenen res a envejar a les parcel·les històriques de França i Itàlia que tant admirem. S’ha activat una nova generació disposada a treballar-ho tot, a dedicar la seva vida a les grans vinyes. Des de Jerez a Galícia, passant pel Llevant, Sierra de Gredos, Castella, Catalunya, Rioja… També hem assistit al naixement de comerciants que no han dubtat en endinsar-se al món del gran vi al mateix temps que recolzen la regeneració de la viticultura al nostre país. Han cregut en les nostres vinyes i el seu valor. Els vins han passat de vendre’s a les botigues de comestibles a vendre’s a les botigues especialitzades en els llocs més emblemàtics de les nostres ciutats.

Rioja_Telmo Rodriguez_Vila Viniteca

Rioja

Emile Peynaud, al pròleg de l’imprescindible Le goût du Vin, deixava clar que el vi l’elaborava el consumidor, no el productor. Tindríem bons vins si tinguéssim bons consumidors. Potser ara, per això, només falta que el consumidor espanyol confiï, que tingui fe en l’excepcional potencial dels nostres paratges, que se senti orgullós dels seus vins i els protegeixi. I nosaltres, els productors de la vella guarda, hem de conèixer a la nova generació, preocupar-nos pel que fa, beure els seus vins i compartir amb ella la nostra feina.

Per acabar m’agradaria contestar-li al nostre vell amic gallec, dir-li que està equivocat. Mai és massa tard. La màgia de la viticultura és plantar per a la següent generació. Plantar els millors llocs oblidats del nostre territori vitícola pels que vindran és també vital per a nosaltres, per a que es compleixin el somni de la nostra Compañía. Estic convençut que això ens donarà vida. Com a la faula de La Fontaine on tres joves fan broma d’un vell que planta uns arbres.

“Tota humana empresa ve tard i dura poc. La mà de les pàl·lides Parcas riuen dels vostres dies i dels meus. Iguals per la seva brevetat són les nostres vides. Qui gaudirà de nosaltres les darreres llums de la volta de cel? Hi ha algun moment en que pugueu comptar amb el minut següent? Els meus rebesnéts m’agrairan aquesta ombra. És que podeu prohibir a l’home assenyat que es prengui neguits pel plaer aliè? Heus aquí un fruit del que gaudeix avui, del que podré gaudir demà i molts dies encara”.

Telmo Rodríguez
Es forma a França, estudiant enologia a Bordeus i continuant després la seva formació a la vall de Rhône. Quan torna a Espanya, treballa durant 10 anys a Remelluri, el celler familiar, fins que el 1994 decideix posar en marxa la Compañía de Vinos Telmo Rodríguez juntament amb Pablo Eguzkiza. Actualment és responsable de Remelluri i de la Compañía de Vinos Telmo Rodríguez. 

Hits: 50

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *