Languedoc-Roussillon 2016 per Hervé Bizeul

Le Clos des Fées 2016

“Sóc italià. Nosaltres mesurem les coses en generacions, no trimestres”

Giacomo Guilizzoni

Vingrau, juny del 2017

Estimats amics del Clos des Fées,

Fer el balanç d’una anyada per presentar-vos-la és un dels moments excitants de l’any. He volgut resumir aquesta anyada amb una citació, l’hem veremada fa poc, i m’ha marcat. El viticultor i el temps, aquí teniu el títol per un llibre que potser escriuré al final de la meva vida, ja que el temps em sembla que és l’alfa i l’omega d’aquesta professió que porto a terme des de fa 20 anys amb una passió intacta…

Avui en dia, cultivo vinyes plantades per homes que ja no hi són. Planto ceps que seran, sense cap dubte, vinificats per homes que encara no han nascut. Encara tasto sovint anyades del Clos des Fées de més de quinze anys, delicioses, la major part del temps encara massa joves. El temps passa, l’observo, intento domesticar-lo, jugar amb ell. Sé que sortirà guanyant…

Parlar de vins en criança, de bebès, creure en ells, descriure’ls i puntuar-los, donar-vos, qui sap, ganes de comprar-los, dir la veritat, sobretot, la tasca no és fàcil… Parlem una mica de l’anyada, si us sembla bé, que és més fàcil.

Diguem-ho ja que, l’anyada 2016 ha donat una collita extremadament dèbil, la més petita mai registrada des de que es fan estadístiques al Roussillon.  

Fer grans vins té dos secrets. Simplement dos? Sí, dos.

-1 Estressar la vinya, fer-li creure que cada any la seva vida es veu amenaçada per a que pensi en fer fills, els raïms, enlloc de viure la seva vida de liana boja i produir només fulles.

-2 Veremar raïm amb les llavors madures. Simple. Dir-ho, sí. Fer-ho, ja m’agradaria, deixo que ho jutgeu vosaltres mateixos.

El problema de la vinya és que gran part del seu comportament depèn evidentment de les condicions climàtiques de l’any, però també dels anys precedents. El 2016 —després d’un 2015 esplèndid—, la tardor particularment seca, i l’hivern sec i suau han tingut repercussions. A la primavera, amb poques pluges, la vinya —encara que estigui habituada a condicions semi-desèrtiques en el nostre cas—, s’ha posat en mode defensiu: creixement dèbil, poques fulles per evitar l’evapo-transpiració, pocs raïms…

El juny, un episodi molt sec va provocar una caiguda de la flor a nivell quasi generalitzat a la garnatxa: les flors no s’han transformat en fruita. La dificultat va arribar a l’hora d’identificar l’estrès hídric, poc visible ja que la vinya s’adaptava i, sobretot no deixava de lluitar (mentre que la resta de regions de França estaven literalment inundades, recordeu la primavera del 2016!). Accentuada a mesura que avançava l’estiu, la manca d’aigua, al final, feia por: amb menys de 400 mm de pluja, Roussillon es situa, penso, dins dels cinc departaments francesos amb menys precipitacions del 2016.

Poques pluges, baies petites, res de garnatxa o quasi res, el resultat és inapel·lable: el departament ha produït un 45% menys que en un any normal. Gràcies al nostre treball sever i als mitjans utilitzats, hem resistit millor que els altres —vinyes impecables, eliminació de les males herbes llaurant que, com diu el refrany popular “estalvia dues regades”*, bona gestió de les esmenes orgàniques, etc.— però no vam poder fer res contra la mida del raïm, la verema va ser ràpida i els dipòsits es van omplir poc.

A la verema —entre el 13 de setembre i el 6 d’octubre pels negres—, les vinyes, increïblement verdes i gràcies a la pluja somniada del 18 de setembre, van poder, a mesura que el procés de maduració es desbloquejava, obtenir baies petites ben madures, carregades de fruita i de sol.

Jo esperava igualar, fins i tot sobrepassar el 2015…

Però no.

“Ah! Què estrany”, direu vosaltres. “Aquest viticultor que escriu que els seus vins són menys bons que l’anyada anterior, que 2016 no és una anyada excel·lent, quan estic llegint per totes bandes que 2016 és l’anyada del segle”. Que voleu que us digui, jo sóc així, com dirigit per un encanteri que m’obliga a dir el que penso…

En aquesta anyada 2016, a la nostra regió, són els petits vins que, fins i tot en les fases més inicials de la seva elaboració ja m’impressionen i m’emocionen… Sorcières Blanc i Rouge, Modeste, De Battre, tots aquests vins exploten de fruita i d’energia lluminosa, convidant-te a beure’n més i més. Però en el cas del Clos des Fées, amb unes vinyes poc generoses aquest any, i que no obstant prometien grans coses a la verema, he hagut d’esperar abans d’estar segur. Vaig voler acabar els assemblatges i les seleccions abans de poder parlar-vos d’elles, el que explica el meu retard alhora d’escriure-us… Sis mesos per prendre decisions draconianes, per mantenir la qualitat de la cuvée al súmmum, per a que es mantinguin en el seu rang i compleixin les seves promeses: aquest any només representa un 40% d’una anyada normal, és a dir menys de 5.000 ampolles de Clos des Fées. Però quin vi… Potent, sedós, saborós, ombrívol i profund. És una gran anyada pel Clos des Fées. Gràcies a vosaltres per no posar-me en cap compromís, com veig que a vegades succeeix a alguns llocs.

Vegem el costat positiu de les coses: he incorporat nombrosos raïms que anaven habitualment al Clos des Fées al Vieilles Vignes. El resultat, una cuvée Vieilles Vignes extraordinària, potser sigui la millor que mai he fet… Brillant, tensa, complexa, afruitada i especiada alhora que llarga i vibrant. Aquest Vieilles Vignes 2016 és el meu orgull. A Bristol, fa tres setmanes, va tenir un èxit increïble…

Algunes paraules sobre la Petite Sibérie que, com bé sabeu si heu llegit amb atenció, no hauria d’haber existit a causa de la manca de fruita… Doncs bé, tot és fals: com ho vàrem veremar molt tard, quasi l’última de l’any, ens ha donat raïms magnífics i l’anyada és de-li-cio-sa, amb aquest caràcter únic del seu lloc, fi amb una longitud sorprenent, tanins ferms i esfèrics que exciten tots els receptors sensorials, fan salivar, somriure de plaer i alegrar-se d’estar davant d’un Gran Vi. De totes maneres, aquesta cuvée té vint anys mínim per endavant. Crec en ella. Crec en les forces misterioses del temps sobre els vins.

Ah! Important: aquest any us proposem dos vins nous a l’avançada, simplement perquè les quantitats ultra-limitades ens obliguen a fer reparticions impossibles per decidir qui mereixia o no tenir-ne. Us les proposem a l’avançada, a un preu d’amic, les ampolles que no es reservin a l’avançada seran pels clients que ens visiten i que sapigueu que sempre sou benvinguts al nostre celler. Són: “Faune” Blanc, sémillon pur únic, 900 ampolles només, i el nostre nou cru de Pinot Noir, formidable el 2016, “Aimer, Rêver, Prier, Se taire!, Menys de 2.000 ampolles.

Hervé Bizeul

P.S.: per saber més sobre la verema del 2016, podeu dirigir-vos al blog del celler en el que explico amb detall i fotos vint dies de la meva vida de viticultor, les meves joies, les meves angoixes… Gràcies a aquells que el llegeixen!

*Un binage vaut deux arrosages

Hits: 6

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *