La Universitat de Harvard aborda el problema de la biodiversitat vitícola, però ho fa trenta anys després que la Universidad de La Rioja

Per Fernando Martínez de Toda

La Universitat de Harvard, en un article publicat el mes de gener del 2018 a Nature Climate Change, revalora la biodiversitat vitícola i observa amb preocupació l’escenari vitivinícola mundial, massa concentrat en poques varietats.

L’article és el següent: Wolkovich, E. M., I. García de Cortázar-Atauri, I. Morales-Castilla, K. A. Nicholas & T. Lacombe (2018) From Pinot to Xinomavro in the world’s future wine-growing regions. Nature Climate Change, 8, 29–37.

Segons aquest article, “en el món del vi, dotze varietats cobreixen el 80% del mercat mundial però, amb el canvi climàtic, aquesta producció del vi està en risc. Serà necessari canviar de varietats utilitzant aquelles que millor s’adaptin a les noves condicions. Si en un lloc fresc es necessita una varietat que maduri ràpidament com la pinot noir, a les zones més càlides s’adapten millor les varietats que maduren lentament durant l’estiu, com la xinomavro grega”. “Amb l’augment de les temperatures, serà difícil per a moltes regions continuar cultivant les varietats actuals”, senyala Elizabeth Wolkovich, coordinadora de l’equip d’investigació, i hem d’estudiar altres varietats per a preparar-nos pel canvi climàtic”.

Sembla que, el món vitivinícola anglosaxó, que s’havia centrat sempre en la simplificació i l’estandarització, es preocupa, ara, per la biodiversitat vitícola. Val més tard que mai, però convé assenyalar que la Universitat de Harvard ha trigat gairebé quatre-cents anys (es va crear el 1636) en tractar aquest tema mentre que la Universitat de La Rioja ho va fer quatre anys abans d’existir com a universitat independent (es va crear el 1992).

Efectivament, aquesta és una línia d’investigació que vam començar el 1988 (quan la futura Universidad de La Rioja depenia, encara, de la Universidad de Zaragoza) i que ha donat peu a múltiples projectes, publicacions i propostes de varietats minoritàries alternatives a la nostra viticultura. Més concreta i recentment, s’han defensat dues tesis doctorals, la primera del Doctor Pedro Balda, el 2014 i, la segona, del Doctor Juan Carlos Sancha, el 2016. També, l’any passat, vam publicar un llibre amb la següent referència: Balda, P, y Martínez de Toda, F. (2017) Variedades minoritarias de vid en La Rioja. Ed. Gobierno de La Rioja, 194 pp.

EL CANVI CLIMÀTIC I LES VARIETATS MINORITÀRIES DELS CEPS

El canvi climàtic es manifesta, principalment, a través d’un augment de la temperatura i afecta a totes les vinyes del món, obtenint vins amb major contingut en alcohol i amb uns pH cada cop més elevats. Una excessiva concentració de sòlids solubles al raïm té un impacte negatiu en el procés de fermentació, ocasionant vins amb aromes indesitjables o amb dificultats per a completar la fermentació de manera adequada. Nivells alts d’alcohol als vins donen sensacions més pesades i calentes si no estan compensats adequadament per la resta de components sensorials d’un vi equilibrat.

Unes condicions climàtiques excessivament càlides tenen un impacte negatiu sobre la composició del vi; les varietats negres assoleixen concentracions de sucre més que suficients per a l’obtenció de vins d’alta qualitat però, freqüentment, no passa el mateix amb el color i la nitidesa. Aquesta estabilitat relativa dels sucres, en comparació amb la sensibilitat dels antocians davant la temperatura, es deu als diferents rangs de temperatura per a l’activitat òptima dels enzims productors de sucre (18 a 33ºC) i productores d’antocians (17 a 26ºC). Aquestes diferències es produeixen, també, per la síntesi d’àcids i compostos aromàtics a les baies. Les altes temperatures acceleren la disminució de l’acidesa, especialment a causa de la ràpida degradació de l’àcid màlic, però l’àcid tartàric és molt menys sensible a les altes temperatures que l’àcid màlic. Així doncs, les varietats amb una alta relació tartàrica/màlica estan més ben adaptades a les condicions de l’escalfament climàtic.

Davant d’aquesta situació, s’estan estudiant diferents tècniques vitícoles per intentar retardar la maduració del raïm, fent-la coincidir amb períodes més frescos com, per exemple, la poda tardana, la reducció de la superfície foliar, la doble verema o la poda mínima.

En relació amb el material vegetal, es busquen reduccions a la producció de sucre i una major acidesa. Això pot fer-se mitjançant l’obtenció de noves varietats o, més ràpidament, mitjançant la selecció de varietats, ja existents, que siguin més aptes per a produir vins amb menor contingut alcohòlic i amb majors nivells d’acidesa.

Per a la selecció d’aquestes varietats més aptes, resulta imprescindible el coneixement complet de totes les varietats minoritàries i locals existents a la nostra viticultura.

La majoria de les noves plantacions de vinyes en el món es realitzen amb un material vegetal molt limitat, composta en la majoria de les ocasions per un grup reduït de varietats amb un número molt limitat de clons. L’increment de la pèrdua de vinyes velles a les zones vitícoles més tradicionals del món, que s’estan reemplaçant per noves plantacions, suposa un elevat risc de desaparició per totes aquelles varietats minoritàries que encara sobreviuen en aquestes vinyes. Aquestes varietats tradicionals i pròpies de cada zona són una font de biodiversitat molt important. Allà s’hi troben uns recursos genètics de gran valor que podrien conduir al desenvolupament de nous estils de vi, aconseguir una millor adaptació als recents canvis climàtics, resistències a plagues i malalties, etc. Per assegurar la preservació d’aquest material vegetal i recuperar aquelles varietats minoritàries que han caigut en l’oblit, s’han desenvolupat diferents projectes de recuperació de varietats, per tota la geografia espanyola, durant els últims anys.

Metodologia general d’aquests projectes

A la fase inicial d’aquests projectes es prospecten vinyes antigues i el material que resulta desconegut es preserva en bancs de germoplasma. Tot el material recuperat es caracteritza a nivell ampelogràfic i, també, en l’àmbit molecular mitjançant l’anàlisi d’un mínim de sis marcadors microsatàlits. Posteriorment es procedeix a l’avaluació agronòmica de totes les varietats, així com a la seva vinificació i anàlisi, tant del raïm com del vi. A continuació, es determina el perfil enològic de cada varietat, inclòs l’anàlisi aromàtic, polifenòlic i amínic d’aquelles varietats elaborades que s’han considerat més interessants després de la seva avaluació agronòmica. Per últim, l’avaluació sensorial es desenvolupa a través d’un panel d’experts amb la finalitat de confirmar el potencial enològic de cada varietat.

L’objectiu amb major i més ràpida transferència en el sector, és a dir, el més aplicat, d’aquests projectes consisteix en establir un ventall de perfils enològics suficientment ample, que permeti desenvolupar qualsevol perfil de vi segons es requereixi als mercats, adaptant-se a les necessitats del consumidor a cada moment. El perfil enològic es generaria mitjançant la utilitat dels recursos propis de la regió, a través de la riquesa varietal i de la biodiversitat existent en ella.

Amb aquest objectiu general abordem, el 1989, un projecte de recuperació, preservació i estudi de les varietats minoritàries dels ceps existents a La Rioja. En aquest projecte es van recuperar 76 accessions que han dut a terme nombrosos estudis i publicacions. Totes aquestes accessions es troben preservades en un banc de germoplasma establert l’any 1993 a les Bodegues Viña Ijalba (Logroño). L’any 2001, es va realitzar una rèplica del banc de germoplasma de Viña Ijalba i es va plantar a les instal·lacions de La Grajera (Logroño), pertanyents al Gobierno de La Rioja i que en l’actualitat corresponen a les instal·lacions de l’Instituto de las Ciencias de la Vid y del Vino (ICVV). Cada accessió del banc de germoplasma consta de 25 ceps, cultivats com qualsevol altra vinya en espatllera de la zona.

En el període d’entre 1999 i 2003 es va desenvolupar a la Universidad de La Rioja, juntament amb el que era Centro de Investigación y Desarrollo Agrario (CIDA) del Gobierno de La Rioja, el projecte Variedades de vid minoritarias en la DOC Rioja: Posibilidades de cultivo y elaboración, finançat pel Consejo Regulador. Posteriorment, també a la Universidad de La Rioja, es va desenvolupar el projecte nacional Evaluación vitícola y enológica de variedades autóctonas minoritarias de vid de previsible interés comercial. Difusión y extensión de dichas variedades.

A partir dels resultats d’aquests projectes, el Consejo Regulador de la DOC Rioja va aprovar, el dia 12 de gener del 2007, i per unanimitat, la incorporació al Reglamento de la Denominación de les varietats minoritàries maturana tinta, monastel, maturana blanca, tempranillo blanc i turruntés amb la finalitat de recuperar les arrels del patrimoni vitícola de La Rioja i aportar diversitat a la seva producció vitivinícola, mantenint la identitat i diferenciació. D’aquestes “noves” varietats, quatre ja van ser autoritzades per al seu cultiu a la DOC Rioja (maturana tinta, maturana blanca, tempranillo blanco i turruntés) i es van sumar a les 7 que hi havia autoritzades fins aleshores (tempranillo, garnacha tinta, graciano, mazuelo, viura, garnacha blanca i malvasía); era el primer cop, des de la creació de la Denominació el 1925, que es van incorporar noves varietats. També va ser el primer cop, de tota la història i de tot el món, que s’autoritzava, en una denominada denominació, el cultiu d’unes varietats minoritàries recuperades, preservades i estudiades a través de projectes d’investigació com els aquí descrits. A més, es van introduir a la Llista de Varietats Comercials d’Espanya les varietats maturana blanca, maturana tinta i tempranillo blanco.

En relació amb l’escalfament climàtic és interessant destacar les varietats minoritàries estudiades a La Rioja.

Les varietats minoritàries tintes i rosades més interessants davant de l’escalfament climàtic pel seu elevat potencial d’acidesa van ser garnatxa roya, alicante bouschet, trepat, morate i agawan.

Les varietats minoritàries blanques més interessants davant de l’escalfament climàtic, pel seu elevat potencial d’acidesa van ser maturana blanca, garnatxa blanca i tempranillo blanc. Tempranillo blanc, tot i que va presentar un elevat potencial d’acidesa, va resultar ser una varietat excessivament primerenca i amb un elevat nivell de sucres pels quals, comparativament a les altres dues varietats, tindria menys interès davant l’escalfament climàtic al produir vins amb major contingut en alcohol.

Gràcies a la contribució de nombrosos investigadors i a les generacions de viticultors que han conservat el material vegetal heretat, cada cop és major l’interès de les varietats locals i minoritàries dintre del sector vitivinícola.

Fernando Martínez de Toda
Fernando Martínez de Toda Fernández és, a més de Viticultor, Doctor Enginyer Agrònom, Catedràtic de Viticultura en l’Àrea de Producció Vegetal de la Universidad de La Rioja i investigador del Instituto de las Ciencias de la Vid y del Vino (ICVV). Desenvolupa la seva activitat docent al Grau d’Enologia i Màster de la Universidad de La Rioja, amb 40 anys d’experiència docent. Entre les seves línies d’investigació destaquen la Preservació i caracterització de germoplasma del cep, l’estudi de Variedades de vid minoritarias y la Ecofisiología del viñedo y Calidad de la uva en relación con el cambio climático. Ha realitzat estances d’investigació a França, Itàlia i Austràlia. És autor d’una vintena de llibres, monografies i capítols de llibres sobre viticultura i de més de dos-cents treballs científics i tècnics editats a les principals publicacions espanyoles i estrangeres del sector així com en actes de congressos i jornades. Té reconeguts cinc sexennis d’investigació i sis quinquennis de docència i ha rebut quatre Premis Internacionals de Viticultura atorgats per l’Oficina Internacional de la Viña y del Vino (OIV), París, el 1986, 1991, 2003 i 2008.

Hits: 92

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *